En el darrer any he llegit bastants llibres d’aquest autor, amb un balanç força positiu doncs trobo que tenen com a característica comuna que no són complicats de llegir i que són entretinguts. L’autor et sap mantenir interessat en el tema del que tracta i vas avançant ben ficat dins la història. Ara bé, fins ara, a cada un d’ells hi havia trobat un o més súper-judicis explicats d’aquella manera (que a mi m'encanta) que “ja veus la pel•lícula”... l’advocat, el fiscal, el jutge, els membres del jurat, els interrogatoris... En aquest darrer, no és així. Tot i que els protagonistes estan relacionats amb el món del Dret i, de passada es poden citar alguns judicis, aquests no formen part de la trama principal. Per tant, em va semblar curiós i per això vaig decidir fer-ne la ressenya.
En Ray Atlee és professor de Dret a una Universitat de bastant prestigi, té un bon sou i un nivell de vida que li permet viure bé. Fa poc que s’ha divorciat i viu sol. Té un germà, més jove, que ha tingut molts problemes amb l’alcohol i les drogues. Ha passat diferents períodes de rehabilitació però sempre acaba tornant a caure. Els dos germans gairebé no tenen cap tracte i fa anys que no es veuen.
Un dia, en Ray, rep una carta del seu pare, jutge retirat a Clanton, Mississippí, el qual, vell i molt malalt, sabedor que li queden pocs dies, vol parlar amb els seus fills abans de morir.
Quan en Ray arriba a la vella casa familiar es trobarà amb una situació absolutament inesperada... Ha fet tard i el pare ja ha mort. A la casa no hi ha ningú més (el Jutge Atlee era vidu des de feia anys i vivia sol) i és ell mateix qui troba el cadàver, assegut al sofà, amb un breu testament on tot queda repartit pels dos germans...
Mentre pensa què fer... s’adona que dins d’un moble, hi ha unes capses plenes de bitllets... allí hi ha milions!!... D’on han sortit aquests diners? Eren del seu pare? Per què estan amagats? Què n’ha de fer? Fer com si no ho hagués vist? Declarar-ho a les autoritats? Explicar-li al germà quan arribi? Doncs bé, si ho voleu saber, haureu de llegir el llibre...
Vull comentar un detall que em va fer molta gràcia i és la repetició de personatges d’altres llibres... Tinc bona memòria i em vaig adonar que alguns dels noms que sortien jo ja els havia llegit... ho vaig comprovar i, efectivament, tenia raó: un advocat multimilionari, expert en plets contra grans companyies, surt a “El rey de los pleitos”, un altre advocat de Clanton i la una cambrera d’un cafè, surten a “Tiempo de matar”, que també es ambientada a la mateixa ciutat. Trobar-me de nou amb ells em va produir la sensació de que eren persones “reals”, vells coneguts ;-)
Una altra pregunta seria: què hauria fet qualsevol de nosaltres en cas de trobar-se en una situació així? Jo crec que, només per la por de no saber d'on provenen, ho ahgués donat a conèixer a la policia. I si són d'algun negoci brut? I si acaba portant més d'un problema?
ResponEliminaM'hauré de llegie el llibre per a saber l'opció escollida pel protagonista!
Pinta bé l'argument, però anem per parts, que tinc l'altre pendent. M'agrada això que dius al final, i està bé que surten personatges repetits de manera tangencial, és una picadeta d'ull als lectors fidels. Quan és el protagonista qui repeteix llibre està molt bé, però acabes pensant com pot ser que li passin tantes coses a aquell pobre home o dona.
ResponEliminaHe de començar amb en Grisham, ja ho sé. Calma.
Buf, no sé d'on treuria el temps per llegir llibres, jo, ara. M'he proposat posar-me aviat amb "2666", de Bolaño, i si aconsegueixo acabar-lo abans de la Pasqua de 2011 em dono per molt satisfet!
ResponEliminaLa teva memòria, Assumpta, m'ha deixat esglaïat i esmaperdut!
Bona ressenya, en prenc nota.
ResponEliminaSalut!!!
ALBERT B. i R..- Jo també ho hagués comunicat a les autoritats, n'estic totalment segura... no m'agrada massa ficar-me en embolics :-)) ... i més en aquest cas, que el protagonista ja té un bon nivell de vida.
ResponEliminaAixò, això, llegeix-lo :-))
XEXU.- Aquesta frase de "personatges repetits de manera tangencial" m'ha encantat! :-))
És que és ben bé com dius... una picadeta d'ull... perquè si, casualment, aquest hagués estat el primer llibre que hagués llegit, doncs no tindria ni idea que hi ha personatges que surten a altres llibres i no passaria res, però quan t'ho trobes, fa molta gràcia. I no són tan sols els personatges aquests (a la ciutat de Clanton un advocat i una cambrera)... és que els locals: un restaurant, un saló de te i un de cafè... són els mateixos ;-))
Aquest té menys pàgines que Cámara de Gas! És el més curt de tots els que he llegit d'ell :-)
FERRAN.- Aquí està la diferència, xiquet, que jo tinc molt de temps lliure :-) Ja llegiràs en temps de vacances o en èpoques de menys feina :-)
No conec aquest llibre que dius... ja en faràs una ressenya cap a l'Abril de 2011 :-DDD
No era massa difícil recordar-ho. Quan vaig llegir que passava a Clanton, em vaig recordar de la ciutat, dels locals, la cafeteria, el restaurant... i vaig reconèixer el nom de la cambrera, de l'advocat... no sé, sortia sol :-))
MONTSE.- Moltes gràcies!! :-))
No sé si has llegit més coses de Grisham, però aquest és una mica diferent, per això es fa curiós :-))
Doncs jo no n'ha llegit cap d'aquest autor, però sembla interessant... a veure si m'animo a començar!
ResponEliminaDeu fer por, com diu l'Albert això dels diners... però l'opció és difícil. Jo no hauria pas pensat que el meu pare pogués tenir negocis bruts mai a la vida, però clar no tots els pares són iguals. :)
Me gusta mucho este autor también lei muchos libros de su autoria incluido este que comentas y ea asi tal cual decis, mantiene el interés se leé de manera fluida, además que uno se hace su propia película. Que lindo es saber que del otro lado del océano hay otros que disfrutan de los mismos libros.Besos tía Elsa.
ResponEliminaNo he llegit aquest llibre però m'ha fet gràcia comprovar en la teva ressenya que potser si que és veritat allò de que "no hi ha res nou sota el sol". :-))
ResponEliminaT'ho explico. Un pare que tenia dos pisos en va deixar al morir un a cadascun dels seus fills i un dels germans va trobar a la casa que li havia tocat una gran quantitat de diners que no va voler repartir amb el seu germà perquè eren a la "seva casa" i per tant eren seus. No sé com ho soluciona en Grisham a la novel·la però en aquest cas real que t'explico, els dos germans van acabar ben barallats. ;-)
Em sembla una bona pràctica, això dels personatges que van sortint en diferents obres. Com si fossin transversals.
ResponEliminaNo me n'he llegit mai cap (em sembla que la mare de la Utnoa se'ls ha papejat tots). Quin em recomanaries per començar?
P.S. La comprovació de paraules és "minses", com les meves lectures de J. Grisham...
*Sànset*
a mi també m'agrada aquest escriptor, i també vaig llegir aquest llibre, em va agradar.
ResponEliminaCARME.- Doncs crec que et podrien agradar :-)
ResponEliminaSón els típics llibres que segur que "els experts" mai qualificarien d'obres mestres de la literatura però que tenen una sèrie de virtuts que no qualsevol pot aconseguir: et mantenen interessat al llarg de tot el llibre, són distrets i estan força ben escrits :-))
A mi m'hagués passat igual que a tu, impossible que el meu pare hagués fet res il·legal o lleig de cap manera ;-))
TÍA ELSA.- Mi hermana hacía años que me recomendaba a este autor, pero yo no le hacía demasiado caso... hasta que la vi a ella hablar con un amigo bloguero y escuché lo bien que se lo pasaban recordando estos libros no me decidí... y ahora estoy contenta de haberlo hecho :-))
Jejeje el mundo es pequeñito ;-))
McABEU.- Ostres, quina gràcia m'ha fet aquest exemple!! :-))
De fet, a vegades la vida encara supera la ficció... Ara penso... I si el pare ja ho va fer així expressament? I si el pare no sabia que hi havia aquells diners? I si...? :-DDD
SÀNSET.- Per l'edat del teu cunyat, calculo que la mare d'UTNOA deu ser de la meva, més o menys (48) :-))
A mi em va fer molta gràcia reconèixer aquells personatges, em va donar una sensació com si el llibre em fos més proper ;-)
De tots els que he llegit n'hi ha dos que m'han agradat moltíssim: CAUSA JUSTA i CÁMARA DE GAS. També em va agradar molt LEGÍTIMA DEFENSA (aquest m'encantava... molt, molt) però al final fa un gir que va fer que tot i seguint-me agradant, no el pugui posar "dels millors"... però tant a ma germana com al meu marit (que també els han llegit) aquest gir el van trobar bé :-))
JOMATEIXA.- Oi que està força bé? ;-)) És una mica diferent dels altres, sense sortir-se totalment de la línia habitual dels Judicis :-)
Gràcies Assumpta. En prenc nota!
ResponEliminaSobre l'edat de la mare de l'Utnoa... t'ho haurà de respondre ella, jejeje.
*Sànset*
Hola ! Como estas tanto tiempo ??? que es de tu vida ? besooo
ResponEliminaEl que més m'ha agradat de tots els que he llegit de en Grisham. Ja ho sabies, oi?
ResponEliminaBona ressenya. A mi aquest autor de vegades m'enganxa molt i altres, m'ha avorrit. Aquest me l'apunto!
ResponEliminaEn temps passat ja en parlaves d'aquest autor i tu vas tenir la culpa de que en llegís jo amb un agraiment a tu per la bona estona que vaig passar. Ets un àngel donant consells ,,, Anton.
ResponEliminaSembla interessant, però jo ja estic cansat dels llibres de dret, així que no crec que me'l llegeixi. A més, la pila de llibres que et vaig comentar que tinc per llegir va en augment. M'hauré de duplicar.
ResponEliminaAdéu!
SÀNSET.- Ei, que no cal això de l'edat, eh? :-)) He pensat algú que pugui tenir fills entre "vint i picu" i "tretze" deu ser de la meva edat i ja està :-))
ResponEliminaJa em diràs si en llegeixes algun i si t'agrada :-)
FLORCHI.- Hija mía! Que no nos ponemos de acuerdo!! :-)) Te puse un comentario en tu blog, a ver si lo ves ;-)
JOSEP LLUÍS.- Siiii :-)) Recordo que mentre el llegies m'anaves dient que era molt bo i, sense dir-me res en concret, em feies venir ganes de llegir-lo :-))
KWEILAN.- A mi normalment m'agrada, només n'hi ha hagut un que m'hagi avorrit una mica: "El rey de los pleitos"... i el fet és que era molt interessant, però es feia llarg i repetitiu. Un bon argument però si tenia 600 pàgines, amb 400 hagués estat molt millor :-)
REBAIXES.- Doncs m'ha fet molta il·lusió saber que en vas llegir un per una ressenya meva, Anton! :-)) Gràcies!!
ALBERT.- Homeeee no pot ser que "ja" estiguis cansat dels llibres de Dret ;-))
Però això és un error que jo també feia: Quan ma germana em recomanava aquest autor jo li deia "si, apa, llibres d'advocats"... però has de pensar que no tenen res a veure amb el nostre sistema judicial, és com veure una pel·lícula i, a més, de les entretingudes... Et recomano "Causa justa" ;-))