El Divendres Sant és el primer dia del Tríduum Pasqual (Passió, Mort i Resurrecció del Senyor). El divendres està centrat tot ell en la Creu, sabent que, amb la seva mort, Jesús vencerà “la mort”. “Si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit” (Joan 12,24)
El Dissabte Sant, Jesús és en el Sepulcre. Ell ha pres damunt seu el dolor, la mort i el silenci. L’Església no celebra cap Sagrament. La comunitat cristiana prega i medita. Hi ha un dolor esperançat, un silenci ple de sentit.
Text basat en un resum fet per una companya de la Parròquia, la F. P. :-)
Traducción al castellano
ResponElimina"Jueves, Viernes y Sábado Santos"
El Jueves Santo es el último día de la Cuaresma. El pueblo judío, en su cena pascual, celebra el gran acontecimiento del Éxodo, el paso de la esclavitud a la libertad. Los cristianos, en la Misa de la Cena del Señor, celebramos la institución de la Eucaristía. En aquella cena de despedida nos dio su propio Cuerpo y Sangre como alimento, su misma Persona. También es el jueves cuando recordamos el nuevo mandamiento de Jesús “amaos los unos a los otros tal como yo os he amado” (Juan 13,34)
El Viernes Santo es el primer día del Triduo Pascual (Pasión, Muerte y Resurrección del Señor). El viernes está centrado todo él en la Cruz, sabiendo que, con su muerte, Jesús vencerá “la muerte”. “Si el grano de trigo que cae en la tierra no muere, queda solo; pero si muere da mucho fruto” (Juan 12,24)
El Sábado Santo Jesús está en el Sepulcro. Él ha tomado consigo el peso del dolor, la muerte y el silencio. La Iglesia no celebra Sacramento alguno. La comunidad cristiana reza y medita. Hay un dolor esperanzado, un silencio lleno de sentido.
Ja et deia l'altre dia que és una setmana en que no deus poder parar. M'alegrat poder llegir explicat per tu les celebracions d'eixos dies. crec que ens agrada a tots que ens ho recordin el trasbals que fou en la història de la vida el que va passar en aquell cèlebre moment i l'importància que comporta. Una abraçada tendra. Anton.
ResponEliminaREBAIXES Hola, Anton!! :-))
ResponEliminaUuuui, què va, aquests dies hi ha gent que treballa molt més que jo a la Parròquia. Jo ara estic ben tranquil·la a casa. Vaig a preparar un te, estendré la roba i anirem a Ofici de Dijous Sant a dos quarts de nou :-) i ja, fins demà.
Per cert! Demà serà el meu marit qui farà de lector de la Passió!! La monitora l'ha trucat avui per demanar-li. Mai cap any haviem llegit tots dos la Passió i mira, aquest any jo el Diumenge de Rams i ell demà :-))
El text no és meu. Ara he fet un petit afegit al post i ho he posat :-) L'he mig resumit d'un una mica més ampli que va fer una companya per la Revista Parroquial :-))
Abraçades!!!
saps que m'agrada molt a mi??
ResponEliminala part del evagenli que narra les tres negacions de pere
ostres...em fa pensar!!
a vegades, et sents tan segur..i al fi et comportes com un covard i t'equivoques.
en fi...una mica de reflexio ens ve be a tots..no?
que vagi be...!!
un peto de bona nit.
Saps,jo feia d'apòstol a l'esglèsia de Sant Joan, em coneixia i seguia els hàbits de tot creient, les circunstàncies han fet que m'anès distanciant per coses de la vida d'aquells hàbits, però sempre els recordo, suposo q quan neixes amb unes creencies, mai les pots oblidar i sempre les portes dins.
ResponElimina"Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat".
ResponEliminaN'hi hauria prou que cada habitant del planeta seguís aquesta desena de paraules perquè el món fos un agradable lloc de pau. Potser algún dia els pobres humans ho aconseguim...
Feliç Pasqua, Assumpta.
SARGANTANA A mi també! :-))
ResponEliminaSi penses que el propi Pere es va acovardir, o sigui, va actuar com un ésser humà normal i corrent, va tenir por, ell no estava preparat per heroicitats ni res semblant, veia que al seu mestre se l'enduien pres i va negar que el coneixia... suposo que tots ens hi podem sentir reflectits. Al menys a mi em passa :-))
Aquestes són les coses que a mi m'agradan de l'Església, de llegir la Bíblia, que veus que eren gent normal, que l'espifiaven com nosaltres, que s'equivocaven un munt de vegades però que ho tornaven a intentar... i Jesús els estimava igualment :-))
Petonassos!!!
CESC Això concretament no ho sabia, però altres coses si :-))
A vegades, quan explico coses als nens de Catequesi, sé que després no seguiran practicant (la majoria dels pares els apunten per fer "la festa" i ja està) però penso que m'agradaria que els hi quedés un bon record, que quan fossin adults recordessin el que els ensenyem amb carinyo...
Si tu haguessis estat un nen del meu grup :-) i jo llegís un comentari teu com el que has escrit aquí em sentiria feliç.
Crec que sí, que si ho portes dins, ho portes per sempre :-))
Una gran abraçada!!!
FERRAN Quina raó tens, amic meu!! :-))
Si aprenguessim a estimar-nos, a perdonar-nos, a compartir... No hauria de ser tan difícil. Jo també vull pensar que un dia ho aconseguirem :-))
Una gran abraçada!!!
Els oficis de Nadal, Setmana Santa, Sant Joan... que he vist al Pirineu, sempre m'han colpit molt més; poder perquè, allà tot plegat és més pur, extremat, sincer, transparent, directa, sòlid... com aquests dies d'Oficis tant assenyalats!!
ResponEliminaÉs una percepció molt personal!
MOLT Bona Pasqua, Assumpteta!!!!
ResponEliminaMUAAAAAAAAAA!!!
Admiro aquesta manera tan sincera i planera de declarar la teva fe en un món om aquest, en el que molts creiem en no sabem ben bé què, però sabem que tal com les coses van muntades, el que hi ha no ens omple, i tu...
ResponEliminaBé, petonassos, preciosa, ets ferma!
ALEX. Es que, en aquell entorn tan preciós ja suposo que tot ha de ser molt maco :-))
ResponEliminaVeus? ara m'has fet venir ganes d'anar-hi, però com no feu una altre caravana com la que muntarà Jordi perquè jo pugui conèixer un IKEA no sé pas com ho faré jo :-))
Abraçades!!!
MONTSE Jejeje així m'agrada!! Entrant amb alegria!! :-))
Molt Bona Pasqua, guapíssima!!!
Petonassos!!!
ZEL T'asseguro que fa uns anys no m'hauria atrevit :-)) De joveneta tenia por que la gent em rebutgés... a vegades ja tenia algunes "brometes", però ara és com si aquella por hagués marxat i... no sé... "em surt" fer-ho :-))
No saps com agraeixo que persones que penseu diferent, entreu igualment al meu blog quan parlo d'aquestes coses, ni que sigui per deixar una salutació, una frase bonica o un somriure carinyós :-)) (m'he menjat uns "brunyolets" al teu blog jeje)
Petonassos!!!
Conseqüent amb les teves creences que respecto des de la moderació.
ResponEliminaNomés passava per saludar i veure si tenies una miqueta de vi per fer baixar els brunyols de ca la zel.
;-)
Ja em perdonaràs, no és que no hagi passat per aquí, però ja saps que aquests darrers posts fan de mal comentar per mi.
ResponEliminaSaps una cosa, Assumpta?
ResponEliminaEm vaig passar la infantesa i la joventut a la parròquia del meu barri. Vaig ser monitora d'esplai fins que em vaig casar... em vaig mig enamorar de Jesús, a través de la seva vida i encara em sembla un personatge històric totalment encisador.
Quan em vaig quedar vídua em vaig allunyar de l'església`... i quan em vaig casar amb un divorciat, l'església no va voler saber res de mi. Només faltaria que m'excomuniqués en públic (que no ho farà, perquè no li donaré peu). De vegades, quan he anat a algun funeral he desitjat acostar-me a l'altar i combregar, però sé que l'església m'ho prohibeix i no ho faig.
Admiro les persones com tu, o com el rector de la parròquia de Sta. Maria de Blanes, que respecten tothom. Ell, quan comença un sermó, sempre diu "Benvinguts els creients i els no creients". Algun dia li demanaré la comunió, a veure què passa...
Molt bon post, Assumpta. El meu és irònic i potser fora de to, però és el que realment pensava jo de petita.
En fi... molt bona Pasqua! I una bona mona de xocolata!
Una abraçada des del meu mar
Espero un post d'alguna processó de Reus, jo feia tard i no me vaig poder quedar :)
ResponEliminaSón dies que criden a la reflexió...
ResponEliminaUna abraçada!!!
Assumpta,
ResponEliminaMolt bona explicació de cada dia de la Setmana Santa, m’agrada’t molt.
Encara que no ho hagis escrit tu, tu has posat la gràcia de que el llegir-ho ens ompli.
Avui per primera vegada fan la processó de Divendres Sant aquí a Casserres.
Espero que no plogui gaire i pugin sortir.
Jo la veure des de la finestra de casa.
Si faig alguna foto te l’enviaré per messenger.
Bona Setmana Santa i Pasqua
Mª Victòria
Que descanses mucho estos dias!! como que el jersei no avanza? Yo lo veo mas adelantado, encima ahora te di otra distraccion, asi que si no avanza ahora la culpa es mia... jejeje...
ResponEliminaHola Assumpta!
ResponEliminaMoments de reflexió.
Salutacions
sílvia
ELS DEL PiT Moltíssimes gràcies :-))
ResponEliminaUna mica de vi no, però una tasseta de te te la preparo en un tres i no res, i t'asseguro que el te amb els brunyols també lliguen, eh? :-))
(Quin aspecte els brunyolets de la Zeeeel mmmm!! jeje)
Abraçades x 2!!!
XEXU Absolutament perdonat :-))
Ja només queda el de Pasqua :-)
Sabia que aquests dies, si parlava d'aquests temes, tindria menys comentaris, inclús esperava alguna opinió "hostil" jeje però mira... el cor m'ho demana, i jo li faig molt de cas al cor i, fins i tot estic contenta perquè he trobat millor acollida que no esperava :-))
Una gran abraçada!!!
MONTSE/ARARE No m'ha semblat pas fora de to el teu comentari, i dius que és irònic i a mi, mentre el llegia, em semblava escrit amb sinceritat :-)
Petons!!!
BAJOQUETA No he anat a cap Processó, xiqueta... Amb aquest temps i la meva por a que les cames no m'aguantin i pegar la relliscada del segle, quan plou em quedo bastant a caseta. Surto per l'Ofici i la Parròquia és molt a propet... i després cap a caseta una altre vegada :-))
(Potser per la tele...)
Petonassos!!!
EVA Jo també ho crec :-))
Petons!!!
M. VICTÒRIA Ai, moltes gràcies :-)) Ets un encant de persona, sempre em fas somriure :-))
Tant de bo hagin pogut fer la Processó!!
Tinc correus per obrir però amb l'hora que és ho deixo per demà (o sigui, després) que així ho miro amb més calma :-))
Petons!!!
VERO Una miqueta sí que avança, però poquet, hauria de córrer més o l'hauré d'estrenar el mes d'agost :-))
Tu segur que ja has acabat la teva flor jeje
Petons!!!
SÍLVIA Sí... moments de silenci i de pensar una mica :-))
Petons!!!
Feliz Pascua!!
ResponEliminaQue Jesus bendiga nuestros hogares.
Cariños
JORGELINA Feliz Pascua!!! A ti y todos los tuyos!! :-))
ResponEliminaBesos!!!
Cuando era niña sufría muchísimo en estos días porque me creía a pie juntillas cada palabra del sacerdote,dejando a un lado lo de presumir de velo y juguetear continuamente con él a quitarlo y ponerlo de nuevo con su alfiler especial y todo...la infancia de aquellos años de principio de los sesenta eran ingenuos e inocentes de verdad.Mis padres han sido siempre católicos practicantes en sentido estricto y literal,cada Navidad y Semana Santa eran estrictamente religiosos al igual que bautizos,comuniones etc.
ResponEliminaFuí tan creyente,tan creyente que ahora vivo descreída,desencantada por las contradicciones que en sí misma tienen todas las religiones y sí echo de menos esa fe en la que se apoyan de verdad algunas personas,es cómodo poder sentir algo en lo que poder abandonarse y descansar un poco.¡Ojalá ocurriera solamente con desearlo!.
Un abrazo, espero que hayas una buena semana y empieces la nueva con toda la ilusión del mundo.
Estoy ya algo cansada y olvido palabras (tenido,que hayas tenido una buena semana).
ResponEliminaNo había leído los comentarios hasta comprobar el mío y no quiero que pienses que no he pasado por esto de los temas religiosos,a mí no me molestan ni me ofenden,mis ausencias tienen más relación con temas que tú ya sabes,mi energía y mi ánimo oscilan más que las cotizaciones en Bolsa.Besitos
TERE Ante todo, ni por un segundo te preocupes creyendo que yo hubiese podido pensar que no entrabas porque yo había hablado de tema religioso, de verdad :-))
ResponEliminaDe hecho, ni aunque así hubiese sido (que ya sé que no), tampoco me hubiese sabido mal, lo habría respetado total y absolutamente, con el respeto que tu mereces porque es el que tu también dedicas a los demás :-))
De subidas y bajadas de ánimo un día damos un master jejeje... Nada, de verdad que no te preocupes :-))
Besos!!!