divendres, 12 de febrer del 2010

La vella farola (147è Joc Literari)




Quan es va adonar del que passava no va dir res, com si no ho hagués vist, com si no anés amb ella.

Els obrers foradaven el terra, prenien mides, feien passar cables i, per fi, van arribar les noves, tan joves, tan altes, tan presumides.

Però ella, la vella, seguia com sempre, responsable, complidora, donant claror en aquelles hores en que el sol ja s’havia amagat... Poques eren tan treballadores!

I, finalment, va arribar el dia en que es va fer el canvi d’il•luminació. Els nous fanals eren l’admiració de tots i ella va restar apagada. Els més romàntics la miraven amb llàstima.

El que no sabien era que, per dins, ella reia... per fi s’havia pogut jubilar!! La nova llei dels 67 anys no l’havia afectat per res!! S’havien acabat els horaris... Ja era lliure!!



En Jesús M. Tibau, des del seu blog, ens va proposar un nou Joc literari creatiu inspirat en aquesta imatge.

17 comentaris:

  1. Un relat molt positiu... Assumpta, el meu està programat per demà!

    Per fi el descans de les faroles velles!

    ResponElimina
  2. jajajajaaa, feta la llei, feta la trampa, visca l'optimisme, com sempre un gust llegir-te reina :) petons i bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  3. Molt bo, Assumpta! Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. gràcies un mes més per la teva participació als jocs creatius.
    Ves a saber quan la veurem nosaltres la jubilació.

    ResponElimina
  5. Quina sort la farola! Nosaltres no en tindrem tant!

    ResponElimina
  6. :-)))

    M'encanta aquest sentit de l'humor! Que es prepari la nova, que d'aquí que es jubili… :-D

    ResponElimina
  7. Sort que la teva farola s'ho ha pres bé això de que la substitueixin, a la meva li ha sabut una mica de greu.
    Com la CARME, he preparat el meu post per demà i et dono una primícia: He volgut fer una cosa diferent i he escrit un altre sonet :-DD
    Ah, que no t'ho he dit: Has fet un relat molt ben escrit, molt optimista i que m'ha agradat molt. :-))

    ResponElimina
  8. A la farola vella, l'he vist que se'n reia quan li he llegit el que posaves d'ella... Ha dit: L'Assumpta ha enterrat el dit a la llaga... Preciós, encertat, actual.. Quin cop pels poderosos. M'ha fet riure el sarcasme...Gràcies, noia, això també m'ajuda.Anton.

    ResponElimina
  9. Qui fos com aquesta farola! m'ha fet molta gràcia això d'escapar a la jubilació als 67 anys! Molt bon relat!

    ResponElimina
  10. Hola Assumpta!
    Bon relat. Per cert, i amb el teu permís (espero ;), voldria convidar-vos a participar en un altre joc literari, el del meu blog. Va de relat+esport.
    Salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  11. El meu marit a vegades diu que la vida ideal és la del jubilat i em fa gràcia perquè penso que té tota la raó (sempre i quan hi puguis arribar amb salut, que és tan important) per això no vaig voler fer un relat trist, que la pobreta farola es sentís abandonada... No, no, aquesta ja està pensant a marxar de vacances a Mallorca amb l’IMSERSO ;-)

    A més, ha tingut la gran sort que s’ha pogut escapar de la nova normativa jejeje

    Moltes gràcies per cada comentari que deixeu!! De tot cor!
    ;-)

    ResponElimina
  12. un merescut descans!!!
    molt bo!

    s'acumula la feina dels relats! has vist el dels Relats conjunts? sols veure la imatge he pensat en tu!

    ResponElimina
  13. RITS :-)) Quan vaig veure el quadre de Relats Conjunts quasi m'agafa un atac de cor!! jajaja quina emoció!!
    Quan és una imatge que m'agrada tant em poso molt nerviosa i em costa més :-)
    Ja el mes de juliol van posar un altre de Van Gogh (El cafè nocturn) i uffff vaig patir molt!! :-))
    En aquests moments no sé pas com m'en sortiré... però ho vull fer, i tant!! :-))

    ResponElimina
  14. Muy bueno el relato, es bueno dejar el lugar a los que vienen atrás y disfrutar la libertad de manejar tus tiempos. Besos tia Elsa.

    ResponElimina
  15. Moooooolt bo!
    Ni romanticisme ni gaites. La farola portava anys cotitzant i ja tenia ganes d'un dolç descans, de poder gaudir de les nits pel seu propi esbarjo enlloc d'estar pencant desfarolant-se (sinònim de desllomant-se).

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies a tots pels comentaris!! :-)) i molt bona aquesta paraula "Desfarolant-se" jajaja Òscar!!

    ResponElimina
  17. Només queda per saber, que li ha quedat de pensió a la vella farola. Que gaudeixi de les vacances ben guanyades! :)

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!