diumenge, 9 de novembre de 2008

Quaranta vuit hores molt intenses

El Senyor és la meva força,
el Senyor el meu cant.
Ell m’ha estat la salvació,
en Ell confio i no tinc por,
en Ell confio i no tinc por.

Aquesta cançó m’encanta!! M’agrada cantar-la a tot pulmó... i si hi ha molta gent i som moltes veus, millor; i si hi ha guitarres que acompanyen molt millor; i si hi ha més instruments o un orgue... sóc capaç de no poder cantar-la perquè m’emociono.

Fa temps, en moments de la meva vida que estava molt, molt trista (però molt) me la cantava jo sola, a casa... i al principi em tremolava la veu, i al final la cantava amb tota l’ànima (els meus veïns ja no s’espanten... si no em diuen res pels crits dels gols...)

Ahir la varem cantar a la Catedral de Tarragona, a la Missa on varem anar els prop de 450 participants de Catalunya i les Illes Balears en les Jornades de Formació per a Catequistes... (Per cert, què maco és sentir el català parlat amb accents tan diferents com Vic, Lleida, Menorca, Vinaròs, Barcelona, Girona, Mallorca, Tortosa... jo gaudeixo molt, molt amb els diversos accents, girs, variants... de la nostra llengua)


Part de façana de la Catedral de Tarragona (foto del passat mes de setembre)

Han estat prop de 48 hores en tres dies (divendres, dissabte i diumenge) a un Hotel de La Pineda (Vilaseca)... una passada d’hotel!... i tot inclòs pel preu irrisori de 55 Euros per cap els tres dies!! (amb material i autocars cap a Tarragona, també) esmorzars, dinars, sopars... cafè amb galetones a mig mati... :-)

Camí de Reus a La Pineda, divendres a la tarda (foto feta en moviment des del cotxe del meu cunyat, que ens va portar fins La Pineda)

Compartíem hotel amb uns malaguenys de l’Imserso (que imagino que deurien pagar més o menys com nosaltres... )
No sé com no s’arruïnen a l’Hotel!!

I què em va passar?
Doncs que entro a l’habitació i el primer que veig a la paret... Un quadre d’en Vincent!! (bé, una reproducció, és clar) Girasols!!... i tota contenta li dic al meu marit “Mira, mira, ni que sabessin que jo havia de venir!!”... però, em dono la volta i... no!!! damunt dels llits DOS quadres de Gauguin!!


Els Girasols d'en Vincent!! :-)

Dos quadres més que hi havia per allí...

Això podria interpretar-se dient que, com a mínim es necessiten dos “gauguins” per igualar un Vincent (o intentar-ho) jeje

I, mentre érem a Tarragona (primer la Missa i després una representació al Auditori de la Caixa Tarragona del Martiri de Sant Fructuós) Eto’o anava marcant gols :-)



Jo sóc previsora i duia el meu walkman per escoltar a l’autocar. De camí de la Catedral a l’Auditori vaig sentir el primer... i de tornada de l’Auditori a l’Hotel, engego i Gooooooooool de Gudjohnseni era el cinquè!!... i jo cridant a l’autocar i els altres preguntant “El cinquè?” “Cinc?”... al cap de poc... El sisè!!!... Henry!!, Henry!!

Hi ha catequistes moooooooolt futboleros pel món.

Arribada a l’Hotel, pujar volant a l’habitació i poder veure el resum dels sis golassos (quatre del MEU Eto’o!) i anar a dormir ràpid que avui a les 9.20 ja havíem d’estar esmorzats i a punt per continuar amb les Ponències!!

38 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    "Cuarenta y ocho horas muy intensas"

    El Señor es mi fuerza,
    el señor es mi canto.
    Él ha sido mi salvación,
    en Él confío y nada temo,
    en Él confío y nada temo.

    ¡Esta canción me encanta! Me gusta cantarla a todo pulmón... y si hay mucha gente y somos muchas voces, mejor; y si hay guitarras que acompañan, mucho mejor; y si hay más instrumentos o un órgano… soy capaz de no poderla cantar porque me emociono.

    Hace tiempo, en momentos de mi vida en que estaba muy, muy triste (pero mucho) me la cantaba yo sola, en casa… y al principio me temblaba la voz, y al final la cantaba con toda el alma (mis vecinos ya no se asustan… ¡si no me dicen nada por los gritos de los goles!)

    Ayer la cantamos en la Catedral de Tarragona, en la Misa donde fuimos los cerca de 450 participantes de Catalunya e Illes Balears en las Jornadas de Formación para Catequistas… (Por cierto, qué bonito es escuchar el catalán hablado con acentos tan distintos como Vic, Lleida, Menorca, Vinaròs, Barcelona, Girona, Mallorca, Tortosa… yo disfruto mucho con los diversos acentos, giros, variantes… de nuestra lengua)

    Han sido cerca de 48 horas en tres días (viernes, sábado y domingo) en un Hotel de La Pineda (Vilaseca, Tarragona)… ¡una pasada de hotel!... i todo incluido por el irrisorio precio de 55 Euros por persona los tres días (con material y autocares hacia Tarragona también) desayunos, almuerzos, cenas, café con galletas a media mañana… :-)

    Compartíamos hotel con unos malagueños del Imserso (personas mayores, jubiladas que tienen precios muy especiales, que imagino que deberían pagar más o menos como nosotros…)
    ¡No sé cómo no se arruinan en el Hotel!

    ¿Y qué me pasó?
    Pues que entro en la habitación y lo primero que veo en la pared… ¡Un cuadro de Vincent! (bueno, una reproducción, claro) ¡Girasoles!... y toda feliz le digo a mi marido “¡¡Mira, mira, ni que supiesen que yo iba a venir!!”… pero, me giro y… ¡¡no!!... en la en la otra pared, encima el cabezal de la cama, DOS cuadros de Gauguin!!

    Esto podría interpretarse diciendo que, como mínimo, se necesitan dos “gauguins” para igualar un Vincent (o intentarlo) jeje

    Y ayer, mientras estábamos en Tarragona (primero en la Misa y después en una representación en el Auditorio de la Caixa de Tarragona sobre el Martirio de San Fructuós) Eto’o iba marcando goles.

    Yo soy previsora y llevaba mi walkman para ir escuchando en el autocar.
    De camino entre la Catedral y el Auditorio pudimos escuchar el primero… y regresando del Auditorio ya al Hotel, conecto y “Gooooooool de Gudjohnsen” ¡¡y era en quinto!!... y yo gritando en el autocar y los demás intentando aclarar “¿El quintooo?” “¿Cincoo?”… y al poco tiempo ¡¡El sexto!!... ¡Henry!, ¡Henry!

    Hay catequistas muy futboleros por el mundo, eh?

    Llegada al Hotel y subir volando a la habitación justo a tiempo de poder ver el resumen de los seis golazos (¡cuatro de MI Eto’o!) y ¡a dormir pronto, que hoy a las 9.20 ya teníamos que haber desayunado y estar a punto para continuar con las Ponencias!

    ResponElimina
  2. A veure, Assumpta, tothom sap que al Gauguin no li fa cap mena de gràcia que t'agradi tant en Van Gogh. Deixa'l venjar-se una mica! :-)

    ResponElimina
  3. Ja veig que has tingut un bon cap de setmana malgrat els dos quadres de Gauguin. ;) Espero que et duri l'energia i la força que desprens en aquest post. Jo també he estat de curset, però professional... m'ha anat molt bé també! Bona nit i una abraçada.

    ResponElimina
  4. Espero que hagis desconnectat molt, pel que veig vas gaudir molt i m'alegro... a mes a mes... quin regal del Barça, no? Per fer un cap de setmana rodo...

    ResponElimina
  5. Assumpta, m'encanta la teva energia!! I la passió que poses en allò que fas i disfrutes, sigui la Catequesi, el Barça, Van Gogh... tu ho disfrutes tot. Enhorabona per això!!

    ResponElimina
  6. quantes vegades vas pensar en Eto'o mentre eres a l'església?
    ara entenc els quatre gols!!!

    ResponElimina
  7. Quin article :) és com si estigués dins del teu cap de setmana :) crec que disfrutar cantant, de l'hotel, de les vistes... de tot plegat, ens pot aportar un regal que no esperem i tranquil·litat... molta... veig que el cap de setmana ha estat genial i espero que el Barça continuii fent molts més gols contra els peixos grossos que ens venen a partir d'ara!!!

    ResponElimina
  8. M'alegro de que hagis tingut un bon cap de setmana, i també per la victoria del barça que a tu et fá molt feliç.

    salut

    ResponElimina
  9. Es nota que ets catalana ehhhh.. No ho dic pel la diversitat de llengües en la catequesis, ho dic per la pasta que et va costar l'hotel jejejeje... Et felicito per l'energia que poses en les coses que fas.... Ahhh i no et queixis pel Gauguin dona.. mira la part positiva, tenies en Vincent al peus del llit. Que mes vols?
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Assumpta: Després del que tu expliques...i dels comentaris que t'han fet...no sé què dir-te...només se m'acut de donar-te les gràcies per comunicar-te tant bé amb nosaltres. Per molts anys...m'animes a començar amb empenta la setmana perquè "El Senyor és la meva força..."

    ResponElimina
  11. Pues si que lo has disfrutado bien, y encima gana tu equipo, me alegro, aunque soy del madrid, pero como en realidad me gusta el futbol, reconozco que con Guardiola, el Barça está jugando muy bien. Un beso

    ResponElimina
  12. Oeoeoeoe oe oe, no em canso de repetir-ho aquest any siiiiiiiiii.
    Jo tampoc se com s'ho fan els hotels per gaunya diners amb aquest preus, suposo que els resultarà millor encara que sigui cobrir gastos que tenir el hotel vuit.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  13. ostres sí, quin cap de setmana més complert. La catedral de Tarragona i l'accent tortosí m'han emocionat a mi i tot :-). Pel que fa al Vincent vs Gauguin... 1-2, però de totes formes guanya en Vincent? està bé! I això de tenir una cançó que t'emociona i segur que et dóna molta força, doncs és molt especial.
    (i per cert: què bé!! veig que dos dies no són suficients per desenganxar-te dels blogs!). Petonets :-)***

    ResponElimina
  14. Assumpta..era tu día!!! los cuadros..
    Me encantó lo de cantar a todo pulmón.
    Y que tus vecinos ya nbo se asustan con los gritos de los goles jjajaja me fascina lo fanática que sos.Está bueníiiiisimo
    Un beso
    El Señor es mi fuerza,
    el señor es mi canto.
    Él ha sido mi salvación,
    en Él confío y nada temo,
    en Él confío y nada temo

    ResponElimina
  15. Assumpta, de vegades hi ha cançons que et salven l'ànima.

    Una anècdota molt bona, la dels quadres.

    ResponElimina
  16. P-CFACSBC2V No!!
    Jajaja... a veure si va ser el seu fantasme qui va posar els quadres :-))
    Abraçades!!!


    CARME Això espero jo jeje que em duri l'energia (l'hauré de dossificar bé) :-))
    Mira que posar DOS Gauguins... de veritat queeeee jajajaja
    Doncs m'alegro molt que també hagis tingut un Curset profitos :-)
    Abraçades!!!


    VERO Tu ho has dit!! Un cap de setmana rodó!! (I encara vaig esgarrapar minuts d'aqui i d'allí per poder llegir, eh? jeje)
    Petons!!!


    FERRAN T'has canviat la Imatge!!
    Gràcies per les teves paraules, de cor. La veritat és que ho intento, miro de que sigui així... però no sempre ho aconsegueixo, eh? He de ser sincera :-))
    Abraçades!!!


    ESTRIP Molt bó!!! :-))
    Però mentre erem a la Catedral el Barça encara no jugava jeje
    Però el comentari m'ha fet riure a gust!!!
    Abraçades!!!


    CESC Doncs hi ets molt benvingut dins el meu cap de setmana :-) (Va, ajuda'm a despenjar aquests quadres de Gauguin, tu que també ets Vangoghià jeje)
    La veritat és que ha estat genial!
    I creuem els dits pel Barça!!!
    Abraçades!!!


    JOAN Moltíssimes gràcies, de veritat. Tot ha estat molt especial :-)
    Abraçades!!!


    PRAXIS Uaaaaaaa jajaja que el preu no el vaig negociar pas jo, eh? jajaja
    Ostres!!! Tenia en Vincent als peus del llit!! Certament ;-) Gràcies per la nova visió dels fets!!
    Abraçades!!!


    MANEL FILELLA Doncs jo et dono les gràcies a tu per deixar les teves paraules sempre tan afectuoses!! M'alegra molt quan veig un comentari teu :-))
    Vinga! Comencem amb força la setmana :-)
    Abraçades!!!


    ISABEL Muchísimas gracias!! Tu comentario demuestra una deportividad exquisita y la gran persona que eres :-))
    Un besazo!!!


    GEORGE Un dia has de fer un macro d'aquests teus tan espectaculars amb un Escut del Barça o quelcom semblant :-)))
    Doncs potser sí que tens raó... igual és més fàcil el manteniment de l'Hotel així, que no pas tancar...
    Abraçades!!!


    LABRUIXOLETA a mi l'accent tortosí m'encanta!!!
    Fa anys aquestes Jornades que he anat, eren a l'estiu i duraven una setmana. Llavors tot era més relaxat, amb més temps lliure i tal. Dos anys es va fer a Tortosa (ens allotjàvem al Seminari de Tortosa) i qualsevol sortida que es feia, m'agradava tant escoltar aquella parla!!
    Ah!! Clar que guanya Van Gogh!! L'arbitre sóc jo!! jejeje
    Mira l'hora que és i veuras si estic desenganxada!! jaja que he hagut de fer la feina atrassada i tot :-))
    Petoooooooons!!!


    MARISA, el rincón de mi niñez Vaya par de locuelas estamos hechas tu y yo :-))
    Te tengo que conseguir un Topo Gigio del Barça... lo dejo aquí escrito por si alguien lo ve y sabe cómo podría conseguirlo jeje
    Hermosa canción... :-)
    Besazos!!!


    JERONI MALEUFF Certament... a mi aquesta... la repetia una i una altre vegada fins que, poc a poc, em marxava l'angoixa...
    Jejeje... és que va ser massa veure aquells quadres allí :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  17. Començo a sospitar que aquest paio és d'un altre planeta, però si és de Cameroon de veritat, Catalunya agermanada amb aquest país ja!

    ResponElimina
  18. Veig que has tingut un cap de setmana rodó! :)

    per cert, jo quan vaig a un lloc on no m'agrada el que hi ha penjat a la paret ho trec :))
    petonets

    ResponElimina
  19. com diu en ferran, tens una fòrmula d'energia que ja la voldria poseïr red bull. la beguda et dóna ales (o això diuen!); tu les tens! m'entra cansament sols de llegit tot el trajin que t'has donat!

    no perdràs l'energia si el barça baixa pistonada, oi?

    ResponElimina
  20. Assumpta,
    com és que no els vas posar de cara a la paret, els quadres de Gauguin? O sota el llit? O al lavabo?

    Jo pensava que eres una dona amb recursos!!! jijiji

    Bonic, el salm, jeje, jo també el sé!

    ResponElimina
  21. XEXU Fem-ho?? :-))
    Obrim una "plataforma bloggera per l'agermanament de Catalunya i Camerun"? ;-))
    Va!! jeje que m'ha fet molta gràcia la idea!!
    Abraçades!!!


    AIGUA Siiii ;-))
    De veritat? Jejeje mai se m'hagués ocorregut treure els quadres :-))
    De fet, em quedaven a l'esquena... el que veia des del llit era el dels Girasols jeje
    Petons!!!


    ÒSCAR La veritat és que les paraules de Ferran i les teves em fan pensar molt, eh?
    Penso que potser reflecteixo una imatge que no és la "real" i que, si bé és veritat que sóc absolutament apassionada d'allò que m'agrada, que crec, que estimo... en realitat, la meva energia no és massa gran :-)
    Quan escric al blog ho faig tal com em surt "de dins", i el que escric sempre és cert (excepte els relats, és clar, jeje)... però no explico els moments de tristor o desànim (que en tinc molts) i que lluito per vèncer fent esforços molt grans per trobar sempre il·lusions que em facin tornar a "pujar" (però això m'ha costat molts anys... i encara n'aprenc)
    I llavors, potser sí que tinc aquesta força que em permet agafar-me fort a allò en que crec i reflotar...
    Ai, jeje... és complicat. Miro de dir coses sense dir massa i això és molt difícil... em fa vergonya parlar massa de coses molt personals.
    Res jejeje que m'embolicoooo.
    Si el Barça baixa pistonada m'entristiré, Òscar, així que ja pots començar a animar :-)))
    Abraçades!!!


    MONTSE Jajajaja veig que comparteixes les teories de l'Aigua :-)
    De fet, tenir aquells quadres allí penjats no feia més que reafirmar-me en que Van Gogh és molt millor de Gauguin jejeje
    Sí que és maco el cant!! i amb la música de Taizé i repetint-lo vàries vegades (hi havia un noi que tocava la guitarra genial!!) Uaaaaaaau una passada!!!
    Petons!!!

    ResponElimina
  22. un cap de setmana ben complet! ja ho pots ben dir :D

    ResponElimina
  23. Me n'alegro molt que el cap de setmana hagi estat tan bo i intens!!!!

    Però que li està passant al Barça!! això no és normal!!! je, je, je......

    ResponElimina
  24. SPAGHETTI Ara m'aniria molt bé un altre cap de setmana per descansar :-))
    Abraçades!!!


    RITS La veritat és que, mirant-ho objectivament, es fa raríssim veure golejada rere golejada... però és que jo faig molta força mental perquè el Barça duia dos anys molt dolents i vull que ara guanyi!! jeje
    Petonassos!!!

    ResponElimina
  25. quantíssima energia despren aquest post!!!

    Petons culés!

    ResponElimina
  26. ABOGADA EN BCN Crec que hauré de revisar el meu concepte de mi mateixa :-))
    Abogadaaaa!! Què sóc jo!!
    Res, res, hauré d'assumir que sóc una dona amb més energia de la que creia, tot i que no ho veig massa clar, eh? :-))
    (Avui meditaré sobre el tema jeje)
    Petonassos culés!!!

    ResponElimina
  27. no has parat eh? jejeje, que guai!!!
    etooo, etooo, com a tu tapel, com a tu tapèl, etooooo, etooo, je mapèl samuel, je mapèl samuel. Aquesta cançó també és xula no? aviam si la canteu també a missa jejejeje, ja que hi ha tants catequistes futboleruuuuussss.

    ResponElimina
  28. INSTINTS Ai, doncs a mi m'agrada molt més el senzill crit d'Eeeeeeeeetoo'oooooooo, Eeeeeeeeetoo'ooooo dit a la vegada per milers i milers de veus unides que no pas aquesta en francès... si al menys la traduissim al català!! :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  29. Caram Assumpta!! Impressionant, quina enveja que em fas!
    El que més m'agrada és respirar l'energia que desprenen les teves paraules, la vitalitat, l'alegria!!
    Sigui el que sigui, el més important és trobar coses que ens facin sentir i viure així!
    una abraçada!

    ResponElimina
  30. IRUNA No sé què deuria passar quan vaig redactar aquest article però la veritat és que la cosa ja em preocupa (i ho dic amb un somriure, eh?) :-))

    El cert és que molta gent parla d'energia, vitalitat... i prometo que, per dos dies de canviar la meva rutina, ara estic baldada i no m'aguanto :-)

    Bé, també és que va passar una cosa que no vaig explicar :-)
    Ahir, quan ja només quedava una hora de treball en grup sobre una ponència, en un moment de descans, em vaig aixecar, hi havia una rajola amb una petita tara, vaig posar el peu allí i vaig caure... em vaig fer mal als genolls (que són el meu punt dèbil per altres motius que seria ara molt llarg explicar), i ara els tinc plens de moratons, em fa mal el braç i l'esquena de la sotregada :-))

    I penso que ho hagués pogut explicar també a l'article... però no ho vaig posar... em sentia contenta per moltes coses i tota "dolorida" per el petit accident...

    I no sé, les respostes que estic tenint m'estan fent pensar molt... perquè jo mai, mai m'he tingut per una persona forta... justament al contrari...

    Al llarg de la vida n'he passat moltes i he après, amb el temps, a fer un esforç molt gran per "quedar-me" només les coses bones i agafar-me a elles amb tota la meva ànima i mirar d'oblidar les tristes... i crec que el meu subconscient fa sempre aquesta tria... i que és el que vaig fer ahir al redactar l'article :-))

    No vaig posar que mentre escrivia tenia els genolls inflamats, no vaig posar que quan vaig caure em vaig posar a plorar (perquè jo no em puc aixecar sola, les meves articulacions no tenen força) perquè jo estava contenta per tot allò de bo que havia viscut i tenia moltes ganes de posar-ho al blog... la cançó que sempre m'ajuda, la Missa a la Catedral,... l'anècdota del quadre (que em va fer riure, pobre Gauguin!!) la golejada del Barça...

    I no sé... crec que no sé com soc :-))

    Molts petons, guapa!!!

    A tu i a tots els que entreu i em deixeu els vostres comentaris, que em fan pensar...

    ResponElimina
  31. Coi, has arribat inspirada... m'hauràs de deixar un xic de fe, un polsim d'algegria i un bri d'esperança...bentornada, preciosa, un petonàs!

    ResponElimina
  32. ZEL No, no t'ho deixo, t'ho dono, que tampoc demanes massa :-)
    un xic de fe, un polsim d'alegria i un bri d'esperança tots per tu :-))
    I gràcies per comentar-me amb aquestes paraules que són com un poema :-)
    Petons!!!

    ResponElimina
  33. Todo muy espiritual pero... el futbool pasión de multitudes, besos mil tia Elsa.

    ResponElimina
  34. TIA ELSA Es la doble vertiente humana jejeje espiritual y material... y si las dos cosas van bien ¡¡menuda alegría!! :-))
    Besazos!!!

    ResponElimina
  35. M'agraden ses teves històries!
    Salut!

    ResponElimina
  36. CONSUELO I a mi les teves fotos i el teu accent ;-) Moltes gràcies!!!
    Petons!!!

    ResponElimina
  37. Assumpta... tu sí que em fas pensar! Crec que tenir dubtes no significa ser una persona feble, crec que precisament algú fort és aquell que sap superar les sotregades de la vida, encara que l'hagin d'ajudar a aixecar-se. Una persona forta és aquella que és capaç de trobar els seus propis recursos per intentar viure el més satisfactòriament, amb harmonia amb un mateix, l'entorn i els altres. El que expliques n'és un clar exemple, el teu inconscient et va fer escriure només aquelles coses bones i divertides que tenies ganes de recordar i compartir... és una bona estratègia per superar la caiguda i el conseqüent dolor no creus?
    No sé, jo no sóc ningú per dir res... però crec que sí que ets una persona forta, precisament perquè n'has passat de tots colors i continues mantenint el somriure i les ganes de ser feliç i compartir aquests moments!
    Una abraçada guapa!

    ResponElimina
  38. IRUNA Quines paraules més maques em deixes... de veritat... de tot el que dius només hi ha una cosa que no m'agrada :-) i és aquesta "jo no sóc ningú per dir res"... i tant que ets algú!! ets algú plè de sensibilitat i ganes de fer les coses bé... i això és més que suficient per ser "algú per dir res".
    Potser sí que tens raó...
    Jo li vaig dir al meu marit... "mira quines opinions tinc, em diuen que sóc forta"... perquè jo pensava "quina opinió que es fan tan diferent de com sóc"... i ell em va respondre "ets forta per dins" i suposo que és el mateix que tu dius :-))
    Gràcies, de veritat...
    Petons!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!