AIXÒ ÉS UN POST (Article número 100)

Amb sorpresa, acabo de descobrir que el corrector de català no em dóna com a falta la paraula “POST”... ai caram, qui m’ho havia de dir!!

Doncs bé, que aquest és el meu article número 100 al blog i, per celebrar-ho, li diré “POST” (per una vegada que no quedi jeje)

I el vull dedicar... el dedico, en primer lloc, al meu marit. Perquè sempre he pensat que les parelles dels bloggeros-intensius (per dir-ho amb un eufemisme, que “enganxats” queda lleig) mereixerien tots un monument :-)

Afortunadament a ell li agrada molt llegir, ell llegeix i jo teclejo i, de tant en tant, peguem un crit d’una habitació a l’altre “Holaaaaaaaa” i s’escolta la resposta: “Holaaaaaaaa”... “Tot beeeeee?”... “Siiiiiiii” :-) (no vivim a cap palau, eh? jaja estem molt a prop, però ens agrada fer numerets així)

Així, doncs, per a tu, que t’ho mereixes per mil milions de coses que tu i jo sabem, aquí tens dedicat el meu article número 100 :-)

I, després, el dedico també a totes i cada una de les persones que m’acompanyen amb els seus comentaris, que em regalen somriures, que em fan meditar, que a vegades em fan partir de riure, recordar, emocionar... per a tots, amb molt carinyo.

Ahir, en Praxis, que té un blog de fotografia molt bo, celebrava el seu primer aniversari i, per fer-ho, va tornar a posar la foto amb la que el va inaugurar. Praxis, et copiaré una miqueta (amb permís) no posaré el meu primer post però repetiré un petit relat que vaig posar el 24 de desembre de 2007 i que no va tenir cap opinió... pobret... i porta un dibuixet a llapis...

Aquí va:

ALINA

Son les quatre de la matinada. Alina s'acosta a la finestra, puja al marc, respira fons i salta al buit.

Estira els braços, baixa i després, amb un moviment suau, recupera alçada, es deixa gronxar per l'aire, que la fa planar. Es feliç.

Finalment, en un gir, torna a l'habitació.

Ningú no pot conèixer el seu secret, no ho comprendrien, per això ha de volar quan tots dormen.