Mmmmmm.... potser que faci el propòsit de mirar de revitalitzar-lo, pobret ;-)
D'altre banda, les meves articulacions, ossos, nervis, tendons... totes aquestes coses malicioses que tenim per fer-nos mal, es queixen del meu abús de la xocolata, els kikos, els cacauets, el picar a tothora... i m'han dit que faci el favor de posar-me a dieta de nou. I he dit que sí (quin remei... uff! qui pateix els brots de dolor sóc jo!)
Sóc una mica (per no dir molt) tonta. Quan faig dieta perdo pes. Ho sé. Tinc força de voluntat i m'hi poso seriosament. Però quan arribo al pes desitjat, començo a menjar una mica més... i NO m'engreixo... iupiiiiiii... una mica més... al cap d'uns dies m'he engreixat un quilet... Oh, va, un quilet no és res!!... Som-hi tots!! Tan bones com són les galetes i tota la marranadeta de bolleria industrial (que, a més, al Mercadona és baratíssima, molt més barata que el pernil i el formatge)... recupero un altre quilet... i un altre... i llavors passa la hecatombe: S'acaba la pila de la bàscula!!
Amb les setmanes i els mesos la roba comença a fer-se petita... cada vegada més petita. I arriba el dia que no pots caminar, que els genolls et maten, que l'esquena et fa un dolor rosegador i torturant, que aprens perfectament tota l'anatomia de l'articulació del maluc perquè et porta pel camí de l'amargura... i compres una pila nova per la bàscula i dius... "Noooooooooooooo!!"
Així que... Tornem-hi.
Vaig començar el divendres, 3 de gener i en 12 dies he perdut 3,800... Que està molt bé... Seguiré informant...
Doncs sembla que està molt bé, has perdut molt!!
ResponEliminaJa saps que això no és per estètica, ni per la roba que n'hi ha de totes talles, és més aviat per la salut. Si no ens cuidem, fotut!!
Els anys també ajuden, et puc assegurar que el que més envejo és l'agilitat ...
Ai cavallet quan eres jove!! ;)
I encara que vaig caminant a tot arreu, ja no és el mateix.
Voluntat en tens, així que endavant!!
Aferradetes :)
Tens tota la raó :-) Ara m'has fet pensar "quan era jove"...
EliminaA Barcelona jo vivia en un carrer llarg i ample i, per anar a la Facultat havia de creuar el carrer doncs la parada era a la vorera del davant. A vegades sortia de casa, el semàfor en vermell, els cotxes passant a lo bèstia pel carrer i jo veia com l'autobús s'apropava a la parada, i com, si no podia creuar, el perdria... Doncs em posava a córrer per la meva vorera fins que deixaven de passar cotxes, creuava el carrer a tota velocitat i, finalment, arribava a la SEGÜENT parada de bus abans que l'autobús :-DD ... com tu dius "Ai cavallet quan eres jove!" :-DDD
Som-hi, doncs!! Gràcies pels ànims i moooooltes aferradetes!! ;-))
Hauràs de tornar a posar el comptador a la barra lateral, que et servia de motivació. Encara que la segona vegada que ho vas intentar no te'n vas sortir. El procés que descrius em sembla que és molt comú en tothom. Jo vaig aconseguir uns nivells increïbles, però llavors em vaig deixar anar una mica, i el nadal m'ha acabat de matar. Encara porto una talla S, però miro de tornar a fer bondat perquè m'agrada massa menjar i em descontrolaria. Ara mateix pujo a la bici estàtica, què fas publicant a aquesta hora! Ja sé que no és una opció per tu, però jo que puc, miro de fer una mica d'exercici. I com que mentrestant llegeixo... Ànims!
ResponEliminaJa ho havia pensat, ja.... posar el comptador m'aniria bé ;-)
EliminaLa segona vegada que el vaig posar no vaig ni tan sols començar perquè era "poc pes" (veus com sóc tonta?) necessito viure situacions "extremes", he de fer-ho bèstia... per quatre o cinc quilets no m'hi poso (i llavors passa el que passa) :-DDD
Anem a pams que aquí hi ha dos temes:
ResponElimina1. Aquí, abans, hi havia un blog... oi? Això em sona, és exactament el mateix que passa al meu. A veure si aquest any ho arreglem . Tot i que no es pot comparar pequè tu en mantens tants que si ajuntes les publicacions de totsno portes un ml ritme.
2. El pes. Aquest és un tema punyetero. Fins al vint i pocs estava seca més que prima. sense dietes, menjant el que em donava la gana, quan em donava la gana... A partir de llavors la cosa va anar in crecendo i ara sóc " molta jo". Això sí seugeixo menjant el que em dona la gana. Les poques vegades que he perdut una mica de pes, intentant controlar unamica la dieta o perquè ha coincidit que és una època de més exercici. Per exemple, els dos mesos de bici intensa per poder anar a Holanda a l'estiu i fer els km que calia, em vaig trobar molt millor. En el teu cas ,saps que a ho has fet abans i per tant ho pots tornar a fer i les articulacions t'ho agrairan. Ànims Assumpta!
1-. Ahir a cal XeXu vaig comptar tots els posts que he fet al llarg de la meva vida blogaire en TOTS els blogs que, o bé són meus o bé hi participo... Gairebé 2.000!! :-DD
Elimina2.- Jo, si sempre mengés el que em dóna la gana, pesaria una tonelada, perquè sempre tinc gana i m'agrada tot (menys el cervell... puajjjjs). Però sé que, vigilant una mica, puc mantenir un pes "acceptable", tot i que sempre és més fàcil que em sobrin 3 o 4 quilos que no pas que me'n faltin 3 o 4 (de fet, crec que mai m'ha faltat ni cent grams hehehe)
Ai, gràcies pels ànims, xiqueta... Ara em menjaria unes aletes de pollastre i després un munt de donuts llafiscosos :-DD
Ací abans hi havia un blog, però com que era un blog molt dolcet, un dia que s'havia fet tard i Mercadona ja era tancat, l'Assumpta, molt llaminera, se'l va menjar.
ResponEliminaAra entenc perquè l'altre dia tenia mal de panxa!! No podia digerir el blog!! :-DDD
EliminaHi havia un blog... Això ho sè segur.
ResponEliminaEt desitjo molt èxit, molta voluntat i molta sort.
Cada cop que vulguis anar al Mercadona fas un apunt...nosaltres et direm què no has de comprar
ResponEliminaAquestes bàscules amb piles són perilloses, ja ho veig. Et vas relaxant i...
ResponEliminaNo se quin regim fas però trobo que perds pes molt ràpidament.
Ja ens aniràs informant.
Vols dir que es bo això d'anar variant tan de pes? des de que soc diabètic no m'he mogut mai d'un kilo amunt o un kilo avall :P
ResponEliminaEts prou tossuda per, si t'ho proposes, solucionar els dos temes de que ens parles al post. Estic segur que, ara que has posat fil a l'agulla, te'n sortiràs. Ànims! :-))
ResponEliminaSuposo que ja saps que és molt i molt recomanable fer exercici. Ha de ser suau però que duri una miqueta com caminar una estona cada dia i anar allargant la durada, com a mínim quan tinguis més temps. Si no vols comprar en determinat supermercat pensa que li diuen el 2,6. Perquè per cada lloc de feina que crea en destrueix més de dos i és lider en la destrucció d'empreses que van començar a ser proveïdors seus.
ResponEliminaAquestes festes jo també m'he passat de la ratlla, així que també m'hauré de posar les piles...
ResponEliminajo per fer dieta et recomano tornar a escriure més sovint al blog ....t'asseguro que aleshores no picaràs kikos ni tota la pesca....jo ara mateiix enlloc de sopar estic aquí veus com funciona?
ResponEliminaànims tu pots!
Ara entenc perquè el tens tan abandonat!!!! Ja m'estranyava!!!!
ResponEliminaHas de vigilar el pes però no perquè t'entri la roba que tens a l'armari sinó per qüestions de salut!
La dona de la foto que ens ensenyes (que no sé si és del Botero, però mostra la mateixa "bona salut"), està grassa, però és ben guapa. Però si les seves articulacions han d'aguantar el seu pes, no crec que visqui gaire feliç....perquè li deu fer mal tot! I s'ha de vigilar el colesterol i totes aquestes coses que van sortint amb l'edat...
Jo peso 2 kilos més (encara que mal repartits) que quan em vaig casar fa 25 anys. Menjaria molt més del que menjo, però vigilo. Només pico una mica de xocolata després de dinar i alguna galeta cap al vespre. Però menjo molta verdura i camino molt (tot i que reconec que no faig les gambades que feia fa uns anys). I si miro llaminadures, només les miro, no les compro mai. Només menjo les que jo cuino, i cada vegada menys, perquè penso que tant de sucre no pot ser bo.
Has aconseguit perdre molt en pocs dies. Et felicito! Segueix així i...Ànims! Segur que ho aconseguiràs!
Molts ànims! Això ens passa a (quasi) totes!! :S
ResponEliminaLa vida és un continu de cicles, ja se sap, així que no desesperis, Assumpta: menja quan en tinguis ganes i deixa de fer-ho (amb excés, s'entén ;) quan el teu cos et demani ajuda. Mentrestant... cuida't!
ResponElimina