Aquest missatge demanant auxili ha estat enviat telepàticament.
Les darreres paraules que vaig escoltar abans dels fets varen ser “Tanqui els ulls... respiri... quan digui tres es sentirà absolutament relaxada... un, dos, tres”.
El Doctor Marcelo Scortechini tractava de curar el meu terror fòbic a les aranyes quan, en aquell precís instant, va patir un infart que el va deixar fulminat.
Quan ens van trobar ja no hi havia res a fer per ell i a mi ningú ha pogut tornar-me la consciència. El meu cervell va funcionant però no puc parlar, no em puc moure...
Fa deu anys que em traslladen d’un lloc a un altre en busca d’un especialista que em desperti.
Ells no saben que jo puc veure malgrat la meva mirada fixa. Dubten sobre si hi puc sentir... i jo sento i veig perfectament encara que estigui en estat hipnòtic.
Si algú rep aquest missatge, si us plau, indiqui a l’equip mèdic que les paraules que em faran tornar i que jo he de sentir són “Torna. Tres, dos, u”... Mira que és fàcil, eh?
Moltíssimes gràcies.
Anna Miralles
Traducción al castellano
ResponElimina"¡¡Ayudadme!!"
Este mensaje en petición de auxilio ha sido remitido telepáticamente.
Las últimas palabras que escuché antes de los hechos fueron “Cierre los ojos… respire… cuando diga tres se sentirá absolutamente relajada… uno, dos, tres”.
El Doctor Marcelo Scortechini trataba de curar mi terror fóbico a las arañas cuando, en aquel preciso instante, sufrió un infarto que le dejó fulminado.
Cuando nos encontraron ya no podía hacerse nada por él y a mi nadie ha podido devolverme la consciencia. Mi cerebro va funcionando pero no puedo hablar, no puedo moverme…
Hace diez años que me trasladan de un lugar a otro en busca de un especialista que logre despertarme.
Ellos no saben que yo puedo ver, a pesar de mi mirada fija. Dudan sobre si puedo oír… y yo oigo y veo perfectamente aunque esté en estado hipnótico.
Si alguien recibe este mensaje, por favor, indique al equipo médico que las palabras que me harán regresar y que yo debo oír son: “Vuelve. Tres, dos uno”… Mira que es fácil, eh?
Muchísimas gracias.
Anna Miralles
... he estat no sé quanta estona intentant reordenanr lletres per fer un anagrama. Ara vinc aquí, i em sembla que si miro una estona més el dibuix, necessitaré urgentment enviar missatges telepàtics pq algú em faci tornar del trance que estic a punt de patir!!!
ResponEliminaQuin escrit més inquietant!
Assumpta! jo tb necessito ajuda urgent :-SSSS
Boníssim! però qui pensarà en dir un dos... tres!! qui? m'ha agradat molt! m'agraden akests textos així :)
ResponEliminaBRUIXOLETA Jajajaja la culpa és d'en Xexu eh? jaja jo no sé pas si ho faré... tinc un munt de papers per passar a l'ordinador i estic fent de tot menys la feina :-))
ResponEliminaJa estaré atenta a veure si rebo algun missatge telepàtic teu, mira de relaxar-te jajaja :-)
Petons!!!
CESC Ostreeeeees!! jajaja moltes gràcies, de veritat!! A mi també m'agraden les històries d’aquest tipus, llegir-les i inventar-les... M'alegra molt que t'hagi agradat ;-))
Abraçades!!!
La verdad resulta terrible, sé de un caso de una persona que parecía tener un problema de retraso y con la computadora comenzó a escribir y así descubrieron que entendía todo y estaba al tanto de todos los problemas y noticias del momento. Ahora la duda lo que escribes es de tu imaginaciòn o que?? Por favor sacame de la duda
ResponEliminaI per escrit no funcionaria, Anna Miralles?
ResponElimina"Torna, tres, dos, u..."
Per provar no s'hi perd res, oi?
Ja, ja, ja, que divertit el post.
per cert que el meu bloc ha tornat a fallar les actualitzacions!
TÍA ELSA Caramba, pues el caso que tu cuentas es terrible, pobre!!... el que yo cuento es total y absolutamente inventado... se me ocurrió y lo escribí :-)
ResponEliminaBesazos!!!
CARME Hola, sóc l’Anna Miralles, tu no estàs llegint això –malgrat t’ho sembli- ho estàs rebent telepàticament. Gràcies per intentar-ho, però no funciona. Ai!!
Diu l’Assumpta que moltes gràcies per avisar-la, que ja ha anat al teu blog i que hi tens un article que val molt la pena comentar, que tothom ja pot anar-hi passant :-)
Abraçades!!!
Ei, no em culpeu a mi, que jo ho he tret d'en Zinc Piritione de La Iaia té caspa, un autèntic crack.
ResponEliminaSi vols fer anagrames, assumpta, ho has de fer amb el nom complet del teu blog, que inclou la paraula blog, és clar.
Pensant en el post, seria una gran putada que passés això, no? Que el terapeuta se't mori en el moment crucial... no ho vull ni pensar.
Assumpta, suerte que le aclaraste a Elsa porque me asusté...jaja.
ResponEliminaMuy impresionante..
Beso.
Vero
Terror fóbico? MMMM yo me lo curé teniendo una araña...Y ahora las adoro.En casa no se pisa ni una.tUVE POR DIEZ AÑOS.uN ATARÁNTULA AFRICANA PRECIOSA GRANDE COMO UNA MANO Y AUQNUE NO LO CREAS una ternurita se llamba Erasmo..jajajaj NO ESTOY LOCA eh ES CIERTO..
ResponEliminaMuy linda la historia de hoy.
beso
si veus aranyes, xafa-les!!! no te'n deixis cap!!!
ResponEliminam'has fet pensar molt eh? m'he espantat!!
Jolines, i què l'hi ha passat a l'Iniesta? És el meu preferit pobret. Rotura fibrilar? vaig a mirar-ho. Merci pel resultat, no sé què faria sense tu!
bon dia!!!
Sí, eh! Segur que tothom està trencant-se el cap pensant paraules màgiques (deuen haver anat revisant conte per conte) i no han caigut en una solució tan fàcil. Quina manera de complicar-se la vida!
ResponEliminaAis!
ResponEliminaquin susto m'has donat! que l'he començat a llegir i estic molt dormida i he trigat a pillar-lo!!je, je,..
Molt bo!
inquieta quan sembla que ningú t'entengui ni ningú et pugui ajudar!
l'hipnòtica suma d'espiral i post m'han obsequiat amb un estat de somnolència aquí, al desptax, del que ningú em sap treure.
ResponEliminavaig a buscar la baixa però ... no serà, el metge de capçalera, el guardià del tresor de les paraules que m'han de despertar, oi? calli, calli doctor!
Ho sento! Jo no sé contar que sóc de lletres.
ResponEliminados tres un... era així?
ResponEliminajaja molt bo...i quina por el comentari de Tia Elsa...
ResponEliminaXEXU Jajaja però jo preferia "culpar-te" a tu perquè esperava que tu passaries per aqui i en Zinc Piritione no visita el meu blog :-)) (jo el seu a vegades sí... encara ric amb l'experiment del pit de pollastre i la Coca Cola jeje)
ResponEliminaI, donat que l'epidèmia sembla que s'encomana molt ràpidament, i que has tingut el detall d'explicar-me amb quines paraules puc jugar, doncs... bé... jeje... igual algun moment ho provo ;-)
És que jo sempre havia pensat què passaria si l'hipnotitzador no et pot deshipnotitzar... uff
Abraçades!!!
VERÓNICA Ay, la verdad que no pensé que fueran a creer que iba en serio... jeje... :-))
Besos!!!
MARISA, el rincón de mi niñez ¡Erasmo!... ¿Era de Rotterdam? (jeje chiste fácil, lo sé jeje) ¡Jopé, Marisa! menos mal que finalmente te decidiste a coleccionar Topo Gigios, porque si hubieses optado por las arañitas...
Besos!!!
INSTINTS Però si he començat dient que era un missatge enviat via telepàtica!! jejeje ja es veia que anava en broma (bé, no sé... ja començo a dubtar jeje)
No pateixis que si veig aranyetes cridaré ràpidament al meu marit i ja està :-)))
Ai, l'Iniestaaaaaaa :-((
Es perdrà un munt de partits importants... snifff
Andrés!! posa't bé aviat!!
Abraçades per l'Andrés i per a tu!!!
P-CFACSBC2V Sí, a vegades aquests caps pensants no s'adonen de com de senzilles poden ser les coses :-))
Abraçades!!!
RITS Jajaja nooooo, no pot ser!! De veritat has cregut que hi havia quelcom de veritat aquí? No, no... jo sóc molt trapella també :-))
Abraçades!!!
ÒSCAR Caram!! jajaja has hagut de demanar la baixa i tot, eh?... bé, com jo tampoc he anat a treballar, podriem fer uns quants anagrames amb les lletres dels nostres blogs... o potser seria pitjor... que n'opina el teu metge de capçalera de tot això? :-)
Abraçades!!!
BAJOQUETA Si ets de lletres, vinga, a fer anagrames :-)) (ostres, que jo també sóc de lletres, però a contar fins a tres hi arribo, eh?... ara que... uff... a l'inrevés ja no ho sé...)
Petons!!!
ESTRIP Jejeje falta la primera paraula :-) Bon intent... entre la Carme abans i tu ara, ja ha mogut una ma!!!
Abraçades!!!
ABOGADA EN BCN Gràcies, guapíssima!! :-))
Si noia, aquest sí que és un cas dur, eh? Pobre!!!
Petons!!!
només les primeres línies!!! diga'm innocent... xò és que al matí necessito ben bé una hora per estar mínimament lúcida
ResponEliminaRITS Jo no aconsegueixo estar lúcida en tot el dia jejeje... així que ;-))
ResponEliminaUn petonàs!!!
Quina mala sort.
ResponEliminaUn, dos... com era?
Jajajaja Jeroni!!! Ets el mestre del gènere! ;-)))
ResponElimina