dilluns, 18 de febrer de 2013

Vincent Van Gogh i Lincoln Harrison

Feia temps que no li dedicava un post al meu estimat amic Vincent Van Gogh i no vull que es pensi que ja no m'importa, així que, vaig a ensenyar-vos quelcom que em va deixar parada quan ho vaig descobrir.

Resulta que un dia, fa algunes setmanes, navegant per la xarxa, no sé on (això és el que passa quan saltes d'un lloc a l'altre, deixant-te portar pel que et va cridant l'atenció) vaig veure una imatge que em va fascinar. El seu autor, Lincoln Harrison es dedica a fer fotografies amb moltíssim temps d'exposició, després treballa amb el primer pla i els fons obtinguts i els resultats que obté són una meravella. Les espirals de colors són el resultat del moviment de la Terra!!




Recordo que aquest estiu em va donar per jugar amb la càmera (que, evidentment, al costat de les càmeres del Sr. Harrison deu ser com una joguina, és clar) però bé, la idea és que jo buscava punts de llum, movia la càmera i m'agradava fotografiar el "rastre", el moviment...

Aquesta obra d'art és meva :-)

En fi, tot això és per explicar que, quan vaig veure les fotografies, immediatament em va venir al cap el geni d'en Van Gogh!! Mireu la seva Nit Estelada!!

Nit estelada,
Vincent van Gogh (Holandès, 1853–1890)
Saint Rémy, Juny 1889. Oli, 73.7 x 92.1 cm.
Museu d'art modern de Nova York (MoMa)

No em direu que no! En Vincent podia "veure" tranquil·lament, sense càmeres, sense alta exposició, sense tecnologia... El seu cervell senzillament, mirava... i veia! Veia el  moviment, el rastre de la llum... Fantàstic!!

26 comentaris:

  1. Prefereixo, de totes totes, la mirada tranquil·la - o no-, del magnífic Van Gogh. Tots els seu quadres em tenen fascinada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc perfectament, el personatge és impressionant... Un geni, un mag...

      Elimina
  2. en Vicent també deuria tenir una màquina de fotos d'aquestes de les bones

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si la tenia, no ho va dir mai... Trobo que això no és jugar net :-P

      Elimina
  3. Quines imatges més maques... en Vincent, com tots els genis, sempre avançat al seu temps. Un cop més em meravello davant d'aquesta nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És impressionant el rastre de la llum, no? Tots aquests cercles... és per passar-s'hi hores i hores... Ho deuria "veure" així en Vincent? :-)

      Elimina
  4. No m'estranya que pensessis amb Van Gogh al veure aquestes fotos, de fet la tercera que has posat és gairebé idèntica al seu quadre. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí? És que va ser gairebé com una descàrrega elèctrica! hehehe... vaig veure la foto i vaig pensar "Van Gogh!!!!" i em vaig posar a buscar la Nit estelada i a admirar-me :-))

      Elimina
  5. Sempre m'ha fascinat en Van Gogh. D'aquest senyor Harrison no en sabia res, però no em desplau el que veig. I de la senyoreta de la tercera fotografia diria que pot arribar molt lluny!! :)

    Molt bon dia, artista!!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fotògraf el vaig descobrir fa poques setmanes, però em va cridar molt l'atenció... i en Vincent, oh, en Vincent!! ;-)) És un personatge que trobo absolutament interessant :-))

      Ai, aquesta pobre que fa fotos als fanals durant la nit hehehehe

      Elimina
  6. Em meravella la tècnica d'en Lincoln Harrison, però prefereixo, de totes totes, la pintura de Van Gogh.
    Tu tampoc ho fas malament, Assumpta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Van Gogh era un geni, eh? ;-))... Quin misteri el que deuria passar pel seu cap en cada moment...
      Jo? hehehe... el que sí sé és que m'ho vaig passar "pipa" ;-)

      Elimina
  7. Molt bona la semblança entre les fotografies i els quadres de Van Gogh! I tant! Déu n'hi do l'efecte que provoca el senyor Harrison amb les seves fotografies! Preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creus que en Vincent "veia" aquestes coses a simple vista? Potser era capaç de passar hores i hores contemplant... :-))

      Elimina
  8. Caram tens molta raó. La similitut és molt visible, però jo també prefereixo en Van Gogh.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa gràcia que també hi trobeu aquesta semblança! ;-)))

      Elimina
  9. Si en Van Gogh podia veure els quadres que pintava amb els seus propis ulls potser era un geni, o potser estava una mica tocat de l'ala... segurament les dues coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense cap mena de dubte, un geni... El que passa és que ja ho diuen, que el genis i els boigs a vegades costen de distinguir ;-))

      Elimina
  10. ostres, son xulíssimes!! hi ha genis que es van avançar. Segur que devia estar molta estona mirant les estrelles embadalit i va copsar el moviment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo penso exactament el mateix que tu... Imagino en Vincent mirant les estrelles hores i hores seguides, fins al punt que veia com la llum es movia, com es formaven aquests cercles... el seu cervell retenia tot això :-)

      Elimina
  11. Al Vicent no li calia pas cap tècnica especial, ell ho veia! un geni incomprès pels seu temps!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí que ho veia? Jo crec com ha dit la RITS, segur que ho mirava i mirava... i la "impressió" quedava dins la seva ment :-)

      Elimina
  12. Les fotografies són genials, ara realment com diuen "tot està inventat". Per alguna cosa Van Gogh és recordat i possiblement aquest fotògraf serà esmentat en el mopn de la fotografia, i conegut en petits cercles però difícilmet tindrà el reconeixement mundial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és curiós pensar que Van Gogh, sense càmera, va ser precursor d'un fotògraf... per això era un geni!! ;-))

      Elimina

...i moltes gràcies per la visita!!