dilluns, 22 de febrer de 2010

Homenatge a Salvador Espriu


Deu fer uns vint-i-sis anys, anàvem el meu xicot -i actual marit- i jo en autobús per Barcelona quan, al començament del carrer Major de Gràcia, on hi ha aquells jardinets, ell em va dir:

- Mira, mira!! En Salvador Espriu!!

Jo vaig mirar i vaig veure un home gran, vestit de fosc i caminant poc a poc...

Van ser pocs segons, però la sensació que vaig tenir va ser de que havia vist a algú molt important... Després ho varem explicar plens d’il•lusió, que havíem vist en Salvador Espriu.




A finals de desembre de 2009, vaig començar el llibre Relacions Particulars d’en Josep Maria Espinàs. Precisament el primer capítol el dedica a Salvador Espriu i, en llegir-lo, em va tornar aquell instant al cap.



Per tant, he pensat unir-me a l’homenatge de la catosfera al gran escriptor català precisament amb unes frases d’aquest darrer llibre llegit l’any passat. Altres blogs més especialitzats ens parlaran de la seva obra. A mi m’ha fet gràcia apropar-vos aquest detall de la personalitat d’en Salvador Espriu, endreçat, metòdic, detallista... Escriu en Josep M. Espinàs:


Conservo alguna carta i, sobretot, bastantes targetes d’Espriu, com -n’estic segur- molta gent d’aquest país. Espriu era el més extraordinari practicant que jo he vist de l’agraïment epistolar. ¿Quants milers de targetes deu haver enviat, amb les quatre ratlles de lletra microscòpica a partir de la mateixa vora superior de la cartolina? Quan jo rebia una targeta d’Espriu, a vegades, no tenia present d’haver-ne parlat enlloc, d’ell o d’un llibre seu. Però ell sí. “Molt estimat amic Espinàs: He llegit el Cap d’any de Raixa. Moltes gràcies per les vostres paraules...” Hi ha un cas curiós per la doble targeta. El 6 d’octubre de 1958 m’escriu per dir-me que: “Encara no he pogut veure el vostre comentari a Papeles de son Armadans de setembre -perquè no els he trobats- sobre les versions castellanes dels meus poemes fetes per Badosa, però us en dono des d’ara les gràcies...” O sigui que ja m’ho agraeix abans de llegir-ho. I al cap de quatre dies justos rebo una altre targeta: “He vist finalment l’Armadans i us estic molt i molt agraït pel vostre treball...

Espriu em va escriure les seves quatre ratlles per tot: perquè li vaig enviar uns discs de Guillermina Motta i de Pau Riba, perquè a Destino li vaig publicar uns versos “sense cap errada” -subratllat-, per felicitar-me per la novel•la El gandul, perquè vaig comentar el nou muntatge de Primera història d’Esther, perquè en un article evoco el seu amic Rosselló-Pòrcel, perquè el convido a anar a La Cova del Drac, per dir-me senzillament que està d’acord amb un article que he publicat o per celebrar que als Estats Units Tots som iguals ha tingut bona crítica. La cortesia de Salvador Espriu, sistemàtica, incansable, era un fenomen que tenia admirat, i esgarrifat, al món de les lletres. No hi havia manera de competir-hi.



19 comentaris:

  1. Diu molt d'un home que sigui un home agraït.

    L'Espriu sempre ha estat, i és, und dels grans de les nostres lletres.

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. Ostres, he estat el primer.

    Em sorprenc a mi mateix (no has de dubtar que he escrit ràpid per tal "d'eliminar la competència")

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Per entendre l'obra també és important conèixer com era l'autor.
    No sé si ho saps però ahir al setmanari Presència (suplement del diari El Punt) dedicaven un dossier a Espriu i coincidien amb tu citant també aquest llibre de l'Espinàs. :-))

    ResponElimina
  4. Molt interessant!

    Em fa gràcia com comences el post. Avui en dia només es diria d'algú que surt a la tele.

    ResponElimina
  5. Ara, aquests agraïments epistolars els fem en forma de comentaris als blogs. :-)

    Assumpta, fantàstica la relació que fas d'Espiu i Espinàs!

    ResponElimina
  6. Un gran home i escriptor sens dupte, es mereix cada dia un reconeixament

    ResponElimina
  7. un gran post Assumpta per un gran escriptor de les lletres catalanes!!!

    ResponElimina
  8. Has vist la cal·ligrafia? Lletra petita i pausada, imagino que pròpia d'algú detallista. Tot un detall, aquest apunt. Avui Espriu no donaria l'abast, d'enviar-nos targetes! ;)

    ResponElimina
  9. Que bonic, aquest fragment de l'Espinàs, Assumpta, que bonic l'he trobat! M'ha encantat.

    Quan veus a l'Espriu tan seriós als vídeos o quan recita (que jo el vaig veure recitar una vegada un poema) sembla que necessiti el contrapunt d'aquest reconeixement que li fa en aquest fragment.

    Una imatge d'Espriu que jo no tenia!

    ResponElimina
  10. Ho he trobat superinteressant. Genial, Assumpta!

    ResponElimina
  11. Ja m'has explicat més coses que les que sabia d'aquest mestre de les lletres, moltes gràcies, un bonic post.... Petons, preciosa :)

    ResponElimina
  12. Bonito homenaje, toda una personalidad. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  13. un molt bon homenatge! amb un toc personal, una experiència pròpia i una cita molt bonica. Com cuidava les persones!

    ResponElimina
  14. Ja havia sentit a parlar que es faria aquest homenatge i, tot i que no m'hi he afegit, m'encanta haver llegit aquest article teu tan senzill, tan personal i tan bunik!

    Molts petons, preciosa!

    ResponElimina
  15. A Arenys se li està fent un gran homenatge tot repassant els llocs més emblemàtics de la seva Synera mitjançant una ruta, us la recomano.

    ResponElimina
  16. Moltíssimes gràcies!!

    La veritat és que no estava massa segura de com fer aquest petit homenatge, tan sols podia dir dues coses: recordar aquell moment fa tants anys i copiar un text que em va semblar molt maco, sobre una personalitat bona i detallista... i estic tan contenta que us hagi agradat!! ;-)

    La signatura d’ell la vaig escanejar del llibre d’en Josep M. Espinàs. Ell parla de diferents escriptors i a cada un dedica un capítol i cada capítol va encapçalat per la signatura de l’escriptor a que fa referència... Quan ho vaig veure em va cridar l’atenció aquella cal•ligrafia i quan, després, al llibre, menciona la seva lletra tan especial, doncs em va semblar maco escanejar-la

    Abraçades i petons per a tots!!

    ResponElimina
  17. Una mostra més de la personalitat afable i educada de Salvador Espriu, a qui alguns, no sé per quins set sous, s'entesten en titllar de críptic, funerari i fins i tot malcarat Com m'hauria agradat haver-lo conegut en persona! L'enhorabona, de tot cor, pel post.

    ResponElimina
  18. ASSUR.- Mil gràcies a tu per aquest comentari tan maco! ;-)
    Vaig participar a aquesta iniciativa quasi tímidament perquè no hi sóc gens "entesa", però he d'admetre que jo també tenia una imatge d'Espriu com d'home molt seriós. En descobrir, gràcies a aquest petit homenatge d'en Josep M. Espinàs, que no era així, em va fer gràcia posar-ho :-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!