dimarts, 7 d’abril de 2009

Parenostre...


Ahir vaig veure que en Manel Filella havia actualitzat el seu blog i el vaig anar a visitar... sempre m’agrada molt el que trobo allí. Aquesta vegada comentava coses que volia fer aquests dies i, una de les que esmentava, era assistir unes reflexions d’un Grup de Pregària d’una Parròquia de Valldoreix sobre les peticions del Parenostre.

I vaig pensar que jo volia posar el Parenostre al meu blog, així, tal qual... :-)

Pare nostre, que esteu en el cel,
sigui santificat el vostre nom;
vingui a nosaltres el vostre regne;
faci´s la vostra voluntat,
així en la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, en el dia d'avui;
i perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors;
i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Amén.


És la primera pregària que ensenyem als nens de catequesi:

- Aquesta pregària se la va inventar Jesús mateix.
- Si? Quan?
- Doncs a Ell li agradava molt la natura, s’asseia a l’ombra d’un arbre, o es llevava molt d’hora i mirava com sortia el sol... i llavors parlava amb el Pare del Cel. Un dia els seus amics, aquests que anomenem “deixebles”, li van demanar que els hi ensenyés a parlar també amb el Pare i Ell ho va fer.
- I es va inventar el Parenostre i els hi va ensenyar?
- Si... tots podem inventar pregàries... sempre que parlem amb Déu per demanar una cosa, per donar gràcies d’una altre, encara que ho fem amb les nostres paraules “normals”, ja estem resant. Però la pregària de Jesús és molt especial perquè Ell és Déu també...

34 comentaris:

  1. Ayer vi que Manel Filella había actualizado su blog y fui a visitarlo... siempre me gusta lo que encuentro allí. Esta vez comentaba las cosas que quería hacer estos días y una de las que citaba era asistir a unas reflexiones de un Grupo de Oración de una Parroquia de Valldoreix (Barcelona) sobre las peticiones del Padrenuestro.
    Y pensé que yo quería poner el Padrenuestro en mi blog, así, tal cual :-)


    Padre Nuestro, que estás en el cielo,
    santificado sea tu nombre,
    venga a nosotros tu Reino,
    hágase tu voluntad en la tierra como en el cielo.
    Danos hoy nuestro pan de cada día,
    perdona nuestras ofensas,
    como también nosotros perdonamos a los que nos ofenden;
    no nos dejes caer en la tentación,
    y líbranos del mal.
    Amén.


    Es la primera plegaria que enseñamos a los niños en Catequesis :-)

    - Esta oración la inventó el propio Jesús.
    - ¿Sí? ¿Cómo?
    - Pues a Él le gustaba mucho la naturaleza, se sentaba a la sombra de un árbol, o se levantaba muy temprano para ver cómo salía el sol… y entonces hablaba con el Padre del Cielo. Un día sus amigos, esos que llamamos “discípulos” le pidieron que les enseñase también a ellos a hablar con el Padre y Él lo hizo.
    - ¿Y se inventó el Padrenuestro y se lo enseñó?
    - Sí… todos podemos inventar plegarias… siempre que hablamos con Dios para pedir una cosa, dar gracias por otra, aunque lo hagamos con nuestras palabras “normales” ya estamos rezando. Pero la plegaria de Jesús es muy especial, porque Él es Dios también…

    ResponElimina
  2. Doncs si ensenyes el parenostre amb aquestes paraules tens molt de guanyat. A vegades sembla que s'ensenyi una cosa fixa i crec que és important que els infants sàpiguin que ells també poden crear, que la qüestió és parlar i comunicar-se amb Déu, i fer-se'l seu.
    Molt boniques paraules!

    ResponElimina
  3. Ostres tu, l'altre dia acompanyant a ma mare al mercat de Tordera, vaig entrar a l'església i hi feien la missa del diumenge, era plena de gom a gom i em va sorprendre, però tot eren vells. Em sembla que veuen més aprop la seva hora i per si de cas ja van parlant amb Déu.. xDDD No, però fora conyes em va agradar, el missatge era molt del pal -o em seguiu o anireu a l'infern! Però tot i així hi ha una pau i un misticisme que costa molt de trobar (i més encara si vius a Barcelona!).

    ResponElimina
  4. Jo sóc creient, així que "parlar" amb Déu no em ve de nou. Però ho faig a la meva manera, perquè no vaig a missa i tampoc no reso a l'estil "tradicional". Cadascú es munta la història a la seva manera, i trobo que està bé així.

    ResponElimina
  5. un petó, Assumpta.

    i bona pasqua!

    ResponElimina
  6. M'agrda la conversa quan expliques com es va inventar el pare nostre.

    Has mirat el meu correu??
    Petonets

    ResponElimina
  7. Quan ens trobem enmig de la naturalesa, i seiem sota l'ombra d'un arbre, mentre surt el sol, podem sentir una comunicació molt especial, inclús enmig del silenci.

    De vegades, fins i tot podem trobar respostes o entendre coses, sense ni tan sols buscar-ho.

    Està bé aprendre que tothom que vulgui parlar amb Déu, ho pot fer a la seva manera, de fet, segurament, és la forma més sincera i de cor, la que cada ú inventa. Però com tu dius, Jesús, era algú especial. Segur que cada persona l'interpreta o l'enten d'una forma també molt personal.

    Els teus escrits sobre Déu, també són especials. A mi, sempre em fan pensar, o meditar.

    Una abraçada :-)***

    ResponElimina
  8. Em subscric al 100% a les paraules que hi ha indicat en Ferran.
    Potser sí que hi ha qui pensa que és una manera molt més còmoda la meva i que en això no si val.
    Però jo m'hi sento bé així i crec que estic en pau amb mí mateixa. (que ja és molt!).
    No obstant, em sembla que la manera de fer la catequesi te alguna cosa que la fa especial, t'impliques i realment ho sents així i aquesta bellesa la saps transmetre al altres.
    Una abraçada per a tu !!!
    ;)

    ResponElimina
  9. Recordo com si fos ara veure l'àvia pregar-lo, sentir-lo a les misses i pregar-lo per tots aquells moments en què el necessites pronunciar.

    ResponElimina
  10. Durant els primers anys de anar a escola era una obligació resar cada dia el Pare Nostre a l'entrar i l'ave Maria al sortit. Ho feiem de forma mecànica i per obligació, una plegària no s'hauria d'imposar mai, ha de sortir del cor :)

    ResponElimina
  11. Assumpta: Estic llegint un llibret que acaba de sortit i que té per títol: "Ah, sí?" del teòleg Francesc Torralba (Editoral Claret). I diu en la seva presentació: "L'infant és un forjador de preguntes impertients...Els qui creiem que Déu és aquell Amor còsmic que alena la persona i la condueix a la màxima plenitud del seu ésser, consierem que és valuós que els infants descobreixin en el fons del seu ésser, aquesta energia creadora de bondat, de veritat i bellesa."

    ResponElimina
  12. MYSELF Sí, m'agrada explicar-los les coses així... és impressionant veure com es queden parats per coses com imaginar-se a Jesús assegut sota l'arbre i coses així. Jo -personalment- sóc una persona que "visualitzo" molt les coses i m'agrada crear com imatges amb les paraules que ells puguin "veure"... i també que sàpiguen que un senzill "Hola, bon dia, Jesús" és una pregària jeje (això els hi fa gràcia) :-))
    Petons!!!


    EFREM No, no, que ja tens raó, ja... a vegades el meu marit (46) i jo (47) mirem al voltant durant la Missa i ens adonem que som mooooooolt joves :-)))
    Ja mirem de fer coses perquè vinguin els petits però és molt difícil, tot passa per davant: anar a esquiar, anar de calçotada, anar a PortAventura, dormir ;-))
    Però mira, fem el que podem :-)
    Abraçades!!!


    FERRAN Ah, i què et penses que faig jo, xiquet? :-)
    Bé, jo sí que vaig a Missa, i m'agrada anar-hi i participar-hi... però a l'hora de pregar "individualitzadament" com si diguessim, jo també em munto les meves històries :-)
    T'ho dic de veritat, eh? Jo em distrec molt fàcilment, el meu cervell va molt per lliure, em costa controlar-lo i si jo intento concentrar-me per dir tres parenostres seguits, per exemple, quasi segur que a la meitat del segon ja estic pensant en qualsevol altre cosa... si dic que no ho aconsegueixo mai seria mentida, perquè el Parenostre m'agrada molt i m'hi esforço jeje però em costa. M'és molt més fàcil "parlar" normal... seguir el meu fil... explicar, preguntar... però això també val, i tant que sí!! :-))
    Abraçades!!!


    RITS Molt bona Pasqua, xiqueta!!! :-)
    Petons!!!


    VERO Moltes gràcies :-))
    Sí, sí he vist el teu correu... jejeje esperava a respondre a saber si demà plouria o no :-))
    Ja està respost!!
    Petons!!!


    BRUIXOLETA Jo crec (no sé per què, és cosa meva això jeje) que les persones tenim més o menys càrregues energètiques i a mi em sembla que tú en tens un munt... És com si la teva bruixoleta estes sempre en un estat receptiu, amb la ment ben oberta per no rebutjar res que et pugui portar a coses bones i que ets capaç d'agafar la positivitat que hi ha a tot arreu, per això tu a mi també sempre em fas pensar :-))
    Petons!!!


    -ASSUMPTA- A mi també m'han agradat les paraules d'en Ferran com li he dit a ell, jo també prego molt com parlant, com si fos una conversa :-)
    Per altre part, considero que fer Catequesi és un privilegi perquè m'ho passo tan bé!! :-))
    Petons!!!


    ESTRIP Molt bona Setmana Santa també per a tu :-))
    Abraçades!!!


    CESC Jo no sé qui me’l deuria ensenyar a mi, però estic quasi segura que deuria ser mon pare... ell que ens va ensenyar el “Jesús, Josep i Maria...” i l’“Àngel de la guarda dolça companyia...” per abans d’anar a dormir :-)
    Saps? A la meva Parròquia, cada any fem una Missa d’homenatge als avis perquè la veritat és que sort en tenim d’ells que expliquen alguna cosa als seus nets :-)
    És ben cert que el Parenostre hi ha “moments en que el necessites pronunciar”, com tu dius :-)
    Abraçades!!!


    AIGUA Doncs a la meva escola feiem una cosa que li deien "Matinal" que cada dia dos o tres nenes pensaven una pregària, un cant, etc. per abans de començar les classes... La gràcia estava en fer-ho ben llarg per mirar d'escurçar una mica la primera classe jeje, ja veus que trapelles :-))
    Tens tota la raó, la pregària ha de ser quelcom espontani i sincer, sigui de la forma que sigui, si amb fórmules preestablertes o tipus "conversa" com deien Ferran i -assumpta- :-)
    Petons!!!


    MANEL FILELLA Holaaaa :-))
    Bon llibre, sens dubte :-) Sóc capaç d'encarregar-lo. Tinc aquí a la Parròquia una "súper-fan" de la Claret que hi va tot sovint igual li dic que me'l porti :-))
    Parlar amb els infants és un repte constant :-))... però jo m'he trobat que no tenen cap problema per entendre coses que als "adults" els hi costa un munt... Jo em quedo parada amb ells, el seu món em fascina. Jo crec que no acabo de créixer del tot perquè vull mantenir-me una mica al seu nivell que, en molts aspectes, val molt més la pena que el món adult.
    Un dia, parlant de la confessió, del perdó, etc. jo anava parlant i una nena va i diu "Jesús és aquell qui sempre et deixa tornar-ho a intentar"... aquesta frase no era meva, aquesta és la conclusió a la que ella va arribar i que jo vaig aplaudir admirada. I exemples així, un munt :-)
    Ja veus quin post em vas inspirar jejeje
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  13. Sin duda es la oración de todas las oraciones, allí en breves palabras se pide y se promete todo lo que Dios quiere de nosotros, besos tia Elsa.

    ResponElimina
  14. ¡Ojalá yo pudiera rezar!, ¿pero a quien?, yo no creo en ningún Dios, Asumptta, solo creo en la verdad de los hombres, en lo que es bueno y malo, y en que nadie debe pisar a nadie para conseguir sus objetivos, creo en la bondad, en la generosidad, en el amor y en la vida, y también en la muerte. Gracias por la canción que me has dejado de Maritrini, eres una buena persona, se nota, aunque seas del BarÇa. Un beso

    ResponElimina
  15. Hola Assumpta et passo l'adreça de un blog nou per si t'interessa http://aturar-se.blogspot.com/

    Petonets

    ResponElimina
  16. T'acompanyo en silenci, creient en quelcom que no sé dir, i sense rituals, però al meu cor n'hi ha molts...
    petons, estimada.

    ResponElimina
  17. Jo a la catequesi m'ho vaig apendre tot en castellà i em costaria dir-lo en català ara :)

    ResponElimina
  18. Jo sóc de les que pensa que no hi hauria d'haver tants de convencinalismes per pregar, que quan un "parla" amb Déu (o en qui vulgui creure) això ja és una pregaria.

    Que passis una molt bona Pasqua, Assumpta!
    Un petonàs!

    ResponElimina
  19. Jo també t'acompanyo com la Zel i a més a més el recordo i em sembla bonic, encara que ja no el resi mai.

    ResponElimina
  20. TIA ELSA Estoy de acuerdo contigo, en esta oración está todo :-))
    Besos!!!


    ISABEL Pues crees en cosas buenas :-))
    Esta canción que te puse siempre me ha gustado mucho, es preciosa y me pareció bien para unirme a tu homenaje :-)
    Ah!! Y tu también eres una gran persona jeje, aunque seas merengue :-)))
    Besos!!!


    ELS DEL PiT Es que qui les va dir era molt savi :-))
    Abraçades x 2 !!!


    AIGUA Moltíssimes gràcies, he anat a fer una mirada i m'ha agradat :-)) Ja l'he posat a la meva barra lateral jeje
    Moltes gràcies!!
    Petons!!!


    ZEL Moltíssimes gràcies, ets una gran persona, de veritat!!! :-)
    Petons!!!


    BAJOQUETA Ah, nosaltres ho fem tot en català!!
    Però xiqueta, com pot ser que ho fessiu en castellà? Tu ets molt més jove que jo!! Jo sí que ho feia en castellà però tu... no ho puc entendre...
    De totes maneres és igual jiji Ell també enten el castellà :-))
    Petons!!!


    KUDIFAMILY Però si no són convencionalismes :-) Justament el que es tracta és que cadascú pregui de la manera que li vagi millor :-))
    Molt Bona Pasqua! :-))
    Petons!!!


    CARME És una pregària molt maca perquè és senzilla :-)) Moltíssimes gràcies per acompanyar-me, de tot cor :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  21. que anava pel barça aquest pare nostre? és que ja en porten 4 i en encara queda mitja part!

    ResponElimina
  22. ESTRIP Jejeje tenint en compte que han jugat com els angels quasi, quasi que ho semblaria, eh? :-)))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  23. Ja n'he resat deu perquè el Barça guanyi Lliga, Copa i Champions!!

    ResponElimina
  24. N'hi ha que es pensen que es diu Setmana Santa perquè fan vacances, per això sempre està bé escriure posts com aquest durant aquesta setmana per recordar d'on ve el nom.

    Se'l deuen aprendre ràpid si els hi expliques tot això.

    Que vagi bé i que acabis de passar una bona Setmana Santa.

    ResponElimina
  25. JORDI No m'ho crec :-))
    Alguna petita mirada cap el cel abans que comencés el partit potser si jejeje. Per què ets tan trapella? :-))
    Abraçades!!!


    ALBERT Jajaja m'has fet riure :-)) És ben cert, potser aviat li canviaran el nom i li diran "Vacances de primavera" :-))
    S'aprenen el fet, però la pregària en sí hi ha alguns que van molt depressa i altres que els hi costa més... van fent :-))
    Una molt bona Setmana Santa també per a tu!! :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  26. Jo no sóc creient, però per aquestes dates s'escau bastant aquest post :)

    ResponElimina
  27. Que passis una bona setmana santa!
    Salut!

    ResponElimina
  28. Hola Assumpta!
    bona setmana santa.
    Salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  29. Bona setmana santa! què curiós això de l'idioma a mi llegir-ho en castellà se'm fa estrany...

    Jo porto tota la setmana resant-lo per un bebé d'una amiga que està a la uci.

    ResponElimina
  30. MA-POC La veritat és que sí :-)
    Jo sóc catequista i el cert és que no tenia res planejat per aquests dies però, un cop arribats m'ha "sortit" posar una sèrie de posts relatius a aquestes celebracions :-))
    Abraçades!!!


    CONSUELO Molt bona Setmana Santa a tu també :-))
    Petons!!!


    SÍLVIA Bona Setmana Santa, guapa :-))
    Petons!!!


    ABOGADA EN BCN Ai, jo suposo que el deuria aprendre de les dues maneres, a casa en català i a l'escola en castellà (que tot era en castellà, llavors) i ara em surt de les dues maneres :-)
    Ostres, un bebé a l'UCI... pobre petit i pobres pares que deuen estar patint moltíssim. Espero de tot cor que es recuperi bé.
    Molts petons!!!

    ResponElimina
  31. El Padrenuestro es una oración que suelo utilizar muy a menudo.Tiene mucho sentido para mí aunque no pienso en ninguna religión cuando lo rezo y también en las noches tremendas de insomnio voy desgranando las cuentas de un rosario porque son momentos íntimos de reflexión,de concentración,de meditación además de que me recuerdan los días que pasaba con una de las personas más importantes en mi vida que es mi abuela materna que era Generosa como su nombre y me dejó tan buenos recuerdos que aún tiran de mí a pesar de que murió en 1976,ahora que te lo escribo me doy cuenta de que ella murió un mes antes de que yo me hiciera mayor de edad,terminara mi carrera y me viniera definitivamente a Mallorca.En aquellos años hasta los 21 no se era libre.
    Me traes muchos recuerdos y estos días estoy yo echando de menos de una manera especial a mi madre que murió hace diez meses.Abrazos

    ResponElimina
  32. TERE Mis padres también rezaban el Rosario cada día :-))
    Para mi era una sensación absolutamente "tranquilizadora", como relajante... lo recuerdo de pequeña, merendando yo mi pan con chocolate, o dibujando... y, de fondo, escucharles a ellos, suavemente, en otra habitación, como iban repitiendo Padrenuestros y Avemarías... En aquellos momentos era como si me sintiera totalmente protegida :-))
    Besos!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!