Vincent Van Gogh de petit

Vincent Van Gogh va néixer el 30 de març de 1853 a Groot Zundert, poble del Brabant holandés. Va venir al món exactament un any després que un germà que va néixer mort i al que havien posat els mateixos noms de Wincent Willem.

Després, els seus pares Anna Cornelia i Theodorus, van tenir cinc fills més: Els altres germans es van dir Anna, Theodorus (Theo, tan important a la vida d’en Vincent), Elizabeth, Wilhemien i Cornelius, el petit amb el que es duia catorze anys i amb el que poca relació va tenir.

Família Van Gogh

Vincent l'any 1866

Vincent amb 19 anys

Hi ha alguns biògrafs que diuen que, de petit, el fet de saber de la mort d’un germà que duia el seu mateix nom i que havia nascut el mateix dia que ell, l'impressionava i el va convertir en un nen seriós i tancat... No sé... jo crec que, senzillament, era el seu caràcter.

Va anar a l'escola del seu poble natal. A l'any 1862 li posaren una professora a casa, la institutriu Anna Birnie i, probablement, el seu pare també li feia algunes classes. Això va ser fins l'octubre de 1864 quan, als onze anys, va entrar al internat de Zevenbergen que, dirigit per Jean Provily, estava facultat per l'ensenyament de francès, anglès, alemany, matemàtiques i ciències naturals. Allí va estudiar fins l'agost de 1866. El seu mestre no va trobar cap anomalia en el seu comportament, tan sols que era un noi molt callat.

Després, va assistir a classe a Tilburg, a l'institut Hannik, fins març de 1868. Llavors, va tornar al seu poble, abandonant els estudis, sense que se’n conegui la causa.

Hi ha coses que m’empipen molt... Per exemple, en un llibre de Carlos García-Osuna, Yo, Vincent Van Gogh, d’editorial Planeta, l’autor diu que els resultats acadèmics d’en Vincent en aquests anys eren notables. Però en altres llocs he trobat que va deixar els estudis pel que avui anomenaríem “fracàs escolar”.

En què quedem?

Aquest llibre que cito, tot i estar escrit en molts paràgrafs en primera persona en forma, com si fos el propi Van Gogh qui ens parlés, és una boníssima biografia, basada en molts moments en les pròpies cartes que en Vincent enviava al seu germà Theo, el seu amic, confident i protector.

D’altre banda es sabut que en Vincent tenia molta facilitat pels idiomes (cosa que em fa pensar que els holandesos deuen tenir un “gen” especial per això ;-) doncs a les seves cartes utilitzava indistintament l’holandès, el francès i l’anglès. Ell mateix, de jove, havia traduït parts de la Bíblia a diferents idiomes i donat classes de francès, càlcul i ortografia. A més, llegia moltíssim.

Així doncs, jo m’inclino a creure que en Vincent era bon estudiant i que si ho va deixar als quinze anys deuria ser per alguna altre qüestió.