Felicitats ara que fa tant fred el podràs estrenar! per cert acabes d'escriure un post al meu bloc ...he publicat la teva continuació del conte del gosset
Quina traça que tens, amb tot, noia.T'ha quedat molt maco!! I ara a lluir-lo tota satisfeta. Ja m'imagino que en aquests moments t'ho estaràs passant molt bé amb el Barça guanyant per tres a cero i amb tot el que encara queda de partit!!... Una abraçada.
XEXU.- A proporció de "l'obra" he tardat més jo per fer el jersei que el que puguin tardar per la Sagrada Família hehehe M'alegra molt que t'agradi!! :-))
ELFREELANG.- Avui mateix ja l'he estrenat... Anava tota contenta amb el jersei nou ;-)) Per cert... MIL GRÀCIES pel que has fet amb el meu comentari-relat... m'ha fet molta il·lusió! ;-))
OLGUEN DALMASAS.- Moltes gràcies! ;-) Aquest jersei és famós en aquest blog perquè m'he tirat més de dos anys per acabar-lo!! hehehe De tant en tant "recordava" per on anava ;-)
NOVESFLORS.- Uaaaaaaaau!! Gràcies!! :-DD
GARBI24.- Hahaha no sé, no sé... potser perdria la gracia, que una no és cap model, no ;-))
MONTSE.- Ai, quina gràcia em fa veure't a aquestes hores, tu que sempre ets matinera ;-)) M'alegra que t'agradi, que tu tens bon gust hehe Al final 5-0!! :-))
Ma. VICTÒRIA.- Moltes gràcies! Tu sempre dius coses boniques! :-) La veritat és que m'he passat amb el temps hehehe però crec que ha quedat bastant bé... és alegre ;-)
FINESTRETA.- Hehehe... ui, de jerseis n'he fet un munt al llarg de la vida, això sí :-)) El primer que vaig fer potser tindria uns 15 anys i era una mica desastre, amb la llana molt fina i les agulles gruixudes, quedava suuuuuuuuper elàstic :-DD
CARME.- En Josep Lluís diu que em queda bé, però ell no sé si és massa objectiu ;-)) I tant que pots copiar-lo!! (De fet, jo em vaig inspirar en un que vaig veure a una noia que passava pel carrer hehehe)
Molt bonic, no pateixis pel temps que has trigat, sino en que ha quedat molt maco. Mai s'ha d'explicar el temps ni els errors que nomes la que el fa coneix.
Doncs no podies acabar-lo en millor moment, just ara que fa aquest fred! Jo ahir em vaig acabar una armilla que m'he fet de color fúcsia (jo sóc més de las branca dels vermells/roses, que dels grocs/marrons. De fet una recepta meva comença amb aquestes paraules: "No m'agrada el color carbassa."). No sóc gaire fredolica, i no m'agrada portar gaire roba a sobre, però les armilles m'agraden perquè si tinc el cos calent, ja no tinc fred, encara que vagi en mànigues de camisa.
La combinació dels colors ha quedat molt maca! M'ha recordat una bufanda que vaig fer ja fa anys.
La feina ben feta no fa destorb. Encara que trigui. I enhorabona, que és molt bonic i segur que és comodíssim... i amb el fred que fa, et deu anar de conya!!
SARGANTANA.- Tens tota la raó!! ;-) Ahir me’l vaig posar amb uns pantalons blau marí (tipu “texans” però com de pana)... és que jo sempre vaig amb roba còmoda... però com té tants colors, lliga amb tot ;-))
SÀNSET.- Mira que a vegades hi penso, eh? Si m’hi dediqués encara en trauria algun dineró que jo estic a l’atur i em vindria moooolt bé fer alguna coseta... El problema és que sóc lenta... Vols una bufanda? M’ha sobrat llana de tots els colors! Te la faig per... 10 Eurus és molt? Feta a mà, eh? que té molt més mèrit! :-)
McABEU.- Sí, per això em vaig posar les piles la setmana passada perquè vaig pensar que si no aprofitava aquesta petita “onada” de fred seria imperdonable! ;-)
VERO.- Hehehe tu si que saps ben bé la història d’aquest jersei ;-) Recordes que, durant un temps, el vaig tenir a la barra lateral del blog per veure la seva evolució? Al final el vaig treure dissimuladament hehehe Em fa il•lusió que l’hagis vist! ;-)
CROMLEC.- Moltes gràcies! ;-)) Feia molt de temps que el tenia començat i em vaig dir “o ara o mai” hehe... No és difícil de fer perquè tota l’estona és el mateix punt... N’he fet amb trenes o dibuixos ( mira aquí ;-) i llavors sí que és més difícil, però aquest la gràcia està només en anar canviant el cabdell de llana i ja està ;-)
JOAN.- Ahir havia d’anar a parlar amb una persona per un tema important i un amic que havia vist (per foto) el jersei, em va dir “posa’t el jersei optimista” ;-) Ara m’hi has fet pensar amb això de les “franges alegres” hehe Fa il•lusió portar una peça de roba feta per un mateix ;-)
TIRANTLOBLOC.- Hahaha :-) El cert és que he tardat tant en part també perquè quan començava a fer bon temps el deixava... No es pot fer mitja amb llana a l’estiu! És com posar-te una manta al damunt! ;-)
EL PORQUET.- Gràcies!! ;-) La veritat és que fa anys vaig veure pel carrer una noia que en duia un de semblant i em va donar tan bon rotllo que vaig decidir que en volia un de molt semblant (o sigui, és un “plagi” hehehe)
MARGARIDA Les armilles són molt maques! a mi també m’agraden molt i, justament pel motiu que tu dius, si ja t’escalfen el cos, doncs els braços no cal tant... però com jo sóc molt més fredolica que tu, m’agraden per la tardor o pels dies d’hivern poc freds :-) En quant als colors, combinats segons com, m’agraden tots... clar, potser un jersei tot taronja no me’l posaria, però combinat amb algun altre to, no tinc manies hehe Hauràs d’obrir un blog de manualitats per poder ensenyar les teves labors! ;-)
ÒSCAR.- Hehehe ets un sol! ;-))
TU, JO I L’OTIS.- Sí, aquest és un cas clar de no estressar-se en fer les coses hehe... o bé, també podríem dir “poc a poc i bona lletra” ;-) És comodíssim, i suau, i calentó... ;-))
MONTSE.- Uuuui, no! Si poso foto meva amb el jersei, la cosa perdria molt, pobre jersei! ;-)) El cert és que és un jersei que genera cert optimisme al seu voltant (Deu tenir poders màgics!) ;-)
KWEILAN.- Moltíssimes gràcies!! ;-) La veritat és que és tot punt normal i corrent (una del dret i una del revés) no tinc cap excusa per haver tardat tant... bé, sí... tinc un blog :-DD
JAUME.- Moltes gràcies! :-) La veritat és que en veure les previsions del temps vaig decidir fer un sprint final, per poder-me’l posar aquests dies ;-)
CONSUELO.- Crec que varem agafar una troca de cada color dels que tenien allí, al Corte Inglés ;-))
RAFEL.- En aquests moments a Reus està plovent força, fins i tot trona... i pensar en jerseis de llana és tan agradable! ;-))
Has trigat tant com en fer la Sagrada Família, però ha valgut la pena, que bé que t'ha quedat!
ResponEliminaFelicitats ara que fa tant fred el podràs estrenar! per cert acabes d'escriure un post al meu bloc ...he publicat la teva continuació del conte del gosset
ResponEliminaMmmm...Que bonic t'ha quedat!! Espere que et quede bé!
ResponEliminaM'agrada.
Artista!!!
ResponEliminaMolt bé.......però...crec que posat queda molt millor. Li falta el "relleno"....;)
ResponEliminaQuina traça que tens, amb tot, noia.T'ha quedat molt maco!!
ResponEliminaI ara a lluir-lo tota satisfeta.
Ja m'imagino que en aquests moments t'ho estaràs passant molt bé amb el Barça guanyant per tres a cero i amb tot el que encara queda de partit!!...
Una abraçada.
Què maco que és i que ben fet que es veu.
ResponEliminaQuè el gaudeixis.
Felicitats,
Veus tot el que aconsegueixes? ;)
ResponEliminaMoooolt maco! M'ha agradat molt. Segur que et queda molt bé! :)
ResponEliminaA veure si me'l copio... per mi! :) Fa molt temps que no faig mitja... però m'agrada fer-ne.
XEXU.- A proporció de "l'obra" he tardat més jo per fer el jersei que el que puguin tardar per la Sagrada Família hehehe
ResponEliminaM'alegra molt que t'agradi!! :-))
ELFREELANG.- Avui mateix ja l'he estrenat... Anava tota contenta amb el jersei nou ;-))
Per cert... MIL GRÀCIES pel que has fet amb el meu comentari-relat... m'ha fet molta il·lusió! ;-))
OLGUEN DALMASAS.- Moltes gràcies! ;-) Aquest jersei és famós en aquest blog perquè m'he tirat més de dos anys per acabar-lo!! hehehe
De tant en tant "recordava" per on anava ;-)
NOVESFLORS.- Uaaaaaaaau!! Gràcies!! :-DD
GARBI24.- Hahaha no sé, no sé... potser perdria la gracia, que una no és cap model, no ;-))
MONTSE.- Ai, quina gràcia em fa veure't a aquestes hores, tu que sempre ets matinera ;-))
M'alegra que t'agradi, que tu tens bon gust hehe
Al final 5-0!! :-))
Ma. VICTÒRIA.- Moltes gràcies! Tu sempre dius coses boniques! :-) La veritat és que m'he passat amb el temps hehehe però crec que ha quedat bastant bé... és alegre ;-)
FINESTRETA.- Hehehe... ui, de jerseis n'he fet un munt al llarg de la vida, això sí :-))
El primer que vaig fer potser tindria uns 15 anys i era una mica desastre, amb la llana molt fina i les agulles gruixudes, quedava suuuuuuuuper elàstic :-DD
CARME.- En Josep Lluís diu que em queda bé, però ell no sé si és massa objectiu ;-))
I tant que pots copiar-lo!! (De fet, jo em vaig inspirar en un que vaig veure a una noia que passava pel carrer hehehe)
a mes...te la sort de que *lliga* amb tot
ResponEliminaprecios!!
Ostres! per quant me'n faries un??? (la meva talla és la L... que els dolços han provocat la meva expansió tipus Corona d'Aragó al segle XIII)
ResponElimina*Sànset*
Queda xulo i, per aquests dies de fred, és d'allò més adient. :-)
ResponEliminaMolt bonic, no pateixis pel temps que has trigat, sino en que ha quedat molt maco. Mai s'ha d'explicar el temps ni els errors que nomes la que el fa coneix.
ResponEliminaEs molt maco i sembla ideal per aquests dies de fred. Suposo que es molt laborios i si las fet amb carinyo encara te mes valor.
ResponEliminaCaram, ha costat, però mira-te'l tu, amb les seves franges alegres. Felicitats, aquestes peces sempre tenen un valor especial, oi?
ResponEliminaSort que l'has acabat al mig de l'hivern... l'arribes a tenir llest al juliol i li has de tallar les mànigues!
ResponEliminaI ja pot venir el fred! Molt bonic, res a envejar a aquests dissenyadors d'ulleres de pasta!
ResponEliminaDoncs no podies acabar-lo en millor moment, just ara que fa aquest fred!
ResponEliminaJo ahir em vaig acabar una armilla que m'he fet de color fúcsia (jo sóc més de las branca dels vermells/roses, que dels grocs/marrons. De fet una recepta meva comença amb aquestes paraules: "No m'agrada el color carbassa.").
No sóc gaire fredolica, i no m'agrada portar gaire roba a sobre, però les armilles m'agraden perquè si tinc el cos calent, ja no tinc fred, encara que vagi en mànigues de camisa.
La combinació dels colors ha quedat molt maca! M'ha recordat una bufanda que vaig fer ja fa anys.
D'això se'n diu un jersei ben vital.
ResponEliminaS'escau per tu.
La feina ben feta no fa destorb. Encara que trigui.
ResponEliminaI enhorabona, que és molt bonic i segur que és comodíssim... i amb el fred que fa, et deu anar de conya!!
eh,eh,eh, te'l volem veure posat!!
ResponElimina(és magnífic pels dies grisos, segur que te'l poses i ho veus tot acolorit) ;)
Molt entretingut amb tants colors però t'ha quedat xulíssim!
ResponEliminaAssumpta, és preciós, molt alegre i sembla calentó. Ara que torna el fred t'anirà d'allò més bé.
ResponEliminacolors ben alegres!!!
ResponEliminaIdeal per aquest temps tan fred i ara gris.
ResponEliminaSARGANTANA.- Tens tota la raó!! ;-) Ahir me’l vaig posar amb uns pantalons blau marí (tipu “texans” però com de pana)... és que jo sempre vaig amb roba còmoda... però com té tants colors, lliga amb tot ;-))
ResponEliminaSÀNSET.- Mira que a vegades hi penso, eh? Si m’hi dediqués encara en trauria algun dineró que jo estic a l’atur i em vindria moooolt bé fer alguna coseta... El problema és que sóc lenta... Vols una bufanda? M’ha sobrat llana de tots els colors! Te la faig per... 10 Eurus és molt? Feta a mà, eh? que té molt més mèrit! :-)
McABEU.- Sí, per això em vaig posar les piles la setmana passada perquè vaig pensar que si no aprofitava aquesta petita “onada” de fred seria imperdonable! ;-)
VERO.- Hehehe tu si que saps ben bé la història d’aquest jersei ;-) Recordes que, durant un temps, el vaig tenir a la barra lateral del blog per veure la seva evolució? Al final el vaig treure dissimuladament hehehe
Em fa il•lusió que l’hagis vist! ;-)
CROMLEC.- Moltes gràcies! ;-)) Feia molt de temps que el tenia començat i em vaig dir “o ara o mai” hehe... No és difícil de fer perquè tota l’estona és el mateix punt... N’he fet amb trenes o dibuixos ( mira aquí ;-) i llavors sí que és més difícil, però aquest la gràcia està només en anar canviant el cabdell de llana i ja està ;-)
JOAN.- Ahir havia d’anar a parlar amb una persona per un tema important i un amic que havia vist (per foto) el jersei, em va dir “posa’t el jersei optimista” ;-) Ara m’hi has fet pensar amb això de les “franges alegres” hehe
Fa il•lusió portar una peça de roba feta per un mateix ;-)
TIRANTLOBLOC.- Hahaha :-) El cert és que he tardat tant en part també perquè quan començava a fer bon temps el deixava... No es pot fer mitja amb llana a l’estiu! És com posar-te una manta al damunt! ;-)
EL PORQUET.- Gràcies!! ;-)
La veritat és que fa anys vaig veure pel carrer una noia que en duia un de semblant i em va donar tan bon rotllo que vaig decidir que en volia un de molt semblant (o sigui, és un “plagi” hehehe)
MARGARIDA Les armilles són molt maques! a mi també m’agraden molt i, justament pel motiu que tu dius, si ja t’escalfen el cos, doncs els braços no cal tant... però com jo sóc molt més fredolica que tu, m’agraden per la tardor o pels dies d’hivern poc freds :-)
En quant als colors, combinats segons com, m’agraden tots... clar, potser un jersei tot taronja no me’l posaria, però combinat amb algun altre to, no tinc manies hehe
Hauràs d’obrir un blog de manualitats per poder ensenyar les teves labors! ;-)
ÒSCAR.- Hehehe ets un sol! ;-))
TU, JO I L’OTIS.- Sí, aquest és un cas clar de no estressar-se en fer les coses hehe... o bé, també podríem dir “poc a poc i bona lletra” ;-)
És comodíssim, i suau, i calentó... ;-))
MONTSE.- Uuuui, no! Si poso foto meva amb el jersei, la cosa perdria molt, pobre jersei! ;-))
El cert és que és un jersei que genera cert optimisme al seu voltant (Deu tenir poders màgics!) ;-)
KWEILAN.- Moltíssimes gràcies!! ;-)
La veritat és que és tot punt normal i corrent (una del dret i una del revés) no tinc cap excusa per haver tardat tant... bé, sí... tinc un blog :-DD
JAUME.- Moltes gràcies! :-) La veritat és que en veure les previsions del temps vaig decidir fer un sprint final, per poder-me’l posar aquests dies ;-)
CONSUELO.- Crec que varem agafar una troca de cada color dels que tenien allí, al Corte Inglés ;-))
RAFEL.- En aquests moments a Reus està plovent força, fins i tot trona... i pensar en jerseis de llana és tan agradable! ;-))
T'ha costat acabar-lo, però quan t'hi poses, t'hi poses. I és cert, et queda molt bé.:)
ResponEliminaJOSEP LLUÍS.- Hehehe què ets maco! ;-))
ResponEliminaSí que ha costat, sí... però per fi ja està! Iupiiiiii :-DD
Me gusta. Muy bonito el jersey. marina
ResponEliminat'ha quedat preciós! espero que ja l'hagis estrenat!
ResponElimina