- Pareeeeee on ets?
- Aquí, al teu costat.
- Ai!!... És que no et veia!! jeje
- Però si sempre hi sóc, ja ho saps... Mai et deixo sola :-)
- És que a vegades m’oblido de cridar-te i llavors no et veig...
- Però jo hi sóc igualment. Hi sóc sempre :-)
- Sí, sí ja ho sé...
- No passa res :-) Anem a fer un volt i xerrem una mica?
- Siiiiiii!! I tant!!
- Saps? Estic contenta avui
- T'ho noto, i això m'alegra molt :-)
- Mira, t'explico... :-) .......
Traducción al castellano
ResponElimina"SIEMPRE"
- Padreeeee ¿dónde estás?
- Aquí, a tu lado.
- Ay... es que no te veía... jeje
- Siempre estoy a tu lado, ya lo sabes... Nunca te dejo sola :-)
- Es que a veces me olvido de llamarte y entonces no te veo...
- Pero yo estoy igualmente. Estoy siempre :-)
- Sí, si, ya lo sé...
- No pasa nada :-) ¿Vamos a dar un paseo y charlamos un rato?
- ¡Siiiii! ¡Por supuesto!
- ¿Sabes? Hoy estoy contenta.
- Te lo noto, y esto me alegra mucho :-)
- Mira, te cuento... :-) ......
estimar és lo més GRAN del món.
ResponEliminaA vegades, Assumpta, feu com una envegeta dolça... als descreguts com jo.
ResponEliminaUn post molt bonic i molt il·lustratiu de la teva maenra de sentir la fe.
Aunque no le veamos, siempre está con nosotros!.
ResponEliminaUn abrazo.
Estar content és un motiu que t'anima a parlar, no et deixis res, la veu de l'experiència pot amb tot :)
ResponEliminaper un gest com aquest, agafar la ma del pare o mare, val la pena oblidar-nos de males cares i patiments.
ResponEliminajo, sols entri a casa seva aquest migdia, aniré a palplantar-li un petó a la cara que s'escoltarà a lima (perú)!!!
eppp ... i un altre per tu assumpta :)
m'alegra llegir que estàs contenta!!!
ResponEliminai si, sempre s'ha de compartir, tan les penes com les alegries (això últim tendeixo a oblidar-ho)
ESTRIP I tant que sí!! És VITAL :-)
ResponEliminaUna gran abraçada!!!
CARME No sé què pensarà Ell dels textos que li faig dir jajaja.
A vegades penso que m'estima de tan desastre com em veu :-))
Un petó molt fort!!!
ROSA Así lo siento yo... :-))
Un besazo!!!
CESC De fet crec que estic contenta per haver-hi parlat. L'alegria és la seva resposta feta regal :-)
Jo també hi crec en això de l'experiència... i tant!!
Una forta abraçada!!!
ÒSCAR Poques persones em van estimar tant en la vida com el meu pare... ja fa tres anys i mig que el tinc al Cel. Ara allí, jo crec que n'hi tinc dos de pares :-) El text és una mica ambivalent :-)
Un petó que s'escolti fins a Buenos Aires!!! (per variar una mica jeje)
RITS Jo moltes vegades les penes me les callo. Sóc així... bé, no les callo, les parlo amb Ell jajaja i quan m'envia un carregament de força, llavors miro de compartir l'alegria :-))
Un petó molt fort!!!
la mà per recolzar-se, la mà per sentir
ResponEliminaCrec que és important també fer saber als altres que estem contents; no sempre ens hem de cobrir el rostre amb pena.
ResponEliminaQue bonic que es tenir algu amb qui compartir les penes i alegries. Tant si el pots veure com si no :-)
ResponEliminaOstres, que bonic Assumpta... per mi aquest escrit és una metàfora de la fe i la confiança. Moltes vegades ens costa de veure-la i resulta que la tenim al nostre costat! També simbolitzen els amics o les ajudes (del tipus que siguin), només falta cridar el seu nom perquè es facin visibles (tot i haver estat sempre al nostre costat), només cal reconèixer que necessitem de l'altra perquè aquest es faci present en la nostra realitat.
ResponEliminaUf...un escrit preciós!
Gràcies!
Comprovació de paraules: skupen. (una manera un pèl barroera de demanar-te que escriguis el que et surti de dins, que treguis fora el que penses i sents en llegir el teu post!) jeje... M'ha fet gràcia i t'ho havia de dir!
una abraçada guapa!
Jo no hi parlo mai, amb el meu, però sé que hi és. Penso que potser l'atabalo, si s'ha d'escoltar tots els seus fills, així que millor el deixo tranquil. De totes formes, saber que hi és m'agrada :-)
ResponEliminaPS: Dóna-li records, hehe...
JESÚS M. TIBAU És molt, molt important tenir algú en qui recolzar-se :-)
ResponEliminaUna abraçada!!
P-CFACSBC2V Estic totalment d'acord. Si cada vegada que estic trista fes un article trist... No, prefereixo eternitzar els moments macos els tristos, tot i que també i son, com és normal, millor pensar-hi el menys possible :-)
Abraçades!!
VERO I tant que si!! :-))
Jo sóc molt de quedar-me les coses a dins... prefereixo compartir alegries :-))
Molts petons!!
IRUNA Moltes gràcies pel teu comentari tan maco. M'he adonat que tu fas com jo... quan comentes, has llegit a fons el text i així hi pots aportar també la teva interpretació :-))
La meva idea era la primera, però la teva aportació m'ha fet pensar i m'ha agradat :-))
Per cert... jajaja molt bona la paraula i la definició!! M'ha semblat estar veient una peli i quasi he vist una escena de polis o de "l'oeste" jajaja "¡¡escupe, habla!!"
Petons!!
FERRAN L'atabales? :-))
Noooooooo, que Ell pot escoltar-nos a tots i cadascun, ni que li parlem al mateix temps jejeje
Però, si vols, jo li dono records, eh? :-))
Abraçades!!
Jo no hi parlo, la veritat, encara que de vegades, com tots, m'hi encomano. Tens sort de tenir sempre aquest suport al teu costat.
ResponEliminaXEXU Ai, si sabessis, jo li pego cada rotllo de psicoanalista que no vegis :-)
ResponEliminaMenys mal que no passa factura jeje
Una forta abraçada!!
M'agrada la visió que tens del Pare :) i ànims,... deu ser el fred hivern :)
ResponEliminaun petó
AIGUA És la única manera que el puc imaginar... el necessito ben proper o em sento desorientada :-)
ResponEliminaGràcies a tu per la teva dolcesa sempre :-))
Petons!!
Sempre es bo de saber i creure que "ell" és allí.
ResponEliminaAquest any farà 10 anys que vaig prerdre el meu para ... ufff, per una banda em sembla una eternitat ... però per altra penso que va ser ahir ...
Però saps que em "salva"?, que estic segura que un dia ens retrobarem i podrem acabar de parlar de totes i tantes coses que ens van quedar a mig camí. Ara, estic completament segura que no se'n va anar ... per res. No ho crec pas.
Potser algú es pot pensar que m'he begut l'enteniment dient això, però de ben segur que no.
I sí, és ambivalent però per això mateix es vàlid.
Un petonet!
-ASSUMPTA- És molt maco això que dius, eh? Molt...
ResponEliminaJo aquest any en farà quatre que vaig perdre el meu... passa depressa el temps. Era un 22 de març. Feia catorze dies que havia complert 88 anys, així que el vaig tenir molt de temps amb mi :-)
I sí, sí, és un article totalment ambivalent. De fet, quan l'escrivia pensava en primer lloc en el Pare del Cel, però també en el meu pare particular :-)
El que ja no havia pensat és la interpretació dels amics que li ha donat Iruna, però en lo altre sí :-)
Si jo t'expliqués el que penso... jajaja penso no tan sols que el tornaré a veure a ell, si no que l'imagino portant en braços a un bebe, que és un fillet meu que no va arribar a néixer... ufff... m'emociono, noia :-)
Un petó molt fort!!
Es cierto...Él está siempre a nuestro lado!!
ResponEliminaSaber que hi és sempre, el cridem o no, és un consol. :)
ResponEliminaMARISA, el rincón de mi niñez Siempre, siempre :-))
ResponEliminaMuchos besos!!
NÚR I tant que sí :-))
Petons!!