Ja hem posat el Pessebre!! Dissabte passat per la tarda, abans d’ahir. M’agrada molt fer-ho!!
Primer poso una roba de color marró sobre el moble perquè no es faci malbé.
El meu marit treu les caixes que van quedar ben guardades de les passades festes amb les figuretes i la cova.
Comencem posant la cova...
El primer any de casats varem comprar purament el Naixement (l’economia no donava pas per més!)
Poc a poc, cada Nadal, anàvem a la fira de Santa Llúcia per poder afegir alguna figureta nova, pastors, xaiets...
Em va fer molta il·lusió quan varem poder comprar els tres Savis d’Orient... i fa tres o quatre anys anys va arribar una cova nova, que la primera s’havia fet malbé...
No està gens malament, oi?... Bé, a mi m'agrada :-)
Traducción al castellano
ResponElimina¡Ya hemos puesto el Belén!
¡¡Ya hemos puesto el Belén!! El pasado sábado por la tarde, anteayer. ¡Me gusta mucho hacerlo!
Primero pongo una tela de color marrón sobre el mueble para que no se estropee.
Mi marido saca las cajas que quedaron bien guardadas de las fiestas pasadas, con las figuritas y la cueva.
El primer año de casados compramos puramente el Nacimiento (¡la economía no daba para más!) y, poco a poco, cada Navidad íbamos a la Fira de Santa Llúcia (Feria de Belenes y objetos navideños) para poder añadir alguna figurita nueva, pastores, ovejas...
Me hizo mucha ilusión cuando pudimos comprar los tres Reyes Magos... y hace tres o cuatro una cueva nueva, que la primera se había estropeado...
No está mal ¿verdad?... Bueno, a mí me gusta :-)
Hola!
ResponEliminaÉs molt maco. El millor del pessebre és fer-lo, i mantenir les tradicions. Jo he de reconèixer que fa temps que no el trenc :(
salutacions
sílvia
Us ha quedat molt bé!
ResponEliminaJo ja anys que no el faig, però de petita ens ho passavem molt bé fent-lo. Nosaltres anavem a la fira de la Sagrada Família i tb compravem una figureta cada any.
SÍLVIA Moltes gràcies :-)
ResponEliminaÉs cert que fent-lo es passa una bona estona!!
Doncs anima't dona que, com tu dius, hem de mantenir les tradicions!! :-)
Petons!!!
BRUIXOLETA Ai, la Fira de la Sagrada Família també és maquíssima. Jo una temporada treballava molt aprop d'allí i m'agradava molt mirar-la :-))
Saps? A mi m'encanta fer-lo però després em fa una mandra terrible treure'l jajaja qualsevol dia arribarà l'estiu i encara tindrem el pessebre al menjador :-))
Petons!!!
Seguint la tradició, de Santa Llúcia fins a la Candelera.
ResponEliminaQuin Pessebre més maco tens!!... I com de costum, tota una pasada la teva manera de presentar-nos-el!!
ResponEliminaUna abraçada molt forta!!
Oh, ha quedat força bé! Ara fa molts anys que no vaig a la Fira de Santa Llúcia, però era bonic de veure.
ResponElimina(Obro parèntesi: Pacièèèèència, és el dia 20… Ara que hi penso: i tu, que no l'has fet? Tanco parèntesi.)
JORDI CASANOVAS Ho sé, ho sé :-) el problema és la mandra que em fa guardar tot això... i és que jo vaig embolicant figureta a figureta amb paper de diari perque no es trenquin... Ai, ja m'ho deia la meva mare "contra la mandra, un bon bastó" jajaja
ResponEliminaAbraçades!!!
MONTSE M'alegra moltíssim que t'agradi, tu que tens una mirada que sap descobrir detalls bonics en totes les coses!!
Moltes gràcies!!
Petons!!!
P-CFACSBC2V Jo n'estic contenta jeje. Un any hi vaig posar molsa natural, primer vaig protegir el moble amb plàstics. La molsa comprada legalment, clar jaja... però em va sortir de dins un cuc immens (com vegi això en Jeroni en fa un relat jaja) i vaig muntar un sarau per liquidar el pobre cuc (ecs, ecs agghhh) i desprès vinga a tirar insecticida i tot el que vaig trobar... jajaja... ara, aquesta roba ja fa l'efecte del terre d'allí i ja està :-)
(Jo just el dia abans que tu jaja)
Abraçades!!!
Oooooh!!!!
ResponEliminaÉs una tradició ben bonica i que necessita els seus rituals, eh!
Jo també el vaig posar dissabte a la tarda, però el meu demana ben poc esforç!!! en una fulleta de fang hi ha sant josep, maria i el nen jesús (una cucada de parís que li vaig portar a ma mare però que cada any li demano per posar-lo a casa)
El pessebre., com m'agrada fer el pessebre., posar les figuretes, posar la molsa., nosaltres fem arbre de nadal i pessebre i ens encanta., poques coses hi han que incitin a la bona voluntat com el Nadal i la seva llum...saludus
ResponEliminaPobre cuc, no et feia llàstima? :-D
ResponEliminaTambé s'hi pot posar una mica de terra, però al final embruta. Res, millor la roba.
M'encanta fer el pessebre!!!!Cada any intento variar una mica. Ara que els nens s'han fet grans el pessebre està tranquil, abans les figures no estaven quietes ni un moment!!!! :)))) M'agraden molt aquestes figures del teu pessebre.
ResponEliminaJo també penjaré aviat el meu al blog :)
Jo fa anys que no el faig, pero recordo també quan els meus fills eren petits que el fèiem amb molta il·lusió. Im també vam anar comprant les figures de mica en mica i també les tinc embolicade s una per una amb paper, pèrquè no es trenquin.
ResponEliminaespectacular assumpta. a casa del meus pares, de menut, hi posàvem també un riuet amb el seu pont, molsa, etc-etc... txulíssim!!!
ResponEliminaRITS Saps? Potser dissabte l'estavem posant a la mateixa hora i tot!! :-))
ResponEliminaI és igual que sigui petitó, però l'has posat, i cada any hi penses :-) (De fet, tal com el descrius, segur que és moníssim jejeje)
Petons!!!
NOCTAS Estic d'acord amb tu! :-)
El Pessebre crea un raconet de màgia allí on el poses ;-)
Jo no poso arbre perquè, tal com tinc els mobles, no m'hi cabria, però també m'agrada molt... i posar les dues coses ja ha de ser genial!!
Saps que fa la meva germana? Cada any es graba un CD de nadales molt variades, en català, anglès, castellà, més tradicionals, més "de petits", cantades per corals o per cantants coneguts, grups, el que sigui... i el porta a la feina i els hi posa de música ambiental durant tots aquests dies jeje
Abraçades!!!
P-CFACSBC2V Jajaja no, no em feia pas cap llàstima el cuc jajaja em feia més llàstima jo mateixa, que semblava que tingués una serp a casa (o pitjor) eeeccss és que només de recordar aquella bèstia llarga, flexible, tova, plena de potes, movent-se per damunt la meva preciosa molsa!!
Després ho explicava a una veina que ens portem molt bé i ens feiem un fart de riure :-))
En definitiva, millor la roba, eh? jeje
Abraçades!!!
AIGUA Siiiii és lo bonic que té fer el pessebre a les cases amb nens!! :-)) les figuretes cobren vida!!!
Estaré ben atenta a veure el teu pessebre en el teu blog!! No tinc cap dubte que m'agradarà!! Sempre saps posar unes fotos fantàstiques!!! :-))
Petons!!!
CARME A mi és una tradició que m'encanta!! :-)
Ai!! em fa gràcia que també emboliquis les figuretes!! jejeje jo ho faig així perquè els meus pares també ho feien :-))
Petons!!!
ÒSCAR M'alegra molt que t'agradi!! :-)
Aquest any dubtavem de si posar un riu i comprar un pont... el problema és que no sé si em sortiria bé de simular el riuet, però m'encanten els pessebres que n'hi posen! :-))
Abraçades!!!
nena!! que xulo no?? jo de pessebre.. no en fem.. fem l'arbre de nadal i tot ben bonic!! però aquest pessebre és molt molt xulo!! petons
ResponEliminaEs molt maco!! I si cada any afegeixes cosetes, hauras de canviar de moble, jejeje!!!
ResponEliminaJajaj, molt bonic i molt tradicional.
ResponEliminaPenso que és una costum que s'està perdent poc a poc, igual que el tió.
Salutacions!
Caram, com t'ho curres! Quan vivia a casa els pares també en fèiem un de maco, però mica en mica ens anàvem cansant. Ara jo a casa no en poso, ni tampoc cap decoració, no li acabo de trobar el què, i a més, per mi sol...
ResponEliminaÉs el típic pessebre, el què surt cada any per Nadal a casa, són les ganes de celebrar-ho, la il·lusió que torna als nostres ulls... són les figures que han estat dessades i han estat allí escoltant el què passava abans i després del Nadal on tot canvia i sembla que les ànims estiguin més protegides... és un pessebre que recorda que aquelles figures d'anys enrere ens porta a un avui que continua sent part del què som... res semblo un filòsof... que m'agraden molt aquests tipus de pessebres... :)
ResponEliminaOs quedó muy bonito, yo lo hacia de pequeña con mis hermanos, comprabamos, corcho, musgo, y mi padre nos hacia un rio casi de verdad. Un beso
ResponEliminaOhhhhh! M'encanta!!!
ResponEliminaSón unes figures molt bonique, encara que venin de tu, ... no es podia esperar menys ;).
He de reconèixer que ara no mi escarrasso massa. De petita a casa els pares sí que el feiem molt bonic. Ara la veritat és que el poso d'aquells "mig prefabricat" i ja faig. Les tradicions no les hem de perdre, poc o molt, però crec que les hem de seguir.
També és cert que si hi ha nens a la llar, és més fàcil engrescar-te a fer-ho millor.
Ara el que trobo molt a faltar, és anar a la fira de Sta. Llúcia, fa un munt d'anys que no hi vaig i ... ooohhh m'agafa "morriña" de llegir-te i veure aquest bonic pessebre. Gràcies Assumpta, per dur-nos aquest trosset de Nadal a cadascú de nosaltres!
ANNA I LLUÍS Holaaaa!!! Quina ilu aquesta visita!!
ResponEliminaMolt bé, ara arbre :-) però quan la petita Anna ja comenci a revolucionar per la casa ha de tenir un pessebre per a poder moure les figuretes, eh? :-))
Petons!!!
VERO Jajaja quasi que sí, eh? :-))
Al final l'altre dia no vàrem comprar res... un xaiet petitó valia 2€!! i a sobre a Josep Lluís no li acabava de convèncer... ai que aquest any em quedaré sense element nou!!
Petons!!!
ALBERT Sí, jajaja és que jo sóc mooooooolt clàssica i mooooolt tradicional :-)
Em sap greu que es perdin aquestes tradicions i que moltes famílies catalanes canviin el Tió per el Pare Noel (que em meréix tots els respectes, però que no és "nostre")
Abraçades!!!
XEXU M'encanta fer-lo!!
Després em fa una mandra espantosa guardar-lo jaja però fer-lo m'agrada molt.
I no poses res de res? A veure si es queixaran en Blog i en Bamboo per haver dit que estas sol!! :-)
Abraçades!!!
CESC A tu t'agraden molt aquest tipus de pessebres i a mi m'ha agradat molt el teu comentari :-)) i això de les figures que "senten", com si cobressin vida, m'ha recordat un relat que vaig escriure... el tornaré a posar jeje
Abraçades!!!
ISABEL ¡Pues seguro que quedaba estupendo! :-)) Me gustan mucho los Belenes con río, pero yo no sé cómo hacerlo... debería buscar algún modo de ponerlo :-)
Besotes!!!
-ASSUMPTA- Caram!! moltíssimes gràcies per aquestes paraules tan maques!! :-)
Jo penso que si tu el poses, ni que sigui "mig prefabricat" com tu dius (jeje m'ha fet gràcia l'expressió) doncs ja està bé, ja és bonic, ja posa "esperit nadalenc" :-))
La Fira de Santa Llúcia sol estar a tope, però l'any passat hi vaig poder anar a l'hora en que tothom dina jeje, cap a les tres de la tarda i uaaaaaaau quina passada!! ho vàrem passar genial!! :-))
Petons!!!
Adoro estas fiestas, adoro cada ritual que viene con ellas...Esta es una de ellas y tu serie logra hacer que uno sienta esa exquisita sensación que surge cada año cuando toca ir por las cajas y comenzar a desenvolver cada pieza, cada tesoro acumulado y guardado año tras año. Yo incluso conservo adornos que mi hija, ahora de 14 años, hacia en el jardín de párvulos ( 3 – 4 añitos aprox)...son instancias conmovedoras, siempre bellas, más aún cuando tienes niños en casa.
ResponEliminaDejo mis saludos y un abrazo con energía y luz navideña.
Estás consiguiendo que me ilusione y empiece a desempolvar nuestro pesebre.En casa de mis padres no se ponía,pero las Navidades eran sumamente religiosas,con su misa del gallo y todo eso.
ResponEliminaA partir de mi matrimonio siempre celebramos todo:santos,cumpleaños,fechas en que nos conocimos,belenes,Reyes,con niños o sin niños y ahora ya me está ocurriendo lo mismo que a quienes comentaron antes que yo,que me cuesta cada vez más porque me volví descreída,porque mis niños dejaron de serlo,aún así lo celebramos como algo especial para reforzar nuestra familia como hemos hecho hoy con el cumple de mi hijo,aunque seamos tres pelagatos no dejamos pasar ocasión de celebrar lo que sea para unirnos.Mi yerno está en la India,ya vuelve en un par de días,después se irá por varios meses y fíjate sí que voy a poner el Belen y vamos a unirnos en "comunión" aunque sea algo atea esta familia nuestra,espero que esto no te moleste,creo que tú eres muy creyente,yo me esfuerzo,te lo prometo,me encantaría,lo necesitaría con toda el alma pero no hay manera,creo que todo está por aquí,por estos lares,que más allá no hay nada y que hoy he notado mucho la falta de mi Toni.Él era muy culé como tú y he puesto unas fotos de unos cuadros que le regalaron.Un beso.
Esta precioso! y armado con tanto esfuerzo, te manod un beso gigante, tía Elsa.
ResponEliminaEl Bamboo i en Blog només es queixen si no els poso menjar.
ResponEliminaA veure, la Laura és la dels blog Prosopopeia, és la lady griselda. El que passa és que el seu blog no és de blogspot, i la seva adreça de correu la va fer servir per apuntar-se als Personatges Itinerants de la Carme. Sembla ser que va dir que sí que ho continuaria, però no en sé res més. JO també vull llegir la continuació, i que se'n faci una cada cop. L'ordre més igual, l'Òscar i la Laura s'ho poden jugar als xinos, si volen. En teoria li tocaria a la Laura. POdem aconseguir que respectin aquest ordre?
PATRICIA Muchísimas gracias por tus palabras :-))
ResponElimina¡¡Estoy segura de que tu hija está contentísima de que conserves esos adornos!! ¡¡Qué ilusión!! :-)
Recibo con cariño esta energía navideña que me mandas y te hago llegar tambíen la mía jeje
Besos!!!
TERE Holaaaa!!! He pasado por tu blog y te he robado un cuadro jeje
Puedes verlo aquí en mi barra lateral, justo encima de la foto de mi muñeca (jeje)
Leer tus palabras me emociona, de verdad y yo, que siempre escribo y escribo, me quedo sin saber qué decir cuando me escriben cosas tan bonitas como haces tu :-))
Sonrío cuando leo eso de que esperas que no me moleste que seas "algo atea" :-)) Eres dulce, cariñosa, buena y muy respetuosa, ¿cómo va a molestarme nada que venga de tí? No te preocupes, yo no miro el carné de creyente o no para ver si alguien me gusta :-)
Te mando un súper besazo!!!
TÍA ELSA Pues mira, un beso gigante también para tí, que te lo mereces, guapa!!! :-)))
XEXU Jo, en llegir el teu comentari, ja li he deixat nota a Òscar que va darrera de Laura, però no tinc ni idea de si ella ha fet res :-)
Abraçades!!!
tot un protocol aixó de montar el betlem, a casa meva mes o menys es fa igual, tot un acontexement.
ResponEliminaVisca el barça ¡¡¡
Ja fa temps que he deixat de fer pessebre i arbre de nadal a casa. No m'agraden aquestes festes, sóc així de rar...
ResponEliminaEn canvi, la meva mare, li encata fer el pessebre i cada any el munta, com tu, amb tota la il·lusió del món! I també va començar comprant les figures de mica en mica... Ara en té un munt!!
Holaaa!!:D
ResponEliminaEstà molt completet però a mi em faltaria una panoràmica del pessebre,tipus pessebre des de l'aire hehe :P
TONI PONTS BARRO Sí, és com tu dius, quelcom especial... i més tu, que tens nins :-)) Amb ells encara ha de ser millor!!
ResponEliminaVisca el Barça!! jejeje
Una abraçada!!!
JORDI No, home, no ets rar :-))
Si mires tots els comentaris o et passeges per altres blogs veuras que hi ha molta gent que diu que no li agraden aquestes festes...
Va, anima't i ajuda a la mare a posar el seu, que la faràs feliç :-)
Abraçades!!!
SPAGHETTI Holaaaaaa!! què fas per aquí, xiqueta? jeje No havies d'estudiar fins al dia 19?
Ai, pobreta, que s'escapa un momentet i encara la renyo...
Molta, mooooooolta sort als exàmens :-))
Una vista aèria? jajaja si tu portes l'helicòpter... jeje
Petons!!!
Reconec que, malgrat no tenir esperit nadalenc, el pessebre era una de les coses que més m'agradava de fer. Les figuretes, l'entorn... jo posava paper de plata com a base i llavors anava a buscar molsa al jardí i deixava un trosset buit per fer de riarol. I també hi tirava farina blanca per fer veure que nevava i anava movent les figures, era bonic! Però mira, ara ja no el faig... i si fos per mi tampoc decoraria la casa, com en XeXu, però la meva germana és caparruda i l'hi encanta el Nadal.
ResponEliminaM'alegro que t'ho passis tant bé fent el pessebre!
IRUNA Ostreeees, quina idea més bona per fer el rierol!! És que jo ja hi pensava en el paper de plata, però imaginava "per sobre" i, clar, veia com un "pegot" i no em feia el pes la idea. En canvi, posar el paper a sota i posar molsa per sobre, deixant un espai perque es vegi un petit riu, això sí que quedaria millor... i llavors podriem posar un pont jeje... perquè el meu marit aquest any volia comprar un pont, i jo li vaig dir que on volia posar el pont si no teniem riu :-)
ResponEliminaEvidentment jo compraria la molsa artificial que no vull que em torni a sortir un altre cuc...eeeccccsss.
Iruneta, si a la teva germana li agrada decorar una mica la casa, anima't i ajuda-la, si mires de fer-ho de bona gana (ni que sigui per veure-la a ella contenta) segur que t'ho passaras bé!! :-))
Un petó molt fort!!