Aquí hi ha un "cuentu"!

Una vegada, fa dotze anys i mig, el meu nebot gran, que actualment té quinze anys i llavors estava a punt de fer-ne tres, voltava pel menjador. No recordo què volia fer què li varem dir que segués a una butaqueta que hi havia. El nen tornà tot seriós dient “és que hi ha un cuentu”.

Efectivament, damunt el sillonet, hi havia un totxo de llibre, molt gruixut: La Regenta. Llibre que en Josep Lluís estava llegint per segona o tercera vegada i l’havia deixat allí.

Per un nen de gairebé tres anys, els llibres eren “cuentus” encara que, com aquell, tinguessin una barbaritat de pàgines i cap dibuixet.

La sortida ens va fer tanta gràcia que, des de llavors, moltes vegades entre “els grans” de la família ens referim a qualsevol llibre com a “cuentu”.

Els Reis han deixat, de moment, dos cuentus a casa meva: Jane Eyre, de Charlotte Brontë, per a mi i Sunset Park, de Paul Auster, per en Josep Lluís... però els Reis de Barcelona, arriben una mica més tard i encara no he acabat de decidir quin vull que em portin... a la llista tinc tres opcions principals:

- La trampa, de John Grisham
- El candor del Padre Brown, de G. K. Chesterton
- Temps difícils, de Charles Dickens.

Un altre que vaig veure i em va cridar l’atenció va ser un de relats de Roald Dahl, històries d’aquestes amb final sorprenent. En tinc un d’aquest tipus (Relatos escalofriantes) i em va agradar (una mica bèstia, però molt imaginatiu) aquest es deia quelcom semblant a “Relatos inesperados” però ves a saber si, essent d’editorials diferents, no em trobaria amb relats repetits... ho hauria de comprovar.

També em plantejo Sinhué l’Egipci, de Mika Waltari, però no ho acabo de tenir clar.

N’heu llegit algun dels cinc? En teniu referències?

De Mika Waltari acabo de llegir-ne un, “Juego Peligroso”, llibre curtet i entretingut, de “lladres i serenos”, que diria en McAbeu hehe... amb algun detall divertit, algun puntet enginyós, però sense massa pretensions, res de l’altre món. En canvi, he sentit a dir que Sinhué l’Egipci era molt bon llibre...



En fi, potser al final canvio totalment d’idea i no “demano” a la reina Mercè (ma germana) cap d’aquests cinc cuentus... És que vaig veure a l’Abacus un estoig de retoladors grisos (sí, tots grisos!) en diferent gama, amb punta tipus pinzell... una passada!... Ai, què triaré? ;-)