divendres, 15 de febrer de 2013

Somnis i realitats

La nit passada (nit de dimecres a dijous) vaig somiar que em feia fer unes ulleres noves (de fet, no és estrany que somiï això, ja que em farien falta). Ara bé, en el somni, anava a comprar-les amb la meva germana i me les regalava ella i, per la compra, a la botiga ens donaven una càmera fotogràfica maquíssima (millor que la que tinc jo actualment) i -recordo perfectament- era de 14,5 megapíxels.

Doncs bé, al cap de poc, havia perdut tant les ulleres noves com la càmera. I estava molt trista i ho buscava per tot arreu, i regirava mobles i obria calaixos de llocs que no sé pas on son (no pertanyen ni a casa meva, ni a casa dels meus pares, ni germans)...

Entre tot això algú oferia galetes, magdalenes... coses de menjar, però jo no en volia saber res. Estava desesperada per haver perdut les ulleres noves i la càmera.

Al final, crec que de nou la meva germana, trobava les dues coses, però llavors el somni estava ja molt barrejat, ja no seguia una mínima lògica.

Quan m'he despertat, durant una estona m'he preguntat si tenia ulleres noves, càmera nova o... no.

13 comentaris:

  1. Amb aquest post m'uneixo a la idea que ha tingut en XEXU al seu blog de tractar de fer alguna entrada diferent a com les fem habitualment. Un post meu sense imatge, podria entrar en aquest joc ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, no hauries d'avisar, a veure si la gent veu la diferència! Jo et comento com si res.

      Elimina
    2. Ai, perdó!!... Justament ho he posat dins, en un comentari, perquè la gent que llegís el post el veiés en sí mateix i no fos fins, entrar dins, que veiessin que havia intentat fer quelcom diferent.

      De totes formes, no pateixis, el 87,13% dels blogaires no llegeix el que diuen els altres comentaristes hehe

      I què t'ha semblat? Creus que sembla meu el post? :-))

      Elimina
    3. A mi també m'ha semblat un escrit ben teu, la manera de plantejar-lo, la temàtica, l'aparició de la família. Però ja saps, els que hem comentat fins ara et coneixem bé. Sense foto, però no sé ni si jo mateix me n'adonaria si m'agafessis per sorpresa.

      Per cert, d'on et treus aquest percentatge de blogaires que no llegeix els comentaris? Jo he de dir que habitualment no ho faig, ho reconec, només faig un cop d'ull com a molt, o llegeixo els de persones concretes si penso que el post els pot haver afectat d'alguna manera.

      Elimina
    4. D'on vols que tregui el percentatge de blogaires que no llegeix els comentaris? Hehehe inventat, totalment inventat :-))))

      Hauriem de fer un concurs de posts "sense signar" i a veure si endevinàvem els autors :-))

      Elimina
  2. Quina angoixa de somni, mira que perdre les coses noves... ja podries perdre les ulleres velles i anar lluint les noves per tot arreu. Però a més una càmera! Glups. És clar, suposo que no tenir càmera seria molt dur, que tu la fas servir molt. Fins i tot somies que la perds i es converteix en un drama.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense càmera hauria de tancar el blog... snifff... són "un tot"... El meu blog s'expressa en paraules i imatges. Fins i tot el joc que faig és amb imatge :-)

      Ara bé, el tema de les ulleres comença a ser preocupant. Hauré de fer un Verikami d'aquells a veure si la gent me les paga ;-))

      Elimina
  3. Jo sí que llegeixo els comentaris, al menys habitualment. I també comento com si res. No, no he tingut cap sensació estranya quan et llegia. Sense imatge, sí... clar, però tampoc m'ha semblat massa estrany mentre llegia. Un somni molt clàssic, si em permets l'expressió. M'has fet pensar que el final del somni es desdibuixa i no saps segur si has trobat les ulleres i la càmera perduda o no. I penso que a vegades amb situacions menys concretes de la vida, també ens passa. Hi ha "finals" de situacions que no saps mai si són el final i en el cas que ho siguin, no acabes de saber si és un bon final o un final dolent. Em sembla que no m'explico...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Carme!! hahaha m'has fet riure "Un somni molt clàssic, si em permets l'expressió."... molt bé, molt be... així que no tinc somnis originals, eh?
      Al proper que tingui ben surrealista te l'explico! :-DDD

      Sí, jo crec que entenc el que vols dir (crec) ;-))

      Elimina
  4. Jo, que generalment també llegeixo els comentaris ;-), t'he de dir que sí que m'ha semblat un post ben teu. No hi ha imatge però hi expliques una cosa que t'ha passat i això és ben habitual, no?. Potser, ara que m'hi has fet pensar, diria que aquest potser seria més del blog petit que d'aquest gran però si que m'ha semblat teu. ;-))

    Pel que fa al somni, no te'l sé interpretar però això no és estrany. Hi ha experts que n'han fet llibres i tot sobre l'interpretació de somnis i tampoc l'encerten. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Mac! Potser sí!!... clar! Vaig intentar fer un post diferent d'aquest blog i, en realitat, sembla del Blog Petit... Això em passa per tenir tants blogs, perquè, a cadascun queda reflectida una vessant de la meva forma de ser... Curiós ;-)

      Hauré de buscar un d'aquests llibres d'experts... potser em donen una pista... encara que no l'encertin!! ;-))))

      Elimina
  5. Oooooh i jo que em pensava que no era al teu bloc, sense fotooooo, em sembla mentida!!

    Jo si he trobat un significat al teu somni, però no ho faré públic, no pateixis ;)

    I que sàpigues que també formo part d'aquest tant per cent que llegeix toooots els comentaris.

    Bessets.

    ResponElimina
  6. Ah, jo crec que el meu somni vol dir que no veig tres en un burro :-DD però com no em toca la travessa, doncs, apa, a aguantar! :-P

    Així m'agrada, llegint tots els comentaris, bona blogaire ;-)))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!