Cámara de Gas, de John Grisham... i altres reflexions.

Diumenge passat vaig acabar de llegir un llibre que recomanaria a tothom. Són set-centes pàgines que en cap moment es fan llargues ni pesades sinó que et van fent viure una història que podria ser real d’una manera molt intensa.

El llibre és, tot ell, un debat sobre la pena de mort en forma de novel•la. La història té dos protagonistes: un condemnat, acusat de la mort de dos nens en un atemptat fet quan pertanyia al Ku Klux Klan, i el seu jove advocat.

En cap moment l’autor tracta de suavitzar-nos els delictes comesos pel condemnat... i, tot i així, a tot el llibre hi ha la pregunta latent sobre si és lícit que, des del poder, es pugui decidir sobre la vida d’un ésser humà.

Personalment, sóc absolutament contrària a la pena capital, és quelcom que tinc claríssim: Radicalment contrària: La pena de mort, mai.

Potser alguns haureu vist la pel•lícula "The Chamber" (en castellà "Cámara sellada"). Jo l’havia vist, fa anys, per la tele. Tot i saber, doncs, el final; tot i admetre que és una bona adaptació, el llibre ofereix molts més detalls, moltes més sensacions...

Feia temps que la meva germana em deia que llegís quelcom de Grisham però jo no li feia massa cas. El dia que varem anar a Montserrat per complir la promesa del triplet, mentre esmorzàvem, el Jordi de la Banyera es va manifestar també gran seguidor d’aquest autor i, en sentir-los parlar a tots dos amb tal entusiasme, em vaig decidir a llegir-ne algun. Ja en porto uns quants i he de dir que agraeixo la recomanació ;-)

Parlant de pena de mort... fa uns dies va sortir l’esgarrifosa notícia d’un condemnat a mort per injecció letal. Ja sé que el delicte del que se’l acusava era repugnant i fastigós... però s’ha de posar l’Estat a la mateixa alçada que ell i assassinar-lo "legalment"? Per cert, després de buscar-li la vena i fer-li divuit punxades provocant-li un munt d’hematomes, van haver de suspendre l’execució perquè allò ja era tortura pura i dura. Veurem com acaba...