dimarts, 27 de gener de 2009

Art i art (?)

Avui la Bajoqueta al seu blog ens comentava que un quadre atribuït fins ara a Goya, s’ha descobert que no ho era... i, en poques línies, feia una sèrie de reflexions molt interessants sobre les mentides que ens fan empassar.

A mi això m’ha recordat aquest fet que, en el seu moment, em va constatar com ens deixem prendre el pèl.



Per por a quedar com a tontos o a incultes ens sentim obligats a dir que ens agrada qualsevol cosa que ens presentin com a “obra d’art”.

Recordem també aquesta notícia:

Un artista engaña a la presidencia checa de la UE con el 'timo' de los 27

Una vegada, a Reus, a una exposició, el meu marit i jo ens varem quedar impressionats davant un tros de paper d’embalar que duia una trepitjada de sabata... i res més, i que era una obra (caríssima) de Tàpies. Com diria en Schuster "no hase falta desir nada más".

Per cert, tots els que admiraven tantíssim el quadre de Goya... ara que saben que no és de Goya, ja no els agradarà?

26 comentaris:

  1. Ups, no sé si et deixaré fer la traducció abans de que surti el meu comentari, espero que no sigui un inconvenient, per una vegada que se m'actualitza correctament... Res, que ens prenen el pèl continuament i és una llàstima perquè sembla que ens hi conformem, avui reclameu per la veritat, digne... :)

    ResponElimina
  2. Traducción al castellano

    "ARTE Y ARTE (?)"

    Bajoqueta, hoy en su blog nos comentaba que un cuadro que se consideraba pintado por Goya, se ha descubierto que era de otro autor y, en pocas líneas, escribía unas reflexiones muy interesantes sobre las mentiras que nos hacen tragar.

    A mi la noticia me ha recordado este hecho (ver vídeo) que, en su momento, me constató como nos dejamos tomar el pelo.

    Por miedo a quedar como tontos o inculutos nos sentimos obligados a decir que nos gusta cualquier cosa que nos presenten como obra de arte.

    Recordemos también esta noticia "Un artista engaña a la presidencia checa de la Unión Europea" (clicar el enlace)

    Una vez, en una exposición, mi marido y yo, quedamos impresionados ante un trozo de papel de embalar que llevaba la huella de una zapato... y nada más. Se trataba de una obra (carísima) de Tàpies. Como diría Schuster "no hase falta desir nada más"

    Por cierto, todos los que admiraban tantísimo el cuadro de Goya... ahora que saben que no es de Goya... ¿les gustará menos?

    ResponElimina
  3. CESC Ets més ràpid que Speedy González!! :-)))
    I tant que no és cap inconvenient, al contrari!! :-))
    Per cert... he d'admetre que el quadre dels nens de dos i tres anys és MOLT MÉS MACO que algunes de les coses que ens volen fer empassar jaja
    Una forta abraçada!!!

    ResponElimina
  4. A Berlin vaig ser a una fira d'art contemporani, fa un parell de mesos. En vaig fer un post. Jo era incapaç d'explicar què se suposa que representava la majoria d'obres que s'hi exposaven; només sabia dir si m'agradaven o no, estèticament, i punt. I això ha de ser l'art contemporani, simplement; pretendre buscar-li ves a saber quin significat em sembla innecessari.

    Salut!

    ResponElimina
  5. FERRAN Estic d'acord amb tu :-)
    El que jo no entenc és que, pel fet que "els experts" ens diguin que tal quadre és de tal artista, que té un valor incalculable... nosaltres haguem de dir "Oh, sí, que maco!"... A mi, aquell "quadre" de Tàpies em va semblar una porqueria... i, a vegades, penses que si dius això seràs vista com a inculta :-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  6. No he vist el quadre de Tàpies que dius, però la idea m'agrada (no perquè sigui de Tàpies, eh! Si fos de qualsevol altre diria el mateix). Això sí, tens raó que en el món de l'art el pes de l'autor hi fa molt (massa!). El mateix passa amb la literatura, amb la música…

    ResponElimina
  7. A la feina tenim una petita sala d'art on exposen creadors joves.... hem vist cada cosa....

    és com si qualsevol cosa es pogués considerar art.. i sincerament... per innovar no cl tenir o mal gust o, de fet, poc gust.

    la veritat és que m'ha impactat lo del Colós... xò espero que a qui li agradi el quadre, li continui agradant, en cas contrari no es podrà considerar un amant de l'art (a mi Goya no m'agrada massa...que consti)

    ResponElimina
  8. Escuché esta noticia por la tarde en la radio y según comentó alguien acreditado del museo este cuadro es de uno de los ayudantes de Goya,sea de quien sea,si es bueno seguirá gustando y el Coloso lo es.Un abrazo

    ResponElimina
  9. El cuadro de Goya, por lo visto era de un alumno suyo, y lo de de la checa, es increible, pero cierto. Un beso

    ResponElimina
  10. Fa un temps vaig veure una obra de teatre que es deia ART de la Yasmina Reza i anava precisament d'aquest tema, de com ens deixem enganyar per obres que no diuen ni transmeten res.

    ResponElimina
  11. P-CFACSBC2V És clar que no l'has vist el quadre... jeje... El vaig cremar allí mateix :-))
    Bromes a part :-) Un quadre immens, potser de 2 x 1,5 metres... i a un extrem, una trepitjada.
    De veritat. Si t'agrada t'en faig un... i baratet, eh? Què tal 1.000 Eurets?... T'asseguro que "aquell" era molt més car :-))
    Si vols, pel mateix preu, enlloc d'una trepitjada n'hi poso dues... una a un extrem i l'altre a la cantonada oposada... i li posem de títol "El camí" (per exemple) i seria el símbol d'on el caminant comença la seva llarga travessia fins a trobar-se amb si mateix a l'altre punta del paper d'embalar :-))
    Abraçades!!!


    RITS Jejeje m'agradaria veure aquestes exposicions que dius :-))
    Jo admeto que Goya tampoc és dels meus pintors preferits però, precisament, aquest m'agradava!! Ja veus!! (sóc pur esperit de contradicció, mare meva! jeje)
    Petons!!!


    TERE Sí, sí, he leído la noticia :-)) Y creo que ahora deberían otorgar a ese pintor semi-desconocido (totalmente desconocido para mi) el honor que merece :-))
    Besos!!!


    ISABEL Sí, un buen alumno, por cierto, porque el cuadro es de los "Goyas" que más me gusta jeje. Y lo de los checos es de revolcarse de la risa :-))
    Besos!!!


    KWEILAN Ostres!!! Segur que m'hagués agradat aquesta obra!! Llàstima que ja no deu estar en cartell :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  12. M'ha semblat interessant l'experiència i el vídeo, que em sembla que demostra molt bé tot el que ens dius al post.

    ResponElimina
  13. Sempre he pensat que això de l'art és molt relatiu, n'he parlat mols cops amb gent, i és que no suporto que hi hagi uns espavilats que ens diguin què és art i què no. És com allò de que un llibre ha de ser bo per l'autor, i no, ni tampoc una cançó (tot això no deixa de ser art també, oi?). Jo no n'entenc, però que em digui que un munt de ferralla apilada és art no em cola, prefereixo no entendre'n, i quedar com a ignorant, però poder dir que és una porqueria (i si aquestes paraules es poden dir a casa teva: una puta merda. Demano disculpes). I és que hi ha molt entès per tot arreu, però no em convenceran, només acceptaré com a art allò que m'agradi, i no el que em diguin que ho és.

    El vídeo té tela, és ben cert que la gent s'inventa el que sigui per no quedar malament. I trobo més que encertada la teva observació final sobre el quadre-que-ja-no-és-de-Goya. Molt ben vist, i una punyalada a tots aquests entesos i crítics d'art, que n'aprenguin!

    ResponElimina
  14. l'art el defineix l'autor encara que no ens agradi o que de vegades ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa. I al final per molt que sigui un Tàpies o un Miró hi ha coses que m'agraden i coses que no.

    ResponElimina
  15. Todo un tema realmente, considero que arte es todo tipo de expresión, pero lo importante es si llega, sensibiliza a quien lo recibe. Por más que los expertos te digan que tal pintura, música o lo que fuere es excelsa, si a ti no te llega, no te emociona, pues para ti no vale En cuanto a los engaños también se da en la ciencia, y los neófitos nos lo tragamos. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  16. Davant de segons quines obres d'art, he sentit la mateixa sensació de dubte, com tu.I quan intento veure el sentit d'aquella creació que tinc al davant, sempre penso: Hauria de tenir a l'autor al costat i que m'anés explicant la seva intenció i potser aleshores ho entendria i m'arribaria...ó no??...
    Serà questió de sensibilitats!!...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  17. Reconec que si l'art no te l'expliquen de vegades no s'entén. I quan te l'expliquen llavors és quan pots decidir si t'agrada o no. Ni molt menys l'explicació ha de servir per inculcar-te que l'obra en qüestió és bona o no.
    Veig que tothom té la seua pròpia opinió i que coincidim bastant.

    Això me pregunto jo... ara què passarà, lo quadre serà una merda? (en perdó)

    ResponElimina
  18. els nostres gustos són fàcilment influenciables pel nom de l'autor/a

    ResponElimina
  19. Hola Assumpta, acabo de descubrir tu blog gracias a los comentarios que dejas a Noctas.Me pasasaré por aquí a menudo.Yo escribo, en Can Sostres, he visto que te gusta la música, así que te invito a darte un garbeo por ahí.

    ResponElimina
  20. Quina presa de pel!!!!
    Moltes vegades quan veig les "meravelloses" obres que hi ha exposades en algunes sales penso que l'artista es deu fer un fart de riure veient com algunes persones admiren teles blanques amb un punt vermell o una tassa de vàter pintada de verd amb topos fuxia! :)
    A mi no m'agraden totes les pintures per molt que siguin artistes reconeguts, no es tracta d'entendre o no , t'agrada o no t'agrada.
    Definir Art, es una eterna discussió que tinc sovint. Per mi son Art totes les coses que és facin per voler expressar algun sentiment,idea o imatge i aquest art pot agradar-te més o menys, però segueix sent art, el problema be quant una colla de crítics et venen les obres com "obres d'art" i molta gent s'ho creu perquè alguns ho han decidit.

    Quin rotllo he fet!!! :)
    Petonets amb molt d'art!

    ResponElimina
  21. Pobre Goya quin disgust deuria tenir al veure que li atribuïen un quadre "tant lleig". Ara s'ha fet justícia.

    O podria dir,

    Quina sort la de'n Goya que aquest quadre tant maco li diguessin que era seu!

    ResponElimina
  22. També hi ha el cas d'un grup de nens que van pintar un cuadre i després el varen exposar en una galeria d'art com si fos un quadre d'un bon pintor i la gent s'ho va empassar i quan la tele els hi preguntava que els hi semblava el cuadre deien que era un cuadre molt bo i no sé quantes coses més...saludus campeona

    ResponElimina
  23. Segur que hi ha molta gent que ara no mirara el quadre aquest que es d'un discipul del Goya. Pero els que realment saben suposso que continuaran admirant-lo.

    Respecte al art modern, moltes vegades he pensat que tenint els contactes apropiats a una galeria d'art, qualsevol pot pintar. A vegades dues ratlles sobre un paper es valoren mes que un complicat treball de punts de coixi o de brodat.

    ResponElimina
  24. La veritat és que n'hi ha per llogar-hi cadires, amb tot plegat! Jo hi ha obres d'art que no m'agraden, siguin de qui siguin! El fet que El colós «ja» no sigui de Goya, no el farà un pitjor quadre, encara que a l'article de La vanguardia comentàven el fet que a l'informe hi deia «con luz adecuada se hace manifiesta la pobreza de su técnica, de su luz y colorido, así como la marcada diferencia de El Coloso con las obras maestras, de atribución documentada de Goya». Ara se n'adonen, de tot això, posant-hi la llum adequada?? De debò deixa de ser un bon quadre? Si la qualitat d'un quadre depèn de qui l'hagi signat, anem arreglats amb els crítics d'art!

    ResponElimina
  25. CARME Quan vaig veure el vídeo per primera vegada em partia de riure :-))
    La gent té tanta por a passar per tonta que diu qualsevol cosa "tipus intel·lectual" i ja creu que ha quedat bé :-))
    Petons!!!


    XEXU Mira, m'ha agradat aquesta paraula que dius... uns "espavilats" :-)
    Veig que pensem exactament el mateix en aquest tema, jo també m'estimo més quedar com a ignorant i donar-me el gust de dir que "això és una porqueria" i quedar-me tan ample que no haver de fer veure que veig "la vida interior atormentada" d'un "artista molt madur" en un quadre de nens de 2 i 3 anys.
    Per cert, que el quadre en sí és molt millor que altres "coses" :-) Jo crec que l'haurien d'exposar a l'escola d'aquests petits jajaja
    Abraçades!!!


    JORDI CASANOVAS O sigui que si un autor diu "això és art" ja és art... Bé... Es tracta de posar-li una miqueta de "morro" :-))
    M'has donat una idea jejeje. Ara, quan acabi de respondre els comentaris muntaré una exposició aquí mateix :-))
    Abraçades!!!


    TÍA ELSA Estoy muy de acuerdo contigo... La obra tiene que "transmitir" alguna cosa, tiene que "llegar" :-)
    Como tu dices, no sólo en arte nos engañan, lo hacen en muchos más ámbitos...
    Besos!!!


    MONTSE La qüestió està en si es pot explicar o no l'obra :-))
    Farà cosa d'un mes, parlant amb uns amics em deien que al Reina Sofia de Madrid hi ha una sala on l'obra d'art és un urinari. Així, tal qual... home, doncs... per molt que m'ho expliqui l'artista jajaja
    Petons!!!


    BAJOQUETA Què macos que sou tots demanant disculpes per les paraulotes, eh? jajaja :-))
    Com deia a la Montse, hi ha coses que, per molt que me les expliquin, no "trago" :-))
    I, espera, espera, que el pobre quadre "ex-Goya" ara ja li troben els defectes... Mare meva!!!
    Petons!!!


    JESÚS M. TIBAU Total i absolutament cert. Podriem dir que és allò de "cria fama i échate a dormir". Tal o qual autor es fa un nom i llavors hem de creure que tot el que fa son obres mestres, encara que siguin porqueries :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  26. GERARD Hola!! Sí, te he leído en el blog de Noctas :-)
    He clicado tu nick y no me lleva a blog alguno, así que no sé cómo llegar al blog que me dices :-) A ver si por Google :-)
    Abrazos!!!


    AIGUA Genial la frase!! "algunes persones admiren teles blanques amb un punt vermell o una tassa de vàter pintada de verd amb topos fuxia! jajaja
    Estic totalment d'acord amb tu.
    Una tela blanca amb un punt vermell, per molt que em diguin que és "el desig subconscient de trobar el moment del passat on l'infant va descobrir que un dia es trobaria sol davant l'horitzo negre del seu futur"... jo no trago i penso com tu, que l'autor es parteix de riure mentre s'omple les butxaques :-))
    Vens a dir com en XeXu... i estic d'acord amb vosaltres: aquests crítics que "decideixen" ell els hi diu "espavilats" :-))
    Petons molt artístics també jaja!!!


    ESTRIP Jajajaja boníssim el teu comentari!! :-))
    Exacte... ara haurem de veure què passa amb la valoració d'aquest "pobre" quadre...
    Abraçades!!!


    NOCTAS Vine cap aqui que et renyo!! Jajaja m'estas explicant la història que jo he posat en el vídeo YouTube!! ara et castigo a mirar-lo dues vegades seguides jajaja
    El vídeo és el cas dels nens de parvulari que van fer el quadre que van "colar" a ARCO :-))
    Abraçades!!!


    VERO Estic d'acord amb tu... ara la gent li començarà a veure "defectes" (colla d'snobs!!)
    I sí, un parell de ratlles, o un punt vermell, com deia Aigua amb una signatura coneguda sembla molt millor que altres coses, artesanals, treballades, manuals, que són certament, molt i molt artístiques :-))
    Petons!!!


    NÚR Exactament!! És el que ja apuntaven alguns... ara resulta que ja es veia la pobresa de colors i bla, bla, bla... si és que ara resultarà que "tothom ja ho intuïa"... perquè, és clar, ningú vol quedar com a "inculte". Exactament, xiqueta... anem arreglats amb aquesta gent tan entesa jaja :-))
    Petons!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!