El primer que em va cridar l’atenció va ser com n’eren de diferents. Un de tapes toves, vell, fet pols. L’altre de tapes dures i més ben cuidat (tot i que comprat en una col•lecció d’aquelles de llibres quinzenals, que sortien molt bé de preu, a les que nosaltres érem força aficionats fa molts anys, igual que a fer enciclopèdies per fascicles... així tenim una Història Universal, Història de l’Art, Costumari Català...)
Però, a més, un semblava molt curt, un llibre ben primet i l’altre tenia aspecte de llibre mitjà...
Així doncs, m’he posat a recollir dades (jo gairebé mai m’avorreixo) que tinc la satisfacció de poder compartir amb tots vosaltres (sé que molta gent tenia interès per un estudi comparatiu tan ben fet com aquest)
ESTUDI COMPARATIU DE DOS LLIBRES IGUALS PERÒ DIFERENTS
Llibre de tapes dures que ja teniem a casa
Col•lecció: Obras maestras de la literatura contemporánea.
Editorial: Seix Barral
Págines: 219
La història comença a la pàgina: 5
Duració real de la novel•la: 214 pàgines.
Llibre de tapes toves
Ediciones GP
Difundido por Plaza & Janés S.A.
Págines: 181
La història comença a la pàgina: 3
Duració real de la novel•la: 178 pàgines.
Aquesta diferència és deguda a que les pàgines tenen diferent número de línies:
Llibre de tapes dures:
La gran majoria de les pàgines escrites senceres comprovades tenen 36 línies i algunes en tenen 35.
Llibre de tapes toves:
Totes les pàgines escrites senceres comprovades tenen 46 línies.
Però... les línies dels dos llibres. Tenen el mateix número de caràcters?
Per fer l’estudi, he triat 10 línies a l’atzar de cada un dels dos llibres i després he fet la mitjana aritmètica. Els resultats han estat:
Llibre de tapes dures:
Recompte de caràcters de les línies: 52, 52, 49, 50, 52, 51, 52, 49, 51, 50
Mitjana aritmètica: 50,8
Llibre de tapes toves:
Recompte de caràcters de les línies: 46, 51, 50, 53, 51, 51, 49, 54, 50, 51
Mitjana aritmètica: 50,6
O sigui que, en aquest cas, podem dir que les línies són pràcticament iguals.
Per acabar, unes imatges dels mateixos fragments (corresponents a les primeres pàgines, és clar, per no desvetllar res de l’argument)
Les fotos de color més clar corresponen al llibre de tapes dures i les de color més esgrogueït al de tapes toves.
Ah!! Per cert... ja heu passat pel blog de C@ts a fer les vostres propostes a la Millor iniciativa blogaire del 2010? Queden pocs dies!! :-)
Has fet una extraordinaria tasca de Sherloc Holmes comparant els dos llibres. D'aixó se'n diu ser meticulós.
ResponEliminaSalut
L'interliniat del llibre de tapes toves és clarament més estret que el de tapes dures, per això hi ha més línies per plana, i es poden aconseguir menys planes amb el mateix contingut.
ResponEliminaJa n'estàs segura de l'estudi de la llargada de la línia? Pensa que amb unes dades com les que tens, per posar la mà al foc de que són iguals hauries de fer un Anàlisi de la Variància dels dos conjunts de dades. Pensa-ho bé!
En la pàgina que ens ensenyes, amés amés de les diferències que has explicat. Un llibre té dos punt s i apart i l'altre només un. Han fet punt i seguit (per estalviar espai?)
ResponEliminaJOAN CANAL.- Ui, doncs no sé jo si sóc massa meticulosa... O sí. Segons per quines coses :-)
ResponEliminaPerò en aquest cas el que he fet ha estat passar una estona ben entretinguda ;-))
XEXU.- Sí, es nota bastant la diferència :-)
Jo he decidit llegir el de tapes dures, tot i que m'encanta llegir llibres que estan a punt de desmuntar-se, hehehe perquè és molt més còmode a la vista :-)
Ah! Això de l'anàlisi de la Variància aquesta, crec que tens raó... però he pensat que ho podries fer tu mateix hehehe
Aquí tens la formuleta:
V(X) = E [(X-E [X])²]
Quan hagis acabat, deixes el resultat en un altre comentari ;-)
CARME.- Ostres! No m'hi havia fixat!! ;-))
Quedes contractada pel meu Gabinet d'Estudis Bibliogràfics (no tenim massa feina, però riem molt hehe)
També hi ha una altre diferència que sí vaig veure i és que, tot i ser del mateix traductor, en el llibre de tapes dures han suprimit uns articles:
"LOS cabellos largos y castaños, LA cara insolente"
passen a ser senzillament
"cabellos largos y castaños, cara insolente"
O sigui que, justament, al de tapes toves és més llarg. Contradictori però real :-))
jajajajajja
ResponEliminaaquest post nomes es podia llegir a casa teva!!!
quand els hagis llegit tots, avisa..jo tambe tinc aquesta col.leccio i la del reno
quina epoca!!
mira...
http://ambullsdesargantana.blogspot.com/2009/04/no-son-best-seller.html
Ja era hora que algú fes un bon estudi de bibliologia comparada entre aquests dos clàssics exemplars de la mateixa obra!
ResponEliminaA primera vista és evident que és molt més interessant el més vell (i per això més usat). Acostuma a ser així. Només amb el disseny de l'exemplar ja està tot dit.
Els dos reprodueixen la mateixa traducció, de l'escriptor mexicà Alfonso Reyes. Va ser el primer traductor d'aquest llibre a l'espanyol, l'any 1922.
(per cert, aquest apunt hauria d'haver aparegut demà passat. Ara és "l'apunt que no va ser dijous").
Com assessor extern del teu "Gabinet d'Estudis Bibliogràfics" (tinc massa feina per dedicar-m'hi a jornada completa però també sóc dels que m'agrada riure molt :-D), m'atreveixo a ampliar el teu estudi comparatiu (ja magnífic per altra banda) perquè jo també el tinc aquest llibre, però en català.
ResponEliminaAixí que l'he anat a buscar i he arribat a les següents conclusions sobre el meu exemplar:
LLIBRE DE TAPES TOVES de la col·lecció "Seleccions del Cangur" (Edicions 62). Té 202 pàgines i la història comença a la nº 9 (193 pàg de text real). Amb 39 línies per pàgina i uns 50 caràcters per línia (aquests valors són aproximats, també deixo el càlcul de la variància a l'amic XEXU però quan tingui un moment, no hi ha pressa :-D).
Algunes dades curioses de la traducció catalana:
1.- L'autor és el mateix
2.- El títol és el mateix que en espanyol però en català.
3.- En canvi el traductor no és en Alfons Reis (com seria lògic) sinó el Sr. Carles Unterlohner Clavaguera.
Per acabar aquesta exhaustiva comparació et copio les tres primeres línies de l'inici de la novel·la: "El suburbi de Saffron Park era a la banda de ponent de Londres, espellifat i rogenc com un núvol il·luminat per la posta del sol. Tot ell estava bastit amb una mena de maó lluent...". :-))
D'això se'n diu "literatura comparada"?
ResponEliminaCaram quin estudi comparatiu!!! És impressionant!
ResponEliminaHahaha, boníssim ASsumpta! Aquest estudi és brutal.
ResponEliminaJo a vegades ho faig (sense arribar al teu nivell) amb els Tintins nous i els que jo tinc de fa mñes de vint anys! M'encanta!
Caram, l'estudi ja m'ha semblat gairebé excessiu, però amb les notes de'n Xexu em sembla ja quasi malaltís! Sou uns cracs!!
ResponEliminaAra he vist que el Reader no m'havia activat el seguiment del teu blog.... grrrr!!!!
ResponEliminaA veure si puc anar revisant els teus posts... que veig que has estat molt activa (ja m'estranyava no tenir notícies teves!).
Trobe que la col·lecció "Obras maestras de la literatura comtemporánea" la tenim molts. Jo vaig parar al número 100. Però crec recordar que era setmanal i no quinzenal.
ResponEliminaUna vegada vaig posar "Dràcula" com a lectura obligatòria per als meus alumnes. Un d'ells es queixà de la grossària del llibre:
-És que en té 345 pàgines!
-Hala! -va dir un altre- El meu en té més... 380! Ara jo haurè de llegir-ne més!
Si haguèrem disposat del teu estudi els haguera pogut demostrar que anaven a llegir el mateix. Com que no el tenia, vaig riure de valent de la ximpleria. Però no els va fer gens de gràcia.
:·D
SARGANTANA.- Hehehe la veritat és que a vegades em dóna per fer coses rares ;-)
ResponEliminaRecordo una vegada que el meu marit llegia un llibre molt llarg però amb espais i lletres grans i jo un no tan gruixut però "tot apretadet" i per voler calcular quin era, en realitat, més llarg, o demostrar que no hi havia tanta diferència entre l’un i l’altre, vaig començar a fer càlculs així i, com em va fer gràcia, doncs de tant en tant hi torno ;-) Fer-ho amb dos versions del mateix llibre em va semblar molt temptador :-DD
Eeeei, síiii!! He anat al teu enllaç i he recordat aquell post!! Són bons llibres, eh? ;-) A casa la meva mare n'hi ha bastants però no crec que la col•lecció complerta :-)
PUIGMALET.- Sabia que algú de la teva gran vàlua intel•lectual valoraria positivament aquest acurat estudi ;-))
Per cert, que he anat a l'enllaç que has posat i l'he trobat molt interessant! L'avi que vigila què pot llegir o que no el nét (hahaha aquest era de la meva corda!!) i el fet d'enquadernar en tapes dures els volums que així ho mereixien...
He d'admetre que no coneixia el traductor. Ara veig que era molt més encara...
Però quan l'article comença a posar trossos del llibre he deixat de llegir per no avançar-me res, que jo tot just el vaig començar ahir. Quan acabi tot el llibre tornaré a llegir l’article ;-)
McABEU.- Uaaaaaaaaau!!
MAC, ets un col•laborador excel•lent!! :-))
Les dades que aportes a l'estudi li donen encara més categoria!
- La comprovació de que l'autor és el mateix és importantíssima, perquè ens demostra que ningú altre es va apropiar d'aquest títol per fer una obra diferent...
- Veiem que els catalans som persones que, normalment, ens establim en un "terme mig", doncs la versió catalana té 193 pàgines de text real (ni tantes com 219, ni tan poques com 178) que, segur, que és la mida òptima per l’obra.
- Suposo que el Sr. Alfons Reis deuria estar molt ocupat i, per això, van donar el llibre a traduir a un professional... alemany?
La incorporació de les primeres línies del text en català és magnífica. Crec que t’hauria d’apujar el sou... si en tinguessis ;-))
M’has fet riure molt!! :-DD
TIRANTLOBLOC.- I tant! ;-)) hehehe tot i que també se li pot dir quelcom semblant a “qui no te feina el gat pentina” ;-))
FINESTRETA-. Gràcies, gràcies... Confio que serà una eina de treball boníssima per a futures generacions que vulguin tenir dades sobre aquesta obra :-DD
EL PORQUET.- Hehehe la veritat és que mentre ho feia em reia una mica de mi mateixa, però anava pensant tota l’estona en un post...
Però, i ara sincerament, la veritat és que fer aquestes coses té la seva gràcia, oi? Entenc perfectament que tu també facis comparacions entre edicions de Tintins (eeeei, el meu marit és un Tintinòfil també!!)
Jo li he dedicat alguns posts...
Mira aquí i aquí :-))
JOAN.- Hehehe una mica malaltís potser sí que és, eh? ;-)) Però divertidíssim!!
A en XEXU en MAC i jo l’estem esperant perquè ens calculi la Variància aquella, que tenim curiositat per saber-ne el resultat ;-)
PORQUET, segon comentari.- Jo no tinc reader... amb la llista de la barra lateral se m’actualitza tot... (a més, m’han dit que el Sr. Reader és del Madrid!!... sssshhhh no ho diguis, eh?) ;-)
JESÚS PÁRRAGA.- Si? Era setmanal? Pot ser... fa molts anys (encara érem solters i ja fa vint anys que som casats!!) el que sí estic segura és que eren tan sols cent volums (bé, qui diu segura, diu al noranta-nou per cent hehehe)
Ai què bona l’anècdota amb els teus alumnes!! ;-)) Ara sí que m’has convençut de la utilitat total i absoluta d’aquest estudi! (has vist el comentari d’en McABEU?, afegeix dades!) ;-)
Potser amb el meu comentari m'allunyo del tema central del apunbt però ... quí coi era Maria Castanya?
ResponEliminaSempre m'ho he preguntat. La quinta forca la controlo, fer més voltes que el 29, l'any de la picor i el tenir més cuento que en Calleja també. Però ... la Maria Castanya?
Òscar!!! Que no saps que s'ha inventat la viquipèdia??? :·P
ResponEliminahttp://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Casta%C3%B1a
Caram Assumpta, quina invetigació literària que li has fet al llibre!! I què, i què, ens el recomanes??
ResponEliminaGràcies Jesús!!!! :)
ResponEliminaVisca la Viquipèdia!!!
Tu si que compares, i no els que van a Lidl!!
ResponEliminacarai, Assumpta!!! quin estudi més detallat!!!!
ResponEliminaels llibres que tenen les pàgines tan atrotinades tenen un cert encant difícil d'igualar!
Quina passada d'apunt, Assumpta! M'has fet recordar aquesta col.lecció de Plaza i Janés: tots els llibres pràcticament iguals amb la lletra blava...i uns títols excel.lents.
ResponEliminaPero Assumpta , sos todo una detective eh!!!
ResponEliminaQue trabajito te buscaste !!
Muy buena la comparación.
Un beso y que calor hace en argentinaaaaaaaaaaa casi 40 grados.
T'han de donar un premi per aquest apunt o contractar-te ja! bon estudi comparatiu dels llibres i els seu format....per cert em vas deixar un comentari que és tota una narració!
ResponEliminaÒSCAR.- Veig que l’amic JESÚS PÁRRAGA ha solucionat el teu dubte d’una manera molt millor del que jo hagués pogut fer ;-))
ResponEliminaJESÚS PÁRRAGA.- Gràcies!! Et contractaria si no fos perquè ja t’hi tinc de contractat... sense sou, eh? Que aquí tot és voluntariat :-DD
TÚ, JO i l’OTIS.- Hehehe és el que fa tenir molt de temps lliure ;-) El dia que trobi una feina ja no podré fer aquests posts meravellosos!!
El llibre m’està agradant moltíssim... Llegeixo i al•lucino. S’ha de ser molt bon escriptor! Bé, tot just he llegit tres capítols, eh? però m’agrada, m’agrada :-)
ÒSCAR, segon comentari.- Així m’agrada, que segueixis els bons consells hehehe
OLGUEN DALMASAS.- Hehe una forma com una altre de passar el temps ;-)
El que passa és que com, tan aviat vaig començar a fer-ho, ja em va venir al cap que podria ser un post, doncs em feia gràcia ;-))
RITS.- A veure si alguna Universitat americana ho llegeix i em contracta per fer estudis d’aquests estranys ;-)
El problema d’aquest llibre és que les fulles amenacen en caure cada una que en passes, pobretes! ;-))
KWEILAN.- A vegades aquests llibres vells, col•leccions súper barates, antigues, llibres esgrogueïts, guarden autèntics tresors ;-)
A casa la meva mare n’hi ha bastants d’aquesta col•lecció i la meva germana de tant en tant me’n passa algun... Ara bé, la lletra jo la veig negra. Vols dir la lletra del text del llibre? ;-)
MARISA, el rincón de mi niñez.- Jejeje me lo pasé en grande preparando el post con esta comparación ;-)
Uuuui, 40 grados! ¡Qué calor!... ¿Querés que sople un poquito de aire fresco para allá? Aquí estamos ahorita mismo a 3 grados... Dentro de unas horas probablemente llegaremos a cerooooo ;-))
ELFREELANG.- Gràcies, gràcies pel vostre suport a aquesta mena d’estudis tan interessants ;-) Ja li he dit a la RITS que m’agradaria que em contractessin d’alguna Universitat americana ;-))
Uaaaau el teu post!! És que em va agradar MOLTÍSSIM!! Justament acabava de llegir “Tots els contes de Nadal” de Dickens, m’hi va fer pensar i fiiiiiiiuuuu va sortir aquell comentari tan llarg ... Vas fer un relat bo, molt, molt ben buscat! ;-))
I quin dels dos formats t'ha agradat més?
ResponEliminaPero que trabajo te has tomado jaja! lo bueno que la traducción es igual, o sea que el de bolsillo no está resumido.
ResponEliminaPdta: de que va eso de iniciativa 2010?
D'aquí al CSI hi va un pas ben petit, petit.
ResponElimina;p
*Sànset*
ALBERT B. i R..- El que estic llegint és el que té més pàgines perquè, en ser l'interlineat més ample, és més agradable de llegir. Però ja que els tenim tots dos, el meu marit ha començat a llegir l'altre hehe i ara tots dos estem amb el mateix llibre al mateix temps :-))
ResponEliminaTÍA ELSA.- Sí, viendo los dos libros, uno al lado del otro, parece mentira que haya el mismo texto jejeje pero es así ;-))
Esto de la Iniciativa 2010 es uno de los dos premios anuales que concede C@TS para los blogs en lengua catalana. En verano premia los mejores blogs en diferentes temas (mejor blog deportivo, mejor blog de imágenes, mejor blog literario, etc.) y en invierno (ahora aquí es invierno) concede un único premio a la mejor idea participativa: proponer un concurso de relatos, un juego, mostrar fotos de nuestro ordenador... el año pasado había una muy bonita de escribir un post "a mano", luego lo fotografiábamos y lo poníamos en el blog jeje :-)
SÀNSET.- Hehehe oi que sí? Oi que m'ha quedat maco? ;-) Has vist l'aportació d'en MAC? :-DD
Caram avui si que tenies ganes de pencar... jeje
ResponEliminaUi, em sap greu, eh, però ara no puc fer-ho, que me'n vaig a veure el Barça. Llàstima eh, mira que em sabia la fórmula de memòria, però és que ara no tinc temps, de veritat de la bona.
ResponEliminaJOMATEIXA.- Una distracció com una altre ;-))
ResponEliminaOh, si tingués una feina així ja m'agradaria, ja hehehe
XEXU.- No pateixis gens ni mica, no corre pressa, tu mateix quan puguis :-DD
La fórmula, per si et marxés del cap un moment:
V(X) = E [(X-E [X])²]
Ei, per cert... 5-0 again!! Som bons!!
Sí que l'he vist, sí. Mulder&Skully versió camp de Tarragona...
ResponElimina*Sànset*
És evident que a l'edició en tapes dures hi ha hagut una correcció d'estil i el text es veu molt més acurat. Al primer punt i seguit, per exemple, a l'edició de tapes toves diu, per referir-se al color d'un barri. que “Todo él era un ladrillo brillante”, i, en canvi, a l'altra “Todo él era de un ladrillo brillante”. Cap de les dues, no obstant, em convenç tant com la traducció catalana de què ha parlat McAbeu: “Tot ell estava bastit amb una mena de maó lluent”. Aquesta darrera sí que és una bona traducció.
ResponEliminaSÀNSET.- Hahahaha :-DDD
ResponEliminaASSUR.- Uaaaaaau queda maquíssim el tros que tu poses en català! :-))
Tens raó, ja em vaig fixar en aquests petits detalls que menciones. N'hi ha una altre a la primera pàgina: L'edició de tapes toves diu "los cabellos largos y castaños, la cara insolente" i l'edició de tapes dures diu "cabellos largos y castaños, cara insolente" (o sigui, s'han suprimit els articles...)
Oooooh!! Ara m'has fet venir ganes de llegir la traducció catalana!! :-DD