Quaranta vuit hores molt intenses

El Senyor és la meva força,
el Senyor el meu cant.
Ell m’ha estat la salvació,
en Ell confio i no tinc por,
en Ell confio i no tinc por.

Aquesta cançó m’encanta!! M’agrada cantar-la a tot pulmó... i si hi ha molta gent i som moltes veus, millor; i si hi ha guitarres que acompanyen molt millor; i si hi ha més instruments o un orgue... sóc capaç de no poder cantar-la perquè m’emociono.

Fa temps, en moments de la meva vida que estava molt, molt trista (però molt) me la cantava jo sola, a casa... i al principi em tremolava la veu, i al final la cantava amb tota l’ànima (els meus veïns ja no s’espanten... si no em diuen res pels crits dels gols...)

Ahir la varem cantar a la Catedral de Tarragona, a la Missa on varem anar els prop de 450 participants de Catalunya i les Illes Balears en les Jornades de Formació per a Catequistes... (Per cert, què maco és sentir el català parlat amb accents tan diferents com Vic, Lleida, Menorca, Vinaròs, Barcelona, Girona, Mallorca, Tortosa... jo gaudeixo molt, molt amb els diversos accents, girs, variants... de la nostra llengua)


Part de façana de la Catedral de Tarragona (foto del passat mes de setembre)

Han estat prop de 48 hores en tres dies (divendres, dissabte i diumenge) a un Hotel de La Pineda (Vilaseca)... una passada d’hotel!... i tot inclòs pel preu irrisori de 55 Euros per cap els tres dies!! (amb material i autocars cap a Tarragona, també) esmorzars, dinars, sopars... cafè amb galetones a mig mati... :-)

Camí de Reus a La Pineda, divendres a la tarda (foto feta en moviment des del cotxe del meu cunyat, que ens va portar fins La Pineda)

Compartíem hotel amb uns malaguenys de l’Imserso (que imagino que deurien pagar més o menys com nosaltres... )
No sé com no s’arruïnen a l’Hotel!!

I què em va passar?
Doncs que entro a l’habitació i el primer que veig a la paret... Un quadre d’en Vincent!! (bé, una reproducció, és clar) Girasols!!... i tota contenta li dic al meu marit “Mira, mira, ni que sabessin que jo havia de venir!!”... però, em dono la volta i... no!!! damunt dels llits DOS quadres de Gauguin!!


Els Girasols d'en Vincent!! :-)

Dos quadres més que hi havia per allí...

Això podria interpretar-se dient que, com a mínim es necessiten dos “gauguins” per igualar un Vincent (o intentar-ho) jeje

I, mentre érem a Tarragona (primer la Missa i després una representació al Auditori de la Caixa Tarragona del Martiri de Sant Fructuós) Eto’o anava marcant gols :-)



Jo sóc previsora i duia el meu walkman per escoltar a l’autocar. De camí de la Catedral a l’Auditori vaig sentir el primer... i de tornada de l’Auditori a l’Hotel, engego i “Gooooooooool de Gudjohnsen” i era el cinquè!!... i jo cridant a l’autocar i els altres preguntant “El cinquè?” “Cinc?”... al cap de poc... El sisè!!!... Henry!!, Henry!!

Hi ha catequistes moooooooolt futboleros pel món.

Arribada a l’Hotel, pujar volant a l’habitació i poder veure el resum dels sis golassos (quatre del MEU Eto’o!) i anar a dormir ràpid que avui a les 9.20 ja havíem d’estar esmorzats i a punt per continuar amb les Ponències!!