- Mira, papa, una cadira!
- On, nina?
- Allà! –indica amb son dit- al riu... a l’aigua!
- Ai, sí! Va doncs, som-hi, a buscar-la i cap a casa!
- Quina sort! Ja són cinc, oi papa?
- Si, nina, cinc... Ai la mama, com riurà! I tant! Surt molt barato això... Tota la sala moblada amb trastos trobats a llocs curiosos!
- Trastos no, papa... són antics i prou –riu la filla.
- La taula la vam trobar al barranc, la butaca groga al camí, la butaca marró sota una cortina foradada i ara... saps? voldria una taula auxiliar on posar l’ordinador nou...
Ostres, tu, ni una "e". Jo ho he intentat i no he pogut :D
ResponEliminaQue maco el text, i que senzill!
ResponEliminaAquesta família s'ha llegit el Tot s'aprofita de Pere Calders, són ben apanyats
ResponElimina:)
Està bé però hi ha la paraula aquEsta que te una E.......a corregir sinó en tibau et renyarà
ResponEliminaOstres, quina crack, Assumpta. Si no fos que estic KO (ja saps a quina hora he començat amb l'ordinador, avui, oi?) i que no em veig capaç...
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tots per passar i deixar els vostres comentaris!! Animeu-vos a provar, és divertit!! (FERRAN, tu demà que ara has d'anar a fer nones) ;-))
ResponEliminaI unes "gràcies" més especials a en GARBI, que s'ha adonat que se m'havia colat una "E" i m'ha avisat... i ho he pogut arreglar ;-))
Molt ben trobada, la història! Com costa, eh, escriure sense es! :-D
ResponEliminaOstres! Assumpta.
ResponEliminaTot aquest mobiliari aniria bé per l’hort
Si ho llegeix l’E del Jordi de la banyera, s’enfadarà de no veure cap “E”
Un bon relat!
moltes gràcies per la participació , tot i la dificultat afegida
ResponEliminaQue bonic! Que dolç Assumpta!
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Jo també recullo coses dels contenidors! M'encanta.
Li diràs a la nena que en tinc una de taula per ella?
No hi ha cap "e"! Amb la de coses que la gent llença, de debò que es pot tenir tota una casa moblada! Sembla que la gent no valora el que té. Veu una cosa nova i la vella a fer punyetes.
ResponEliminaMuy bueno Assumpta, me gusto el relato. Besos tía Elsa.
ResponEliminaMolt bo Assumpta! t'ha sortit molt bé enginyós i divertit!
ResponEliminaT'ha quedat molt bé i això que aquesta en Tibau ens l'ha posat difícil. Però estic d'acord amb tu, com més difícil més divertit. ;-D
ResponEliminaPer cert, saps que un conegut meu ha moblat tota la seva caseta del tros amb el mateix procediment que la família protagonista de la teva història? I no són mobles fets malbé que n'hi ha que són més nous que els que jo tinc a casa, potser part de la culpa de la crisi que estem passant la té aquest malbaratament que vam viure no fa gaires anys. Ui!, m'ha quedat molt filosòfic això! ;-))
M'agrada veure l'enginy d'aquesta família i d'aquest relat sense la "e".
ResponEliminamolt bo!!!! ben trobat i sense cap e!!!!
ResponEliminaVaig trobar que la cadira és de bon aprofitar!!!!
(ho vaig intentar però vaig desistir)
Pinta díficil escriure sense la e. T'ha quedat molt bé.
ResponEliminaEi, felicitats enderrerides pel c@ts eh?. Et vaig felicitar a la gala però em tant ade moviment és dificil veure-ho.
Per demanar que no quedi. Molt bo, Assumpta! I a més amb dificultat afegida.
ResponEliminaJA,JA,JA,JA....
ResponEliminaAixò d'escriure tan tard, te els seus unconvenients. Tant dir-me que us deixava tant intrigats, ara m'he mirat el relat i li faltaven dues frases!!!!!!
PERDONEU!!!
Després de l'aclariment, m'agrada molt l'escrit i mira que no es fàcil això de evitar la e. Molt bé!
ResponEliminaja veig que has tirat les E's al riu perquè algú les trobi. Trasto vell!!
ResponEliminaMolt divertit!
Moltíssimes gràcies a tots per deixar els vostres comentaris!! :-)
ResponEliminaÉs divertit això d'escriure sense alguna lletra, però també difícil... la prova és que, quan ja ho tenia repassat i ben repassat, se m'havia colat una "E"... Sort que en GARBI se'n va adonar i ho vaig poder corregir abans que entrés en JESÚS M. hehehe ;-))
Aquests entreteniments tenen l'al·licient que hem de fer servir el nostre enginy: ens hem d'esprémer el cervell mentre intentem esquivar els esculls que en qualsevol moment ens sorgeixen. Només per aquest fet és que, sense apercebre'ns, aprenem que, per escriure, hem de ser sempre conscients que les presses tenen gairebé sempre males conseqüències. els que es pensen que per escriure en tenen suficient pel fet d'haver arreplegat quatre idees, estan ben equivocats perquè escriure és, certament, desfermar-se, però també és saber-se contenir.
ResponElimina