dissabte, 1 d’agost del 2009

En Xarli és molt bon nano...


Sóc lleig. Aquest és un tema en el que no em puc pas enganyar. Es una realitat que no nega ni la meva pròpia mare i, fins i tot, l’avia ho admet de manera indirecta!! Ella, que diu que sóc el millor nét del món, somriu quan li parlen del tema i salta amb alguna frase tipus “La bellesa que importa és la del cor”, “En Xarli és molt bon nano” i similars.

El meu cabell encrespat, color de gos com fuig, resisteix qualsevol intent de passar-hi una pinta que el deixi mitjanament arreglat. Tinc el nas gran, els ulls petits i unes dents sortides que, quan em poso a riure, em donen un aspecte que podríem qualificar de curiós.

Tot i que sóc molt alt i prim, les meves espatlles són estretes i darrerament he agafat el vici d’encorbar-me una mica, bàsicament sobre el cantó dret. A més, com els meus peus miren cap enfora, diuen que, quan camino, sembla que pugui desmuntar-me i caure a trossos en qualsevol moment.

Però, ves qui ho diria, Miss Costa Brava es va fixar en mi. Ara és la meva xicota. M’estima. I jo a ella... molt.

On és el truc?

Doncs bé. Jo no em menjava una rosca. A les noies no els hi passava pel cap perdre més de dos minuts amb mi, tan sols el temps suficient per demanar-me els apunts que, un cop fotocopiats, em deixaven sobre la taula tot dient un breu “Ei, Xarli, gràcies, eh?” i fins a la propera avaluació...

Tot va canviar quan, com a premi a les meves notes excel•lents i coincidint amb el meu divuitè aniversari, els pares em van regalar una guitarra elèctrica de les bones. Estalviaré els detalls però, en pocs mesos ja era capaç de tocar-la força bé.


Han passat tres anys i ja fa quinze mesos que tinc el meu propi grup “Els Adonis Subjectius”. Som quatre: En Felip, que toca el baix i porta unes ulleres molt gruixudes sempre plenes de cinta adhesiva; en Miquel Àngel, fantàstic bateria conegut com “en Ribéry” per la seva gran semblança física; en Xavi, la magnífica veu del grup i que, tot i tenir una certa retirada a l’increïble Hulk quan estava verd, és el noi més pacífic i bona persona que conec i jo, en Xarli.

La nostre música és veritablement bona; fem algunes versions, però tenim molts temes propis i... les noies ens adoren!! Des de l’escenari podem sentir els seus crits embogits “guapooo, guapooo!

Però jo, des de que vaig conèixer la meva Iolanda, Miss Costa Brava, presidenta Club de Fans del grup, només tinc ulls per a ella.

I és que... sóc un tipus fidel, jo. I tant!!

26 comentaris:

  1. Traducción al castellano:

    "XARLI ÉS MUY BUEN MUCHACHO"

    Soy feo. Este es un tema en el que no me puedo engañar. Es una realidad que no niega ni mi propia madre e ¡incluso la abuela lo admite de manera indirecta! Ella, que dice que soy el mejor nieto del mundo, sonríe cuando le hablan del tema y salta con alguna frase tipo "la belleza que importa es la del corazón", "Xarli es muy buen chaval" y similares.

    Mi cabello encrespado, color ala de mosca, resiste cualquier intento de pasarle un peine que pueda dejarlo medianamente arreglado. Tengo la nariz grande, los ojos pequeños y unos dientes salidos que, cuando me pongo a reír, me dan un aspecto que podríamos calificar de curioso.

    Aunque soy muy alto y delgado, mis hombros son estrechos y últimamente he cogido el vicio de encorvarme un poco, básicamente sobre el lado derecho. Además, como mis pies miran hacia afuera, dicen que, cuando camino, parece que pueda desmontarme y caer en pedazos en cualquier momento.

    Pero, ¡quién lo iba a decir!, Miss Costa Brava se fijó en mí. Ahora es mi novia. Me quiere. Y yo a ella... mucho.

    ¿Dónde está el truco?

    Pues bien. Yo no me comía una rosca. A las chicas no les pasaba por la cabeza perder más de dos minutos conmigo, tan sólo el tiempo suficiente para pedirme los apuntes que, una vez fotocopiados, dejaban sobre mi mesa mientras decían un breve "Eh, Xarli, gracias, eh" y hasta la siguiente evaluación...

    Todo cambió cuando, como premio a mis notas excelentes y coincidiendo con mi decimoctavo aniversario, mis padres me regalaron una guitarra eléctrica de las buenas. No entraré en detalles, tan sólo decir que, en pocos meses, ya era capaz de tocarla bastante bien.

    Han pasado tres años y hace quince meses que tengo mi propio grupo "Los Adonis subjetivos". Somos cuatro: Felip, que toca el bajo y lleva unas gafas muy gruesas siempre llenas de cinta adhesiva, Miquel Àngel, magnífico batería conocido como "Ribéry" por su gran parecido físico; Xavi, la magnífica voz del grupo y que, pese a tener una cierta retirada al increíble Hulk cuando estaba verde, es el chico más pacífico y buena persona que conozco y yo, Xarli.

    Nuestra música es verdaderamente buena; hacemos algunas versiones, pero tenemos muchos temas propios y... ¡las chicas nos adoran! Desde el escenario podemos oír sus gritos enloquecidos "guapooo, guapooo!"

    Pero yo, desde que conocí mi Iolanda, Miss Costa Brava, presidenta del Club de Fans del grupo, sólo tengo ojos para ella.

    Y es que... soy un tipo fiel, yo. ¡Por supuesto!

    ResponElimina
  2. Bueno la fama y el dinero todo lo pueden jajaja! Buenísimo el relato, besos tía Elsa.

    ResponElimina
  3. És ben bé que la fama tot ho pot! En Xarli serà molt bon noi, però si no hagués estat per la guitarra i un grup d'èxit, segurament li haguera costat molt "menjar-se una rosca", com dius en el relat.

    PS: Digues-li guitarra o digues-li pilota al peus; la qüestió és excel·lir en alguna cosa, si volem que ens facin cas :(

    ResponElimina
  4. I els que també som bons nois però no sabem tocar la guitarra, que hem de fer? ;-DD

    ResponElimina
  5. I els gats quan toquen la guitarra, què, eh? Son guapos... i porten bigoti?
    Bon relat noia,així és la vida no s'amida el valor de intel·lecte, el diner, sempre el diner de rere fons... El diner empastifa tant...que ens creiem a voltes que ho és tot. Anton.

    ResponElimina
  6. Vaja... i jo no sé tocar la guitarra... Una altra forma de redimir-se i ser acceptat. Aquest cop, en comptes de la literatura és a través de la música... interessant

    ResponElimina
  7. Un relat tan ben escrit com inversemblant. La fama i tenir una guitarra a les mans fan molt, és cert, tenen com un poder atraient difícil d'explicar, però tot i això... em resultaria difícil de creure, encara que fos veritat.

    ResponElimina
  8. Bé, normalment no responc de manera individualitzada els comentaris als relats, ja que són valoracions personals, però és que aquesta vegada em feu somriure i no ho puc evitar :-))
    Aquest és un conte que vaig escriure fa temps i en castellà -per posar a un grup en que entrava- i ahir el vaig trobar. El volia traduir i arreglar una mica per enviar-lo a la Bajoqueta (365-Contes), perquè no m'acabava de convèncer com estava.
    Finalment el vaig canviar moltíssim i, conservant la idea inicial, quasi el vaig doblar de paraules. Llavors em va saber greu retallar-lo i va venir a parar aquí
    :-))


    TÍA ELSA ¿No te has fijado que incluso los más feos futbolistas tienen novias modelos? Es curioso cuanto menos jajaja
    Pero, en este caso, yo te aseguro que Iolanda está muy enamorada de Xarli :-))
    Le tomé cariño a ese muchacho feo y desgarbado, así que vamos a hacer que se quieren mucho!! :-))
    Besos!!!


    FERRAN Em temo que sense guitarra estaria solet, pobre... I això que és un noi molt intel•ligent, amable, educat, carinyós, amb un bon sentit de l'humor :-))
    Però... atenció!! Que, com he dit abans, la Iolanda l'estima de veritat!!
    Vull dir que la guitarra i la música li han obert les portes a que les noies "mostressin interès" per conèixer el Xarli-ésser-humà, que és un tio maquíssim... Però, un cop obertes aquestes portes, l'amor que ha nascut és sincer!!
    Ara ell podria tenir un munt d'històries però, a sobre, és molt fidel... si és que és una joia!! :-))
    Abraçades!!!


    McABEU Jajaja els que també sou bons nois però no sabeu tocar la guitarra teniu diverses opcions (ostres, m'estic partint de riure, sembla un consultori sentimental ara això):
    1a.- Aprendre a tocar la guitarra, clar.
    2a.- Tenir un blog d'enigmes i endevinalles on mostrar una gran simpatia i posar de relleu aquest bon interior.
    3a.- Fer poesia :-)) (M'hi has fet pensar quan has dit quelcom que hi fa referència al teu blog jajaja)
    Abraçades!!!


    REBAIXES Hem de tenir confiança en aquesta noia, la Iolanda, que l'estima de veritat :-))
    A més, tots doneu per sentat que ara té molts diners... i el grup tan sols fa quinze mesos que es va crear... Encara no és ric en Xarli :-)
    El que jo volia dir és que, a vegades, una habilitat especial, la música, la paraula, la mateixa simpatia, poden aconseguir que aquella frase de que la bellesa és a l'interior es faci realitat :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  9. MA-POC Aquest matí, quan he llegit el teu comentari no he entés això d'"una altre forma de..." i després he entés que estaves parlant del meu relat al Blog dels 365-contes de la Bajoqueta...
    Ostres!! Tens raó!! La qüestió és que aquest relat d'avui (bé, "la idea") té uns quatre anys i el del 365 contes deu fer unes tres o quatre setmanes que el vaig escriure... Potser veure'l publicat ahir va ser el que em va fer recordar aquest. Potser el meu subconscient els va relacionar. És molt curiós :-))
    En tot cas, tens tota la raó... es tracta de persones que, per la causa que sigui, no es relacionen bé i, mostrant una habilitat, aconsegueixen trencar barreres...
    Abraçades!!!


    XEXU Sé que pot semblar estrany... Bé jajaja és estrany :-)) Però jo he vist amb els meus propis ulls una cosa semblant.
    Un noi bastant lletjot a qui ningú feia cas un dia, en una Festa Major, es va trobar davant d'una bateria i, sorprenent a tothom, va demanar si li deixaven tocar... i ho sabia fer!! i molt bé!! :-))
    Les mirades de les xiquetes es van transformar totalment :-))
    Quan va acabar l'aplaudien i li van anar a fer petons i tot :-))
    Des d'aquell dia el miraven amb uns altres ulls jejeje
    Abraçades!!!


    Fa moooolts anys, un noi que conec des de petita, comentava que ell mai es podria enamorar d’una noia que fos grassa. Recordo que jo li deia més o menys “això no ho pots dir, perquè igual un dia t’asseus al costat d’una noia grassona i veus que és molt simpàtica, molt intel•ligent, o el que sigui i trobes que t’agrada”... La seva resposta va ser “és que jo ja no m’asseuria al costat d’una noia grassa”. Em va empipar aquella resposta però ja no vaig dir res més... Vaig pensar que potser algun dia es perdria alguna cosa bonica per ser així...

    ResponElimina
  10. el truc està que a tothom no ens agrada el mateix. Sinó, aniriem fatal!!!!!

    Altra cosa és aquesta àura que tenen els músics o els actors. Que els fa interessants. Conec un noi que abans de ser conegut (que ho és, xò no diré el nom) no triomfava gens entre les noies, xò a mesura que la seva carrera musical es va anar assentant les noies el van començar a veure interessant. I era el mateix noi!!! i ara que és conegut i popular, hi ha qui el considera guapo i tot.

    Tot i així, el més important, important és la personalitat. Un noi amb bona personalitat, amb les idees clares, que t'apassioni pel què sigui, el menys important és com sigui físicament, segur que en xarli va captivar Miss Costa Brava amb mil i un encants. (Això si, malauradament per molta gent l'aparença física importa i pot macar, i sobretot, sobretot a un mateix)

    ResponElimina
  11. potser a en Xarli enlloc de la guitarra i el grupet i la fama, només li faltava creure en ell mateix ;)

    bona nit Assumpta i bona setmana!

    ResponElimina
  12. Molt bon relat! I jo si que el trobo del tot versemblant. I tant que passen aquestes coses...

    ResponElimina
  13. RITS En això tens moltíssima raó!! Afortunadament els gustos són variats :-))
    Que coneguis un cas real on això ha passat em fa gràcia perquè vol dir que l'he encertat jeje... De fet, jo mateixa vaig veure un canvi d'actitud en unes noies quan van veure que un xicot al que no feien mai cas, sabia tocar la bateria, i això que no era conegut!!
    En tot cas, estic amb tu, en Xarli segur que té molts més encants que allò que seria purament físic. Com a mínim sabem que és molt intel·ligent, perquè treu unes notes brillants; que és generós, doncs deixava els seus apunts i que té bona relació amb la família, per la forma simpàtica en que parla de la mare i l'avia :-))
    Petons!!!


    ELUR Si, pobre, crec que necessitava creure en sí mateix, però aquesta autoestima l'ha aconseguit a partir d'aprendre a tocar la guitarra... és que a vegades és molt important el reconeixement dels demés. Potser ni nosaltres mateixos ens adonem, però estem tristos i ens diuen quelcom bonic i la tristesa es fa més suau, més lleugera. Bé, al menys a mi em passa així :-)
    Petons!!!


    CARME Moltes gràcies!!!
    A vegades només ens fixem en la "capa superficial" de la gent: Té les dents tortes, està molt gras, té les orelles grans... i això crea una pantalla que fa que no anem més endins. Com aquell noi que he explicat que deia que ell mai s'asseuria (es referia a classe) al costat d'una noia grassa.
    Aconseguir que et mirin més enllà del físic a vegades costa. En Xarli ho aconsegueix amb la música i, a partir d'aquí, pot mostrar veritablement com és ell :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  14. El més trist de tot és que de vegades també cal tenir una certa imatge per a triomfar en el món de l'espectacle... bé, jo xerro sense coneixement de causa, sempre he sigut guapo a matar hihihi :)
    Molt bon relat Assumpta

    ResponElimina
  15. Jo d'ell deixaria estar a la miss Costa Brava, que les miss ja se sap com són... i aprofitaria la tirada del grup per anar a conèixer fans :)

    ResponElimina
  16. Ostres!!! Tan real.... molt bo...
    Salut!!!

    ResponElimina
  17. Hola Assumpta!
    Bon relat. Escrius força bé :)
    Quan convoqui la segona edició del Concurs literari esportiu m´agradaria comptar amb la teva col.laboració.
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  18. Doncs està molt bé que aquest casa reflecteixi la bellesa interior, que ja està bé de sempre "que guapo/a soy y qué cuerpo tengo", i molta gent es basi amb això!!
    M'agrada la pròpia descripció que es fa, jeje, és molt divertida, amb això ja enganxa a la gent.
    Doncs felicito al xarli per la seva adquisició, i al grup, que miraré d'escoltar-lo!!!
    Petonets!!

    ResponElimina
  19. Hi ha molts Xarlis. I alguns ni saben tocar la guitarra ni són grans esportistes ni res de res...

    Però com també hi ha moltes que no són Miss res, crec que cada Xarli pot trobar la seva Xarlita.

    Hi ha gent que valora altres coses a part del físic, però d'entrada...

    ResponElimina
  20. Que divertit! M'ha agradat molt! Felicitats, Assumpta!

    ResponElimina
  21. ANGLE Sí, depen de quin sector del món de l'espectacle tens raó, però en quant a grups de rock i tal... ufff mira que arriba a ser lleig en Mick Jagger, eh?
    De totes formes, és cert, ni tu ni jo podem saber res d'aquestes sensacions degut a la nostra bellesa :-))
    Jo podria estar més propera a saber què sent la Miss, per exemple jajaja
    Abraçades!!!


    BAJOQUETA Ooooooooh!!! jajaja què dolentota!! Aquesta sí que no me l'esperava :-))
    Pensa que s'estimen molt, dona, que s'estimen de veritat :-))
    Petons!!!


    EVA Ostres!! Moltes gràcies!! :-))
    M'hi estic encarinyant amb en Xarli jejeje
    Petons!!!


    VPAMIES Moltes gràcies!! :-))
    Si no arriba a ser per tu no m'assabento d'aquest maquíssim detall de l'Assumpta Pijuan envers el meu blog ;-))
    Abraçades!!!


    SÍLVIA Moltes gràcies!! :-))
    Recordo la Primera Edició del teu Concurs de Relats, el que passa és que no tinc coneixements específics del tema... Mai he practicat cap esport ni viscut d'aprop aquest món. Tot i que suposo que d'alguna manera, ni que fos indirecta, m'hi podria apropar :-))
    Petons!!!


    INSTINTS I tant!! Sembla que només veiem l'exterior de la gent...
    M'has fet somriure quan dius això que t'agrada la descripció que es fa de sí mateix i és que recordo perfectament que vaig escriure el relat previ a aquest (que després he ampliat i traduit) un dia al tren, anant a Barcelona, fa uns quatre anys i, mentre l'anava descrivint, pensava "ostres, pobre, potser m'estic passant"... però ara fins i tot li començo a veure cert atractiu jejeje
    Em sembla que la setmana que ve actuen al Poble Espanyol jajaja
    Petons!!!


    KHALINA M'ha fet molta gràcia això que dius de "cada Xarli pot trobar la seva Xarlita" és molt tendre!! :-))
    I hi estic d'acord, eh? Crec que tothom té alguna cosa que el fa especial, serà el que sigui, però aquesta cosa en concret serà suficient per atraure a algú :-))
    Ai, l'amor... què bonic!! jejeje
    Petons!!!


    TRINI Moltes gràcies!! :-))
    Per cert, avui he vist un noi que m'hi ha recordat!! I anava amb una noia força maca jajaja Ho dic de veritat, eh? I jo he pensat "ostres, els meus personatges se'm presenten!!" :-))
    Petons!!!

    ResponElimina
  22. M'agrada el nom del grup! :-D

    És una relació d'aquestes que semblen impossibles a la vida real però que, malgrat tot, són possibles.

    ResponElimina
  23. Assumpta: Sento haver-te desorientat inicialment ;)... Sí, crec que és tal i com ho dius, això de trencar les barreres. Els dos relats m'han agradat i potser per això els hi he trobat la connexió ;) Una abraçada!

    ResponElimina
  24. P-CFACSBC2V És que en aquest món tot és relatiu :-))
    Cada vegada que imagino en Xarli el "veig" menys lleig jejeje
    Abraçades!!!


    MA-POC Ah, no!! Al contrari :-))
    Em va fer gràcia veure que hi podia haver una relació entre els dos relats!!
    A vegades portem una idea al cap i,sense adonar-nos, la manifestem de diverses formes :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  25. Coses ben semblants es veuen cada dia. Llàstima que massa vegades el món roda envers els calés d'uns i la "fama" dels altres...

    I jo pregunto, si en Xarli deixés el grup, la miss seguiria al seu costat? aaiissss!

    M'ha agradat moltíssim aquest relat!!!
    ;)

    ResponElimina
  26. -ASSUMPTA- No tinguis cap dubte de que si en Xarli deixés el Grup la Miss seguiria al seu costat :-))
    Ara que ella ja s'ha fixat en ell (gràcies al Grup, això és cert) ara l'estima de veritat (t'ho dic jo que la he inventat jeje)
    Petons!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!