dissabte, 24 de gener de 2009

El meu esport preferit és la Catequesi


No he pogut resistir a posar aquest títol :-) La frase és textual d’una de les nenes del meu grup.

Aquest any el meu grup és petit. Normalment tenia deu o onze nens però aquest curs me’n van posar menys perquè n’hi ha un que necessita més atenció, tot i que ell no dóna cap feina especial, no distreu als companys, no molesta... de fet quasi no parla. Es comunica amb la mirada, i ho fa bé, perquè els seus ulls parlen... o amb els gestos. A vegades em dóna sorpreses i em diu alguna coseta... i riu, està content i això a mi em fa feliç. Li agrada esborrar la pissarra o anar a buscar els retoladors. Té deu anys i, si jo les escric, ell sap copiar les paraules i també escriu els números... estic segura que encara té més sorpreses per a donar-me :-)

Tinc dues pitufes molt xicarrones que les dues van fer set anys a final d’any... una és la que diu que el seu esport preferit és la catequesi... Quan jo els hi dic que s’han d’estimar molt, s’apropa i em diu “jo t’estimo a tu” i jo li dic que jo també l’estimo a ella :-)

Aquesta pitufa té dos germans bessons, nen i nena, que tenen vuit anys i mig i també venen al meu grup, així faran la Comunió el mateix dia, l’any que bé. Els dos estudien música i la nena té una maduresa i una sensibilitat molt, molt especials.

L’altra xicarrona és un bitxo... va participar als nostres Pastorets, feia d’un angelet anomenat “Esquitx”... i ara vol que li diguem sempre així... d’acord (tot fos tan senzill). Doncs bé, l’Esquitx em va fer una braçalet i me’l va regalar dimecres passat. És tan xulo, tan xulo, que en poso una foto.


Dels altres tres xiquets, un és molt bon nen i, curiosament (o no) és molt amic del més trapella de tota la classe; em fan gràcia, no saben estar separats però un és calmat, escolta i mira d’entendre-ho tot... l’altre es distreu i només pensa en jugar i riure (ja m’agrada, ja que riguin) i ja només em queda el que li encanta cantar... ell i els dos bessons cantarien sempre... i, clar, cantem... Si a mi m’agrada molt cantar!! I les cantem ara poc a poc, ara més de pressa... i un dia ho varem fer tan be que els hi vaig dir “ara obriré la porta i cantarem fort, però molt bé, molt bé i així ens sentiran les altres classes”... i ho vàrem fer!!

Quan jo arribo, estan tots els nens de tots els grups asseguts junts a una sala gran, son uns seixanta, o més... els meus s’asseuen a primera fila (el primer dia algú els hi va dir)... jo entro poc a poc i em quedo al darrera de tot per no molestar. El Vicari els hi passa algun vídeo, o la Nuri els està ensenyant alguna cançó... jo veig que ells es van girant fins que algun em veu i llavors és quan tots es tomben a regalar-me la seva benvinguda en forma de gran somriure. Vuit grans somriures. Quan el Vicari o la Nuri ja estan, cada catequista, amb el seu grup va a la seva aula... La meva és la que surt al dibuix :-) i jo em poso entremig de la nena de las cuetes i la del jersei blau amb coll groc, per estar davant de la pissarra.

42 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    "MI DEPORTE PREFERIDO ES LA CATEQUESIS"

    No he podido resistirme a poner este título :-) La frase es textual de una de las pequeñas de mi grupo.

    Este año mi grupo es pequeño. Normalmente tenía diez u once niños pero este curso me pusieron menos porque hay que necesita más atención, a pesar de que él no da ningún trabajo especial, no distrae a los compañeros, no molesta… de hecho, casi no habla. Se comunica con la mirada y lo hace bien, porque sus ojos hablan,… o con los gestos. A veces me da sorpresas y me dice alguna cosita… y ríe, está contento y eso a mí me hace feliz. Le gusta borrar la pizarra o ir a buscar los rotuladores. Tiene diez años y, si yo las escribo, él sabe copiar las palabras y también escribe los números… estoy segura que aún tiene más sorpresas que darme :-)

    Tengo dos pitufas muy chiquitinas, las dos cumplieron siete años a finales del 2008… una es la que dice que su deporte preferido es la catequesis… Cuando yo les digo que se tienen que querer mucho, ella se acerca y me dice “yo te quiero a ti” y le respondo que yo también la quiero a ella :-)

    Esta pitufa tiene dos hermanos mellizos, niño y niña, que tienen ocho años y medio y también vienen a mi grupo, así harán la Comunión el mismo día, el año que viene. Los dos estudian música y la niña tiene una madurez y sensibilidad muy, muy especiales.

    La otra chiquitina es un bicho… participó en Els Pastorets (obra de teatro de tema navideño) de la parroquia, su papel era el de un angelito llamado “Esquitx” (literalmente significa “salpicadura” pero se usa también para denominar algo muy pequeño) y, desde entonces quiere que todos le llamemos así… de acuerdo (si todo fuese tan sencillo). Pues bien, Esquitx me hizo una pulsera y me la regaló el miércoles pasado y es tan bonita que pongo la foto.

    De los otros tres chiquillos uno es muy buen niño y, curiosamente (o no) es muy amigo del más travieso de toda la clase, es gracioso, no saben estar separados pero un es calmado, escucha, trata de entenderlo todo… el otro se distrae y sólo piensa en jugar y reír (ya me gusta, ya, que rían) y ya sólo me queda el que le encanta cantar… él y los dos mellizos cantarían siempre… y, claro, cantamos… Si a mí me gusta mucho cantar!! Y las cantamos ahora despacio, ahora más deprisa… y un día nos salió tan bien que les dije “ahora abriré la puerta y cantaremos fuerte, pero muy, muy bien, y así nos oirán desde las otras clases”… y así lo hicimos.

    Cuando yo llego, están todos los niños de todos los grupos sentados juntos en una sala grande, deben unos sesenta, tal vez más… los míos se sientan en la primera fila (el primer día alguien se lo dijo)… yo entro despacito y me quedo detrás de todo para no molestar. El Vicario les pasa algún vídeo o Nuri les enseña alguna canción… yo veo que ellos se van girando hasta que alguno me ve y entonces es cuando todos miran hacia atrás y me regalan su saludo de bienvenida en forma de gran sonrisa. Ocho grandes sonrisas. Cuando el Vicario o Nuri ya han terminado, cada catequista, con su grupo, va a su aula…

    ResponElimina
  2. L'entusiasme i dolçor que transmets en aquest post ens fa entendre i comprendre com n'estan de tu, aquests nens/nenes.

    Que no perdin mai aquesta il·lusió !

    (i ni cal dir-ho que tu tampoc)

    Una abraçada i bon cap de setmana !
    ;)

    ResponElimina
  3. Ei, aquesta benvinguda, tots mirant enrera per veure't i somriure, és un gran regal!

    La pulsera m'ha agradat molt.

    Segur que tot el que aprenen a les classes és molt interessant, però el millor de tot segur que és estar amb tu, pq segur que es crea un ambient de grup preciós.

    I recordo el teu nen... el que té un lloc preferit. Segur que és especial estar amb ell.

    Un post molt tendre. Una abraçada :-)))

    ResponElimina
  4. 60 nens!!!!!!!!!!!!!! guau!!!

    com te'ls estimes, eh!! donen tant, i l'únic que demanen és una mica d'atenció.....

    molt maca la pulsera!! i segur que et donaran moltes sorpreses!

    jo aquest any el grup que porto son els mitjans (que de fet més o menys son el mateix). nosaltres tenim infants de 6 a 14 anys,... i són moooolt trastos però molt divertits.
    Ara que tenim molts maldecaps a nivell d'equip (sols quedem 3, dos seran pares d'una segona criatura i jo visc a l'altra banda de la ciutat i he de començar a pensar una mica com vull encarar la vida. i per tant, cada dos per tres surt la possibilitat de tancar el centre), docns malgrat tot el cansament, quan arribes dissabte el matí, sempre et sorprenen amb alguna de nova, la seva energia se t'encomana i tots els maldecaps s'esfumen. Saps, tenim una nena que era un desastre i ara després d'un any ha aconseguit fer-se explicar i que tots l'escoltin, i tenim el grup de grans, que a l'escola abans ni es parlaven i ara han aconseguit fer pinya d'una manera increïble.

    uix, em sap greu, m'ha sortit una mica llarg i m'he posat a parlar de les meves fieres.....

    ResponElimina
  5. -ASSUMPTA L'entusiasme i la dolçor me la transmeten ells a mi, em pots ben creure :-) Sóc molt afortunada de poder estar amb ells :-))
    Molts petons!!


    BRUIXOLETA T'has recordat del meu nen!! :-)) Si l'haguessis vist l'altre dia!! :-)) Mentre esborrava la pissarra va contar els punts d'uns jocs que fem!! Anava dient "sis", "quatre", "tres"... jo li vaig dir que ho fes (amb naturalitat, però per provar) i pensava que no ho faria... i ho va fer!!! de veritat que em pessigaria per assegurar que no ho vaig somiar jajaja
    Si quasi no li conec la veu! I alli estava, dient números i sense equivocar-se!! :-)) Oeeeeeee oeeee :-))
    Un mega petó!!


    RITS Però si a mi m'encanten els comentaris llargs... i si el que jo he escrit t'ha fet parlar dels teus, jo estic molt, molt contenta d'haver-ho llegit :-))
    Jo també ho faig aixó jeje... segur que a "casa teva" més d'un comentari meu a algun escrit teu ha estat plè d'experiències meves jeje... a mi m'agrada que així sigui :-)
    És ben certa aquesta frase teva "la seva energia se t'encomana i tots els maldecaps s'esfumen"
    Ja veus el que heu aconseguit amb aquesta nena! :-)
    Molts petons!!

    ResponElimina
  6. ¡Ay,los niños!¡Cómo les echo de menos!Tuve alumnos desde preescolar hasta 8º de E.G.B.
    De 20 años,estuve siete con los mayores y tuve la suerte de que el resto del tiempo la mayoría eran de primero y segundo,de la edad de los que van a catequesis,son una maravilla porque llegan a una con una inocencia que enternece y una gran capacidad de aprender,de modo que cualquier día florecen mágicamente y se les ve leyendo,entendiendo lo que leen cuando poco antes no conocían las grafías.
    ¿No te ha ocurrido que a veces te llaman mamá?Es una gloria,son tan cariñosos que se confunden al dirigirse a los profesores,lo mismo te llaman mamá que abuela,depende de su persona de referencia.
    Me ha gustado mucho cómo me has transportado a ese mundillo ya pasado para mí.
    Ya ves cómo mi hijo tiene razón cuando dice en el calendario sobre mí "Sueñas despierta dibujando tu pasado al revés..."
    Un abrazo

    ResponElimina
  7. Va vinga, ves a buscar un drap per netejar el teclat que has deixat tot l'ordinador ple de baves de parlar dels teus nens... Com es nota que estimes aquesta feina, i estic segur que ho dones tot, perquè nens tan entregats és difícil de trobar-los, el seu mentor ha de ser realment especial, d'aquells que es recorda sempre. Ui, si el seu mentor ets tu!

    ResponElimina
  8. Curiós el comentari de la nena, el meu esport preferit és la catequesi jeje, te'ls menjaries jeje... Tenir un grup com aquest i la forma de com en parles ja ho diu tot, dóna vida, dóna moments de felicitat i a més els veus amb la il·lusió i fins i tot et fan regals... la forma en què parles d'ells ja ho diu... te'n sents orgullosa :)

    ResponElimina
  9. Assumpta, tens molt d'amor guardad a dintre. T'admiro. I més amb nens que et fan perdre la paciència!!
    Ens has fet un retrat vivíssim dels teus nens.

    * linatu

    ResponElimina
  10. Ja ho ha dit algú, i és veritat: transmets una passió fantàstica pel que fas, per la teva feina i la teva vida. Per això ens tens enganxats a tants, al teu blog: per ser autèntica i viure la teva vida apassionadament.

    Per molts anys!... i bon cap de setmana :-)

    * phypedga

    ResponElimina
  11. Que dolços els nens! I com es veu lo molt que en gaudeixes, i lo molt que els estimes. T'admiro, a tu i a tots els que us dediqueu als petitons. Jo crec que no en seria capaç. S'ha de tenir molta paciència. Potser ara de més gran en tinc molta, però de jove.... impossible!

    Petonets.

    ResponElimina
  12. jo diria que el que fas no t'agrada gens oiiii jejeje, tens que disfrutar molt del que fas i aixó avui en dia es un gran luxe, la canalla es genial, sort d'ells.
    Una forta abraçada i força Barça.

    ResponElimina
  13. aix els nens i nenes, ens fan créixer, ho veus? jejeje. Hi ha coses que no tenen preu!!!
    No és que hag tornat, però aprofito que estic en un lloc on hi ha internet i passo a saludar-vos!!! No tinc gaire temps de llegir els teus anteriors posts, però espero que estiguis bé i segueixis igual de guapa!!!
    Avui Numància!!!

    ResponElimina
  14. TERE ¡Eres maestra! :-)) Cuando ya finalizaba COU, después de llevar media vida diciendo que quería estudiar Derecho, me entraron unas dudas enormes con Magisterio... finalmente elegí Derecho pero siempre he pensado que me equivoqué y que mi auténtica vocación era la de maestra... Pero luego le doy otra vuelta a la tuerca y concluyo diciendo que acerté :-)) ¿Cómo hubiese podido conocer al que hoy es mi marido si él estaba en Derecho y yo en Magisterio? jaja... ¡Sólo por eso ya valió la pena! ;-)
    No! :-) Nunca me han llamado "mamá" :-) pero sé de maestras a las que les ha pasado. Piensa que yo sólo les veo un día a la semana :-)
    Tu hijo te conoce bien, eh? Una preciosidad el calendario, de verdad :-))
    Besos!!


    XEXU Jajaja m'has fet riure!! :-))
    Espera, espera que ho netejo tot jajajaja
    M'hauré de brodar un pitet per quan parli d'ells :-)
    Però és que aquest any és molt especial. Tenia por que se m'escapés una mica tot de les mans... els primers dies va costar, quan alguns s'estranyaven de tenir un company que ni parlava, ni llegia... però, clar, si ningú els havia avisat, pobrets, és normal que preguntessin... però ara, va tot tan bé :-))
    Abraçades!!


    CESC Aquesta frase de l'esport és genial, eh? jajaja
    La nena és germana dels bessons però és que les dues xiquetes són completament diferents de caràcter, una és molt reflexiva, molt madura, i aquesta és absolutament espontània... i les dues són adorables :-))
    Abraçades!!


    Mentre escric això les ratxes de vent són esfereïdores


    JORDI Moltes gràcies :-) Jo t'admiro a tu per altres coses :-))
    A la meva parròquia hi ha molta gent que fa coses... uns serveixen per unes i altres per altres :-)
    A mi no em costa gens tenir bona relació amb els nens... en canvi em costaria molt fer el que fan altres voluntaris com els que es passen les tardes a residències d'avis fen companyia als ancians, acompanyant-los al metge, etc.
    Epsss!! Linatu!! jaja, és Utanil escrit a l'inrevés i "utanil" és un medicament ;-))
    Abraçades!!


    FERRAN Moltes gràcies :-)) Però t'asseguro que no sempre és així... La meva feina no és aquesta, no. La meva feina (si es que es pot dir així jaja) no m'agrada i per això no en parlo ;-)
    La catequesi és una altre cosa, això sí que em fascina i no és el que jo dóno als nens és el que ells em transmeten a mi, és genial :-))
    Comentaris com el teu m'omplen d'energia, en pots estar ben segur :-)
    Caram!! Phypedga!! Bé, és una paraula composta de "Phy" i de "Pedga". La segona part es la manera d'escriure (dissimuladament) "Pedja" (el de la gomina, ja saps jejeje) i "Phy" és abreviatura de "physical". Que bé a dir que molt preocupar-se pel físic però poc pel que hi ha dins.
    En definitiva, un Phypedga és aquell que només està pendent de la seva imatge :-))
    Abraçades!!


    ANNA Hola!! :-)) Sí que es necessita paciència a vegades, però no tanta com podria semblar, eh? :-)
    Jo només en tinc vuit... quan penso amb les mestres que en tenen 25 i durant un munt d'hores cada dia!! Això sí que té més mèrit :-)) La catequesi és molt més relaxada del que pot semblar... però a vegades també m'he de posar sèria, eh? Ara, que, en general, em faig cada fart de riure!! :-))
    Petons!!


    GEORGE No, no... gens ni mica :-)) jajajaja
    Realment és com tu dius, un gran luxe poder-ho fer :-)
    Ah!! i tots (menys un que encara no ho acabo de veure clar) són del Barça, eh? jeje
    Abraçades!!


    INSTINTS Ostres, quina sorpresa més agradable, xiqueta!! :-))
    I tant, tu ho dius, això no té preu (podriem fer un anunci d'aquells de la Master Card jeje)
    A veure quans n'hi farem al Numància, eh? :-))
    Molts petons!!


    El vent segueix bufant com si fos una peli de terror

    ResponElimina
  15. No sabia que eras maestra,algo muy noble y hermoso.
    Yo soy maestra de kinder,trabaje 10 años y desde mi embarazo deje.
    Besitos

    ResponElimina
  16. Assumpta com sempre el teu escrit m’ha agradat molt, i es veu que la feina de catequista t’omple molt.
    Mira el Pol va fer la comunió l’any passat, inclòs vaig fer un post la setmana que va fer la comunió. EL Pol va anar dos anys a catequesis a la parròquia de de Sant Cosme i sant Damià, regentada pel padre Mario, i que el seu temple mes carismàtic es l’Ermita del Loreto.
    Al padre Mario el conec des de fa molt de temps perquè es el mossèn que s’encarrega també de l’església de Sta tecla Llevant, i el seu grup de catequistes desenvolupen també una gran tasca, de fet el Pol va anar molt content i guarda molt bon record.
    Jo crec però que si li preguntessin quin esport es el que li agrada més ell diria sens dubte el futbol, i el seu equip preferit la Juventus de Torí, no en va quant fa dos anys vam anar de vacances a Italia, vam tenir que anar expressament a Torí per veure el seu estadi.
    Coi ja m’he tornat en enrotllar, ho sento només volia dir-te que el teu escrit demostra que tens un tarannà especial per als nens, i els nens mai s’equivoquen.

    ResponElimina
  17. La sonrisa de un niño es lo mas bonito que hay. Un beso

    ResponElimina
  18. i és que són tan tan macos, jo me'ls menjaria a tots, encara que de vegades els vulguis escanyar, un somriure, una mirada, un que guapa que estàs avui, un gràcies.. compensa tot tot el que a vegades no t'agradaria veure.
    els infants són el millor que hi ha a la vida.

    ResponElimina
  19. Com t'estimes als nens eh Assumpta :) no hi ha res millor que poder-los admirar i viure'ls com tu ho fas. Per cert, ser bessó no vol dir res i fa més interessant trobo perquè sorprens més, tant igual i tant diferent oi :) i que guanyi el Barça!

    ResponElimina
  20. Hola Assumpta!
    Quina joia de nens...és estrany avui en dia que siguin disciplinats.
    Et volia donar les gràcies per l´error.
    salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  21. JORGELINA Hola!! :-))
    No, no soy maestra, trabajo en algo que no tiene nada que ver, aunque sí que he dado clases muchos años. Lo que ocurre es que soy catequista, es tan sólo una tarde a la semana :-)
    ¡Tu si que lo eres! ¡Claro! Ahora entiendo muchas de tus iniciativas e ideas para jugar con Josefina :-)) ¡¡qué bien!! :-))
    Besos!!


    QUIM AMORÓS Ei!! abans que res, et vull dir que no em molesta gens ni mica que deixis comentaris llargs, al contrari :-) Així com ho va fer la Rits és com compartir experiències jeje
    M'alegra mol que en Pol guardi un bon record de la seva Catequesi... saps la il·lusió que fa quan vaig pel carrer i veig noiets i noietes de quize, setze anys que em saluden i que els vaig tenir fa temps al grup? :-))
    És normal que l'esport preferit d'en Pol sigui el futbol... jajaja si és que aquesta petitona em va fer riure molt amb la frase... jo suposo que volia dir "activitat", però tota convençuda repetia que era el seu "esport" preferit jejeje... I la Juve? això si que em deixa més parada!! :-))
    Abraçades!!


    ISABEL Y cuando les ves que no tan sólo sonríen con la boca si no también con los ojos... o cuando esa sonrisa pasa a ser una risa... es genial :-)
    Besos!!


    ANNA I LLUÍS Jejeje i tant que si... a vegades els menjaries i a vegades et sap greu no haver-te'ls menjat (jejeje xiste vell i fàcil) però és cert... a mi em captiva la seva forma de mirar... i quan et diuen coses "maques" et desarmen totalment :-))
    Són el millor!!
    Petons!!


    CESC Molt, moltíssim... Sempre els agafo molt carinyo, però aquest any és una cosa especial. Mira que n'hi ha de moguts i trapelles (especialment dos) però han permès la integració total del company que necessita més temps... fins i tot aquesta nena que dic que és tan bona nena, sembla com si estés pendent d'ell... una passada de grup, eh? :-))
    Pero les dues nenes no són bessones, son germanetes, i la gran es bessona d'un nen i els tres venen al grup (és una mica embolic, ja ho sé jaja) :-))
    Què guanyi el Barça i cridem molts gols!!
    Abraçades!!


    SÍLVIA Holaaaaaa!! :-))
    Bé, disciplinats, el que es diu disciplinats tampoc, eh? jajaja que em faig un fart de dir "seu bé", "no posis els peus a la cadira", "no cal cridar tant per parlar" jajaja :-))) però sí, son bons nens, no són gens problemàtics, participen, es nota que venen contents, i això és molt :-))
    Ah!! No passa res, dona ;-))
    Petons!!

    ResponElimina
  22. Doncs si Assumpta, de la juve, el Pol es de la juventus des de que tenia 5 anys, crec que la culpa de tot ho te la playstation amb 5 anys ell no jugava perquè no li deixàvem encara però veia jugar al seu germà. I encara que a casa tots som del Barça, mai hem volgut influir rés, tothom decideix lliurament, i el POL es de la Juve, del Barça i del Nàstic. Però primer de la Juve...
    I de política encara que son petits i miro de no fotrel’s rotllos encara. Doncs al POL li agrada CDC, i el Jordi m’ha volgut acompanyar als mitings de CDC a Tarragona i ha pujat a saludar personalment a L’Artur Mas a l’escenari en tres ocasions, per les Autonòmiques, per les Municipals i per les generals. (consti que als mitings ha volgut venir ell, perquè jo mai li vaig dir que vingués!!)

    ResponElimina
  23. Molt bona, la frase, però és que la vida en general és ben bé un esport :-)

    ResponElimina
  24. Gràcies a tu !!!!!
    ... I de res dona, per això estem, per ajudar-nos uns els altres per que les coses que fem les fem com les vulguem fer. Ufff ! ha quedat enrevessat.

    Per cert, acabem de marcar el segon !!! Eto'o !!!!

    ResponElimina
  25. És preciós aquest article Assumpta... després de llegir tot el que t'han dit se m'acaben les paraules.
    Jo no estic ni batejada i desconec completament tot aquest món del que t'envoltes, però llegint coses com les que escrius sento una enveja sana cap a aquests nens. No sé, tinc una amiga que és monitora d'un esplai catòlic i quan la sento parlar, quan m'explica el que fan amb els nens, la devoció que sent per ells... em cau la baba i penso, quina sort que tens!
    Tot i que sé que no és qüestió de sort...
    M'agradaria veure per un foradet aquesta classe... has descrit tant bé als teus nens que no puc evitar sentir-los a prop!

    Per cert... visca el Barça!!! 4-1, Messi forever! jeje

    Ah... i la comprovació de paraules avui em diu unes coses.... UNESS... coses! jeje...
    apa, una abraçada guapa!

    ResponElimina
  26. El vent segueix bufant molt fort... Avui tampoc podré dormir?


    QUIM AMORÓS Jajaja si, si, ja ho sé que la Play produeix aquests efectes :-) Un nebot meu deia que era del València perquè quan jugava amb son cosí (dos anys més gran) l'altre sempre agafava el Barça i a ell el feia jugar amb el València... però ara ja se li ha passat :-)))
    En quant a la política, veig que van ben encaminats jejeje
    Abraçades!!


    P-CFACSBC2V És que no hi ha com prendre's la vida esportivament, eh? Aquesta nena triomfarà :-))
    Abraçades!!


    -ASSUMPTA- Jajaja avui estem espesses mentre patim pel futbol... Menys mal que al final 4-1 :-))
    Amb el 2-1 he patit, eh? És que el Numància es defensa molt bé!! A veure si la propera setmana ho demostra (jejeje)
    Ja l'he posat a la barra lateral :-))
    Petonassos!!!


    IRUNA Si ens veiessis per un foradet probablement et quedaries parada :-))
    Juguem al "penjat" i coses així... Obviament, les paraules que surten són de tipus religiós, clar, si no malament :-))
    Sí, hi ha molta gent de la teva generació que no ha rebut cap tipus de coneixements religiosos (ja no dic catequesi i tal) si no el més bàsic, per a poder "triar" :-)
    No pots saber si una cosa t'agrada o no si no t'expliquen que existeix i què és...
    De totes formes, si tens curiositat, sempre en pots parlar amb aquesta amiga teva :-))
    I tant que Força Barça!! :-))
    Uness... a veure, doncs és un cantant amb una pinta una mica estranya, la veritat jeje
    Petons!!

    ResponElimina
  27. ei, que diverit, aquesta frase es mereixia un post!!! et proposo alguna activitat pq puguem acceptar "catequesi" com a esport a l'scrabble:
    - 100 m lliures, per equips, (el testimoni que sigui el llibre de cate)
    - competició de paresnostres
    - llençament de bíblia
    - concurs de pregàries, per quips
    - futbol: fariseus vs. cristianissims (els fariseus que siguin els d la samarreta blanca, juaaas)
    - ...

    si en decideixes fer alguna, avisa'm que vindré a veure-ho!!!

    (Pd, una nena del meu grup, en diu TACAtesi, i clar, jo sóc la Tacatista... :S)

    *monja

    ResponElimina
  28. "Oxígen" pur... entorn de rialles, companyia, jocs,pau, solidaritat, tendresa...
    Enhorabona, Assumpta. La felicitat està configurada, bàsicament, per aquests elements.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  29. Que boniques histories del teu grup, m'encanta el regal que et van fer.

    Pero a mes a mes, m'agrada molt el dibuix :-))

    Una cosa: no havies dit que deixaves el blog per un temps?? M'agrada que siguis aqui, pero espero que et trobis be. Petonets

    ResponElimina
  30. Que sàpigues que no em dono per vençut!! A veure si pots amb aquesta que surt ara:

    * enlyclec

    ResponElimina
  31. MONTSE Jejeje quan la va dir em vaig recordar del teu nen que tenia tanta set que estava "dissecat" :-))
    Veig que has inventat ràpidament una bona col·lecció d'esports... Mira, la competició de Parenostres no estaria gens malament jajaja
    Tacatesi? Ostreees!! sembla una d'aquestes paraules de verificació :-)
    Petons!!


    RAMON Oxigen pur porta també la dolcesa del teu comentari :-)
    Tens tota la raó :-) com en són d'importants aquestes coses a la vida...
    Abraçades!!


    VERO Gràcies!!
    Quin detall més tendre el de la polsera, oi? :-)
    Siiiii jajaja ja vaig deixar el blog per un temps... crec que no vaig escriure res durant tooooot un dia :-))
    Poc a poc miro d'organitzarme ;-)
    Uaaaaaau!! Gràcies per fixar-te en el dibuix ;-))
    Molts petons!!


    JORDI Ets una mica trapella, eh? :-))
    Diu que no es dona per vençut!! No, qui no es dona per vençuda sóc jo, que copiar la paraula no té cap mèrit, eh? :-PPP
    Enlyclec És una paraula composta de dues parts, una de les quals es situa "enmig" de l'altre:
    Les dues paraules són:
    - "Enlec": Eastern Nebraska Law Enforcement Consortium
    - "Lyc": Lunemburg Yacht club
    I és quelcom tan senzill com la normativa (d'aqui això de "law") de competicions de vaixells de luxe i tal pactades entre Nebraska i Lunenburg :-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  32. Jajaja, molt bona la frase. Però bé, si hi ha qui considera que els escacs són un esport, doncs la catequesi també ho podria ser...

    T'ho deus passar fantàstic amb aquests nens!

    Que vagi bé!

    ResponElimina
  33. Hi ha alguna cosa millor que poder dedicar una estoneta a fer coses que t'agraden i que t'omplen tant? :) i si es entre nens millor!!!
    petonets

    ResponElimina
  34. ALBERT La veritat és que són tan macos!! :-)
    Ah!! I no és que jo els estés preguntant res d'esports, no. Senzillament ja plegavem i s'apropa i em diu "Assumpta, el meu esport preferit és la Catequesi" :-)
    M'ho passo pipa jeje
    Abraçades!!


    AIGUA Sí, sí :-)) És ben cert. La veritat és que entre ells em sento genial. Si a vegades tinc una mica de mal de cap, o el que sigui que no estigui massa bé, amb ells em passa tot :-))
    Petons!!

    ResponElimina
  35. Reina del meu cor, vinc a dir-te que avui, que tu has escrit aquest post preciós, que entendreix, el meu és un xic anticlerical, et demano que no t'enfadis amb mi...és que no he sabut resistir la temptació.

    Si de cas em serveix de justificació, et diré que crec en el veritable missatge d'aquell Jesús... no pas en les glòries terrenals... Petons (sóc sincera, ja ho veus)

    ResponElimina
  36. ZEL Molt apropiada la frase de "no saber resistir la temptació" en aquest cas :-)
    Pots posar els posts que vulguis al teu blog, que per alguna cosa és casa teva... Ja l'he vist i ja he opinat i també he estat sincera :-)
    Petons!!

    ResponElimina
  37. Ostres, quins records... Això de mirar primer un vídeo i després anar-se'n a la classe amb la teva catequista... i de cantar cançons i passar-te el dia fent murals... i de resar el Pare Nostre fent gestos amb les mans no ho feu? A mi de petita m'ho van ensenyar per fer-ho més amè... És que quan parlaves així em recordaves a les dones del poble que fan de catequistes!! Ja t'imagino la cara i tot! Jejejejeje!!!

    ResponElimina
  38. MENXA És que tu ets tan joveneta, tan joveneta que podries haver estat perfectament una de les nenes d'algun grup meu :-)
    Tenint en compte que aquest és el dotzè any que en faig, doncs hi ha pel món nois i noies de 19 o 20 anys que han aprés a dir el Parenostre amb gestos (i tant!! jeje), que han fet murals, que han cantat... amb mi :-))
    Em veus la cara? jeje Ostreees quina vergonya ;-)
    Espera, que jo sóc una catequista una mica estanya en l'aspecte, eh? texans, jerseis amples, bosses grans en bandolera, etc. ;-)))
    Un súper petó!!

    ResponElimina
  39. Quan més vaig sabent de tu més m'admira la teva capacitat de treball, i més encara amb activitatas tant interessants com aquesta!!
    Ja m'imagino com et deus de sentir de plena de satisfacció quan s'acaba el dia amb aquests moments teus, de donar i rebre bona energia, en que et mous!!
    I el que és millor encara, que quan passes per aquí, t'arriba aquesta alegria que portes dins i surts tota satisfeta!!
    Gràcies.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  40. MONTSE Si sabessis com m'agraden sempre els teus comentaris!!
    L'alegria i les bones sensacions són com a corrents que van en moltes direccions i no t'enganyo gens ni mica si dic que de la teva part en transmets un munt :-))
    En el teu blog s'apren la importància dels detalls petits, la bellesa de les coses mirades des de l'angle de l'afecte, des de la positivitat...
    M'alegren les teves fotos i em fan feliç els teus comentaris!! :-))
    Una abraçada molt forta!!

    ResponElimina
  41. aix, Assumpta, quina classe més maca que tens! :) I això que estàs fent amb el teu nen és fantàstic. Tinc una amiga que és logopeda i m'explica que quan aconsegueix fer parlar un nen que amb prou feiens obre la boca sap que ha fet una cosa fantàstica, encara que sigui perquè digui «adéu» quan surt de la sala. L'únic que cal fer és posar-hi una mica d'atenció, oi?, ell ja es comunica a la seva manera, i ja està!

    Un article fantàstic! :D

    ResponElimina
  42. NÚR Així és ;-)) Exactament com ho descrius :-) Cada paraula és un triomf... i, a sobre, a ell se'l veu content i això és com un regal :-))
    Eeeeps!!! ja he llegit que ets Potteriana jaja :-))
    Petons!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!