En Xarli és molt bon nano...

Sóc lleig. Aquest és un tema en el que no em puc pas enganyar. Es una realitat que no nega ni la meva pròpia mare i, fins i tot, l’avia ho admet de manera indirecta!! Ella, que diu que sóc el millor nét del món, somriu quan li parlen del tema i salta amb alguna frase tipus “La bellesa que importa és la del cor”, “En Xarli és molt bon nano” i similars.

El meu cabell encrespat, color de gos com fuig, resisteix qualsevol intent de passar-hi una pinta que el deixi mitjanament arreglat. Tinc el nas gran, els ulls petits i unes dents sortides que, quan em poso a riure, em donen un aspecte que podríem qualificar de curiós.

Tot i que sóc molt alt i prim, les meves espatlles són estretes i darrerament he agafat el vici d’encorbar-me una mica, bàsicament sobre el cantó dret. A més, com els meus peus miren cap enfora, diuen que, quan camino, sembla que pugui desmuntar-me i caure a trossos en qualsevol moment.

Però, ves qui ho diria, Miss Costa Brava es va fixar en mi. Ara és la meva xicota. M’estima. I jo a ella... molt.

On és el truc?

Doncs bé. Jo no em menjava una rosca. A les noies no els hi passava pel cap perdre més de dos minuts amb mi, tan sols el temps suficient per demanar-me els apunts que, un cop fotocopiats, em deixaven sobre la taula tot dient un breu “Ei, Xarli, gràcies, eh?” i fins a la propera avaluació...

Tot va canviar quan, com a premi a les meves notes excel•lents i coincidint amb el meu divuitè aniversari, els pares em van regalar una guitarra elèctrica de les bones. Estalviaré els detalls però, en pocs mesos ja era capaç de tocar-la força bé.


Han passat tres anys i ja fa quinze mesos que tinc el meu propi grup “Els Adonis Subjectius”. Som quatre: En Felip, que toca el baix i porta unes ulleres molt gruixudes sempre plenes de cinta adhesiva; en Miquel Àngel, fantàstic bateria conegut com “en Ribéry” per la seva gran semblança física; en Xavi, la magnífica veu del grup i que, tot i tenir una certa retirada a l’increïble Hulk quan estava verd, és el noi més pacífic i bona persona que conec i jo, en Xarli.

La nostre música és veritablement bona; fem algunes versions, però tenim molts temes propis i... les noies ens adoren!! Des de l’escenari podem sentir els seus crits embogits “guapooo, guapooo!”

Però jo, des de que vaig conèixer la meva Iolanda, Miss Costa Brava, presidenta Club de Fans del grup, només tinc ulls per a ella.

I és que... sóc un tipus fidel, jo. I tant!!