Avui he anat a Barcelona... Camí de l’estació he vist aquesta flor, que ha crescut tota soleta al terra, i li he dit que li faria una foto i la posaria al meu blog. Em sembla que s'ha posat molt contenta :-)
Hoy he estado en Barcelona... Camino de la estación he visto esta flor que ha crecido toda solita en el suelo, y le he dicho que le iba a tomar una foto y la pondría en mi blog... Creo que se ha puesto muy contenta :-)
Las flores tienen eso tan especial como los niños y los cachorros de animales que hace que no podamos evitar sentir su atracción,es como si reclamaran nuestra protección y cuidado por su fragilidad y su belleza.Besos
Sempre em fixo en les flors, herbes, plantes, arbustos i fins i tot arbres que creixen pràcticament sense terra. Segur que la flor ha estat contenta! Que et reconeguin l'esforç agrda a tothom!
Sempre em sorprèn en quins llocs son capaces d'arrelar-se a la vida les plantes. Fa poc vaig anar a la cova de la Font Major i dins il·luminades per llum artificial i neixen plantes!!! una meravella :)
No ens ho sembla, però sempre hi ha algun ser que sens possa al davant per que demostrem el nostre altruisme. Bon exemple ens portes i bona conclusió... em sembla que s'ha posat contenta. Mira que seria el mon de fàcil si tots fessim cas de... floretes ... abandonades, solitàries,,,Anton.
Moltes gràcies a tots els que heu entrat a dir coses boniques a la petita flor :-)
El cert és que cridava l’atenció perquè el lloc on va anar a germinar la llavor no era més que una petita escletxa entre l’acera i una paret gris de ciment... sembla mentida com va poder créixer allí, amb aquest color groc tan bonic i aguantar tota valenta...
Una imatge molt bonica que em dóna, una vegada més, una mostra de la teva sensibilitat y de la teva capacitat d'observació. No se t'escapa res!! Una abraçada.
Són ben curioses aquestes floretes, si ens proposem plantar-les no creixerien mai, en canvi si no vols que surtin ho fan en llocs inesperats. Una bonica metàfora a desenvolupar... :-)
Traducción al castellano"La flor"
ResponEliminaHoy he estado en Barcelona... Camino de la estación he visto esta flor que ha crecido toda solita en el suelo, y le he dicho que le iba a tomar una foto y la pondría en mi blog... Creo que se ha puesto muy contenta :-)
Mira en que lugarcito fue a nacer, como los helechos que nacen en los muros, es increible el poder de la naturaleza. Besos tía Elsa.
ResponEliminaEl miracle de la primavera!
ResponEliminaLas flores tienen eso tan especial como los niños y los cachorros de animales que hace que no podamos evitar sentir su atracción,es como si reclamaran nuestra protección y cuidado por su fragilidad y su belleza.Besos
ResponEliminasegur que tan contenta com la ciutat de tenir-te ni que sigui un dia. vas portar una miqueta de sol a la ciutat, oi?
ResponEliminaCréixer sola, entre l'asfalt i entre l'adversitat, té el seu mèrit. No se t'escapa cap detall, eh?
ResponEliminaSempre em fixo en les flors, herbes, plantes, arbustos i fins i tot arbres que creixen pràcticament sense terra. Segur que la flor ha estat contenta! Que et reconeguin l'esforç agrda a tothom!
ResponEliminaI no li vas dir que et deixés un comentari en aquest post? :-)
ResponEliminaHi ha vida als llocs més insospitats (no, no parlo de l'ET, jiji...)
ResponEliminaBon dia de primavera!!
Ara ja no es troba tan soleta, ens te a tots nosaltres...
ResponEliminaA quines hores et poses a escriure!!! Soc la veu de la teva conciencia, ja ho se.
Sempre em sorprèn en quins llocs son capaces d'arrelar-se a la vida les plantes.
ResponEliminaFa poc vaig anar a la cova de la Font Major i dins il·luminades per llum artificial i neixen plantes!!! una meravella :)
Des de que et vaig conèixer que veig que hi ha moltes coses per terra, i no totes dolentes ;)
ResponEliminaTenen una capacitat per "nèixer" en els llocs més recòndits!
ResponEliminaNo ens ho sembla, però sempre hi ha algun ser que sens possa al davant per que demostrem el nostre altruisme. Bon exemple ens portes i bona conclusió... em sembla que s'ha posat contenta.
ResponEliminaMira que seria el mon de fàcil si tots fessim cas de... floretes ... abandonades, solitàries,,,Anton.
Això és la primavera que arriba, que ja està aquí!!
ResponEliminaEs bellisima.
ResponEliminaY que bueno que hayas tenido tu cámara para registrar semejante belleza.
Un beso grande
Entre ciment i pedra... Ostres, deunidó... que resistent que deu ser la floretaaaa!!!
ResponEliminaFins i tot dels terres surten flors, encara hi ha belles coses pel món...
ResponEliminaHola Assumpta!
ResponEliminaLa natura li guanya la partida al ciment. Bé per la floreta!
salutacions
Sílvia
Deu ser molt admirada... i sempre troben un lloc per nèixer, crèixer que crida l'atenció... aquesta ho ha fet...
ResponEliminaUna abraçada!!!
Us heu trobat dues flors... vull dir!!
ResponEliminaBona Pasqua... tard, però, Bona Pasqua!!
Aixo es la primavera que a trucat a les portes de Barcelona :D
ResponEliminaun petonas
i és que en el racó més inesperat, en el més petit hi pot nèixer vida!
ResponEliminacom et fixes en els petits detalls!!! m'encanta!
Ostres! Doncs és ben preciosa! ;)
ResponEliminagran encert dels ulls que miren
ResponEliminaHi ha qui diu que les plantes tenen sentiments. Suposo que tu ets una d'aquestes persones si creus que s'ha posat contenta...
ResponEliminaJo no ho crec.
Adéu!
Moltes gràcies a tots els que heu entrat a dir coses boniques a la petita flor :-)
ResponEliminaEl cert és que cridava l’atenció perquè el lloc on va anar a germinar la llavor no era més que una petita escletxa entre l’acera i una paret gris de ciment... sembla mentida com va poder créixer allí, amb aquest color groc tan bonic i aguantar tota valenta...
Com heu dit molts, això és la primavera! :-)
Molts petons i abraçades per a tots!!
Yo la tengo puesta de fondo de escritorio,me gusta cambiarlo a menudo con las fotos que vais publicando.Besos
ResponEliminaUna imatge molt bonica que em dóna, una vegada més, una mostra de la teva sensibilitat y de la teva capacitat d'observació.
ResponEliminaNo se t'escapa res!!
Una abraçada.
TERE t'has posat la petita flor de fons d'escriptori!! :-)) Ara segur que encara estarà més contenta jeje
ResponEliminaPetons!!!
MONTSE Era curiós veure-la allí, sense quasi lloc, però ben forta :-))
Petons!!!
Açi el raïmet de pastor es utilitzava per a fer-ho e vinagreta,alguns encara ho fam.Salutacions
ResponEliminaSón ben curioses aquestes floretes, si ens proposem plantar-les no creixerien mai, en canvi si no vols que surtin ho fan en llocs inesperats.
ResponEliminaUna bonica metàfora a desenvolupar...
:-)
TONI BRA Caram, que curiós!! :-)) I jo que no ho havia sentit a dir mai!! Gràcies per explicar-ho :-)
ResponEliminaAbraçades!!!
ELS DEL PiT Pura filosofia de la primavera, estimats amics jejeje
Abraçades x 2 !!!