A vegades sóc tossuda i em costa adonar-me de les coses. Insisteixo una vegada i altra en voler creuar un pont sense fixar-me en que algú el va fent malbé perquè no pugui arribar a l’altre costat.
De cop i volta prenc consciència de tot i em quedo perplexa... No ho acabo d’entendre. Per què? Què he fet malament ara? On m’he equivocat?
És igual... ho comprengui o no, el resultat és el mateix. Donaré mitja volta, buscaré un altre camí.
Un altre camí? Potser és el que ja volia seguir quan em vaig perdre...
Després, des de lluny i amb perspectiva, m’adonaré que hi he sortit guanyant i que em sento més lliure. O potser és que em sento més feliç perquè ja s'acaba el fastigós mes d'agost... És bo poder respirar.
Traducción al castellano:
ResponElimina"ES BUENO PODER RESPIRAR..."
A veces soy testaruda y me cuesta darme cuenta de las cosas. Insisto una vez y otra en querer cruzar un puente sin fijarme en que alguien trata de estropearlo para que no pueda llegar al otro lado.
De repente tomo conciencia de todo y me quedo perpleja... No acabo de entenderlo. ¿Por qué? ¿Qué he hecho mal ahora? ¿Dónde me he equivocado?
Da igual... lo comprenda o no, el resultado es el mismo. Daré media vuelta, buscaré otro camino.
¿Otro camino? Quizá es el mismo que quería seguir cuando me perdí...
Después, desde lejos y con perspectiva, me doy cuenta de que he salido ganando y que me siento más libre. O quizá es que me siento más feliz porque ya se acaba el asqueroso mes de agosto... Es bueno poder respirar.
No ho dubtis, Assumpta: la calor remet i això ajuda a prendre's les coses amb una altra filosofia (com a mínim a tu i a mi, que tenim aquest esperit hivernal, hehe).
ResponEliminaDisfruta l'agonia de l'estiu! :-)
quantes vegades m'he sentit així! el que menys m'agrada és el perquè sempre ens qüestionem què hem fet malament, donant-li voltes quan no sempre sóm resposables.
ResponEliminai el moment aquest que descriurs quan prens consciència, ais...
ànims! ja s'acaba, ja! i sembla que la calor afluixi!
He llegit al bloc de la rits perquè no t'agrada l'agost. Com diu ella mateixa, ànim que ja s'acaba i amb el setembre s'apropa la tardor que per mi és el millor temps de l'any. Una abraçada molt forta, guapíssima!!
ResponEliminaFERRAN Ostreeees!!! Jajaja mira que m'has dit :-))
ResponElimina"Disfruta l'agonia de l'estiu! :-)".
Doncs espera a veure el post que tinc "in mente" per demà (dia 1 de setembre) jajaja
I tant que tenim esperit hivernal!! :-))
Abraçades!!!
RITS Quanta raó tens, xiqueta!! :-))
Però jo sempre tendeixo a pensar que la culpa d'allò que no va bé és meva... I quan t'adones d'algunes coses és trist. Però bé, respirar fons i els cors ben amunt que s'apropa la millor època de l'any :-))
Petons!!!
KWEILAN A mi també m'encanta la tardor, és preciosa :-)) I moltes gràcies per les teves paraules, de tot cor ;-)
Petons!!!
Hola Assumpta!
ResponEliminaDoncs aquest any no tinc moltes ganes que arribi el fred, per la grip mediàtica.
salutacions
sílvia
I tant que és bo poder respirar! A vegades allò que més ens ha disgustat o ens ha fet mal, acaba essent com tu dius un alliberament. A mi també m'ha passat. Però ara... ja està apunt d'arribar el setembre, ei! el setembre, eh? que per la tardor encara falten uns quants dies, el final d'estiu, o sigui la part de d'estiu que correspon al mes de setembre és la millor per a mi. Fins i tot li trobo una olor especial, als boscos, clar!
ResponEliminaA mi l'agost m'agrada però no m'agradaria que fos infinit, ja que les altres èpoques de l'any no són dolentes i una mica menys de calor no estaria malament. A més, a l'agost gairebé no hi ha futbol!
ResponEliminaAdéu!
SÍLVIA T'asseguro que prefereixo agafar la grip mediàtica que passar la calor que he passat aquest estiu :-)
ResponEliminaCada any milers de persones agafen la grip i no hi ha tant rebombori. Els laboratoris farmacèutic es deuen fregar les mans :-))
Petons!!!
CARME A vegades a mi em costa molt lliurar-me de càrregues pesades... tinc la sensació de no saber ben bé el terreny que trepitjo. Em fan mal i no reacciono.
Però quan arriba el moment que dic "fora aquest pes" uffff, llavors respiro :-))
El setembre és més maco que l'agost, per suposat ;-) però... i l'octubre? :-)) A mi m'agrada moltíssim l'octubre fins que canvien l'hora... i després que la canviïn també m'agrada infinitament més que l'estiu, és clar :-)
Petons!!!
ALBERT Jajaja tu mateix ho has dit :-) A l'agost no hi ha quasi futbol... com pot ser bo un mes així? :-))
Aquest agost no he estat massa bé, així que, per solidaritat, alegra't que acabi :-))
Abraçades!!!
A mi l'agost m'agrada per les vacances.
ResponEliminaLa vida té tants camins per anar-hi passejant endavant i endarrera
Mmmm... a mi també m'agrada més l'octubre: le spostes de sol són magnífiques.. i a més és el meu aniversari!!! jeje
ResponEliminaPetonets i amunt, que els ponts trencats no sempre són impossibles de travessar...
M'agrada molt text. "Insisitir, buscar un altre camí, veure que al final has pogut sortir guayant"...bravo.
ResponEliminaUna abraçada.
A mi m'agrada el que deia l'oncle Sebio, con tal ens deixin respirar...
ResponEliminaAixò en aquest cas de la calor que hem patit i no sé si continuarem patint, doncs, per part meva hi he fet el que he pogut per lliurar-me'n, però ha set molt tossuda i aclaparadora... O diem, el fred que tenim per aquí podem fer-hi front més que a la calor, aquesta es torna agobiadora,... No hi ha res que duri cent anys, diem... pensar en positiu, sembla ser el camí per ajudar-nos en tot. Hem de ser valents per superar tot el que sens presenta, moltes vegades per més que fem... CON TAL ENS DEIXIN RESPIRAR. Ànims i una abraçada ben fresqueta. Anton.
I és que n'hi ha que no tenen res més a fer que anant fent malbé els ponts, però sempre n'hi haurà que en construiran de nous. Ánim :)
ResponEliminaEl dibuix és teu? M'agrada molt :)
Sí, a l'agost ja se li acaben les hores. Espero que el setembre es porti bé! :-)
ResponEliminaAitx!, i m'he d'esperar fins demà?? Buenu, ja falta menys... :-))
ResponEliminaAssumpta, t'ho dic seriosament, emigra cap al nord!! :)
ResponEliminaAquest matí he passat una micona de fred i tot!
Hi ha ponts que cauen i altres que es van edificant... carreteres obsoletes i camins acabats de descobrir.
Hi ha una tardor que ens espera a la volta de la cantonada... ;***
KHALINA Jo quan he pogut fer vacances a algun lloc fresquet no m'ha desagradat tant :-))
ResponEliminaÉs la calor, que no la suporto ufff
Petons!!!
KUDIFAMILY Ara miraré de fixar-me en les postes de sol a l'octubre jejeje
Quin dia fas els anys de l'octubre? :-)) La meva germana el 7!! i és una tia GENIAL!! :-))
Ostres... això de que hi pot haver maneres de travessar els ponts trencats em fa pensar...
Petons!!!
RAMON És que a vegades hem de saber interpretar els senyals... i si algú no ens vol, doncs acceptar-ho i veure tot allò de bo que hi ha per altres camins :-))
Abraçades!!!
REBAIXES M'arriba l'abraçada ben fresqueta i s'agraeix molt!! :-))
Et faig cas i miraré de ser positiva!! que això ja s'acaba jejeje i hem guanyat nosaltres! ;-))
Abraçades!!!
ANGLE Tens tota la rao :-))
A vegades, quan m'adono que m'han trencat un pont, miro al voltant i m'adono que altres persones en construeixen de nous, i ben bonics :-))
No, no és meu el dibuix... ostres!! mira que vaig pensar en copiar-lo i fer-ne una versió pròpia, però em va poder la mandra jajaja :-))
Abraçades!!!
P-CFACSBC2V El setembre segur que serà més maco! :-)) I tant!! El mateix dia que arriba la tardor és el meu aniversari de casament jeje ;-))
Abraçades!!!
FERRAN Espera, espera jajaja :-))
I ara encara falta menus que quan ho has escrit tu jiji
Abraçades!!!
ELUR Ooooh!!! "fred", quina preciosa paraula!! :-))
Imagino l'anorac aquell del Dr. en Alaska, tan gruixudet ell jajaja
Tan bonica que és la roba d'abric!! :-))
I tant que ens espera!! i ens fa l'ullet i tot ;-))
Petons!!!
Estic amb tu, Assumpta! Que bé que ja comença a acabar l'estiu! Aquest matí he notat fresqueta, tot i que potser ha estat perquè jo no estava gaire fina... A més, aquest cap de setmana em vaig adonar que a les 20 h ja no era tan clar com aquelles «nits» que a les 21 h encara era fosc.
ResponEliminaL'important és no ser massa tossuda i aprendre a acceptar la possibilitat de canviar de camí quan el que recorrem no és practicable, sigui pel motiu que sigui. Però costa tant!!! ains!
Desprès de les vacances estic posam-me al dia.
ResponEliminajo també noto ja la fresqueta dels matins. Quina sensació de llibertat!
ResponEliminaFa calor sí, però hi ha alguns moments del dia que comença a baixar una miqueta la temperatura... esperem que acabe de baixar del tot i puguem respirar :)
ResponEliminaI en quant al pont, mira, si vas per un altre camí segur que trobaràs coses noves i podràs fer fotos magnífiques :)
Estic segura que amb la teva manera de ser t´en sortiras que seras forta trobaras la sortida adecuada o al menys aixo es el que tens de pensar doncs el que deixem passar passat està i tornaras a fer punt de creu i mitja i ens mostraras tota la teva simpatia sigui per la porta que sigui.
ResponEliminaOstres m´he deixat dur i no se que he escrit!!!! jejeeje
un petonas bonica tornem a la carga vinga !!!!
I per debant de tot..... visca el barça!!!!!
petonsssssssss
Siempre hay escollos en el camino y tenemos esa sensación que alguien no quiere que lleguemos a alcanzar nuesro objetivo, por suerte este agosto ya se va, hay unos cuantos blogueros que desean los mismo. Besos y que logrés tu cometido o al menos que te sientas bien liberada, besotes tía Elsa.
ResponEliminaNÚR A les nits sembla que les temperatures no són tan altes, però el meu pis té tota la calor del món a dins seu... fins que no baixin uns quants dies seguits no ho notaré...
ResponEliminaEp!! Cuida't si no estàs massa bé, xiqueta!! :-))
Quan t'has acostumat a un camí, costa veure que et posen pals, tens raó. Ara bé, un cop n'ets conscient doncs mira, trobar una altre ruta i somriure :-)
Petons!!!
TONI BRA Hola!! :-)) Espero que hagis pogut descansar i sense passar massa calor ;-)
Abraçades!!!
ESTRIP Jejeje quin comentari tan optimista, m'agrada!! ;-))
Jo, "fresqueta" no en noto, la veritat... però ara m'ho imagino en les teves paraules :-))
Abraçades!!!
BAJOQUETA Caram!! No hi havia pensat en això: Nous camins, noves fotos!! ;-))
Concentrem-nos en fer marxar aquesta calor dolenta que ens fa mal :-))
Petons!!!
M.TERESA jajaja ho diguis como ho diguis, el "sentit" del teu comentari queda força clar: Ets un sol ;-) Menciones totes les coses que saps que m'agraden perquè saps que així em sentiré millor :-))
Petons!!!
TÍA ELSA Es que ha sido un agosto muy caluroso y para mí especialmente duro...
En cuanto a lo de los obstáculos, además, lo triste es que lleguemos a pensar que la culpa de algo que se rompe es nuestra cuando, si lo pensamos bien, no es así...
Besos!!!
Suposo que són moments i preguntes que a tots ens sorgeixen, ves a saber què pensa l'altre i com s'ho pren, què li passa pel cap, sense voler de vegades patim les conseqüències de males temporades de la resta, creu en tu, en el què fas i no deixis de fer-ho, respirar és necessari per viure i està bé ajudar a la resta, però tu també tens un pont per travessar oi? endavant doncs...
ResponEliminaA mi m'agrada molt la calor, de veritat, el que no aguanto és el fred que m'arrauleix. Tinc molta por que em baixi tant la temperatura que em quedi tremolant sense moure'm per sempre! (i no és conya, que em va passar de joveneta), així que calor i aigua, la més pura felicitat! M'agradaria tant ser peix!
ResponEliminajeje, va que ja ve la fresca!!!
ResponEliminaPotser allò important és saber buscar un altre camí, voler-lo buscar i no quedar-te quieta. I si t'equivoques, doncs no passa res. Hi ha camins. Muack!!!
Però no tenir memòria de peix, eh? sinó poder nedar amb total llibertat per mars nets i transparents! (és que quan ho he tornat a llegir... això del peix m'ha semblat com que no volia adonar-me del que passa al meu voltant i és tot al contrari, volia dir un peix sense fred ni calor, ara sí que m'he embolicat del tot! Bé, ja m'entens, oi?)
ResponEliminaI per cert, ens vols parlar d'agonia demà? el dia que comencem a treballar molts?
Has llegit mai alguna cosa que t'ha semblar que l'haguéssis pogut escriure tu?
ResponEliminaM'acaba de passar tot llegint-te. I no és que no m'agradi l'estiu..., però odio profundament l'agost. A més, a mi també m'han trencat el pont per on volia passar i m'ha costat fer nova drecera, però quasi ho tinc.
Una abraçada, Assumpta i gràcies :)
CESC Fas una bona reflexió :-)) Ets dels pocs que et centres en el tema dels ponts trencats... Potser sí que a vegades patim les conseqüències de males temporades d’altres persones, però si algú et deixa de banda i no saps per què, et fa sentir malament, fa que et preguntis on t’has equivocat, què has fet o has deixat de fer perquè et donin l’esquena i al final arribes a la conclusió que no val la pena intentar creuar un pont que no volen que passis.
ResponEliminaPerò bé, després de passar-ho malament arriba la fase en que ho assumeixes i, fins i tot, és com si et poguessis treure un pes de sobre :-))
Abraçades!!!
CÈLIA M'ha fet molta gràcia la teva aclaració sobre "ser peix" jejeje
Ja ho havia entés bé, dona :-))
Ser com un peixet, nedar pel mar, estar en remull i sentir la calor del sol i, si aquesta es fa massa pesada, doncs una nova capbussada!! :-))
Val, si tu vas tenir una mala experiència amb el fred, entenc perfectament que no t'agradi l'hiver, així que a tu et perdono jajaja
Nooooo, no parlaré d'agonia, no... parlaré directament de mort. Ja ho veuràs ;-))
Petons!!!
INSTINTS Gràcies pel teu comentari optimista! Tens raó... si un camí es talla, si un pont es trenca, n'hi ha més i el més important és no quedar-nos quiets :-))
Somio amb una mica més de fresqueta ;-)
Petons!!!
TRINI I tant!! :-)) Més d'una vegada he llegit alguna cosa i m'he sentit totalment identificada i és una sensació que m'agrada :-))
Odies l'agost?? Doncs espera, espera al meu proper post!! jajaja
Jo ara estic en la fase en que he assumit que el pont s'ha trencat, el més important és que m'he adonat que jo no en tinc la culpa i això m'ha tret un pes de sobre :-))
Però sóc una mica tonta, perquè això m'ha passat un munt de vegades!!
Ja trobarem altres ponts!!
Ah!! Benvingudaaaa!! :-))
Petons!!!
Bé de calor també en fa però ja se'n va, uf fa mal la calor!
ResponEliminaCESC Somio amb que marxi :-))
ResponEliminaTens raó, fa mal. A mi aquest estiu m'ha anat molt costa amunt, molt...
Abraçades!!!
Perquè sempre ho fem tot tant complicat....? :( Una mica més d'empaia surant per aquest món no ens aniria gens malament :)
ResponEliminaDesitjo de tot cor que passis un millor més de setembre Assumpta i que sempre trobis camins i ponts per arrivar on vols i si no pots segur que no serà perquè no ho hagis intentat :) Vent fresc :))
AIGUA Doncs no ho sé... però el cert és que a vegades sembla que tot ho compliquem, oi?
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per aquests bons desitjos!! I t'asseguro que el vent fresquet sembla que ja m'està entrant, suaument, per la finestra... pot ser? :-))
Petons!!!
hehe empaia no, volia posar EMPATIA :)
ResponEliminaBé, a la vida ens anem trobant gent que ens destrueix el pont, i altres que ens el construeixen. De vegades és difícil jutjar de quin tipus és cadascú, i ens en solem adonar tard, però mira, millor adonar-se'n i no acabar caient pel pont trencat. Si trobes un altre camí millor per creuar, evidentment pensaràs que has encertat, i que no valia la pena el que provaves fins llavors. Espero que tinguis sort, i no passis ànsia per les errades, ni et culpis. Mai no hi ha un sol culpable, i pot ser que tu no estiguis lliure d'haver-te equivocat, però la responsabilitat no pot caure només sobre tu. Paciència.
ResponEliminaAIGUA jejeje així mateix ho vaig entendre!! :-))
ResponEliminaPetons!!!
XEXU He llegit el teu comentari amb molt interés i no puc més que dir-te que crec que has donat en el clau.
Passats uns dies des de que ho vaig escriure, en un d'aquells moments en que ho "maximalitzo" tot (existeix aquesta paraula en català?) doncs em vaig adonar d'una sèrie de coses tals com que potser estava exagerant, que el pont no estava trencat del tot i que encara que jo estés ben convençuda de que no em volia sentir culpable d'allò que no n'era, tampoc puc eliminat completament la idea d'haver comés algun error. Aquesta frase teva ho diu clarament: "Mai no hi ha un sol culpable, i pot ser que tu no estiguis lliure d'haver-te equivocat, però la responsabilitat no pot caure només sobre tu"
Ara que veig les coses amb més calma, puc mirar d'esmenar i de reconstruir algunes coses :-))
Gràcies!!
Abraçades!!!