dimarts, 30 de setembre de 2008

Fent les coses fàcils (I)



FENT LES COSES FÀCILS (Capítol I: Les camises)

Aquestes precioses camises varen ser comprades a la “Semana Fantástica” d’El Corte Inglés... No és que tinguessin un preu magnífic (de 45 Eurus que venien marcades sortien a 30 si n'agafaves més d'una), però com la resta de l’any són tan cares, doncs valia la pena aprofitar per fer una renovació...

Però no, no vull presumir de les boniques camises noves del meu marit. El que vull explicar és lo senzill i fàcil que resulta desplegar la camisa i deixar-la a punt per anar a la rentadora (perquè jo, abans que les estreni, les rento jeje)

Primer s’ha de treure el llacet (que va enganxat amb una agulla de cap) i les dues etiquetes unides per un cordonet i lligades a una peça de plàstic (que passen per dins d’un trau i que s’han de tallar amb unes tisoretes, perquè si no, no hi ha forma humana de desfer-ho i, si n’hi hagués, la desconec)



Tan sols del coll, traiem tot això: dues peces de plàstic i dues de cartró... la veritat és que em resulta incomprensible. La petita de plàstic va enganxada també a la roba amb agulles de cap, de tal manera que quasi costa treure-ho sense fer un forat a la camisa.



Quan ja em tret tota la part del coll donem la volta i seguim veient agulles per tot arreu, enganxades a cartrons i papers...



Aquestes dues petites andròmines, una de plàstic i l’altre de metall subjecten les mànigues que van doblegades en una estranya posició.



I, finalment, quan podem començar a desplegar la camisa, trobem una peça de cartró i un paper doblegat (sembla un, però després he vist que eren dos!!)



En resum:
- Una cinta de roba de 52 cm. x 1,2 cm de color bordeus.
- Dues etiquetes de cartolina unides per un cordonet i un petit rectangle de plàstic també color bordeus.
- 10 agulles de cap
- Una peça-clip metàl•lica
- Una peça-clip de plàstic.
- Una tira de cartolina en color blanc de 39 cm. x 3 cm.
- Una tira de cartolina en color bordeus de 31 cm. x 3,5 cm.
- Una tira de plàstic transparent de 50 cm. x 4 cm.
- Una tireta de plàstic transparent d’11 cm. x 2,8 cm.
- Una cartolina en forma aproximada de “T” que fa uns 37 cm. de llarg i diferents amples (7, 11 i 24 cm. segons la zona)
- El que sembla un paper doblegat, però son dos (doblegats junts) formant un rectangle (un cop plegats els papers) de 31 cm. x 24 cm.



Veritablement, fàcil, fàcil, el que es diu fàcil, no és... però entretingut!!

38 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    Estas preciosas camisas fueron compradas en la “Semana Fantástica” de El Corte Inglés (unos Grandes Almacenes). No es que tuvieran un precio magnífico, pero como el resto del año son tan caras, pues valía la pena aprovechar para efectuar una renovación.

    Pero no, no quiero presumir de las bonitas camisas nuevas de mi marido. Lo que quiero explicar es lo sencillo que resulta desdoblar la camisa y dejarla lista para ir a la lavadora (porque yo, antes de que las estrene, las lavo jeje)

    Primero hay que quitar el lacito (que va enganchado con una aguja) y las dos etiquetas unidas entre sí por un cordoncito y una pieza de plástico (cordoncito que pasan por dentro de un ojal y que hay que cortar con unas tijeras porque si no, no hay forma humana de deshacerlo y, si la hubiese, la desconozco)

    Tan sólo del cuello quitamos todo esto: dos piezas de plástico y dos de cartón… la verdad es que me resulta incomprensible. La pequeña de plástico también va unida a la tela con agujas, de tal modo que cuesta de extraer sin agujerear la camisa.

    Cuando ya hemos quitado toda la parte del cuello, le damos la vuelta y seguimos viendo agujas por todas partes, pegadas a cartones y papeles.

    Estos dos pequeños objetos, uno de plástico y otro de metal, sujetan las mangas, que van dobladas en una extraña posición.

    Y, finalmente, cuando podemos empezar a extender la camisa, encontramos una pieza de cartón y un papel doblado (parece uno, pero luego he visto que ¡son dos!)

    En resumen:

    -Una cinta de tela de 52 cm. X 1,2 cm. en color burdeos.
    -Dos etiquetas de cartulina unidas por un cordoncito y un pequeño rectángulo de plástico, también en color burdeos.
    -10 agujas.
    -Una pieza-clip metálica.
    -Una pieza-clip de plástico.
    -Una tira de cartulina en color blanco de 39 cm. x 3 cm.
    -Una tira de cartulina en color burdeos de 31 cm. x 3,5 cm.
    -Una tira de plástico transparente de 50 cm. x 4 cm.
    -Una tirita de plástico transparente de 11 cm. x 2,8 cm.
    -Una cartulina en forma aproximada de “T” que mide unos 37 cm. de largo y diferentes anchos (7, 11 y 24 cm. según la zona)
    -Lo que parece un papel (pero que son dos) y que van doblados juntos formando un rectángulo de 31 cm. por 24 cm.

    Verdaderamente, fácil, lo que se dice fácil, no es, pero entretenidooooooo, uuuuuy, qué bien lo he pasado!!

    ResponElimina
  2. Jajajajajaj, que bó Assumpta, tens tota la raó noia, ja me'n recordo quan feia tot aquest cerimonial pel meu ex, jaja. I com és que per les dones no fan tant de merder? Quin tip de riure, quins recors, ai, que em fa mal la panxa de riure!

    ResponElimina
  3. Jo aquí només hi veig un munt de residus que es podrien estalviar si els fabricants de camises pijes ho tinguessin una miqueta en compte. Però ja veig que no s'estan de res.

    ResponElimina
  4. MARTA Sí, sí, la veritat és que fa riure tota aquesta quantitat de coses inútils que, a més de no servir per res (doncs la camisa queda arrugada igual) donen feina :-))
    Nooooooooo, millor que no facin igual amb la roba de dona!! jeje
    Abraçades, guapa!!


    XEXU Tens tota la raó, una manera totalment absurda de crear residus. S'ho podrien estalviar tot.
    De fet, jo he separat bé el plàstic del paper i el cartró (cadascun al seu lloc corresponent)i les agulles les penso aprofitar...
    En quant al concepte de camises "pijes", doncs no sé què dir... la "pija" no és precisament el tipus de roba que entra a casa meva, la veritat, ni per gust ni per butxaca.
    Vull dir que aquesta forma de "presentar" les camises és la que es veu quasi bé a tot arreu...
    Una abraçada :-)

    ResponElimina
  5. Déu n'hi do! No sóc gaire amant de les camises, però ara encara menys...

    ResponElimina
  6. P-CFACSBC2-V Fas bé, fas bé :-))
    Ell perquè les ha de portar "per nassos" a la feina, que si noooooo...
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  7. ¡Menudo trabajo! Igual podrían salir más baratas sin tantas cositas y el trabajo de ponerlas, claro que igual no quedarían tan bien estiraditas.Un saludo.

    ResponElimina
  8. ostres Assumpta, un post molt didàctic... me n'adono que mai he agafat una camisa d'home acabada de comprar i l'he posat a la rentadora, pq no sabia tot aquest elaborat procès :-SS, però gràcies per l'explicació pq sinó potser algun dia ho haruia posat tot plegat (sense ni desplegar) a rentar i.... :-(((

    ResponElimina
  9. Mare meva com t'ho has fet per a indicar-ho com has fet! genial... i saps? així es deixa perfecte... i a mi no em vas comprar camises o què????

    ResponElimina
  10. Sos muy paciente!!! Yo me cansé solo de leer todo lo que sacaste de esa camisa.
    Se lo dejo a él para que lo haga ¡seguro!..ja

    besitos.
    Vero

    ResponElimina
  11. Pel preu de tres n'has tingut, bé, el teu marit, quatre. Divertida l'entrada. Així que tu ets de les que renten la roba abans d'estrenar-la? Vigila amb que ho fas, podries no arribar a estrenar-ho.

    ResponElimina
  12. Tens tota la raó del mon, es tot un muntatge preparar una camisa perque sigui bonica als ulls dels clients, quan arribes a casa et dones compte de quantes coses hi han de mès, peró si nomès volem comprar una camisa, i total per llencar-ho.

    Bona observadora. Salut

    ResponElimina
  13. RAQUEL Pues mira que has dicho una gran verdad!! :-) porque todo esto cuesta un dinero... total para tirarlo!! :-))
    Y nooooo, no creas que queden bien estiraditas, no. Las arrugas salen dentro jeje
    Un abrazo!!!


    BRUIXOLETA Jajajaja si poses una camisa així dins la rentadora sense desplegar, veuras com surt tot plè de trossos de paper i cartró!! :-))
    La veritat és que volia fer l'article per riure i, al mateix temps, si m'he entretingut a medir-ho i tot és per demostrar la inutilitat de tot això... I jo encara ho reciclo, però la quantitat de gent que ho tirarà tot junt a les escombraries!!
    Jajaja m'has fet riure amb lo de didàctic :-))
    Mil petons!!!


    CESC Jejejeje... M'hauries d'haver vist amb la càmara fotografiant-ho tot i amb el regle medint peça per peça :-)))
    La veritat és que quan vaig desfer la primera i vaig veure tot el que "sortia" em vaig empipar (perquè a més, costa de treure, eh? jajaja) però després he pensat fer-ho com en broma perquè si no tenim sentit de l'humor malament, eh?... Mira, dos plàstics i dos cartrons tan sols pel coll!! :-))
    Jejejeje... molt bé, ja et compraré una camisa, no vull que et queixis, la vols blaugrana?? :-))
    Abraçaaaaaades!!!


    VERÓNICA Lo que ocurre es que cuando abrí la primera y vi todo el trabajo, entonces pensé en el blog (jajaja) y me dije: De aquí sale un artículo, seguro!!
    Uy, no, no... que si le dejo que lo saque él se carga la camisa seguro, eh? :-))
    Él que prepare unos sandwiches para cenar, que se le da muy bien :-))
    Un abrazo!!!


    JOANA Si?... ostres, que jo sóc de lletres... jajaja... si, alguna cosa així deu donar, suposo que em va sortir una camisa gratis :-)) Per això aprofito sempre aquestes "ofertes" per comprar la roba :-))
    Calla, calla, que una vegada ja em vaig "encongir" un jersei meu abans d'estrenar-lo... aisssss
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  14. JOAN Certament ha de ser complicadíssim posar-ho, eh?
    Les camises queden bé "per fora" i suposo que son més fàcils de posar a les estanteries de les botigues i tal... però quatre coses al coll!! dos cartrons i dos plàstics!! La veritat és que no té cap sentit. En fi... :-)
    Una abraçada, Joan!!

    ResponElimina
  15. jeje, ja ho vaig veure això quan li regalava camises al meu pare. Almenys aprofitaràs les agulles de cap no per fer les teves manualitats? jejeje. Petonets maca!!!
    El madrit ha guanyat... quina llet que tenen sempre

    ResponElimina
  16. Assumpta,
    et proposo un repte:
    Aviam què ets capaç de fer amb tot el que treus de desembalar una camisa. Una manualitat? Un kit de supervivència? Una queixa al diari?

    Vinga, que tanta feinada ha d'anar a un lloc o altre, no pot acabar a la bossa de la brossa o del reciclatge, jeje

    ResponElimina
  17. Les camises costarien un 50% menys si no duessin totes aquestes andròmines inútils! Espero que no t'hagis punxat! (jo en sóc especialista :-(

    ResponElimina
  18. ...tu saps el que pots arribar a fer amb totes aquestes coses???? Cintes i papers i més cintes i més papers!!! oooooh!!!! I el millor de tot és que aquesta llista està multiplicada per quatre! ...o és el pitjor...

    ResponElimina
  19. Ostres ara entenc perquè tenen el preu que tenen!!! Valen més tots aquests artilugis que la camsia n si!!! Quina feinada!

    ResponElimina
  20. La mare del Tanoooooo!!! GdrowtiffWgrrVP**DFwOT!!!!!!!!

    Què jo no dic parauloteeeeessss grrrrrr

    Havia escrit una resposta per Instints, Montse, Ferran, Núr i Finestreta... i ha desaparegut!! :-((

    Blogger lleig!!! :-(((

    Apa, Assumpta, torne-m'hi!! :-)

    ResponElimina
  21. jajajajaja quina rao tens !!!!! jo crec que ho fan dificil perque saben que som nosaltres les que les desempaquetem, si ho fesin ells, ho farien mes facil, jijiji, encara que jo seguire deixant que sigui ell qui les obri!!!!
    Un post genial i divertit!!!
    Petonsssssss bonicaaaaaa

    ResponElimina
  22. Segon intent de resposta a Instints, Montse, Ferran, Núr i Finestreta :-))

    INSTINTS Siiiii jejeje les agulles de cap és l'únic que he aprofitat :-)
    La veritat és que es passen molt!!
    No pateixis pels merengons... nosaltres guanyarem demà i, a sobre fent un partidàs!! :-))
    Petons, guapa!!!


    MONTSE Aiiiii aiiiiii que em renyaràs!!
    Que ja ho he tirat tot... ai, ai... tot menys les agulles de cap. I mira que normalment aprofito cartolines i això... però aquesta vegada m'empipava tota la feinada que m'han donat i...
    Ai... jejeje... no em renyis, no... que t'he posat un post de felicitació al·lucinant al teu blog fa no res :-))
    Abraçades!!!


    FERRAN El que més empipa és que a tothom li molesta haver de treure això... que és perd bastant de temps!! I a sobre, va directe al rebuig... Ai!
    No, no m'he punxat! :-)))
    Ja vigilo, ja vigilo... vigila tu també la propera vegada, eh? ;-)
    Abraçades!!!


    NÚR Ai, ai... et dic el mateix que a la Montse!! :-))
    Mira que arribo a ser burra, eh? Només he salvat les agulles de cap... el demés ja no ho tinc (ben reciclat això si, eh?)
    I és que em fa ràbia ara, eh? perquè ARA, justament ARA comencen a venir-me idees per les cartolines!!
    Ai, Assumpta, quin cap!!! :-)))
    Petons!!!


    FINESTRETA M'agradaria saber el cost de tot això, eh? Tens raó :-)
    Ara bé, per la gent que ho posa, doncs és una feina... sí, més val que ho pensem així, perquè si no és ben bé una solemne tonteria posar tot això (quatre peces tan sols pel coll!!!)
    Petons, guapa!!!

    (i ara ho copio abans d'enviar-ho... per si un cas)

    ResponElimina
  23. M.TERESA Prefereixo fer-ho jo, eh? jajaja... mira que me'l estimo mooooolt, però de traçut no n'és gens ni mica... alguna de les agulles faria forat a la camisa, segur!!
    Prefereixo que baixi a comprar al Mercadona i jo ja vaig treient les agulletes jeje
    Petonassos, guapa!!!


    JORDI CASANOVAS Jo tampoooooooc jajaja!!
    Però jo parlo per mi, eh? Res, res... no suporto els punys de les bruses ni els colls camisers... em fan nosa... no, no... jo sempre vaig amb coses de punt :-))
    Però ell les ha de portar "sí o sí" per treballar...
    Abraçades!! :-))

    ResponElimina
  24. Sé lo que és fer això i és tota una aventura... podrien fer-ho més fàcil. I fer servir menys plàstic i paper, dic jo.

    ResponElimina
  25. BAJOQUETA Just vinc del teu blog!!! :-)
    A mi el que m'ha deixat parada és que tan sols al coll hi hagi QUATRE peces!!: dos de cartró i dos de plàstic, quan estic absolutament convençuda de que amb els cartronets sols ja aguantaria (suposant que fos important vendre les camises plegades així)
    Abraçades!! :-)

    ResponElimina
  26. Assumpta.
    que lindo el himno !!
    Anoche llego mi prima de Valencia..visita nuestras tierras y me contó las cosas bellas que hay en el corte ingles.Y que hay temporadas buenas para aprovechar.
    Bien sujetas vienen las camisas.
    Y está perfecto que las laves antes.Yo también lavo todo antes de usar.Y ni hablar la lencería.¡¡me da fobiaa !!jajaja besos

    ResponElimina
  27. La verdad que desarmar las camisas es una verdadera lata y ni te cuento sino quedan bien y hay que cambiarlas volver armarlas, por Dios y ni te cuento si pierdes las alfileres jajaja!!Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  28. Creativitat aplicada a la pràctica de desplegar la camisa i fer una estadística de tot el material que porta el seu plegat.I ja estic intrigada per veure, què ens aportaràs la segona part...
    Això només se't pot acudir a tu, que ens tens acostumats a reportatges, de minuciós detall i tota mena d'explicació, de qualsevol cosa...Ets fantàstica!!
    Sobre las imatges et diré que, m'agraden molt!!... Quin bon gust has tingut per crear-les d'aquesta manera tan artística!!
    Enhorabona!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  29. Molt bona deconstrucció!!
    I mai se us han deixat el xip antirobatori posat??? A mi una vegada em va passar. Vaig comprar una camisa per un ex, per un casament que teniem i se'm van deixar el xip. Quan vaig passar la porta va pitar però van inspeccionar una altra dona i quan vaig arribar a casa i se la va volet emprovar...violà!!! tenia el xip! Per intentar-lo treure el què va costar!!! gairebé trenquem la camisa!

    ResponElimina
  30. MARISA, el rincón de mi niñez Jejeje le puse himno al blog y añadí también el himno de mi Barça :-)
    Ah! Si tienes familia en Valencia seguro que conocen El Corte Inglés y las épocas para comprar sin que salga tan caro jeje
    Siiiii!! Me has hecho reír con el uso de la palabra "fobia" porque eso es exactamente lo mismo que siento yo!! jejeje. Sería incapaz absolutamente de estrenar una pieza de lencería sin haberla lavado previamente :-)))
    Besotes!!!


    TÍA ELSA Uyyy!! jajaja tener que volver a armarlas sería absolutamente imposible para mí :-)) ¡¡Afortunadamente no me ha ocurrido nunca!!
    Besazos!!!


    MONTSE Ostres!! Gràcies!! :-))
    Quan em senti tristota vindré a llegir les teves paraules i em donarà una pujada d'ànim segur :-)) Ets molt maca, Montse!!
    Doncs tinc un parell d'idees per la segona i la tercera part jeje... a veure com sortira.
    Una abraçada enorme!!!


    RITS Jajajaja Deconstrucció! Molt bó!! :-))
    Ostreeeees, doncs encara com ho vàreu poder treure!! A mi no m'ha passat mai, però a uns amics els hi va passar amb un anorak d'un petit i quasi el trenquen!
    Ai, m'imagino la pobre dona allí mirant-li les bosses i vosaltres sortint amb la camisa jeje :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  31. Tu facilidad para resaltar las cosas pequeñas me maravilla. ¡Cuántas camisas compradas en rebajas del Corte Inglés, ya sabes eso lleva 3 y paga 2 por x euros, he desmembrado sin encontrarle la gracia que tú le encuentras!
    Pero veo que hasta eso tiene su lado entretenido y mágico. ¡Si hasta las fotos parecen interesantes!
    Pues, nada; a mandar. Sigue así.

    ResponElimina
  32. Supose que en el preu van incloses totes eixes coses no sé si innecessàries.
    En fi, heus ací la sofisticació feta camisa.

    ResponElimina
  33. MIGUEL ÁNGEL Ya ves, amigo mío, en que cosas pierdo el tiempo :-)
    Seguro que tu modo de desmembrarlas es mucho más práctico que el mío... y, sin embargo, tus palabras me han hecho sonreír y eso siempre, siempre lo agradezco mucho :-)
    ¡¡Un abrazo!!


    JERONI MALEUFF Segur, segur que les cobren, Jeroni... i no serveixen per res més que per fer perdre el temps i la paciència... o per buscar-li una mica de gràcia i fer-ne un article al blog :-))
    Abraçades!!!

    ResponElimina
  34. I les cintes no les vas guardar a mes a mes de les agulles?? Poden servir per qualsevol projecte de patchwork o com tires per a un agafador. Jo tinc una capsa nomes de cintes i qualsevol trocet pot ser util.

    Sobre els colls que et queixes tant, li posen tantes coses perque no es deformin, no hi ha res pitjor que veure una camisa amb el coll aixafat per les altres camises.

    PS: jo tambe les rento ;-))

    ResponElimina
  35. VERO Holaaaaa :-))
    Bé, he d'aclarir que les cintes posava "Emidio Tucci"... no eren cintes totalment llises, eh? ;-) Això sí, semblaven de bona qualitat jeje (fixa't, per acabar a les escombraries!!)

    En quant al coll... doncs si, d'acord peroooo QUATREEEEEE? què pot aguantar el cartró que no aguanti el plàstic? No sé, no sé... jo trobo que molta cosa és inútil. Que les tinguin desplegades i en penjadors :-)

    Ai, què bé!! Veig que no sóc l'única que les renta!! :-)

    ResponElimina
  36. Ha ha ha!!!
    Veig força paral·lelismes entre els nostres blogs i el punt de vista a l'hora de fer els posts, quedaria lleig si et dic que m'agrada per això?
    ;-)
    Compte amb la feinada que dóna desfer les camises!
    Quina mandra m'ha fet només de veure-ho, sempre m'ha semblat exagerat tot això de les agulles, però motius tindran.

    Per cert, també he vist la foto de les alicates per obrir un tap, acte que he usat amb alguna ocasió també, deu ser que sóc dèbil...

    I ja aprofito per dir-te que em trobo millor del refredat i em queda un xic de mal de coll que no crec important.

    Ens llegim!

    PS: Des de la primera vegada que em va passar el mateix que a tu amb blogger i els comentaris d'error que abans de publicar un comentari, selecciono tot i dic copiar, per si falla poder enganxar-lo de nou... imagino que a hores d'ara ja ho sabràs...
    ;-)

    ResponElimina
  37. SERGI Holaaaaa!!
    Benvingut a l'arxiu dels posts del passat :-))
    Em fa molta gràcia que hagis passat per aquí (ostres has passat pel passat jeje)
    Noooo, no queda gens lleig que diguis això, de fet jo també ho he pensat alguna vegada :-) tot i que reconeixo humilment que moltes vegades la teva ironia és d'un nivell més elevat que la meva. El teu article amb la carta per donar de baixa el mòbil, per exemple, era de matrícula d'honor (ja et vaig comentar que li vaig explicar al meu marit i ens varem fer un fart de riure)

    M'alegra que estiguis millor del refredat, però noi, t'ha durat molt, eh? a veure si et cuides una mica més :-))

    En quant a això de copiar ho faig normalment :-)) però tan sols que algun dia m'oblidi de fer-ho... apa!! ja l'hem espifiat i surt l'error :-))

    Ens llegim!! :-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!