Li he dit al meu marit que anés a dinar a ca l’Albert (allí on fan els postres personalitzats) i que, tot pujant, em portés una amanida del Viena (he pensat que m’aniria molt bé fer una mica de dieta, per un dia tampoc serà tan greu)
Però les bones intencions m’han durat poc i, mentre ell no arribava, he fet uns quants viatgets a la cuina, obria la capsa i agafava una galeta Príncipe.
Això sí, quan ha arribat m’he menjat l’amanida, molt saludable i molt bona... les fan molt bé al Viena.
Per cert, la Revista segueix sense acabar (ara he de buscar les imatges) i jo estic aquí, canviant l’article... Llàstima que el Dr. Marcelo Scortechini ha mort d’un infart fulminant a l’article anterior, després d’haver hipnotitzat a l’Anna Miralles, perquè hi podria anar a veure si em cura aquesta addicció bloggera :-)
Les imatges són reals (ara crec que ja queden menys galetes) i l'Amanida es diu, concretament "Amanida Viena" (original, oi?)
Traducción al castellano
ResponElimina"Buenas intenciones y realidad: El caso de la ensalada y las galletas"
Esta mañana me he quedado en casa porque aún tenía que terminar de pasar al ordenador la Revista Parroquial del mes de noviembre, que debo enviar por correo electrónico HOY mismo.
Le he dicho a mi marido que fuese a almorzar en ca l’Albert (allí donde hacen los postres personalizados) y que, al venir a casa, me trajese una ensalada del Viena (he pensado que me vendría muy bien hacer un poco de dieta, por un día tampoco será tan grave).
Pero las buenas intenciones me han durado poco y, mientras el no llegaba, he hecho unos cuantos viajecitos a la cocina, abría el tupper y me zampaba una galleta Príncipe.
Eso sí, cuando ha llegado me he comido la ensalada, muy saludable y muy rica… las preparan muy bien en el Viena.
Por cierto, la Revista sigue sin acabar (ahora debo buscar las imágenes) y yo estoy aquí, cambiando el artículo… Lástima que el Dr. Marcelo Scortechini haya muerto de un infarto fulminante en el artículo anterior tras haber hipnotizado a Anna Miralles, porque podría ir a ver si me cura esta adicción bloggera.
Las imágenes son reales (creo que ahora ya quedan menos galletas) y la ensalada se llama “Ensalada Viena” (original, ¿no?)
mmmm...entre una galeta príncipe i l'amanida.... mira que no sóc una apasionada de la xocolata, xò.... quant de temps sense menjar-ne cap!!
ResponEliminaSi et serveix de consol per les tasques, he de fer l'acta del consell des de fa una setmana i m'acabes de recordar que dilluns tinc reunió!! (xò fa mooolta mandra)
Seràs traïdora! Envies el marit a menjar a fora i a caçar-te el dinar i no només t'afartes de galetes 'príncipe', sinó que a sobre no fas la feina? I no hi ha hagut represàlies? Genial, explica'm com ho fas!
ResponEliminaSaps què, m'hi he posat, i tot i que reconec que és difícil, t'he trobat un anagrama pel blog, i estic convençut que n'hi ha molts més, però jo no sóc especialment bo fent-ne, només és que tinc molt poca feina. Aquí va:
spam de bus llogat (ja saps, aquells anuncis pesats que hi ha als autobusos)
acostumo a fer un àpat Viena:
ResponEliminaAmanida Viena amb salsa de formatge i un Viena, coca cola i ja he dinat... quin vici!
Uoooooo per què em castigues ficant aquestes galetes per aquí? jeje... quina pinta... me'n dones una si en quden encara? jeje... i l'amanida també fa bona pinta... que bé que vivim :) addicció bloguera? tu creus? admiració jeje...
ResponEliminaMmmm... He fet bé de sopar abans de veure aquest post... Aquesta amanida porta formatge? Si en porta, de quin tipus és? (És que no m'agrada el formatge, però si és el "feta" que porten algunes amanides encara me l'empasso.)
ResponEliminaRITS Jejeje és que les Galetes Príncipeeee :-))
ResponEliminaJo tinc el mal vici de deixar-ho tot sempre pel final, i sempre em pego unes "maratons" que no vegis uff...
(Vinga, va, a fer l'acta! jeje)
Petons, guapa!!
XEXU M'he fet un fart de riure amb el teu comentari jajaja... i per moltes raons. Anirem per parts:
1.- Tens tota la raó, noi, sóc una traïdora, però poquet, que una mica de feina sí que he fet, eh?
2.- Això de "caçar" el dinar m'ha fet molta gràcia perque nosaltres sempre ho diem... Si!!
Si va a buscar alguna coseta per esmorzar o berenar, diu que "va a caçar l'esmorzar" jeje :-))
3.- Represàlies? No!! Si ja em coneix, home, que són molts anys junts jeje... i, a més, quan ha arribat jo li he dit "ja tinc tot el text llest" i era cert :-))
4.- Has estat capaç de treure un anagrama amb mil dos-centes consonants i un parell de vocals!! Ara sóc jo qui et pregunta Com ho has fet?
Si jo fins i tot m'havia retallat uns paperets amb les lletres per poder-les moure i res de res :-)
Et felicito!!
A més, que el que t'ha sortit m'ha fet molta gràcia!!
"Spam de bus llogat" :-))
Abraçades!!!
JORDI CASANOVAS Has provat el Cevapcice i les "patates fregides" són patates fregides de veritat, eh?
El "Viena" el demana moltes vegades el meu marit (és el Frankfurt amb bacon i formatge, oi? jeje)
Abraçades!!!
CESC Ho acabo d'anar a mirar jeje... En queden TRES, són totes per a tu!! :-))
L'amanida era molt bona,eh? Mmmmmm amb una salseta que duia en un petit recipient a part jeje
Sí que visc bé, sí... no em puc pas queixar... estic molt mimada jeje
Addicció... ai!! Sóc una irresponsable (o no... jeje... jo sé que la Revista estarà i que demà la podran fotocopiar) :-))
Abraçades!!!
P-CFACSBC2V Sí que porta formatge, sí... però no sé de quin tipus és... no és massa fort, tampoc és aquell formatge fresc tan insípid... Es que a mi m'agrada molt i me'l menjo tot, encara que no en sàpiga el nom... El proper dia que hi vaigi, els hi preguntaré, de veritat!! :-)
Abraçades!!!
M'agafo una galeta Prícipe, a canvi de l'intent de despertar l'Anna d'ahir! L'amanida, encar a que m'agrada molt, és el teu dinar i no te'n prendré ni una engruna.
ResponEliminaM'agrada molt l'ambientillu que tens aquí, als cometnaris. Un petonet.
per quedar tipa amb una amanida no hi ha res millor que haver menjat abans 5 galetes príncipe. Molt ben fet! Quina bona pinta l'amanida "Viena", del Viena.
ResponEliminaPel que fa a l'adicció blogaire...ja en som dos!
Una abraçada :-))
Ets una mica llaminera ehhh, jo hages fet el mateix o més jeje a mi el dols també m'agrada molt.
ResponEliminaUna abraçada
Aitx!, el binomi galeta+xocolata és la meva més absoluta perdició. Mmmmmmm!!!!!!!
ResponEliminaCARME Jajajaja agafa, agafa, que les galetes virtuals mai s'acaben (ostres, que bé!!) i a més vas intentar despertar l'Anna (crec que el metge de capçalera de l'Òscar li dirà les paraules) ;-)
ResponEliminaAi, sí... amb aquest ambientillu és normal enganxar-se, eh? :-))
Petons!!!
BRUIXOLETA Què bó!!! :-)))
Ara entenc perquè amb l'amanida sola ja m'he sentit bé juaaaassss.
No conèixes els establiments Viena? Són una passada! Hamburgueseries però amb menjar "bo" :-))
(Així, entre nosaltres... tu et vols curar de l'addicció?... jo no jeje)
Petonassos!!!
GEORGE Ai, fill meu... si és que a mi m'agrada tot... aquest és el meu problema :-)
Però és que les galetes Príncipe m'encanteeeeen jeje
Abraçades!!!
FERRAN I la meva, i la meva jeje... però és que aquestes són especialment delicioses, eh?
Un dia dedicaré un article a la Nocilla :-))))
Abraçades!!!
Tinc el meu mètode, i no és ni de bon tros tan sofisticat com el teu. És una gran pensada aquesta, no se m'hagués acudit. Però jo escrivint i canviant lletres aquí i allà em distrec. I pensa que si 'blog de l'Assumpta' vol dir alguna cosa, serà que hi ha prou vocals, no?
ResponEliminaEncara un altre:
Pam d'alls, beu gots (si et cruspeixes tants alls, millor que beguis força)
Es que por mas que las ensaladas del Viena estan muy buenas (yo prefiero la de tomate y mozzarella), las galletas son una tentacion muy grande...
ResponEliminaQue díficil se hace no comer jajaja! y la verdad todo muy tentador. Todavía no puedo comentar en la mayoría de los blogs, el tuyo en en uno de los pocos que puedo! Animo y fuerza con la dieta
ResponEliminaXEXU Uaaaaaau :-))
ResponEliminaDe veritat fas els teus només amb paper i boli? Doncs encara té més mèrit!!
Jo és el primer que he pensat en el mètode (ja ho deia en Poirot, que el mètode és molt important) i he agafat un foli (usat) i he retallat dues tires que, després, he fet a trossets (ara li faré una foto jajaja) i he posat el nom del meu blog... i apa!!... i res, noi, sóc un desastre...
I sense fer res ja en tinc DOS!! :-)
Sí... això ja ho he pensat que si "Blog de l'Assumpta" vol dir alguna cosa és que hi ha prous lletres... però... i si era l'única opció existent al món? :-)))
Ja he fet la foto, ara aniré al teu blog perquè la vegis...
Abraçades!!!
VERO Sí!! Jo la menjo també moltes vegades la de tomàquet i mozzarella jeje... i la "normal", que li diuen "Amanida verda", tal qual, i que porta mig ou dur i aquelles olives i les tiretes de pebrot... ostres, està boníssima!! :-))
Veroooooo, mira que estic fent :-( renya'm, que aquesta nit he d'enviar els originals de La Veu i em vaig escapant a jugar!! ;-)
Petonassos!!!
TÍA ELSA Esto es rarísimo... habría que consultar con alguien que supiese informática porque no tiene ningún sentido, pero lo cierto es que a mi me ocurre igual desde el trabajo. En algunos blogs no me deja comentar... rarísimo.
Espero que se te arregle pronto, de verdad :-))
Besos!!!
Ai el picar... ens matarà :)
ResponEliminagaletes sense llet i/o rajoleta de xocolata? això gairebé és pecat! :)
ResponEliminaBAJOQUETA Matar-nos no sé si ens matarà... però engreixar-noooooos!!... ai, ai... i avui a ca l'Albert em sembla que fa fideuà!!... :-))
ResponEliminaUn petonas molt fort!!!
ÒSCAR Jajaja de pecats d'aquests en faig molts jo... la xocolata... ai, ai... millor que no hi pensi :-))
Abraçades!!!
Aquesta combinació de "amanida amb principe de xocolata" potser d'aquí a endavant es pot possar de moda..jajaja!
ResponEliminaSobretot sigues feliç!
Salut!
Assumpta!
ResponEliminaMoltes gràcies pel premi-meme, et prometo que el faré aviat (ja no te'n deus recordar... fa tant temps que no estic activa per aquí!!).
Galetes príncipe... Jo també en vaig picant sovint quan n'hi han. És inevitable!! :)
Un petó
jeje, ara ja entenc perquè el teu marit et porta crossants i el diari el diumenge al matí... Això no es fa, aquest home val un imperi. Portes tu els pantalons!!!jejeje.
ResponEliminaMira que jo no en menjo de dolços, ara bé, les galetes príncipe, és una de les coses que mai falten a casa. No sé per què...
Jo no entenc els anagrames, sóc molt ruc...
CONSUELO És una gran combinació ;-)
ResponEliminaPerò potser seria més normal canviar l'ordre jeje primer l'amanida i després les galetes :-))
Gràcies maca, ho intento!! :-)
Abraçades!!!
MENXA El Meme estas disculpada si vols jeje.
El premi és igualmente per a tu :-)
I, en quant a les galetes, doncs és el que tu has dit "inevitable" mmmmmm
Petons!!!
INSTINTS Jajajaja bé, aclarem conceptes:
1.- Sí que sempre porto pantalons (texans majoritàriament) jaja però ell també, eh? :-))
2.- Els croissants els va a buscar per a mi, però el diari el compra per ell :-)) (jo també el miro, però qui s'hi passa més estona és ell)
3.- Sí que val un imperi, sí... Aqui estic absolutament d'acord :-))
4.- Les galetes Príncipe estan "per sobre" de si agraden els dolços o no jajajaja
5.- Jo també creia que no podria fer anagrames i n'he fet uns quants al blog d'en Xexu que té les lletres més fàcils de combinar que jo ;-))
Petonassos!!!
És que on estiguin unes bones Príncipe deixa't d'enciam,hehehehe!
ResponEliminaLes addiccions, en la seva justa mesura, no estan tant malament dona!
ResponEliminaHe llegit el post anterior i et comento aquí... m'ha agradat la metàfora del seu significat. No sé d'on ha sortit (suposo que de la teva imaginació) però a mi m'ha fet pensar.
Per cert, quina enveja noia... que tens qui et fa anagrames del teu blog!!! És increïble aquest xicot eh?! jeje
una abraçada guapa!
SPAGHETTI Dona!! que jo l'enciam també l'he menjat, eh? jejeje... i m'agraden molt les amanides, tot s'ha de dir :-)
ResponEliminaMenjar les dues coses millor!!
Petons!!!
IRUNA El relat anterior, sí, sortit totalment de la meva imaginació :-) Sincerament, no crec que una cosa així pogués passar (espero, glubs!!) crec que segur que algún altre especialista la "tornaria en sí" ràpidament... o ella mateixa al cap d'una estona :-))
Doncs sí, la veritat és que em va fer molta il·lusió tenir anagrames :-)
El meu preferit el primer, el de l'Spam de bus llogat, el trobo boníssim... però... no sé què em diu que si li demanes també te'n fa :-)) I potser no cal ni que li demanis, només caldria que llegís aquest post teu :-))
Petons!!!
Assumptaaaa et responc aquí!!! que et trobarem a faltarrrrrr
ResponEliminaQue maca que ets, Assumpta, que dolça i tendre...et fas estimar...jo t'he acompanyat amb l'amanida i amb les galetes i...m'he menjat tot un fuet...bones diades de curset, preciosa!
ResponEliminaCESC Xiqueeeeet :-))
ResponEliminaTé, un parell d'abraçades ben forteeeeeeees!!!
ZEL Ostres, moltes gràcies, Zel... ara no sé què dir :-))
Que jo tinc molts defectes i coses així, eh? ai, ai... (m'has fet posar vermella)
Tot un fueeeeet? (m'encanta el fuet!!!)
Un petó ben fort!!