La Marina va caminant poc a poc a l’escola.
En sortir, és sempre l’última i, quan arriba al parc on van a berenar, una de les coses que més li agrada és mirar als que s’enfilen al gran arbre cridant que són vigies d’un vaixell pirata.
S’asseu a un banc de fusta, treu un llibre i l’entrepà.
En Josep, s’apropa i li diu:
- Que puc seure amb tu?
- I tant... seu... en vols un tros?
- Porto galetes, gràcies... et... et puc fer una pregunta... una mica... –titubeja
- Digues...
- Marina, t’agradaria poder pujar a l’arbre?
Ella pensa uns segons...
- Doncs sí... m’agradaria saber com es veuen les coses des de tan amunt, notar si el vent és més fort, mirar ben lluny... però també estic bé aquí llegint –i li somriu.
El xiquet mossega una galeta i pensa.
Al dia següent en Josep torna al costat de la Marina, la mira amb els ulls brillants i li dóna un paper tot dient:
- És per a tu. L’he fet jo.
La nena el mira i veu un dibuix preciós que la fa emocionar: És ella, llegint un llibre, però asseguda dalt d’una branca de l’arbre.
Traducción al castellano.
ResponElimina"Juego Literario número 104"
Una vez al mes, Jesús M. Tibau nos porpone en su blog un Juego Literario de tipo creativo. En esta ocasión se trata de escribir un relato inspirado en el dibujo de Ignasi Blanch..
Marina camina poco a poco hacia la escuela.
Al salir es siempre la última y, cuando llega al parque donde todos van a merendar, una de las cosas que más le gusta es mirar como algunos suben al gran árbol mientras dicen que son los vigías de un barco pirata.
Se sienta en un banco de madera, saca un libro y el bocadillo.
Josep se acerca y le dice:
- ¿Puedo sentarme contigo?
- Claro… siéntate… ¿quieres un poco?
- Traigo galletas, gracias… te… te puedo hacer una pregunta… un poco… -titubea.
- Dime…
- Marina, ¿te gustaría poder subir al árbol?
Ella piensa unos instantes…
- Pues sí… me gustaría saber cómo se ven las cosas desde tan arriba, sentir si el viento es más fuerte y mirar bien lejos… pero también estoy bien aquí leyendo –y le sonríe.
El chico muerde una galleta mientras piensa.
Al día siguiente Josep se sienta de nuevo al lado de Marina, la mira con ojos brillantes mientras dice:
- Es para ti. Lo he hecho yo.
La niña lo mira y ve un dibujo precioso que la emociona: Es ella, leyendo un libro, pero sentada en una rama del árbol.
Que lindo relato, tan fresco e incocente como la infancia misma, besos tía Elsa
ResponEliminagràcies per la teva participació
ResponEliminaAmb aquest texte has brodat el dibuix amb paraules.T'ha sortit rodó.Enhorabona!!
ResponEliminaUna abraçada.
És més tendre... m'agrada molt Assumpta, ho fas molt bé això eh :)
ResponEliminaOstres, Assumpta, esteu inspirades, eh?? Dic "esteu" perquè acabo de passar per casa de l'altra Assumpta i el seu text TAMBÉ l'he trobat molt bonic. Dues Assumptes, dues inspiracions! :)
ResponEliminaque bé, es poden fer realitat coses a través d'un dibuix i de la mirada de dos nens. Molt maco.
ResponEliminaAssumpta, mira diga'm bleda, si vols, però m'has fet plorar amb aquest conte. Que dolç i que tendre! M'ha encantat.
ResponEliminaDe -assumpta- a Assumpta ( de oca a oca i tiro perque em toca.
ResponEliminaEns ho poseu difícil... Una tendror que es sobreix i surt de pàgina...
També hi he possat una coseta... Quines casualitats...
fins més tard. Anton.
Guaita! Ho veus? Encara falten 15 dies perquè s'acabi el termini! ;-) Coincideixo amb alguns comentaris sobre la tendresa del text.
ResponEliminaAssumpta, coincideixo amb molts que aquest teu relat desprèn una tendresa molt especial.
ResponEliminaI coincideixo amb tú, que en aquest joc han sorgit relats molt bonics i sensibles.
Un petonàs, bonica!
Boníssim, Assumpta!! T'hi has lluït de valent!! Gràcies per escriure d'aquesta manera!!
ResponEliminaM'ha agradat el gest d'en Josep, ben trobat, els homes no som (tan) dolents, eh?
ResponElimina;-)
Moltes gràcies a tots, els vostres comentaris em fan molt contenta perquè el cert és que em costa un munt escriure relats amb un número limitat de paraules :-))
ResponEliminaJo sempre escric molt, molt... als comentaris als vostres blogs a vegades tinc por de fer-me pesada, explicant i afegint :-)
No sé escriure "curt"... Gracián mai em podria dedicar una frase com aquella de "Lo bueno, si breve, dos veces bueno" i per això, quan veig que algú és capaç de fer una petita història en poques frases em quedo admirada...
A l'altre proposta de relat que hi ha ara per la catosfera, "Relats conjunts", he llegit genialitats en dues o tres frases (i això que en aquest no hi ha límit!! jo encara penso i penso... )
En aquest cas havia de tenir entre 100 i 200 paraules i en té 200 justes desprès d'una bona estona de canviar, treure i posar perquè no em quadrava de cap manera :-)
M'agrada respondre els comentaris un per un, al ser un relat a vegades no ho faig, però aquest em va costar bastant i dieu coses molt maques, ni que sigui per posar-vos l'abraçada, ho faré :-)
TIA ELSA Muchísimas gracias, guapa :-))
Besos!!!
JESÚS M. TIBAU De res :-)) Un plaer jeje
Abraçades!!!
MONTSE T'ho agraeixo de tot cor :-) Tu sempre em dius coses maques :-))
Petons!!!
CESC Moltíssimes gràcies :-)) Ja saps que a mi m'agrada molt com escrius tu ;-))
Abraçades!!!
FERRAN He llegit el relat de l'-assumpta- i m'ha encantat!! Moltíssimes gràcies :-))
Abraçades!!!
ESTRIP Si!! És el que jo volia, que, per un dibuix, la nena veies fet realitat allò que no podia fer :-)) Gràcies!!!
Abraçades!!!
CARME Impossible que et digui "bleda" perquè a mi em passa el mateix a vegades en els vostres blogs... El que em dius també m'emociona :-))
Petons!!!
REBAIXES Gràcies de cor, Anton :-) He llegit el teu relat i també m'ha agradat molt!! :-))
Abraçades!!!
P-CFACSBC2V Jajajaja si!! No em reconec!! jajaja no ha calgut apurar el termini fins al final ;-)) Moltes gràcies :-))
Abraçades!!!
KUDIFAMILY Oi que si? :-)) És com si la pròpia tendresa del dibuix hagués provocat una efervescència d'inspiració i han sortit relats maquíssims :-))
Petons!!!
JORDI Moltes gràcies, amb tota sinceritat :-)) Em feu emocionar jeje
Abraçades!!!
ELS DEL PiT Jajajaja tu sí que ets dolent, Sergi.. jo mai de la vida he dit que els homes siguin dolents... només alguns una mica masclistes jajajaja però com em feu riure i això és salut, doncs us estimo igual (a l'avi una mica més)
Abraçades x 2 !!!
ha de ser molt emocionant que algú s'interessi pels nostres desitjos, i tingui el detall de pensar en nosaltres i fer que els poguem viure a través dels seus dibuixos. Molt bonic :-)
ResponEliminael relat és molt tendre assumpta. com ho són les mirades i solucions del nens.
ResponEliminaals grans, desgraciadament, el dibuix no ens conformaria i, segurament, acabariem per serrar l'arbre.
Bonito y tierno, con tu sello personal.
ResponEliminaMe ha gustado especialmente la delicadez con la que sugieres que Marina no puede subir al árbol, sin necesidad de ser más explícita.
El dibujo también es bonito.
:)
BRUIXOLETA Sí! I la petita Marina s'emociona també ;-) Moltes gràcies :-))
ResponEliminaPetons!!!
ÒSCAR Probablement tens raó, Òscar... però potser hi hauria algun adult que sí que es sentiria feliç amb el dibuix :-))
Abraçades!!!
TERESA CAMESELLE ¡Me alegra mucho que te guste! :-)) El dibujo se sortea entre todos los participantes jeje... Aunque yo no suelo tener mucha suerte en estos casos, qué le vamos a hacer ;-)
Besos!!!
Hola Assumpta!
ResponEliminaEscrit sensible. Molt tendre.
Salutacions
Sílvia
(gràcies per tot)
Quin relat tan bonic! M'has deixat bocabadada. Qui l'ha escrit? tu?
ResponEliminaTendre i preciós! Tendre i preciós!
ResponEliminaPreciós i tendre! Preciós i tendre!
Mira amb l'Anton deia que era casualitat que haviem publicat els 2 al mateix dia i que hi havia mare i filla.
I en el teu dius que té 200 paraules justes, com el meu !!!
Je,je,je
Si és que les casualitats, sempre porten coses bones.
M'encantaaaaa !!!
assumpta, és genial!!!!
ResponEliminam'ha agradat molt! tant, que si dissabte els nanos fan el que vam estar parlant dissabte a la nit, els explicaré.
dissabte nit em van demanar que els expliqués un conte per anar a dormir. com que no me n'havia pensat cap i estava cansada i atabalada per com havia anat l'excursió, el conte va ser un desastre. vam quedar que dissabte vinent cadascú portaria un conte per explicar.
de fet, tan si el porten com si no, els explicaré aquest. per molts motius, segur que els agradarà i copsarà.
es tan net!!
ResponEliminam'agrada molt...
quina canalla mes maca!!
SÍLVIA M'alegra que t'agradi :-))
ResponEliminaDe res, dona!! Ha estat un plaer poder votar, gràcies a tu :-)
Petons!!!
LAIA Moltes gràcies!! :-)) Sí, l'he escrit jo... Si cliques a dalt de tot, on diu "Joc Literari de tipus creatiu" aniràs al blog que ha proposat la idea i des d'allí podràs llegir molts altres relats sobre el mateix dibuix i el cert és que tots són molt macos, el dibuix ha inspirat relats ben diferents i bonics :-))
Petons!!!
-ASSUMPTA- Mil gràcies!! El teu també m'ha agradat moltíssim!! :-))
Jajaja 200 paraules justes... i m'ha costat, eh? He hagut de retallar un munt, tornar a escriure coses però d'una altre manera... uffff :-)) En Tibau ens fa pensar molt, eh? :-))
Petons!!!
RITS Ostreeees!! Quina il·lusió més gran!! Posa-li tota la salsa que vulguis, adapta'l a la teva manera... És teu!! Te'l regalo, per a tu i els teus nens!!! :-))
Petons!!!
SARGANTANA Porto uns dies que m'emociono, eh? :-)) Gràcies de tot cor!!
Petons!!!
Veus com va bé la reflexió per escriure alguna cosa :)
ResponEliminaooo que monos :):):)
Sort en tenim dels amics que ens ajuden en els nostres somnis....molt bonic Assumpta :) tens tants amics que t'escriuen coses boniques que no se que més dir :)
ResponEliminaTant de bo tot fos tan fàcil com dibuixar les coses per que es fessin realitat.
ResponEliminaBon relat a la vista! (que dirien els nens des de dalt d'aquests arbres)
Adéu!
Un gest ben tendre el del personatge. És un relat bonic ;)!
ResponEliminaFeliç diada de Sant Jordi 2009
ResponEliminaM'ha semblat llegir un relat amb molt de fons, oi?
ResponElimina- Doncs sí... m’agradaria saber com es veuen les coses des de tan amunt, notar si el vent és més fort, mirar ben lluny... però també estic bé aquí llegint –i li somriu.
Dolça humilitat!
- És per a tu. L’he fet jo.
Tendra comprensió!
BAJOQUETA La reflexió i la matemàtica per comptar fins a dos-cents jejeje
ResponEliminaPetons!!!
AIGUA Moltíssimes gràcies. Amb el que has escrit ja m'has dit molt :-))
Petons!!!
ALBERT Tens raó :-) Tant de bo conservessim la dolcesa dels infants ;-)
Moltes gràcies!!!
Abraçades!!!
MA-POC T'ho agraeixo molt :-))
Abraçades!!!
MENTA FRESCA Moltes gràcies i feliç dia de Sant Jordi també per a tu :-))
Petons!!!
ALEX. La teva interpretació també és plena de tendresa :-))
Moltíssimes gràcies ;-)
Abraçades!!!