dimarts, 2 de febrer de 2010

Un dinaret ràpid, fàcil, econòmic i molt bo (II)


Seguint amb la meva teoria de que per menjar no cal gastar gaire (ni temps ni diners) i mirant d'embrutar el mínim, avui presentaré una variant del meu menú del dia 1 de desembre ;-)

Necessitem, com aquella vegada, la magnífica verdureta congelada i feta a trossets (feina feta)



Avui hi posarem salsitxes:



I farem una salsa de tomàquet amb un truquet especial... Per cert, que quan vaig comprar el tomàquet, anaven tres petits paquets i posava “pack indivisible” però us prometo que jo el vaig poder “dividir”, aquí en teniu la prova:

Veieu com posa que és indivisible?



Doncs aquí ja està dividit... Un sol paquet! I no va passar res, de veritat! :-)


Pel truquet de la salsa de tomàquet necessitem una culleradeta de foie-gras i una de sobrassada (o pasta de sobrassada) Aquest és el truco “de la senyora Sabina”. Si voleu saber qui era la senyora Sabina podeu mirar al final del post. Ara anem per feina :-)


Comencem i, com l'altre vegada, posem a bullir les verduretes amb una mica de sal.



Com es tracta de fer-ho tot el més fàcil possible, partim cada salsitxa en tres trossets i, cap a la paella!!



Quan les salsitxes ja estan ben fregidetes, les traiem de la paella i amb el mateix oli, donem unes voltetes a la verdureta bullida. La verdura agafarà una mica del gustet que té l’oli i queda molt més bona que només bullida i prou.



Però no penseu que la paella ja acabat la seva feina... ara, afegint una mica més d’oli, posem el tomàquet (com ja ve fregit, això ho farem en un tres i no res... per què pelar, ratllar i fregir tomàquet si hi ha empreses que es dediquen a fer-ho? I a més, creen llocs de treball!)

Penseu que és la mateixa paella per tot! És una optimització total de recursos. Només hi hem fregit les salsitxes i la verdureta i això no embruta massa. El que embruta més justament ho hem deixat pel final, clar... ara sí que ja no es podria aprofitar ;-)

Atenció!! Al tomàquet hi afegim una cullerada petita de foie-gras i una de sobrassada i ho remenem bé, que quedi fos... Li donarà un gust molt bo!! :-)




Quan tenim la salsa al punt... un minut i mig i prou, hi aboquem les salsitxes de nou i hi donem unes voltetes (pensem que hem d’anar ràpid, que no es refredin les verduretes)



I ho servim d’aquesta manera tan bonica que fa goig de veure i tot ;-)



De postres, fruita! Mandarines que són boníssimes! ;-) Quan vaig fer aquestes fotos feia poc que havia llegit el post de la Mireia on deia que volia menjar més fruita... i estic d’acord, mengem fruita que és molt sana!





Qui era la senyora Sabina?

Doncs bé. La meva mare era la petita de set germans. El seu germà gran, el meu tiet A., es va casar amb una noia, la meva tieta M. La senyora Sabina era la mare de la meva tieta M., o sigui, la sogra del meu tiet ;-)

Els sogres del meu tiet eren unes persones absolutament entranyables... quan es van fer grans van anar a viure amb ells i tots els nebots els estimàvem. No és que ens veiéssim molt sovint, la veritat, però quan ens veiem eren tan agradables!

Jo, que no he tingut la sort de tenir avis, sempre he pensat que a uns avis com la senyora Sabina i el senyor Jaume els hagués adorat.

Ella era una cuinera excel•lent i un dia, per dinar, ens va fer uns macarrons deliciosos... la salsa de tomàquet tenia un gust especial, molt bo... i quan li varem preguntar ens va explicar el truco ;-)

Des de llavors, a casa meva (ara em refereixo a casa els meus pares, a Barcelona) hi ha un plat especial que es diu “Els macarrons de la senyora Sabina”... i són els meus preferits. Amb la seva carn picada i aquell tomàquet especial :-)

37 comentaris:

  1. Haurem de provar això de la salsa de tomàquet de la Sra. Sabina, a mi m'agrada la sobrassada però no s'hagués acudit mai fer-ne part d'una salsa (aquesta última frase m'ha quedat de cuiner expert però ja he confessat més d'una vegada que no tinc ni idea de cuinar :-DD).
    En canvi si que en tinc de menjar i aquests "dinarets" teus tenen molt bona pinta :-))

    I si ja no podem fiar-nos ni de les etiquetes que anuncien INDIVISIBILITATS de que podem refiar-nos?. :-DD

    ResponElimina
  2. a mi això de les salsitxes i el "tomate frito" no m'acaba d'entrar...

    Jo econòmic econòmic, prefereixo un arròs bullit amb ou bullit també!
    Potser és més avorrit, però, mmmmmm!

    ResponElimina
  3. Això del tomàquet, res com ratllar-lo i que sigui natural (tot i la feinada; no sempre hi ha temps i aquesta és una molt bona alternativa). El plat fa molt bona pinta.

    ResponElimina
  4. dona no sabria què dir-te... em sembla que sóc com l'Estrip amb això del 'tomate frito', ara tot pot ser perquè m'he atipat d'espinacs aquest migdia... que si arribo a passar abans de dinar segur que me'n demano un d'aquests, fot una pinta tremenda!

    petó!

    ResponElimina
  5. doncs jo em quedo amb les salsitxes, la verdura aquella per tu, i les mandarines, que ummmmm, jajajjaa, segueixo a dieta així que quan pugui menjar aquestes salsetes, vindré al cercador :) La història de la "iaia" Sabina fantàstica!! Petons :)

    ResponElimina
  6. Doncs prenc nota perquè això té una pinta boníssima! Petonets.:-)

    ResponElimina
  7. Jo m'ho menjaria fins i tot sense la verdura.....

    ResponElimina
  8. A mi la sobrassada no m'acaba de fer el pes, però reconec que dins la salsa segurament sí que m'agradaria. Una bona idea de plat! M'ha agradat especialment la foto de la mandarina mig pelada.

    ResponElimina
  9. Tu tens els macarrons de la Sr. Sabina , a casa tenim la Coca Emilia hehehe. Provaré lo de la salsa però és que la sofregida que compro és del Ferrer( etiquetada en català , hehe) i ja porta picada però per provar
    per cert porto la fruita fatal, i tu?

    ResponElimina
  10. Doncs fa una bona pinta que déu ni do!

    Jo, que sóc inventor pel que fa al món de la gastronomia (Utnoa em va aconsellar que no n'abusés...)m'he inventat tot de curiosos plats (són famosos els meus "macarrons a la fossa comun"). Però mai havia pensat amb això de la sobressada a la salsa de tomaca. T'asseguro que ho provarem!

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. McABEU.- Queda boníssima, ja ho veuràs! :-D
    Però ja veus la foto, eh? una culleradeta petitona, no cal passar-s'hi ;-)
    Aquests dinarets són el fruit de la reflexió sobre com aconseguir un màxim rendiment amb un mínim esforç jeje
    Ah!! Ja veus quines mentides! Posen Indivisible i no em va costar gens dividir-ho... a part de que, per fer-ne tres "indivisibles", doncs ja en podrien fer un de sol i més gran... són molt rarus, eh?
    Abraçades!!


    ESTRIP.- A mi m'agrada molt l’arròs bullit! ;-) I l'ou bullit el poses dins l’arròs? Com ho fas? (Ostres! genial! un sol pot! jeje)
    Abraçades!!


    ALBERT B. i R..- Uuuuui, quina feinaaaada! ;-) Pensa en la gent que treballa a aquestes empreses que ho fan... res, res, feina feta :-DD
    Sí que va quedar tot bonic el plat jeje
    Abraçades!!


    ELUR.- És que el "tomate frito" aquest canvia de gust amb el "truqui" de la senyora Sabina, de veritat, és molt bo! :-DD
    Si ho proves ja m'ho diràs ;-)
    Petons!!


    CRIS.- Dona, si segueixes a dieta, el que has de fer és justament al contrari, menjar-te les verduretes i oblidar les salsitxes jejeje
    Petons!!


    LAURA.- La veritat és que, sense ser res de l'altre món, doncs queda força bo... però quasi no embrutes res! jijiji i és moooolt ràpid :-D
    Petons!!


    GARBI24.- Ja, però hem de mirar de menjar una mica equilibradament i els fregits ja no tenen massa bona fama, per tant una mica de verdureta si, eh? ;-))
    Abraçades!!


    P-CFACSBC2V.- Al meu marit el faran sant per tenir una dona bloguera perquè, a part d'esperar una mica perquè he de fer foto de tot,... fins i tot a mig pelar les mandarines vaig treure la càmera!! :-DD
    La sobrassada li dóna un puntet molt bo al tomàquet ;-))
    Abraçades!!


    MIREIA.- En això de l'etiquetat en català, a Mercadona res de res... miraré això de la casa Ferrer que dius a veure si ho trobo :-))
    A mi és que m'agraden molt les mandarines, llavors no em costa menjar-ne, però poca cosa més, eh? He de provar més varietat :-D
    Petons!!


    SÀNSET.- Jajajaja jo sóc igual que tu! No em fa por barrejar res :-DD
    Si una cosa és bona i una altre és bona, doncs tot junt ha de ser bo (regla principal... que, a vegades, es demostra que falla, però si no ho proves, doncs no ho saps) :-))
    Però m'he mort de riure amb això dels "Macarrons a la fossa comun"... Ho has d'explicar!! Fes-ne un post!! :-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  12. Quina bona pinta fan aquestes salsitxes! Clar que amb aquest "toc especial" de la Sra. Sabina, segur que surten boníssimes! No sóc gaire fan de la sobrassada, però crec que ho provaré i tot...

    M.

    ResponElimina
  13. Seguro que hay comidas sencillas y muy ricas, por ejemplo arvejas reogadas en aceite muy poquito y arriba un huevo, delicioso y se hace en 15 minutos. Tu plato me encantó lo voy hacer. En cuanto a abuelos adoptados, asi les llamos a los que uno elige, yo tenía a doña Sabina y a don Francisco, ambos españoles, el catalán, ella asturiana, los amaba profundamente. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  14. Els “macarrons a la fossa comun” és un plat màgic, pel fet que és un plat impossible de fer igual dues vegades.
    El mètode és fàcil:

    1-bullir macarrons o algun tipus de pasta

    2-Ficar en una paella totes les restes que trobis per la nevera i per l’armari (una vegada hi vaig arribar a posar all i oli –els meus budells encara xisclen quan ho recorden).

    3-“For if the flies” condimentar tot allò que hagis posat a la paella amb moltes espècies (pebre a mansalva, comí, julivert, etc), per dissimular un possible i ipotètic gust a “suc de contàiner”.

    4-Treure els macarrons del foc i escorre’ls.

    5-Posar els macarrons a la paella perquè vagin agafant el gust a “ves a saber què”

    6-Posar els magnífics “macarrons a la fossa comun” al plat i ser valents. Hem de pensar que són com un fill, que són fruit nostre, una creació.

    7- Tenir la sal de fruites ben a prop.

    ResponElimina
  15. TU, JO I L'OTIS.- Pensa que tant de sobrassada com de foie-gras n'hi va molt poqueta, només una culleradeta petita :-))
    Si ho proves i t'agrada, seré feliç ;-))
    Petons!!


    TÍA ELSA.- Què buenoooo!!! Me encantan las arvejas! Mi madre las hace con trocitos pequeños de patata i trocitos de tocino i quedan deliciosas... aunque jeje lo tuve que buscar en el diccionario :-DD En España le llaman "guisantes" i en catalán "pèsols" :-D
    Así, con el huevo tienen que estar geniales!! ;-)
    Besos!!


    SÀNSET.- Jajajaja tu vas veure el meu experiment de te amb cola-cao? :-DD
    Em moro de riure!! Aquests macarrons a la fossa común és un invent genial!! un dia ho provaré i en faré un post, de veritat!! M'estan veninint al cap unes combinacions impressionants :-DD
    Moltes gràcies per compartir el teu art, de veritat! ;-)
    Nota: Ho he anat a mirar i sí que vas veure el post del te amb cola-cao... aquest va ser el teu comentari ;-) "També tinc la sana -o no- costum d'experimentar amb el menjar. Massa sovint acabo concloent que més val el mal conegut... però si no experimentéssim, no seria tot una mica més avorrit?" :-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  16. Hola Assumpta!
    quina ganaaaa...vaig a sopar una mica. Bon profit a tots.
    Salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  17. Fantàstic, m'agrada molt l'economia d'estris i poca feina arecollir i a rentar!

    I segur que queda boníssim, té molt bona pinta!

    ResponElimina
  18. Jo diria que una molt bona recepta la fare m'agradat.

    ResponElimina
  19. sobrassada !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! que gran la senyora Sabina :) (m'agraden les fotos)

    ResponElimina
  20. Doncs mira, avui, tot i haver acabat de sopar ja fa... mmm... gairebé tres hores, no m'has fet venir gana. M'he fomut un tiberi que m'ha deixat ben ple!

    PS: Tot i això, uns macarrons de la Sra. Sabina igual aconseguirien fer-me "picar" ;)

    ResponElimina
  21. La senyora Sabina sabia el que es feia, perquè aquesta salsa està molt ben pensada, el gust que deu quedar ha de ser molt bo. Ara que, és una salsa hipercalòrica, això sí. Sí que té bona pinta el plat, sí. Ja si li apartes les verduretes ja seria de conya! És bromaaaaa!

    Quan hom viu sol i els gats no col·laboren en la neteja de plats (activitat que, com bé saps, és la més odiada per mi de les que realitzo), l'aprofitament de recursos és bàsic.

    Ara entenc per què quan comptes les fotos te'n surten tantes...

    ResponElimina
  22. No sé com t'ho has fet però el que a priori sembla un apunt de cuina, quan he acabat m'ha semblat una ressenya com entranyable, plena d'amor i sensibilitat. Ets una crack!

    ResponElimina
  23. m'apunto la recepta però sense el foie-gras, pot ser?
    encantadora la senyora Sabina!!!!

    ResponElimina
  24. Ostres, abonada a Mercadona!
    Així sí que es poden cuinar coses bones i barates :D

    Bon profit!!

    ResponElimina
  25. SÍLVIA.- Jejeje bon profit, maca!! :-DD
    Petons!!


    CARME.- És que jo no suporto rentar plats... bé, si fossin "plats"... però quan veig els cuiners de la tele, tanta olla i tant pot i tants estris sempre penso "com es nota que no ho rentaràs tu!" ;-))
    Petons!!


    STRIPER.- Si la fas, espero que t'agradi!! :-)
    Abraçades!!


    SAWA.- Moltes gràcies1 ;-))
    A mi també m'encanta la sobrassada! Una vegada me'n van portar una de primeríssima qualitat, de Mallorca... uaaaau! ;-)
    Abraçades!!


    FERRAN.- Homeee, això per dinar millor!!... Jo, amb un sopar no em menjaria tanta salsitxa i amb la salsa aquesta, eh? ;-)
    Què bons eren aquells macarrons! :-))
    Abraçades!!


    XEXU.- La senyora Sabina era quasi màgica :-))
    Sabia fer de tot... cosia molt bé i cuinava genial!! Els seus nets (cosins meus) l'adoraven... la recordo, amb el seu monyo i tot, el cabell tan ben recollit, tan neta i polida, tan treballadora... i tan dolça ;-)
    Jo també odio rentar plats!! Ecs!! :-P
    Sí, aquí, en aquest post, n'hi van 15 de fotos :-DD les vaig pujar a blogger ahir vespre, per tenir-les a punt, i avui només he hagut d'intercalar el text (dóna molta feina això de portar un blog! jajaja)
    Abraçades!!


    KWEILAN.- Ostres!! Moltíssimes gràcies!! :-))
    És que aquesta salseta de tomàquet amb truco, és molt de la meva família, saps? i potser sí que se m'ha notat que hi posava carinyo en escriure-ho... Quin comentari tan maco m'has deixat :-))
    Petons!!


    RITS.- I tant que pot ser sense foie-gras! ;-) Segur que també quedarà bo!! :-))
    Sí, una dona excepcional en moltíssims aspectes... d'aquella gent valenta, que han viscut una guerra i ho han passat molt malament, però han lluitat i han tirat endavant... tenia molta "bondat" dins seu :-)
    Petons!!


    AIGUA_CLARA_.- Jajaja sí, sí, noia... la meva economia agraeix molt els preus del Mercadona. La veritat és que es nota :-))
    Petons!!

    ResponElimina
  26. faig tard i em sembla que els d'abans ja s'ho han menjat tot! mmmmmm llàstima que sigui hora ja d'anar a dormir perquè m'estan entrant unes ganes de tornar a sopar....!

    ResponElimina
  27. Jo, si fos tu, aniria amb molt de compte quan ho provis. Pensa que pot passar qualsevol cosa!

    Ja ens contaràs!

    *Sànset*

    ResponElimina
  28. Aquest plat m'ha arribat, econòmic i fàcil que sembla que sigui gràcil.

    A Ca l'Assumpte dinarem i molt bé ens ho passarem.

    Jaume Pastaller. (a.c.s.)

    ResponElimina
  29. ELVIRA FR.- No, dona, que el menjar virtual no s'acaba mai!! ;-))
    Pots agafar el que vulguis i sempre que vulguis, així que ja ho saps, amb tota llibertat ;-))
    Petons!!


    SÀNSET.- He estat reflexionant seriosament i he pensat que les paraules “suc de contàiner”, que vas utilitzar ahir em fan tirar una mica enrere :-D
    Malgrat tot, la temptació de fer una prova és gran... També podria fer trampa i barrejar un munt d'ingredients ben diferents però amb un mínim de control ;-))
    Seguiré meditant...
    Abraçades!!


    JORDI.- Oooooh!!! En Jaume Pastaller actuant a través de la teva persona davant d'una humil recepta meva!! Estic absolutament emocionada!! :-DD
    Abraçades!!


    CONSUELO.- I tant!! :-))
    Petons!!

    ResponElimina
  30. Segurament la part de la verdura me la saltaria, tot i que barrejat amb les salsitxes segur que també és bona.
    De postres em va bé fruita, tot i que sempre preferiria un iogurt, que també és molt fàcil de fer (si el compres fet, jeje).

    Curiós això de "indivisible".
    Adéu!

    ResponElimina
  31. Ay los macarrones me recordó a los que hace mi nona Vichenzina,.
    El plato que nos enseñás hoy se ve bien rico.!! Pero en vez de ponerles las sachichas(soy vegetariana) le pondré milanesitas de soja.
    Un beso y a almorzar

    ResponElimina
  32. ALBERT.- La gràcia de la verdura a vegades està en que no sembli verdura jejeje
    Si menges un iogurt vigila que no et vegi el company de feina d'en Jordi de la Banyera, eh? :-))
    Abraçades!!


    MARISA, el rincón de mi niñez.- Què bonito me suena eso de "nona", és una palabra que usas que me gusta mucho ;-)
    Claro que sí, tu adáptalo a tus gustos y seguro que también queda bien rico ;-)
    Besos!!

    ResponElimina
  33. Arribo taaaard! Tot del Mercadona, com ha de ser!

    :)

    Apuntada la recepta, aviat la posaré en pràctica!

    Jo i unes amigues, un dia que no sabíem què dinar, vam fer tallarines amb un sofregit de pexuga de pollastre trossejada, 2 tomaquets a trossets també i mozzarel·la. Va quedar boniiiiiissim!

    Utnoa

    ResponElimina
  34. UTNOA.- No fas tard ;-) Aquí sempre s'arriba a temps jeje
    Tinc un Mercadona molt a prop i la veritat és que em va molt bé per la butxaca :-)
    Aquest menú que tu expliques segur que sí que estava boníssim! :-)
    (Així, en secret... has provat els "Macarrons a la fossa común" d'en Sànset? jo encara m'ho vaig rumiant jeje)
    Petons!!


    CORO.- La veritat és que sí!... I fàcil! ;-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  35. Ai, Assumpta! Estic revisant les receptes que em vas deixar fa uns dies al blog, però va fatal! Ara m'has fet venir ganes de provar els macarrons a l'estil de la senyora Sabina, però em temo que amb els meus nous propòsits (veure nou post al meu blog) la sobrassada i el foie-grasse no tindran entrada a casa meva en una bona temporada... snif!)

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!