diumenge, 9 d’agost de 2009

Descansa en Pau, Dani





Dani Jarque, jugador del R.C.D. Espanyol



Només tenia vint-i-sis anys, esportista, estava a punt de ser pare.

A vegades no entenem perquè passen aquestes coses, però passen. Sé que algun dia ho entendrem.

Encara no fa dos anys de la també sobtada mort d'Antonio Puerta que també em va impressionar moltíssim... I tants d'altres que, per no ser d'equips coneguts, potser no sabem. Per a tots ells una pregària.

Descansa en pau, Dani.

23 comentaris:

  1. Traducción al castellano:

    "DESCANSA EN PAZ, DANI"

    Dani Jarque, jugador el R.C.D. Espanyol.

    Tan sólo tenía veintiséis años, deportista, estaba a punto de ser padre.

    A veces no entendemos porque pasan estas cosas, pero pasan. Sé que algún día lo entenderemos.

    Aún no se han cumplido dos años de la también inesperada muerte de Antonio puerta, que también me impresionó muchísimo... i tantos otros que, por no ser de equipos conocidos, tal vez no sabemos. Para todos ellos, una plegaria.

    Descansa en paz, Dani

    ResponElimina
  2. Ha estat una notícia molt trista que ha consternat a tots els que seguim el futbol. El meu condol per la família i sobretot per la seva dona i el seu futur fill. Se'm passen pel cap algunes explicacions de per què passen aquestes coses, però no és moment de dir-les. Moltes coses que passen dins el món del futbol ens passen desapercebudes, i potser és millor que sigui així.

    ResponElimina
  3. Se'm fan tan estranyes, notícies com aquesta... Per alguna raó han de passar coses així, hi ha d'haver algún motiu, n'estic segur, però... em resulta incomprensible. Sí, algún dia ho entendrem, oi?

    ResponElimina
  4. Doncs penso que jo no ho entendre mai, alguna cosa es injusta, quin motiu hi ha per deixar un nen sense pare. Jo acabo de viure la mort de la dona d´un company de feina (37 anys) deixa un marit amb la responsabilitat de dos fills (7 i 4 anys) tampoc entenc que han fet aquestes criatures per mereixer una situaciò com aquesta.
    Haure de possar fe i esperar trobar una justificacio.
    Lamento aquesta mort com totes les que son injustes. M´uneixo al teu desitg de que descansi en pau.

    ResponElimina
  5. A mi encara se'm posa la pell de gallina i m'apunta la llagrimeta cada cop que en sento parlar.
    La seva mort és una d'aquelles absurditats que costen d'entendre.
    Que Déu el cuidi.

    ResponElimina
  6. Cada instant pot canviar nostre destí. Que sabem nosaltres de la vida i la mort, estem en ella buscant a ella fins que ve... i no pregunta si et cau bé. Anton.

    ResponElimina
  7. Descansa en Paz, tambien recuerdo lo triste que fue lo de Puerta.
    Un beso grande

    ResponElimina
  8. Quan toca, toca i no s'hi pot fer res. Ens sembla ben absurd per la juventut i l'estil de vida, però ja es veu que això no és garantia de longevitat.
    Jo me n'he assabentat perquè m'ho ha dit ma mare per telèfon. Hem parlat depressa i de passada de la mort quan ella ha dubtat de veure complida una cosa que desitja molt i jo li he dit que estava a punt d'agafar el cotxe per anar al poble del costat i que ningú em podia assegurar que tornaria. S'ha esgarrifat, però ha entès el que li deia.
    Morir és llei de vida, però morir tant aviat és una putada, estem d'acord.

    ResponElimina
  9. De vegades la vida, ens dóna petits moments, de vegades ens dóna moments difícils com deu ser la mort de Dani Jarque per a la seva família. Quan una persona té creences diferents, però és humil i se li nota que és una persona normal i corrent, diu molt d'ell, ell ho va fer, poc soroll i molt bon jugador, encara no m'ho crec, fa un parell d'hores que ho he llegit i m'he quedat gelat, com a la mort de Puerta, són coses que impacten, tots hi estem exposats i no saps mai quan t'arribarà, per això crec que hem de somriure més, perquè la vida fa i desfà i poc hi podem fer, una abraçada per tots i molta força per a la seva família i la família espanyolista, perquè hi ha mals que ni als màxims enemics podríem desitjar mai.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Notícies com aquestes m'afecten molt i em recorden la mort de persones joves molt properes (dos cosins, amb 19 i 27 anys, un amic amb 31) però crec de veritat que un dia ho entendrem... mentre, l'únic que podem fer és donar el nostre suport a les persones que més els enyoraran...

    Estic convençuda que, com diu MAFALDA, ara Déu el cuidarà... i demano que cuidi també dels seus.
    I, com diu CESC, mirem de somriure més mentre som aquí.

    Mirem de repartir coses bones, de deixar bon record, que la nostra petjada sigui positiva...

    Abraçades a tots!

    ResponElimina
  11. Pucha que triste, me uno a tu plegaria, besos tía Elsa.

    ResponElimina
  12. Una persona jove, deportista, amb tota la vida per davant. No té cap sentit, una pena i una gran pèrdua pel futbol, encara que infinitament més petita que perm a la família.
    Descansi en pau

    ResponElimina
  13. Jo ni el coneixia (es nota que el futbol no és el meu fort), però és trist que morin tan joves i a sobre fent una vida aparentment sana. Com que no és el primer cas (i per desgràcia em temo que no serà l'últim) un es comença a plantejar si és bo fer gaire esport… (Ara heu de dir que no per fer-me sentir bé.)

    ResponElimina
  14. Com li he dit al Ferran, una notícia ben trista.
    Crec que mai estem prou preparats per entendre la mort, però en el cas de les persones joves o dels infants, i almenys a mi, em queda una sensació d'estranyesa ben gran.

    I quan és una persona que genera admiració, que és reerent, encara més.

    ResponElimina
  15. Hola Assumpta!
    Una terrible desgràcia.
    sílvia

    ResponElimina
  16. Hoy es un día muy triste.Descanse en paz.Besos

    ResponElimina
  17. No crec que coses així les pugui arribar a entendre mai...és molt injust,no??
    Salut!

    ResponElimina
  18. Quan passen coses així jo em quedo sense entendre res :S

    ResponElimina
  19. Hi ha vegades que volem entendre coses inexplicables, no se... però davant de notícies així sempre ens quedem pensatius, fent-nos qüestions que sabem que no tindran resposta....
    Salut!!!

    ResponElimina
  20. Esperem que els avenços de la ciència portin a investigar les causes de la mort sobtada (també passa molt amb nadons) i s'arribi a evitar aquestes desgràcies.
    El futbol ens dóna moltes alegries,i davant d'això, tots hem d'estar units, perquè amb això no hi hem d'entendre de colors, ni de rivalitats ni de res. Només estar al costat dels que més ho pateixen.
    és una gran putada.
    Fas molt bé de posar aquest post.

    ResponElimina
  21. La majoria no ho enteneu? És que penso que no es pot entendre. Passa i ja està. Com tampoc entenem moltes de les coses que passen al nostre voltant, algunes d'elles insignificants. És trist? I tant! A casa meva som pericos de tota la vida (ja n'hi ha de tres generacions) i encara ha afectat més perquè ens el sentíem més proper. Però tant li fa... seguim sense comprendre!
    Jo només sé que més enllà d'aquest món hi ha la resposta, i com que m'ho crec, intento apropar la resposta a la vida fins i tot encara que sembli un contrasentit parlar de vida en comentar una mort.

    ResponElimina
  22. Gràcies ben sinceres a tots pels vostres comentaris.

    Jo, en aquest cas, faig meva l'aportació d'en MIQUEL MARIMON "Jo només sé que més enllà d'aquest món hi ha la resposta, i com que m'ho crec, intento apropar la resposta a la vida fins i tot encara que sembli un contrasentit parlar de vida en comentar una mort"

    Abraçades de cor!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!