dilluns, 17 de gener de 2011

Jo vull ser negra, Senyor, vull ser negra...


Jo vull ser negra, Senyor,
jo vull ser negra...
i posar-me una túnica llarga fins els peus
amb mànigues amples.
Vull anar amb molts més negres com jo
i entrar a l’església
i cantar-te.

Jo vull cantar-te, Senyor,
jo vull cantar-te
amb el cor, amb la veu, amb els braços,
i ballar el ritme de la pregària
i dedicar-te cançons
i parlar-te.

Jo vull parlar-te, Jesús meu,
a tu, que ets la Paraula,
la Paraula de Déu entre els homes,
parlar-te a tu que m’escoltes
i mai no em deixes,
sempre m’esperes,
sempre ets fidel.

Dir-te pregàries tristes quan ploro
i m’equivoco i m’enfonso...
i em dones la mà
i em transmets força.
Cantar pregàries felices
farcides d’alegria i somriures
i riure i ballar i donar-te les gràcies
pel teu amor incondicional.

On trobaré el camí, Senyor,
Si no és amb tu?

Jo vull ser negra, Senyor,
Jo vull ser negra...
i cantar bé, cantar amb l’ànima
i expressar amb música
el que altrament no sé dir
però tu saps.
Tu ja jo saps, Senyor.

25 comentaris:

  1. Si et poses així em fas pensar en Sister Act, i no és plan, dona!

    ResponElimina
  2. ui, jo em pensava que anaves a reivindicar alguna cosa... de fet, ja la reivindiques.

    Jo voldria tornar a creure, però m'ho posa molt malament, el de dalt!

    un petonet, Assumpta.

    Deu-me la fe dels meus pares...

    ResponElimina
  3. ¿Gospel en català? Això se'n diu normalitzar la llengua!

    ResponElimina
  4. em recordes el viatge a Ny!!! (ja sé que fa ràbia aquest comentari)

    vam poder visitar una missa negra al Harlem i va ser espectacular (tot i que estava molt indicat cap als turistes,...cosa que de pas em va semblar encertat. fan una part dedicada més a la galeria i una part que no et deixen quedar. Entenc que ho facin així, la fe no és un espectacle,... encara que el troç que vam veure fins a quin punt era realment viscut?) Tot i així va ser fantàstic

    quines veus!!!!

    ResponElimina
  5. M'ha agradat aquesta cançó, és realment una pregària.
    Hi ha moltes maneres de viure la fe, el que realment compta és que els creients la visqueu de veritat.
    I a mi em sembla que, en el teu cas, això ja ho fas i que no et cal ni ser negra ni la túnica de les mànigues amples per trobar aquest Camí que dius. :-)

    Dit això, també et reconec que em faria gràcia veure-ho, segur que la túnica et queda molt bé. ;-DD

    ResponElimina
  6. Fa uns anys, per Reis, la meva germana em va comprar un doble CD de Gospel, temes molt diferents, solistes, grups, gravacions antigues, modernes... un "totum revolutum" que diem nosaltres en llatí inventat que es deia 150 minuts de Gospel... i quan l'escolto... ostreeees, és que em venen unes ganes d'afegir-m'hi... i res, m'ha donat per fer una mena de pregària-cançó, sense massa art ni estil, però sortida del cor i... apa, cap al blog! :-))


    XEXU.- Hahaha quan buscava imatges per posar, me n'han sortit un munt d'aquesta pel·lícula! :-))


    MONTSE.- Ui, això de creure és molt personal... jo no faig res especial per creure... ho sento així :-)
    Bonica cançó ;-) A la Parròquia, cada any, fem una missa homenatge als avis i cantem "deu-me la fe dels meus avis" ;-))


    PUIGMALET.- I tant!! En català sempre! ;-)
    Creus que m'hi podria dedicar?
    Tot i que el meu color de pell és absolutament "Iniesta", cantar, no canto malament... :-))


    RITS.- Ui... per què ha de fer ràbia el comentari? Pel tema "viatge"? Sí que és cert que per la Catosfera tothom viatja molt, però jo també he fet els meus viatges, no tan lluny, però sí a llocs que m'agraden molt... Precisament NY no és un dels destins que jo triaria en primer lloc. El que a mi m'encanta és la vella Europa :-) Viatjaria i repetiria una i una altre vegada Bèlgica, Holanda, França... també les Illes britàniques, Escòcia és preciosa :-)
    Nosaltres varem anar a un concert de Gospel que van fer aquí a Reus fa uns anys, al Teatre Fortuny (el segon més important de Catalunya, després del Liceu) i va ser una passaaaaada! :-DD


    McABEU.- Hehehe el dia que em compri la túnica i trobi un grup de Gospel que em vulgui fitxar t'enviaré invitacions ;-))
    Quan he fet el post he imaginat que molta gent que el llegís pensaria que estic sonada... però em feia il·lusió escriure'l ;-)
    Així que si tu no penses que estic sonada i t'ha agradat -ni que sigui una mica- estic contenta :-))

    ResponElimina
  7. M'agrada molt el gospel a mi tb.

    ResponElimina
  8. Els llavis ja els hi tens una mica de negreta, he he. :)

    ResponElimina
  9. És maca la pregària! Molt maca. I el Gospel, estic amb tu fa venir unes ganes de cantar, de ballar, i de pregar! Fins i tot a mi!

    ResponElimina
  10. Ara pensava, mira com el Michael Jackson però al revés...

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. I què hi té a veure el color de la pell? Que no podem cantar a qui volguem els blanquets?

    Caram, que si vols cantar Gospel ( i normalitzar la llengua!) doncs us munteu un grupet i convenceu el capellà a base de qualitat musical. Segur que hi hauria alguna sortida. I per passió que no quedi.

    Clar que jo sóc una mica torrat, i no crec gens ni mica en aquell home que anomenes ...

    ResponElimina
  12. KWEILAN.- És que el canten amb tanta força, tant de sentiment... :-)


    JOSEP LLUÍS.- Hehehe és la meva boqueta petonera herència familiar :-DD


    CARME.- Ets la "jutgessa" més benèvola de la catosfera... com diria en Van Gaal (però al revés) "sempre positiva" :-DD
    Un petonàs!!


    SÀNSET.- A més, que ho tinc fatal, perquè el punt de partença de la meva pell és "to-Iniesta" total :-))


    JOAN.- I tant que podem cantar bé ;-) però sempre que m'imagino una coral cantant Gospel, visualitzo un grup de gent negra... sembla que hi tenen una habilitat especial, hi posen més expressivitat, és com més "seu"... però ahir buscava vídeos i me'n van sortir bastants amb intèrprets blancs :-)
    De moment em sembla que seriem un grup d'UNA (jo) :-DD

    ResponElimina
  13. Doncs a mi, encara que només fos per cantar i moure'm com ho fan ells, no em faria res ser negra!

    Que diferents de les nostres són les seves misses!

    Tu gairebé has aconseguit enganyar-nos!
    Ja t'imagino fent la catequesi i animant els nens amb aquests cants!

    ResponElimina
  14. Sóc més aviat blanqueta però no em faria res ser negra, la nostra moreneta ho és... i a més cantar com canten...

    ResponElimina
  15. Sempre he pensat que aquest tipus de mises són molt divertides i distretes, comparades amb les que se celebren aquí.

    ResponElimina
  16. Que ets protestant potser...? Sempre he pensat que el protestantisme és una variant del cristianisme molt més alegre que el catolicisme, i sobretot, de l'ortodoxisme...

    ResponElimina
  17. El protestantisme alegre? Que li ho diguen a Calvino!!
    ;-)

    ResponElimina
  18. MARGARIDA.- Jo crec que tenen, de forma innata, molta més expressivitat que nosaltres. Clar que sempre hi haurà excepcions, però és com si quan ells s'expressen en el cant del Gospel, es notés una autenticitat tan gran, que emociona :-)
    Hehehe als nens els encanta cantar!... Mira, el proper dia els hi portaré alguna cançó ben animada :-))


    ELFREELANG.- I tant! ;-) No hi havia pensat en la nostra Moreneta! Doncs un motiu més encara hehehe
    Jo també sóc de pell moooolt blanca :-)


    JORDI BANYERA.- Hehehe però si no saps com són les que es fan aquí! ;-))
    Bé... bromes a part hehehe... que està molt bé que els càntics acompanyin una Missa (com deia Sant Agustí, "qui canta, prega dues vegades") si això aconsegueix que sigui més viscuda :-)


    FINESTRETA.- Caram! ;-)
    L'altre dia al Viena em van preguntar si era Testimoni de Jehovà!
    Es veu que dec donar una imatge poc usual de catòlica... i mira que sóc d'allò més tradicional. Sóc practicant i catequista! :-))
    De fet els cristians hauriem d'estar tots sempre alegres. Així ho diu Sant Pau a la seva carta als Filipencs "Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!" (Fl. 4, 4)... i hi ha la frase que diu que "un cristià trist és un trist cristià" ;-))


    JESÚS PÁRRAGA.- Ara m'has intrigat, Jesús... què li passava al pobre CALVINO? Que estava trist? :-)

    ResponElimina
  19. Tots es colors son bons...;-))
    Salut!!

    ResponElimina
  20. Calvino trist? Pregúnta-li a Miquel Servet!!!
    :-P

    ResponElimina
  21. Com ells, ningú, és cert, t'arriben al cor, et fan venir pell de gallina...

    I m'has fet riure, jo tinc un petit crak que té un germà gran que, quan era petit va fer creure a les seves mestres que tenia una mare negra!!!

    ResponElimina
  22. Estic amb en Puigmalet. Això de fer gòspel en català és una prova més (i van...) de normalització.

    I això que alguns insisteixen en trobar anormalitat on no la hi ha.

    ResponElimina
  23. CONSUELO.- I tant!! :-))


    JESÚS PÁRRAGA.- Home, Miquel Servet probablement no em diria massa coses bones de Calvino hehehe però jo vull saber si era trist :-)


    ZEL.- Tenen una forma tan especial i tan sentida d'interpretar, de viure, la música!!
    Hahaha què bo aquest nen!! Quina gràcia! :-))


    ÒSCAR.- Ehem... bé... aquest text d'aquí l'he escrit jo, eh? hehe... o sigui, la normalitzadora del Gospel encara seré jo :-))
    Has pensat que era una cançó existent? Iupiiiiiiiii :-DD

    ResponElimina
  24. Doncs jo tinc un nebot que de petit també deia als sus pares que volia ser negre, i és que era -i encara és- un gran aficionat al bàsquet, esport que practicava amb passió però, segons deia (tenia 9 o 10 anys, eh?) no arribaria a ser mai un gran jugador per culpa de no haver nascut negre.

    ResponElimina
  25. ASSUR.- Hehehe els nens són genials!!... Potser té una mica de raó, eh?... Ara bé, imagina els pares si el nen hagués nascut negre! :-DD

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!