Però cada vegada més m’ho prenc però com a activitat que em distreu i em fixo menys en el resultat. O sigui, que si començo un jersei i “em cansa” fer sempre el mateix punt, doncs el canvio... una màniga pot ser d’un color i una altre d’un altre diferent... davant i darrera completament diversos... un exemple és aquest jersei que porto posat ara mateix (i no em fa pas cap vergonya posar-me’l eh? jeje)
Davanter
EsquenaI és que jo, quan començo una peça, moltes vegades no sé com acabarà, vaig decidint “sobre la marxa” (a excepció de quan decideixo fer-ne algun amb trenes, o vuits, o calats, que llavors has d’estar pendent per força del número de punts, passades, etc., és clar.)
De la mateixa manera, si en començo un i em sembla massa complicat, o crec que trigaré massa en acabar-lo, doncs el desfaig i torno a començar, com aquest que vaig voler fer per l’estiu i que vaig triar unes agulles tan fines que avançava a pas de tortuga.
Amb les agulles fines
L’altre dia em vaig empipar amb ell, el vaig desfer i vaig posar el fil en doble, agulles més gruixudes (per tant, menys punts) i au, a córrer!!
Amb les agulles més gruixudes... aparentment es nota poc...
A veure com serà i quan l'acabaré :-)
Traducción al castellano
ResponElimina"Como un entretenimiento..."
Me gusta hacer punto de media desde que era una cría y, a lo largo de los años, me he hecho tantos jerséis que sería incapaz de recordarlos todos.
Pero cada vez más me lo tomo como una actividad que me distrae y me fijo menos en el resultado. O sea, que si empiezo un jersey y “me cansa” seguir siempre el mismo punto, pues lo cambio… una manga puede ser de un color y otra de otro diferente… delante y detrás completamente distintos… un ejemplo es este jersey que llevo puesto ahora mismo (y no me da vergüenza ponérmelo, eh? jeje)
Y es que yo, cuando comienzo una pieza, pocas veces sé cómo terminará, voy decidiendo “sobre la marcha” (a excepción de cuando decido hacer alguno con trenzas, ochos o calados, que entonces hay que estar pendiente necesariamente del número de puntos, pasadas, etc., claro)
Del mismo modo, si empiezo alguno y me parece demasiado complicado o pienso que tardaré mucho en terminarlo, pues lo deshago y vuelvo a empezar, como éste, que quise hacer en verano y que elegí unas agujas tan delgaditas que avanzaba a paso de tortuga.
El otro día me enfadé con él, lo deshice y empecé de nuevo, con el hilo en doble, agujas más gruesas (por lo tanto, menos puntos) y ¡venga! ¡a correr!
¿Cómo será y cuándo lo terminaré? :-)
Ets tota una mestre en aixó de fer mitja, la meva mare també en feia quan jo era petit ens feia jerséis a mi i a m'ha germana, son fantàstics i mi m'ecantan.
ResponEliminaUna abraçada.
Per cert estam guanyan per la mínima peró guanyant.
ets una artista i mitja!
ResponEliminaxulos, tot i que no són el meu estil!
A mi també m'agrada fer mitja... o hauria de dir m'agradava... No recordo pas els anys que fa que no n'he fet. M'agradaria tornar-hi, però mai no trobo el moment.
ResponEliminaMuy bien que retomes alguna de las labores, supongo que al hacerlo doble lo has "desatascado" y ahora avanzara... espero ver mas fotos acerca de como va creciendo.
ResponEliminaUn beso
Pues seguro que te queda fantástico, con tantos jerseys que has hecho tienes que hacerlos ya con los ojos cerrados.
ResponEliminaYa nos lo enseñarás cuando lo acabes.
Un abrazo.
Ets un crack Assumpta :) me'n faràs un? :)
ResponEliminaSí, una manera interessant de fer jerseis, una mica com l'essència del jazz, improvisant. No queden malament, no.
ResponEliminaés el que té crear... és propi, personal i intransferible!!
ResponEliminaquan l'acabis, ens l'ensenyaràs???
GEORGE És maco fer-ne, a mi m'agrada molt, i em relaxa :-))
ResponEliminaAl final hem guanyat 0-2 jeje... li he posat una "nota" al relat dels angelets ;-)
Abraçades!!!
ESTRIP Artista "i mitja"!! Quin bon joc de paraules!!
La veritat és que no tinc cap estil definit jeje... que siguin cómodes i calentons :-))
Abraçades!!!
CARME El moment és... Ara!! :-)
Va, demà mateix a comprar llanes i a fer el que vulguis, el que més il·lusió et faci :-))
Petons!!!
VERO Aquesta és la idea... a veure si m'hi animo una mica, que vaig veient al teu blog com vas fent coses i més coses, i totes maquíssimes i jo tan encallada!! :-)
Petons!!!
MARILUZ Me ha hecho sonreír tu comentario porque lo cierto és que sé hacer punto con los ojos cerrados... ¡de verdad! :-) aunque sólo los dos puntos básicos, eh? derecho y revés... nada de cruzar ni hacer bastas ni nada... entonces sí miro, por supuesto, jeje :-))
¡Espero poder enseñarlo! Eso significaría que lo terminé :-))
Besos!!!
CESC Molt bé, te'n faré un amb els colors blaugranes, si vols :-)) Però te l'hauràs de posar, eh? ;-)
Abraçades!!!
P-CFACSBC2V Jerseis-Jazz!! M'encanta!!
Gràcies, em quedo l'expressió (amb el teu permís, clar jeje)
Abraçades!!!
RITS Molts dels que feia fa temps me'ls pispava ma germana jeje... així que eren "transferibles" ;-))
Espero poder-lo acabar algun dia i posar foto... i tant!!
Petons!!!
això de fer, i desfer i tornar a fer. I fer al teu aire, sobre la marxa, sense pensar en el resultat, i fent barreges, em sembla genial. I el jersei et va quedar la mar de bé!!!
ResponEliminaHummmm, si algun dia t´animes a fer un jersei per cada blocaire, jo m´apunto la primera !!!!!
ResponEliminaEts una artistasa i toques totes les tecles posibles, com t´enveijo !!!!! un secret ..... jo tambe n´havia fet jejeje, va ser fruit d´una epoca ara ja no m´enrecordo.
Petons bonica
Per cert !!!! crec que els angelets han fet de les seves avui jijijijijijiji... biennnnnn!!!!!!!
Me gustaba mucho antes,mucho más que el ganchillo o el bordado,mi madre era una experta en todo ello.Hace muchos años que no lo practico,es relajante,pero lleva su tiempo también.
ResponEliminaUala, quina flipada!!! Mataria algú per una cosa així!!!
ResponEliminaAssumpta...vull un jersei..!!!
ResponEliminaLa meva dona, Assumpció (a ella li agrada més Assumpta) està fent una colla de "bolsos" Patchwork.
Podríem fer un intercanvi.
A veure si un dia és fa realitat el que et dic...
Fins diumenge
ma mare, de ben petit, em feia jerseis d'aquests i jo, rondinarire de mena, li deia que no m'agradaven perquè picaven.
ResponEliminaneeeens!
Estàs feta tota un artesana. Segur que ets una dona pacient, i pel que veig a les fotos, ho fas d'allò més bé. M'agradaria apendre'n. Segur que és un excercici relaxant..saludus artista!!!
ResponEliminaaix neni, no ho perdis això, que ja voràs com de velleta no perdràs la motricitat de les mans!!! això va molt bé per circulació!!
ResponEliminaJo també n'havia fet, la veritat és que m'agradava, però ara de gran ja no ho faig. Aix!!!
A cinc punts!!!
BRUIXOLETA Si!! :-)) És que la'idea és, precissament, que sigui quelcom relaxant... poder anar de manera totalment anàrquica i lliure. De totes formes, a vegades m'agrada també anar seguint un esquema... Això sí, dissenyat per mi, eh? jaja... treient una idea d'aqui, una d'allí... tardo un munt en dibuixar-lo en paper quadriculat... :-))
ResponEliminaPetons!!!
M.TERESA Jejeje ets maquíssima!... però, tu has sentit aquell refrany que diu "quien mucho abarca poco aprieta"? doncs això... jajaja. És cert que m'agrada molt tot el que son manualitats, però una tècnica "depurada" tampoc la tinc en res del que faig, eh? jaja si t'hi fixes bé...
Això no s'oblidaaaaaa si en sabies encara en saps :-))
Els angelets són molt macoooooos :-))
Petons!!!
TERE Ay el ganchillo!! Es mi cruz!! Con lo que me gusta y nadie ha podido enseñarme nunca porque son zurda y me dicen que hago las cosas al revés!! Jajaja
Mi madre nunca ha sido capaz de enseñarme...
(Pobrecitos zurdos, estamos marginados, eh? jejeje)
Pues venga, anímate de nuevo :-))
Besos!!!
MONTSE Noooooooo, no matis a ningú, dona!!! Si tampoc costa tant!! Això ho aprèns a fer tu en un tres i no res, que ets súper habilidosa per totes les manualitats!! No matis, no!!! ;-))
Petons!!!
MANEL FILELLA M'estic començant a plantejar la possibilitat de posar una botigueta jejeje :-))
Uaaaaaaaaaau bolsos patchwork!! M'encanten!!! :-))
M'apuntaria a l'intercanvi sense dubtar-ho si no fos perquè no sé si, un cop el veiessiu "en directe" trobarieu que el jersei està suficientment bé jeje
Diumenge en parlem!! ;-))
Records a la "teva" Assumpta (o Assumpció, com tu vulguis) :-))
Abraçades!!!
ÒSCAR Ai!! El cert és que, segons la llana, piquen!! :-))
Jo sempre me'ls poso amb alguna coseta a sota, ni que sigui una samarreta de cotó ben fineta per si un cas :-))
Veus? Tenies raó!!
Abraçades!!!
NOCTAS Què bonica la paraula "artesana"!! M'agrada molt!!
T'asseguro que els punts bàsics són mooooolt fàcils!! ;-)) a veure si t'animes!!
Saludus (jeje) i abraçades!!!
INSTINTS Ah, mira, va bé saber-ho jeje
Per la circulació també? Caram, caram!! doncs seguiré, seguiré :-))
I... som bons, eh? Som MOLT bons!!!
Petons!!!
Cuant veig els estris de fer calçeta em recorda la meva infancia... la meva mare, les tietes... assegudes devora el braser un dia d´ivern i nosaltres els fillets jugant amb els juegos reunidos jeyper...
ResponEliminaAssumpta aprofito per agrairte la teva fidelitat a l´hora de enviarme comentaris, ets una de les meves asidues.
tambe disculparme per la meva escritura amb catala ja que a mi encara me va tocar els ultims anys del regimen, pero prefereixo escriure malement el catala que un perfecta castellá.
Gracies.
TONI PONS Uaaau els Juegos Reunidos!!! allò sí que era divertit i jugava la gent els uns amb els altres!!
ResponEliminaEp!! No m'has d'agrair res :-)) Entro al teu blog perquè m'agrada, poses fotos i les expliques, dones dades, està molt bé!
No hi pateixis gens ni mica amb el tema de les faltes!! A mi em fa molta il·lusió que escriguis en català, i si s'escapa alguna, t'asseguro que tant me fa (a mi també se m'escapen, i a vegades ben grosses, i això que moltes vegades, quan dubto, ho passo pel corrector de Word jeje... doncs ni així!!)
Una abraçada!!!
Eres una artista, los jerseys de punto me recuerda que mi madre me quiso enseñar a hacerlos, pero en cuanto llegaba a la sisa, se lo daba a ella para que me lo pasara. Un beso Assumpta, y por cierto, si hubiese mucha gente como tú, yo no necesitaria quejarme tanto en mis post.
ResponEliminaOoohh!!! noia, admiro aquesta afició que tens, molt productiva per cert! jeje
ResponEliminaJo sempre m'he considerat manetes i crec que si m'hi posés ho podria fer, però no tinc la motivació ni la paciència suficient. Suposo que es tracta d'agafar-s'ho com un entreteniment, tal i com dius... fent i desfent sense pressió ni exigències. I els resultats són ben divertits, no passaràs mai fred tu eh?! jeje
una abraçada!
Quin bon treball!
ResponEliminaEls teus jerseis, veig que són com els blocs, vas fent i no saps demà com anirà. Genial, això ho personalitza encara molt més !!!
ResponEliminaI veig que hi tens força traça, podries fer un post setmanal de classes per als que no en sabem ...je,je.
PD.Ahir els angelets varen estar bastant discrets, no els podran renyar. :)
ISABEL Ejem, ejem... jejeje... aquí, entre nosotras y tal ¿ves tu alguna sisa en mi jersey? shhhhhhhhh... no digamos nada :-))
ResponEliminaOdio sisar y todo eso... a veces lo hago "a ojo de buen cubero" pero si no me apetece, me lo salto y me quedo tan feliz jeje
Besos!!!
IRUNA Exacte!! :-)) Així és com jo ho entenc jeje.
En el moment que ho veus com una obligació, ja s'ha acabat el hobby.
I si et consideres manetes t'asseguro que ho trobaràs molt, molt fàcil perquè no té cap secret :-))
Petons!!!
TONDO ROTONDO Moltes gràcies!!!
M'agrada la teva imatge ;-))
Abraçades!!!
-ASSUMPTA- Jejeje m'encanta escriure el teu nom!! És com si em respongués a mi mateixa :-))
Això la gent que es diu Anna o Maria (noms que m'agraden molt, eh?) no ho entenen, però quan et dius Assumpta i en trobes una altre :-))
Clàsses de fer mitja per blog? jajaja nooooooooooo... bé... no? per què?... ja ho pensaré, ja :-)
En quant a "l'altre tema" jo crec que els angelets han après a dissimular una mica :-))
Abraçades!!!
ah esta muy bien, a como venga la gana jajaja! veremos como queda este nuevo yersey, besos tía Elsa
ResponEliminaTÍA ELSA Jejeje eso, eso, veremos cómo queda el nuevo... más o menos lo sabremos al mismo tiempo porque en este momento yo tan sólo tengo una ligera idea... idea que, además, puede cambiar en cualquier momento jejejeje :-))
ResponEliminaBesotes!!!
Jo, de mitja, no en sé gaire gens. Ma mare em va ensenyar el punto "bobo", en vaig fer una bufanda, i ja està! Em va semblar interessant, prò de moment ara tinc altres coses que em ve de gust fer. A més, tan calorosa com sóc, de llana jo no me'n poso gaire! hehehe
ResponEliminaEl jersei em sembla divertidíssim! Això sí, crec que la meva mare no hauria toletat aquesta alegria i varietat de formes i colors! :)
NÚR Amb punto bobo (punt del dret a cada passada) ja saps el suficient per fer un jersei!! tot recte i va que xuta!! :-))
ResponEliminaEl meu primer jersei va ser de punto bobo, sense cap forma,tot recte.. tindria jo... 14? 15? 16 anys?... més segur que no... i me'l posava!!!
És que jo passo de tot a l'hora de vestir... saps allò de ande yo caliente y ríase la gente és el meu lema.
I fent aquest em vaig divertir com una boja... a cada passada decidía com havia de ser la següent... un jersei anti cabòries total :-))
Petons!!!
Assumpta
ResponEliminaEs una hermosa terapia,también me fascina tejer y jugar con varios colores de lanas
MARISA, el rincón de mi niñez Siiiiii!!! Es un magnifico y relajante hobby ;-)
ResponEliminaYa te comenté que me encanta tu nueva imagen jejeje Ratoncita-navideña ;-)
Besos!!!
Si us plau! no vull cap jersei de llana, me donaria algo! jajaja ;)
ResponEliminaBAJOQUETA Jejejeje... et faré un de cotó ben fresquet, no pateixis :-PP
ResponEliminaPetons!!!