Ara em seria impossible fer-la servir perquè tinc poca força a les mans i em faria mal (Què bons són els teclats dels ordinadors jeje) però sí, amb ella feia jo les meves pràctiques mecanogràfiques qwert poiuy i aquestes coses :-)
Segons explicava el meu pare, va ser requisada d'unes oficines per la seva utilització durant la Guerra Civil... Qui sap tot el que hauran escrit amb ella!! (és cert, eh? no invento res)
Ara ha passat anys i anys sense que ningú la faci servir, dalt d’un armari i la veritat és que no es veu massa neta (necessitaria una revisió a fons, pobreta) i la meva germana la va recuperar l’altre dia perquè té un amic d’un amic que en col•lecciona... bé, no sé com acabarà la història. En tot cas, la màquina és una passada.
La deixo aquí, com a guardiana del meu blog, perquè potser estaré uns dies en que podré entrar poc. Amb ella vaig fer les meves primeres redaccions de l’escola i m’agrada que estigui aquí si jo no hi puc ser massa (a veure si es posarà a fer articles tota sola jeje...)
Traducción al castellano
ResponElimina"LA VIEJA UNDERWOOD"
Con esta vieja y polvorienta Underwood aprendí a escribir a máquina. No es broma.
Ahora me sería imposible utilizarla porque tengo poca fuerza en las manos y me haría daño (¡Qué buenos son los teclados de los ordenadores jeje) pero sí, con ella hacía yo mis prácticas mecanográficas qwerty poiuy y esas cosas :-)
Según explicaba mi padre, fue requisada para su utilización durante la Guerra Civil… ¡Quién sabe todo lo que habrán escrito con ella!
Ahora ha pasado años sin que nadie la use, encima de un armario y la verdad es que no se ve muy limpia (necesitaría una revisión a fondo, pobrecilla) y mi hermana la recuperó hace unos días porque tiene un amigo de un amigo que las colecciona… bien, no sé cómo acabará la historia. En todo caso, la máquina es una pasada.
La dejo aquí, como guardiana de mi blog porque posiblemente estaré unos días en que podré entrar poco. Con ella hice mis primeras redacciones en la escuela y me gusta que esté aquí si yo no puedo estar mucho (espero que no se ponga a escribir artículos ella sola jeje… aunque quizás…)
a casa n'hi ha una de semblant però no és una underwood i recordo el mal que feia quan s'escolava el dit entre les tecles.
ResponEliminaSeràs fora? Coi, que se't trobarà a faltar!
ResponEliminaJo també vaig aprendre a escriure a màquina amb una semblant -en anys- a la teva i tens raó que es necessita una força sobrehumana per anar prement les tecles. Quin canvi amb l'ordinador, eh?!
Esperem que la teva absència duri poc!
Tenen molt d'encant, aquestes màquines. La meva era molt més moderna (Olympia Traveller de Luxe) i sense l'encant de les antigues. Potser d'aquí a 25 anys…
ResponEliminaguardiana del blog!!! que bonic!!
ResponEliminaal traster de casa els pares tb n'hi ha una de semblant, del meu avi. I si, era divertidíssim escriure amb ella!!
no triguis molt en tornar que et trobarem a faltar!!!
Eiiiiiiiiiiii, jo també en tenia una!!! Uala, m'hi deixava les ungles fins que als dits només em quedaven munyons, juasjuasjuas.
ResponEliminaFa cara de ser trapella, segur que farà com la màquina de l'Angela Landsbury, la de "Murder, she wrote", i teclejarà articles tota sola, jejejeejeje...
Que xula! Això ja és una peça de museu!
ResponEliminaEt trobarem a faltar Assumpta. Si la màquina es posa a escriure sola, ja t'avisarem! Segur que si tingués memòria ens podria dir moltes coses de les que havia escrit.
Gran post Assumpta. Per cert si estàs fora que no siguin molts dies.,li he agafat molt de carinyo al blog. Aquest gaudi de la felicitat de les coses petites i els detalls., el post d'avui amb la màquina que espera i la pregunta triomfal de qui deu haver teclejat la màquina en aquelles èpoques que la varen requisar per la guerra civil....saludus i vine aviat!!!
ResponEliminaJo vaig aprendre amb una Olivetti, una mica mes moderna, pero tampoc ara mateix podria amb ella. Quina sort que tenim que s'hagin inventat els ordinadors, eh?
ResponEliminaNo crec que facis be de deixar la maquina escrivint per tu, no crec que sigui capaç de fer-lo tant be.
Fins aviat!!
Es una peça de collecció, ay...si pogues parlar, cuantes coses ens contaria.
ResponEliminacuidaula que d´aqui pocs any valdrá molts de calers.
salut, et trobarem a faltar, torna prest.
excelent guardiana la que deixes vigilant el bloc.
ResponEliminajo, que vaig aprendre a escriure a màquina en una hispano olivetti, encara arrosego el costum heretat d'ella de fotre-li uns cops de dit espectaculars al teclat de l'ordinador :)
bona setmanaaaaaa assumpta!
La mía era parecida y recuerdo aquellas interminables prácticas con un manual para escribir sin mirar el teclado.
ResponEliminaMe gustaría que me confirmaras si has recibido un mail personal mío o habrá acabado en el buzón de otra persona.Gracias.Besotes
Em pensava que el blog l'escrivies amb l'Underwood!!! jejeje
ResponEliminaA banda d'això, a casa els meus pare també en corria una de màquina d'aquestes, però més moderna. Després a mi me'n van regalar una d'elèctrica i tot seguit ja vaig passar al processador de textos amb l'ordinador. La tecnologia!!
Jejeje, a casa també teníem una d’aquestes, i mai se t’havia quedat enganxat el dit entre les tecles?, coi feia un mal!!!
ResponEliminaDesprés vam tenir una Olivetti, bastant semblant però més moderna, encara que els dits s’enganxaven igual entre les tecles. I fins i tot vam tenir una màquina d’escriure elèctrica, que crec que era Olivetti també, que per fer-la anar s’havia de saber àlgebra, perquè era complicadísima de fer-la anar.
M’agradat aquest post Assumpta, bé de fet m’agraden tots els teus “ articles”, entre tu i en Cesc, em teniu tot el dia amorrat a l’ordinador
Hosti! Si tingues peles, la comprava!
ResponEliminaBuff! Si haguéssis d'escriure tot el que escrius al teu blog amb això...
ResponEliminaAdéu, que vagi bé!
segur que sortien durícies als dits.
ResponEliminauna bona guardiana del bloc!
M'encanten aquestes màquines...sempre vaig als mercadillos de coses antigues a buscar-ne. Segur que et cuidarà el bloc perfectament. Una abraçada!
ResponEliminaostres que guapa!!! quina passadaaaaa!!!
ResponEliminaQuina passada de màquina, fins i tot jo, que mai he après a escriure a màquina, ho sé veure. Tenen com una mena d'encant aquestes andròmines, sembla que per escriure relats de veritat només es pugui fer servir una d'aquestes, que sigui impossible inventar alguna cosa creïble amb un altre tipus d'aparell. I per cert, per què no proves de fer un relat al voltant de la màquina? D'història no n'hi falta!
ResponEliminaAssumpta, la màquina és una passada! És realment molt bonica.
ResponEliminaPotser estàs uns dies sense entrar gaire?.... oh.... Vinga doncs, aquí queda com a guardiana. I vés a saber, si anem entrant a veure-la (per veure si ja hi ets), potser ens inspirem i tot, i en surt alguna de les històries que la màquina hauria pogut explicar. És una màquina que inspira i fa venir ganes d'escriure.
Una abraçada :-)********
Era el Rolls Royce de les màquines d'escriure. Una meravella mecànica que resistia anys i panys treballant sense el més mínim problema.
ResponEliminaGràcies per recordàrmela.
Fins la tornada i que sigui aviat.
Salut.
Caram Assumpta quina relíquia !!!! que guapa es i tal com tu dius, quantes coses ens podria explicar !!!!
ResponEliminaConserveu-la.
Uisss ens deixes sense les teves sempre entranyables entrades ? noooooo no ho facis això !!!!
Mira fem una cosa... tu fes el que has de fer i molt ràpid, així aviat et tindrem de nou per aquí, val?
Petons bonica i sort !!!
ASSUMPTAAAAAAA!!!!! no marxis lluny :( espero que no sigui per res dolent.
ResponEliminaM'encanta la màquina!!! m'agraden molt els objectes antics, de fet estic preparant varis temes sobre això :)
et trobaré a faltar. Petons
M'agraden molt estes tecles. No canviaria per res lo meu portàtil, però esta màquina és una meravella.
ResponEliminaVella no, Bella (jeje, vella también es vieja en gallego).
ResponEliminaUna máquina que aparece en tantos libros, desde Stephen King hasta Ruiz Zafón, dime que no te vas a deshacer de ella, por favor. Deberías ponerla sobre una mesa bien a la vista, es toda una reliquia, y con un poco de cuidado, una belleza.
Gràcies a tots per les vostres paraules :-) No, no sóc fora... només miro d’organitzar-me una mica i no sé com fer-ho.
ResponEliminaEm costa no respondre un per un els comentaris que deixeu i que són trossets del vostre temps que m’heu regalat, però m'agrada fer-ho.
Em costa no comentar jo a tots els blogs que m’agraden i fer-ho bé, havent llegit detalladament el que s’hi diu, havent mirat els vídeos si n’hi ha i escoltat la música si s’hi ha posat...
Sóc lenta per a tot... a vegades la meva capacitat de fer coses és petita... a vegades les circumstàncies em fan pensar molt... i la veritat és que no sé què faré encara.
Potser demà em llevaré plena de força i hauré trobat el truc per a poder amb totes les petites coses... No ho sé :-)
No sé què haurà fet la meva germana amb la Underwood, la té ella. Si no la vol, me la quedo, de veritat. Després de totes les vostres paraules, jo no em puc despendre d'ella :-) És una màquina històrica i al meu marit li encanta la història. Aquesta tarda en parlavem i diu que coneix un noi que potser la podria posar a punt...
Jo no coneixia en persona aquestes màquines, però si les que venien després d'elles, al banc sempre em fixava que en feien servir unes de molt grans i feien un soroll especial, i en vaig aprendre també d'escriure a màquina amb aquestes màquines, quins records, bona guardiana, no tardis, la gent et troba a faltar, i que la força no et falti mai.
ResponEliminaT'imagines que es posés a escriure? jeje...
ResponEliminaAssumpta, és una màquina preciosa... i no només per ser una antigüetat sinó per la càrrega sentimental que té per tu, i ara per nosaltres després d'haver-nos explicat la vostra història (en podriem dir d'amor?)
M'ha recordat a una vella màquina d'escriure que tenim a casa, com a objecte de decoració, amb la que jugava a ser escriptora de petita. Sempre m'han despertat una tendresa especial.
Ella cuidarà molt bé el teu blog, no pateixis. I nosaltres anirem passant de tant en tant a treure el cap i a comprovar que tot segueix al seu lloc. Pensa que en sóm uns quants i si cada dia algú passa un moment, quasi podries tenir vigilància 24hores! jeje
Espero que aquesta absència sigui curta i per bons motius!
una abraçada ben gran!
Per cert... la paraula de verificació que em surt per poder publicar el meu comentari és: litha. És que vaig llegir el teu post de fa dies, que no vaig comentar, i et volia dir que em va encantar la idea, és genial! Ara que litha... buf... no sé què pot significar, se t'acut alguna cosa?
Quan puguis ... passat pel meu bloc. Un petó !
ResponEliminaEn casa de mis abuelos maternos había una underwood preciosa. Lo que jugué escribiendo, a dos colores, subiendo y bajando la palanquita…
ResponEliminaNo sé qué habrá sido de ella. Aprendí de verdad en una olimpia pequeña, que me ha acompañado en toda mi vida de estudiante, y ahora duerme apaciblemente el sueño de los justos.
Pero ahora escribo sin mirar, y no lo hago mal del todo, y esto gracias a ella.
Y ahora pongo un emoticón: ;-), que he visto por ahí, y que no sé qué significa, pero seguro que algo bueno. :-)
Per què quan veig una màquina com aquesta em ve al cap la senyora Fletcher?
ResponEliminaPer què quan veig aquest teclat (es diu així?) penso que els meus dits no n'encertarien ni una de tecla?
Per què deixaràs la "parròquia" desatesa i sense guia?
S'ha escrit un crim... potser és que algú ha matat algú altre...
Au noia, pren el temps que calgui, que això no és una feina!
;-)
Jo també vaig aprendre a escriure a màquina amb una com aquesta.Quan la veus, comparada amb els teclats d'avui en dia, sembla imposible que ens en sortíssim.A mí de totes maneres després de l'aprenentatge i la força en que picavem les tecles, m'ha quedat el costum del teclejat fort i ara encara ho faig, tot i la suavitat en que ho podria fer ara....Encara recordo el seu sorollet característic multiplicat per sis, ja que a la classe hi havia més nenes!!...
ResponEliminaMoltes gràcies perqué amb la teva imatge m'has fet tornar la vista enrera i per un moment he somiat, després de despertar-me del somni que ara estic vivint!!
Gràcies pel teu carinyós comentari!!
I espero que enllesteixis de seguida el que tens entre mans i ens tornem a llegir aviat!!
Una abraçada molt forta!!
Moltíssimes gràcies a tots!! :-))
ResponEliminaEm quedo la Underwood!!! :-))
El meu marit diu que coneix un noi que potser la podria arreglar i posar a punt... i diu que la pensa utilitzar!! :-)
M'ha fet molta gràcia les referències de molts a la Jessica Fletcher jaja, m'encantava la "Intro" de la sèrie amb aquella màquina d'escriure :-))
Montseeee, estavem escrivint les dues al mateix moment jejeje :-))
Petonassos!!!
Vaig aprendre amb una igual que aquesta teva.
ResponEliminaCom m'alegro que al final te l'hagis pogut quedar !!!
Jo nomès la tenia al col·legi, quant em van comprar una a casa va ser una "lettera" em sembla que 32 o algo semblant i allò ja era "el no va plus" de la modernitat!
(Aquesta sí que la tinc encara)
Són genials!!!
Si has de fer un recès, fes-lo, però pensa que els teus "fans", que sóm molts, estarem esperant la teva tornada el més aviat possible.
Cuida't força !!!!!
Un petonàs preciosa !!!!!! ;)))