Aquest cap de setmana té lloc a La Farga de l’Hospitalet el XIV Saló del Manga (còmic japonès) un dels millors de tot el món en aquest gènere.
El meu marit i jo hem passat el dia a Barcelona (com tants caps de setmana) i, en el tren de tornada, hem vist molts jovenets i no tan jovenets vestits com els seus personatges preferits d’aquesta mena de còmics, i amb bosses plenes de llibres, samarretes, etc.
Jo me’ls mirava amb carinyo, perquè la veritat és que anaven genials vestits, i es comportaven que donava gust (res a veure amb altres grupets d’edats similars que a vegades tenim la mala sort de trobar al tren)
Renfe, com sempre (panda d’ineptes!) amb un tren curt i insuficient... molta gent dreta des del mateix inici de trajecte...
I, de cop i volta, em fixo que uns nois de vint i pocs anys, dels que anaven drets fullejant amb il•lusió el que havien comprat, duien un gran llibre sobre Doraemon...
Ostres, en Doraemon!! El Gat Còsmic!!... m’encanta... sí, sí... m’encanta... em sé la cançó i tot jeje...
Fa uns estius vaig estar malalta, eren vacances i m’havia d’estar molta estona a casa... i una de les coses que m’agradava mirar a la tele era en Doraemon!! Un dia en vaig veure un capítol per casualitat i em va agradar tant que cada dia m’asseia al sofà a veure’l :-)
I llavors m’he sentit molt propera a tot aquell jovent... i amb un gran somriure intern (per molts d’ells jo dec ser mooooolt gran) pensava “caram, a mi també m’agrada el Manga”.
Traducción al castellano
ResponElimina"Me gusta el Manga"
Sí, me gusta el Manga y, de hecho, no era consciente de ello…
Este fin de semana tiene lugar el La Farga de l’Hospitalet (Barcelona) el XIV Salón del Manga (comic japonés) uno de los más importantes del mundo en este género.
Mi marido y yo hemos pasado el día en Barcelona (como tantos fines de semana) y, en el tren de regreso, hemos visto a muchos jovencitos y no tan jovencitos vestidos como sus personajes favoritos de este tipo de comics y con bolsas llenas de libros, camisetas, etc.
Yo me los miraba con cariño, porque la verdad es que iban vestidos geniales y se comportaban de un modo que daba gusto (nada que ver con otros grupitos de edades similares que a veces tenemos la mala suerte de encontrar en el tren)
Renfe, como siempre (¡panda de ineptos!) con un tren corto e insuficiente… mucha gente de pie desde el inicio mismo del trayecto…
Y, de repente, me fijo en que unos chicos de veinte y pocos años, de los que iban de pie hojeando (de pasar hojas) u ojeando (de pasar la mirada) (jeje es que nunca sé cómo es más correcto en castellano) con ilusión lo que habían comprado, llevaban un gran libro sobre Doraemon…
¡Ostras! ¡Doraemon! ¡El Gato Cósmico !... me encanta… sí, sí… me encante… me sé la canción y todo jeje… Hace unos veranos estuve enferma, era época de vacaciones pero tenía que estar mucho rato en casa y ¡¡una de las cosas que me gustaba ver en la tele era Doraemon!! Un día vi un capítulo por casualidad y me gustó tanto que cada día me sentaba en el sofá para verlo jeje
Y entonces me he sentido muy cercana a todos ellos y, con una gran sonrisa interior, (para muchos de ellos yo debo ser una persona muuuuuuuy mayor) pensaba “Caramba, si a mí también me gusta el Manga”.
M'estic especialitzant a contestar el primer els teus posts, després del teu primer comentari-traducció. És el que tenim els noctàmbuls.
ResponEliminaDoraemon és una miqueta light per ser manga, són dibuixos per nens, i el típic manga i anime és per gent una mica més gran. No obstant, jo també m'hi enganxo encara ara si l'arreplego per la tele. Com que la majoria de sèries em deixen fred, a part de Bola de Drac i les típiques, doncs em quedo amb en Doraemon, i a no fer-se gran mai.
I no et fiquis amb Renfe, que segur que ho han fet per emular un metro japonès.
XEXU T'hauré de donar un premi a la velocitat :-)) No sé com ho fas jeje... per cert, quan anavem a buscar el tren començava a caure una pluja fineta i no hem obert el paraigües!!
ResponEliminaAh!! És que jo sóc molt nena, per això m'agrada ;-) aquella butxaca em té fascinada jeje
Abraçades!!!
Som els nens de la terra... na na na na naaaaaaa :) i és que el manga agafa moltes branques, el manga és tot un món que és desconegut fins que t'hi endinses i no té fi... com no tenen fi les incidències amb Renfe, per a no gastar, no fiquen 2 trens i la gent ha d'anar dreta, eprò això sí, no t'oblidis de pagar o et ficaran multa. Nens grans llegint Doraemon? m'agrada! i és que hi ha gent i gent oi... dos mons, dues classes de persones :)
ResponEliminaNunca se es mayor assumpta, solo se cumplen años, a mi me encantaba ver Doraemon y soy mayor que Tú, seguro, y en general, me gustan todos los dibujos animados. Un beso
ResponEliminaCESC Jejeje tu també et saps la cançó del Doraemon, ja ho veig :-))
ResponEliminaSí, clar, la veritat és que jo he posat aquest títol perquè m'ha fet gràcia que ho he pensat, però de fet no hi entenc gens del tema. Segur que el meu nebot gran (que té 13 anys) em podria donar lliçons :-))
I la Renfe és una vergonya, eh? La setmana passada hi havia el Festival del Club Súper 3 i el mateix... un munt de gent dreta que feia pena... I aquella inepta que "ni partía ni doblà" segueix de ministre...
Sí, sí... els que miraven el Doraemon, com a mínim 22 o 23 anys!
Abraçades!!!
ISABEL ¡¡Qué frase tan bonita!! ¡¡Me gusta!! Así pues, no pensemos quien es mayor, dado que las dos estamos hechas unas niñas :-))
A mi padre siempre le gustaron los dibujos de Tom y Jerry jeje... le encantaban!!!
Besos!!!
Ha parlat la iaia! jajaja. Què dius! Si tu encara ets jove!
ResponEliminaNo parlaré de manga que no n'entenc gaire...
De RENFE sí, quin valor agafar lo tren jeje. Jo fa segles i ja tremolo que he d'agafar-lo un dia d'estos per pujar a Barna. Pensa que ho fan perquè anem tots més apretadets que fa fred :)
Aquest any siiiii aquest any no hi ha qui ens pari, vestirem a Doraemon del Barça i a qui faci falta jajaja a mi tambe m'agrada el manga, fa uns anys em vaig enganxa a Bola de drac quan la feian a TV3 en català per suposat.
ResponEliminaUna abraçadaco
jo la veritat no l'he vist gaire en doraemon. Potser jo sóc més pingu!
ResponEliminaBuaaaaaaaaaaaaaaa el Doraemon!!!!! m'encanta aquest toixó hahahaa jo si que m'he tragat mils de capítols,dels antics i dels moderns aquests que feien fa poc.Ara quan vaig estar a Japó em vaig comprar un minipeluix d'ell vestit de Samurai aishhh és taaant mono! i què gran seria tenir-ne un a casa de veritat,eh?:D
ResponEliminaTenia pensat fer un post-homenatge del Doraemon jo tb!te m'has adelantat i amb nocturnitat,hahahahaha!!
Un petonet molt graaaaan
Ostres quin super personatje. Si que és veritat que no són cómics per a nens sino més aviat per adults. Sincerament no conec molt d'aquest món però em semble interesant que els dibuixos es poguin seguir compartint conforme pasen els anys.
ResponEliminaQuè bò! Jo també vaig descobrir en Doraemon per casualitat, fa uns anys. I també m'hi vaig enganxar de mala manera! Deuen existir milers de capítols, perquè cada cop que baixo a Catalunya i poso TV3... m'hi trobo en Doraemon! (i jo encantat :-)
ResponEliminaNo matis mai la nena que dus dins. Mantenir aquest punt d'innocència és de les coses maques que ens poden passar. Fer volar la imaginació és bo en aquest món en que vivim... Jo quan veig dibuixos o llegeixo comptes de la meva infància encara m'emociono...
ResponEliminaAbraçades
Hola Assumpta.Jo también veo el doraimon de vez en cuando.Saludos.
ResponEliminaEl Doraemon es dels dibuixos que mes m'agraden despres dels de Disney.
ResponEliminaNo hi ha edat per a disfrutar de les coses, cadascú les seves, les que li vénen de gust. Si t'agrada el manga, en aquests aspecte tens una possibilitat de disfrutar més que no pas a un que no li agradi.
ResponEliminaA mi el Doraemon no m'agradava massa però els nens del parvulari em deien que era com ell pq "senyoreta, tu ho arregles tot!, i tens butxaca màgica" (la de la bata ;) que de vegades hi portava gominoles, jeje i els ho savien i me les dibuixaven, jejeje
ResponEliminaEn fi...
A mi el Doraemon sempre m'ha agradat molt! Encara ara me'l miro! Però el manga en general no m'agrada gaire noia...
ResponEliminaAra entenc les dos noietes que vaig veure ahir pel carrer vestides una barreja de bruixa-gata. Realment fèien més pinta de manga que que da halloween...
ResponEliminaPel que fa al Doraemon, l'única experiència que he tingut al respecte va ser fa molts anys. Quan la meva cosina petita era molt petita i volia que jo l'ajudés a fer el pessebre. Després d'estar tota la tarda voltant per la Sagrada Família buscant figuretes, vam arribar a casa, va posar la tv... i amb veu com enamorada va dir "Oh...Doraemon...!". Es va quedar hiponotitzada. I jo, muntant el pessebre sola. Va ser molt frustrant... Potser després de llegir-te li dono una segona oportunitat ;-)
Vas estar per BCN ahir? :-)))
Està molt bé això de descobrir coses que no eres conscient que t'agradaven! je, je, cada dia es descobreix alguna cosa d'un mateix, eh!
ResponEliminaA mi m'agraden moltes coses del manga, xò d'altres m'hi perdo! El Doraemon, xò em posa una mica nerviosa... ho sento. De fet no és el Doraemon sinó més aviat el Novita... és com algun d'aquells nens que saps que et necessita i que va al seu ritme però que li diries: espavila!!!!!!!
Això si, preferixo el Doraemon al Chin-Chan!
Una abraçada!
Per si assumpta todos tenemos el niño, solo hay que dejarlo salir, un beso enorme tia Elsa.
ResponEliminaPdta: que loco lo de esa feria de commics, creó que aqui no hay, averiguaré.
BAJOQUETA Sí, sóc una criatureta jeje :-)
ResponEliminaAra ho has dit!! Potser sí que la Renfe ho fa amb bones intencions, perquè trobem calor humà :-))
Petons!!!
GEORGE Ostres, ostres, ostres... tu no saps la idea que m'acabes de donar!! Fer un Doraemon del Barça!! Un dia el penso fer, t'ho ben asseguro!! jeje
Abraçades!!!
ESTRIP Doncs si algun dia tens ocasió de veure un capítol, mira'l... igual trobaràs que és una tonteria o... potser no :-))
Abraçades!!!
SPAGHETTI Feeeeees-l'ho dona!!! Jejeje i jo vindré a comentar-lo i cantarem juntes jeje ;-) Deu ser moníssim el pelotx!! ai!! en vull un!! :-))
Jo sempre actuo amb nocturnitat jeje sóc moooolt dolentota ;-))
Petons!!!
MARCEL·LA El graciós del cas és que jo JA ERA GRAN quan els vaig veure per primera vegada jeje
Abraçades!!!
FERRAN No diguis!! Siii?? Ai, jo que t'imagino tan seriós i tal, em fa gràcia pensar que també t'agradi en Doraemon!!! :-)))
Abraçades!!!
PRAXIS Els teus comentaris sempre arriben plens de tendresa :-) Moltíssimes gràcies, de cor!!
Abraçades!!!
VEGETTO Veo que somos muchos!! Aunque viendo tu avatar apuesto a que del mundo del Manga entiendes miles de veces más que yo jeje
Abrazos!!!
VERO És que és maquíssim!! Quina sort tenir un gat així, eh? jeje Hauras de mirar la Cleo, a veure si té butxaca ;-))
Petons!!!
CARME La veritat és que no hi entenc gens de Manga... la primera sorpresa vaig ser jo en relacionar ahir, per primera vegada a la meva vida, el Doraemon (que m'agrada molt! jeje) amb el món Manga ;-))
Hauré de parlar amb els meus nebots, que m'ensenyin més jeje
Abraçades!!!
MONTSE Apaaaaaaa!! Tu també tens una butxaca?? Ostres, que els petits et comparin amb en Doraemon és un "piropo" dels grossos, eh? jeje
Petons!!!
FINESTRETA Bé, si vols que et digui la veritat, crec que a mi em passaria el mateix, eh? jeje però com em va fer gràcia veure aquells nois que venien de la Fira, amb un llibre súper gran d'en Doraemon, doncs jo vaig dir "Serà que també m'agrada el Manga" :-))
ResponEliminaAbraçades!!!
BRUIXOLETA Ai, ai... ara m'has tocat la fibra sensible... Dona!! I per què no vas esperar a que acabés en Doraemon per fer el Pessebre juntes? Segur que ella el volia fer amb tu... però, clar, si dius que va posar fins i tot veu d'enamoradaaaa... noia, l'amor és l'amor :-)
Petonassos!!!
RITS Jejeje estic d'acord amb tu, en Shin Chan és un maleducat, no el suporto :-)) I en Nobita, pobret, doncs no em cau pas malament...
Abraçades!!!
TÍA ELSA A mi la niña "me sale sola" jeje (a veces hasta demasiado... ay!!)
Seguro, seguro que también hay ferias de ese estilo en Argentina!!
Besotes!!!
A veure si surt...
ResponEliminaドラえもん
Representa que ha de posar Doraemon en japonés jeje
Yo,siguiendo los gustos de mis hijos he pasado por todo tipo de dibujos animados y recorrer las calles de Palma buscando la única tienda que vendía cómics de manga que aún conservan.Saludos
ResponEliminaTERE Pues que bonito esto de ir a la única tienda donde los hay para poder complacer a tus hijos :-) Yo alguna vez he acompañado a mis sobrinos, pero hay una tienda cerca de casa de mi madre :-))
ResponEliminaBesos!!!
Ets una caixa de sorpreses.
ResponEliminaI també ho dic per la cançó de Queen.
ResponEliminaJERONI MALEUFF M'acabes de dir una cosa molt bonica!! Quan algú és una caixa de sorpreses és que no t'hi avorreixes :-)
ResponEliminaQueen?? M'encantaaaaaaaa!!! :-)) I la canço que vaig triar és una de les que més!!
Abraçades sense clavar-me les costelles al cor!!!
Hola Assumpta, m'ha fet gràcia aquest post en concret perquè precisament per quelcom relacionat amb el manga que estic força apartada dels blocs últimament, i del meu no cal que ho juri :) Precisament estic en contacte amb aquest jovent i veritablement son gent molt sanota i maca. A mi també m'agrada el manga i el que s'hi relaciona, potser perquè mai he deixat de ser petita i sempre, sempre jugaré com fan els nens i veuré dibuixos animats i m'il·lusionaré per coses així:DDDDDDDD
ResponEliminaUn petonàs guapa!!
MARTA Ai, quina gràcia!!! jejeje
ResponEliminaDe fet, jo vaig posar aquest títol perque em va cridar l'atenció el tema Doraemon, però admeto de que Manga no hi entenc gens ni mica, eh? :-)
Això sí, el jovent del tren donava gust de veure: Si tots són així, chapeau!! ;-)
Abraçades!!!