Homenatge a Joan Solà

Quan abans d’ahir pel matí, en posar la ràdio per escoltar Catalunya Informació com faig cada dia, vaig sentir la notícia de la mort d’en Joan Solà em va afectar i, immediatament, vaig pensar en dos blogaires als quals he d’agrair que me’l van fer conèixer, en Joan Puig (Puigmalet) i en Víctor Pàmies... i vaig pensar que segur que ells estarien molt tristos amb aquesta pèrdua.

Des de molt joveneta, quan encara no es parlava de finançaments ni competències, ni tan sols m’havia passat mai pel cap la paraula independència, tenia molt clar que la llengua catalana era la meva i que jo era catalana perquè parlava català. Així de senzill ho veia jo. I el que també veia era que a l’escola ho havia de fer tot en castellà, de manera única i excloent i que, fins i tot el nom, el meu nom, no em deixaven tenir en la meva llengua.

Quan vaig llegir i sentir per primera vegada el mestre Joan Solà em vaig quedar meravellada en veure com es podien dir de forma tan clara i valenta una sèrie de veritats... i, tot i ser una absoluta ignorant en aquests temes de la lingüística, em va ser fàcil entendre’l i admirar-lo.

Aquests dies, molts blogaires li han dedicat els seus escrits... jo volia sumar-m’hi, però no sabia com fer-ho... Finalment he pensat que potser una bona forma seria repetir aquest post que vaig fer el 7 de juliol de 2009.

LA LLENGUA CATALANA

Mapa copiat del web del Consell de Mallorca.

Fa poc he llegit Mal de llengües de Jesús Tuson, professor de lingüística. Tot el llibre és una defensa de la riquesa que suposa la diversitat lingüística, de la dignitat de totes les llengües, tinguin molts parlants o pocs, tinguin un Estat que les defensi o no. Com diu ell “Les llengües humanes són objectes delicats i, si no els defensem i en tenim cura, poden morir, i morir amb elles una part substancial de la nostra memòria, potser tota la nostra memòria...”.

Més endavant expressa aquesta sensació que a vegades tenim els catalans d’haver de justificar per què parlem la NOSTRA llengua “... no ho fa per molestar els altres o per barrar el pas als parlants d’altres llengües, o per mantenir atavismes folklòrics; ho fa perquè ho ha de fer així, amb les mateixes raons amb què els molt milionaris parlen la seva llengua; que no la parlen perquè són molts, sinó perquè és la seva. I això no ho han de justificar els grans, ni ho haurien de justificar els petits...”

En aquest sentit d’amor per la nostra llengua, volia fer esment molt especial de la compareixença al ple del Parlament de Catalunya, el passat dia 1 de juliol, del lingüista Joan Solà, recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En la seva intervenció, va fer una molt interessant exposició de la situació actual del català, que va concloure amb aquestes paraules:

"Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més de sentir-se subordinat o escarnit per cap altre.
Les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona.
La llengua pròpia del país i de moltíssimes d'aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d'Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra."

Joan Solà i Cortassa.

Si voleu veure i llegir el discurs sencer ho podeu fer al bloc Gazophylacium, que el té tant en vídeo com en text. Val la pena.

--------------------

Ara, el mestre Solà ja no és entre nosaltres... però no ens hem de rendir, hi ha molta feina a fer!! Fer-la serà, doncs, el millor homenatge!! Gràcies mestre!!