Com m’és absolutament impossible retallar-lo tant, i ja que m’ha costat un munt, el penjo igualment clar que, òbviament, fora del Joc... Algun dia aprendré a fer les coses una mica ordenadament, potser quan tingui vuitanta anys...
LA NIT DE REIS
En Pere té trenta vuit anys i és vidu des de fa dos. La seva dona va morir en un accident de tràfic quan, un matí que anava a la feina, un conductor irresponsable, d’aquells que es pensen que poden fer qualsevol cosa i que ho controlen tot, va envestir el seu cotxe.
Després d’uns dies de desesperació, va haver d’aprendre a amagar aquell dolor i mirar de tirar endavant com fos per tal que els seus fills, que llavors tenien cinc i quatre anys, patissin el menys possible.
Les vacances de Nadal arriben a la seva fi, però encara queda el millor!!...
En Pere i l’avia Elvira porten al Pol i a l’Ariadna a la Cavalcada i els nens la viuen amb tota la il•lusió del món i miren, amb uns ulls ben oberts, tots els detalls de les carrosses, els patges i els Reis, amb les seves capes, les corones... escolten la música de la banda i agafen molts caramels. Quan tornen a casa, l’Ariadna va fent petits saltironets d’emoció i en Pol diu que ha vist clarament la carrossa que porta els vaixells pirata dels Clics.
Després de sopar, en Pere els diu que vagin aviat al llit perquè els Reis no passaran fins que els nens estiguin dormits i que no s’hi val a fer veure que dormen, que son Mags i ho saben tot.
Quan l’Ariadna i el Pol ja dormen, en Pere s’asseu un moment a la butaqueta de la seva habitació... està molt cansat. Sent una barreja d’emocions tan forta que les llàgrimes pugen als seus ulls. En moments així, l’absència de la Mireia és tan manifesta que fa mal... mal físic... I els nens... els estima amb bogeria...
Els regals dels seus fills són amagats a dos llocs: dalt de tot de l’armari de les mantes i a la cuina, darrera dels pots, dins dues olles grans que quasi mai es fan servir. Tanca els ulls un moment... ara els aniré a buscar... ara els vaig a buscar -pensa-... ara... I s’adorm.
- Papaaaaaaaaa papaaaaaaaaa
El crit de l’Ariadna el desperta tan sobtadament que no sap ni on és... té la boca seca i les cervicals li fan mal... Merda, merda, merda... el rellotget del despertador marca les 7:43!! Els nens estan desperts i no trobaran cap regal!!... No pot pensar amb claredat... què faig, què faig...
- Papaaaaaaaaa, vineee, coooooorreeee
El Pol i l’Ariadna, amb pijama i sabatilles i amb un somriure d’orella a orella, obren la porta i entren d’una revolada a la seva habitació.
- Vaaaaa, papa, que han passat els Reis, vineeeeee
Sense entendre res i portant a la dreta en Pol i a l’esquerra l’Ariadna, que no deixen de riure, va al menjador. Davant la seva absoluta sorpresa, troba que tots els paquets de les joguines són damunt la taula i els nens el miren esperant un senyal per començar a estripar papers...
- També n’hi ha un per a tu, papa –diu en Pol que ha llegit ràpidament el nom escrit a l’etiqueta d’un paquet petit, llarg i prim...
Ara sí que no sap què està passant... els nens el miren amb impaciència i ell finalment diu:
- Va, obrim els regals!!
Dins de la seva capseta petita, llarga i prima i ha una ploma estilogràfica. Una ploma preciosa. Una que havia vist varies vegades a un aparador amb la Mireia, només ella sabia com li agradava aquella ploma...
- Què bé, papa, m’encanta tot el que ens han deixat els Reis!!
-------------------------
Nota posterior a la publicació: Per acabar amb els desastres, he comés una errada amb el nom d'un dels personatges. Gràcies XeXu per avisar-me :-)
NOTA: A causa de otro error, la traducción al castellano se encuentra en el comentario que está en séptimo lugar :-)
Un relat ple de màgia, assumpta. Molt bonic!!
ResponEliminaEncara que estigui fora de concurs, és un molt bon relat, ben pensat i ben escrit. Però ara faré com fas tu perquè vegis que també llegeixo els posts amb atenció (impossible fer-ho com tu, però per un cop...). La Míriam que sabia quina ploma li agradava devia ser l'amant, oi? Perquè la dona es deia Mireia...
ResponEliminaSi tots els desastres fossin com tu ... el món seria un autèntic paradís !!!
ResponEliminaRes noia, perdonada ! que no es pot perdonar amb un relat com aquest ????
Bonic, bonic !!!
Bona setmana ;) !
Assumpta, ostres m'has emocionat!
ResponEliminaEm sembla que no es poden manipular els comentaris; en tot cas, fer un "tallar i enganxar", però ja no et sortiria el primer.
ResponEliminaLa història, molt tendra. Però, és clar, resumir-la entre 100 i 200 paraules és gairebé impossible :-) Jo aquesta vegada encara no m'he inspirat per participar-hi. Encara tinc temps, però.
Assumpta, molt, molt bonic; màgic, com els Reis, com la vida mateixa. M'ha encantat!
ResponEliminaPS: Els comentaris, com diu l'anterior comentarista, no que no es poden manipular. Però vaja, si l'esborres i el tornes a penjar, corregit, els teus lectors habituals en castellà segur que el buscaran més avall.
Bona (i màgica) setmana :-)
Traducción al castellano
ResponElimina"LA NOCHE DE REYES"
Pere tiene treinta y ocho años y es viudo desde hace dos. Su mujer murió en un accidente de tráfico cuando, una mañana que iba al trabajo, un conductor irresponsable, de esos que creen que pueden hacer cualquier cosa y que lo controlan todo, embistió su coche.
Después de unos días de desesperación, tuvo que aprender a esconder aquel dolor y mirar de seguir adelante, como fuese, para que sus hijos, que entonces tenían cinco y cuatro años, sufriesen lo menos posible.
Las vacaciones de Navidad llegan a su fin, pero aún queda lo mejor!!
Pere y la abuela Elvira llevan a Pol y a Ariadna a la Cabalgata y los pequeños la viven con toda la ilusión del mundo y miran, con los ojos bien abiertos, todos los detalles de las carrozas, los pajes y los Reyes, con sus capas, sus coronas… escuchan la música de la banda y recogen muchos caramelos. Cuando regresan a casa Ariadna va dando saltitos de emoción y Pol dice que ha visto claramente la carroza que trae los barcos pirata de los Clics.
Después de cenar, Pere les dice que vayan pronto a la cama porque los Reyes no pasarán hasta que los niños estén dormidos y que no se vale a fingir que duermen, que son Magos y lo saben todo.
Cuando Ariadna y Pol ya duermen, Pere se sienta un momento en el silloncito de su habitación… está muy cansado. Siente como una mezcla de emociones tan fuerte que las lágrimas suben a sus ojos. En momentos así, la ausencia de Mireia es tan manifiesta que hace daño… un daño físico… Y los niños… les quiere con locura…
Los regalos de sus hijos están escondidos en dos sitios: en la parte superior del armario de las mantas y en la cocina, detrás de unos cazos, dentro de dos grandes ollas que casi nunca se usan.
Cierra los ojos un instante… ahora los iré a buscar… ahora voy a buscarlos -piensa-… ahora… Y se queda dormido.
- Papaaaaaaaaa papaaaaaaaaa
El grito de Ariadna le despierta tan repentinamente que no sabe ni dónde está… tiene la boca seca y las cervicales le duelen… Mierda, mierda, mierda… el despertador indica que son las 7:43!! Los niños están despiertos y no van a encontrar regalo alguno!!... No puede pensar con claridad… qué hago, qué hago…
- Papaaaaaaaaa, ven cooooooorreeeeee
Pol i Ariadna, en pijama y zapatillas y con una sonrisa de oreja a oreja, abren la puerta y entran como una exhalación en su habitación.
- Vengaaa, papa, que han pasado los Reyes, veeeen
Sin entender nada y llevando a Pol a la derecha y a Ariadna a la izquierda, que no dejan de reír, va al comedor.
Ante su absoluta sorpresa, ve que todos los paquetes de los juguetes están encima de la mesa y los niños le miran esperando una señal para empezar a romper papeles…
- También hay uno para ti, papá -dice Pol que ha leído rápidamente el nombre escrito en la etiqueta de un paquete pequeño, largo y estrecho.
Ahora sí que no sabe qué está pasando… los niños le miran con impaciencia y él, finalmente, dice:
- Venga, ¡abramos los regalos!
Dentro de su cajita pequeña, larga y estrecha, hay una pluma estilográfica. Una pluma preciosa. Una que había visto varias veces en un escaparate con Mireia… sólo ella sabía cuánto le gustaba aquella pluma…
-¡Qué bien, papá! ¡Me encanta todo lo que nos han traído los Reyes!
KWEILAN Moltes gràcies, de tot cor :-)
ResponEliminaUna abraçada!!!
XEXU Ostres!! Tens tota la raó :-))
Aquesta tarda no em concentrava ni a la de tres. Primer es deia Maria i després li he volgut canviar el nom i veig que m'he equivocat.
El relat era tan llarg (amb una escena amb avis i tot) que l'he retallat... i quan ja he cregut que estava com jo volia m'he adonat que, tot i així, havia triplicat el número de paraules.
T'agraeixo molt, molt que m'ho hagis dit :-))
Una forta abraçada!!!
-ASSUMPTA- No estic massa centrada jajaja... ja no sé quantes notes post-edició porto, però moltes gràcies pel que dius, guapa :-))
Petons!!!
ESTRIP Doncs a mi m'emociona que t'emocioni, i t'asseguro que no és cap joc de paraules, em pots ben creure :-)
Abraçades!!!
P-CFACSBC2V Aquests petits fracassos són molt habituals en mi... no em fixo en les coses com s'han de fer. Què hi farem :-))
Hi ha temps fins el 3 de febrer, segur que t'inspires :-))
Abraçades!!!
FERRAN Moltíssimes gràcies :-))
Mira, al final és el que he fet... i ja està, la traducció ha anat a parar al comentari setè (tampoc hi ha massa gent que la faci servir, la veritat, però no volia que quedés amb aquest error)
Abraçades!!!
Molt maca aquesta historia, m'alegro que t'hagis passat en les paraules perque tot i així s'ha ma fet curt, espero amb impaciencia el següent.
ResponEliminaUna forta abraçada i visca el Barça.
Un relat molt adequat al tema, amb tot a la màgia que necessita aquesta nit de reis. Bona nit,
ResponEliminaAssumpta, no sé de que va això del concurs, però el teu relat m’ha emocionat molt, de fet crec que inclòs m’ha relliscat una llàgrima al llegir-ho
ResponEliminaSaps que els meus fills es diuen Jordi i Pol, i que si haguéssim tingut una nena ( que ja no es el cas) jejejeje, s’hagués dit Ariadna !!!.
En tot cas a mi el teu relat m’agradat molt, com tot el que escrius, i a més em sembla tant real com la vida mateixa
Una abraçada Assumpta.
M'ha agradat molt i m'he sentit identificat amb en Pere per dues coses només: per una qüestió dels noms de l'Àvia i de la filla i perquè alguna d'aquestes nits màgiques hem despertat al sofà a les tres i hem estat a punt d'oblidar-ho.
ResponElimina;-)
A disposar.
ResponEliminaMe uno a los que dicen que ojala todos los errores fueran asi... es muy bonito y muy tierno.
ResponEliminaSigue cometiendo errores!
GEORGE Home :-)) M'has fet somriure amb això que t'alegres que m'hagi passat amb les paraules... Mira, de fet prefereixo haver-me passat de tant que no de poc i tractar de retallar-ho que no en sé :-)
ResponEliminaVisca el Barça!!!
Abraçades!!!
CARME De fet no sé si és un relat trist o alegre... tan de bo el seu final fos ben feliç :-)
Petons!!!
QUIM Hi ha un blocaire escriptor (t'agradarà jeje) que convoca Jocs literaris de diversos tipus, alguns de preguntes altres creatius (d'inventar relats) és en Jesús M. Tibau :-)
Actualment té un Joc creatiu vigent (fins al 3 de febrer) per fer un relat sobre la nit de Reis :-)
Jo m'he posat a fer-lo sense llegir les bases (perquè jo sóc així: un desastre total) i resulta que era entre 100 i 200 paraules i el meu en té unes 580 jeje, així que no val per res.
Li he dedicat una horeta al matí i quasi tota la tarda!!
A sobre, m'he equivocat en els noms (en XeXu s'ha adonat i m'ha avisat: la dona l'he batejat de dues maneres diferentes)
La traducció també estava equivocada... en fi... errada rere errada.
Que tinguis un fill que es digui Pol i que Ariadna fos el nom d'una hipotètica nena m'ha deixat al·lucinant :-) Son uns noms molt macos!!
Gràcies per les teves paraules, de tot cor... i que sàpigues que crec que tu també escrius molt bé.
Abraçades!!!
SERGI Ariadna és un nom preciós... jo tinc cinquanta-mil cosines (i cosins) i una s'hi diu :-))
De veritat t'has adormit una nit de Reis? Molt fort, eh? :-))
Abraçades!!!
XEXU Menys mal que has llegit dels primers, que si arribes a llegir l'últim i tothom pensant malament del pobre Pere :-))
Abraçades!!!
VERO T'asseguro que encara que no vulgui, seguiré cometent errors... a vegades més grossos, a vegades més petits... a vegades l'encertaré (espero) :-)
Moltes gràcies :-))
Petons!!!
Molt bona història i jo em penso que Jesús, si li comentes, farà una excepció.
ResponEliminaJORDI CASANOVAS Moltíssimes gràcies :-)) però no puc demanar una excepció quan jo he comés l'error de no llegir-me les bases ;-)
ResponEliminaSóc molt "negocianta" i miraria de fer-ho si jo hagués intentat aconseguir un relat dins de les normes i m'haguessin quedat 230 paraules o alguna cosa així jeje però en aquest cas no :-)
Ni tan sols he volgut utilitzar la imatge que ell proposava perquè no semblès un intent de colar un gol. De veritat que no ha estat aquesta la meva idea... només que, ja que l'he escrit, doncs l'he posat... i, de fet, ja he canviat l'article perquè em fa una mica de tristor :-))
Una abraçada!!!
Assumpta, un relat preciós!!
ResponEliminaés igual que sigui fora de concurs o dins. És molt bonic!!!
Sempre hi ha algú que ens guarda i cuida, i quan més feixuc i complicat es fa tot, es fa més present.
Molt xuli!
ResponEliminaBronca: ja t'ho vaig dir quan lo nostre concurs, llegeix-te les bases!! t'haurem de castigar eh!! jajaja.
Estic segura que encertes mes sovint del que tu mateixa et creus!! Continua escrivint com ho fas...
ResponEliminaMolt bonic Assumpta :)Estic passant una època sensible i m'ha entristit i emocionat a la vegada :)
ResponEliminaRITS Moltes gràcies, guapa :-)
ResponEliminaLa veritat és que pot semblar pot ser una mica "sentimental"... no sé... em va sortir així.
Però m'agrada perquè el que jo volia reflectir era això, aquesta mica d'esperança quan creiem que ja no en queda :-)
Petons!!!
BAJOQUETA Bronca merescuda... però em conec i sé que això ja no s'arregla. Em tornaré a equivocar mil vegades. No m'agrada llegir bases. Jo sóc anàrquica en la meva vida. Només hi ha dos o tres coses que tinc clares com han d'anar el demés és el caos :-)
Petons!!!
VERO Tant de bo, amiga meva, tant de bo :-))
Petons!!!
AIGUA Gràcies de tot cor... Jo també estic una mica... no sé com dir-ho... no massa animada, a veure si demà surt el sol, eh? :-))
Petons!!!
T'hauries de dedicar se't dona molt bé això :)
ResponEliminaCESC Crec que escriviem al mateix temps :-))
ResponEliminaNo sé massa bé a que m'hauria de dedicar, però m'alegra molt que t'hagi agradat...
Una abraçada molt forta :-)