dimecres, 21 d’octubre de 2009

Cámara de Gas, de John Grisham... i altres reflexions.



Diumenge passat vaig acabar de llegir un llibre que recomanaria a tothom. Són set-centes pàgines que en cap moment es fan llargues ni pesades sinó que et van fent viure una història que podria ser real d’una manera molt intensa.

El llibre és, tot ell, un debat sobre la pena de mort en forma de novel•la. La història té dos protagonistes: un condemnat, acusat de la mort de dos nens en un atemptat fet quan pertanyia al Ku Klux Klan, i el seu jove advocat.

En cap moment l’autor tracta de suavitzar-nos els delictes comesos pel condemnat... i, tot i així, a tot el llibre hi ha la pregunta latent sobre si és lícit que, des del poder, es pugui decidir sobre la vida d’un ésser humà.

Personalment, sóc absolutament contrària a la pena capital, és quelcom que tinc claríssim: Radicalment contrària: La pena de mort, mai.

Potser alguns haureu vist la pel•lícula "The Chamber" (en castellà "Cámara sellada"). Jo l’havia vist, fa anys, per la tele. Tot i saber, doncs, el final; tot i admetre que és una bona adaptació, el llibre ofereix molts més detalls, moltes més sensacions...

Feia temps que la meva germana em deia que llegís quelcom de Grisham però jo no li feia massa cas. El dia que varem anar a Montserrat per complir la promesa del triplet, mentre esmorzàvem, el Jordi de la Banyera es va manifestar també gran seguidor d’aquest autor i, en sentir-los parlar a tots dos amb tal entusiasme, em vaig decidir a llegir-ne algun. Ja en porto uns quants i he de dir que agraeixo la recomanació ;-)

Parlant de pena de mort... fa uns dies va sortir l’esgarrifosa notícia d’un condemnat a mort per injecció letal. Ja sé que el delicte del que se’l acusava era repugnant i fastigós... però s’ha de posar l’Estat a la mateixa alçada que ell i assassinar-lo "legalment"? Per cert, després de buscar-li la vena i fer-li divuit punxades provocant-li un munt d’hematomes, van haver de suspendre l’execució perquè allò ja era tortura pura i dura. Veurem com acaba...

33 comentaris:

  1. Es un autor que he llegit i m'agrada pèr lo que es posible que el llegeix, sempre esuna tematica de la que et pots evadir una estona de la rutina.

    ResponElimina
  2. A mi em sembla una barbaritat la pena de mort, una pràctica absolutament medieval. No n'aprendrem mai a no crear violència i mort...

    ResponElimina
  3. no he llegit res de Grisham, xò he vist les pelis que han fet dels seus llibres....ais


    no entenc que avui en dia encara estigui vigent la pena de mort, sobretot a segons quins països com pot ser als USA. Però el més inquietant és que hi hagi molta gent que voldria tornar-la a instaurar, i no cal anar massa lluny per sentir-ho.

    ResponElimina
  4. M'agrada Grisham, tot i que no he llegit aquest encara.
    No a la pena de mort...però si a més duresa judicial.

    ResponElimina
  5. Gràcies per la recomanació. Sempre és bo tenir referències abans d'abordar la lectura d'un llibre i més si el tema del que tracta es tan important com aquest. D'altra banda, agraïr-te les teves paraules al meu post del conte.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. És un autor entretingut i que m'agrada llegir de tant en tant. Tampoc no entenc com pot estar encara vigent la pena de mort a alguns països.

    ResponElimina
  7. STRIPER.- Ja n'he llegit quatre d'ell tots m'han agradat :-)
    El més fluixet potser "El rey de los pleitos" que el vaig trobar una mica repetitiu. Com si a l'autor li haguessin dit "mínim 500 pàgines" quan amb 400 ja n'hagués tingut prou.
    Els altres tres ("Causa justa", "Legítima defensa" i aquest m'han agradat molt) :-)
    Abraçades!!


    LAURA.- Penso igual que tu, xiqueta, una barbaritat total i absoluta. L'Estat acaba fent el mateix que els criminals.
    Petons!!


    RITS.- Jejejeje sí, ja sé que ets cinèfila tu :-))
    Jo de pelis crec que, precisament, només he vist la d'aquest llibre :-)
    Sí, jo m'esgarrifo quan sento gent que demana la pena de mort...
    Bé, els USA no són pas cap exemple pel món en moltes coses i aquesta n'és una.
    Petons!!


    GARBI24.- Doncs si t'agrada Grisham et recomano aquest, ja veuràs que no et decebrà.
    Estic d'acord amb tu. Sóc absolutament contrària a la pena de mort... però no m'agrada que els delinqüents entrin i surtin de la presó com si res per una sèrie de reduccions de condemnes incomprensibles.
    Abraçades!!


    RAMON.- Aquests llibres estan força bé, a més que permeten conèixer una mica el sistema judicial nord-americà i això també és molt interessant :-)
    Això que fas pel teu net és maquíssim... ja veuràs que content estarà!! :-)
    Abraçades!!


    KWEILAN.- Jo n'he llegit quatre i tinc un cinquè per llegir, però no ho vull fer seguit o al final els avorriria :-))
    Jo tampoc ho entenc, però la veritat és que en el llibre queden ben reflectits els arguments dels que estan a favor de la seva aplicació.
    Petons!!

    ResponElimina
  8. Uhh que lindo libro.
    Los que son bien gordotes siempre son atrapantes.
    Ya lo buscaré por estos lados.
    Gracias por la recomendación.
    Un beso

    ResponElimina
  9. Doncs jo no tinc tan clara la meva opinió, pero quan una "cosa", entenc que no es una persona, que pot matar a una persona o animal, es igual, amb ensanyament, torturant, fent patir i disfrutant a sobre, jo crec que sería molt dur amb ell, i, estimada Assumpta, creu-me que no soc capaç ni de fotre una bofetada a un nen o un home, pero odio tant als que fan mal als demés que no sé de que sería capaç. Crec que se'n haurien de castigar pocs si es fos mes dur amb uns quants per escarmentar.

    Be , millor que calli perque dic el que no sería capaç de fer.

    I els que manaben torturar i torturaben als jueus en els camps de refugiats, que es mereixien ??

    Ho sento molt.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Tampoc estic d'acord amb la pena de mort, i Grisham m'agrada (aquest llibre, però, no l'he llegit). Osti, estic d'acord amb tot. M'estic preocupant ... ;-)

    ResponElimina
  11. MARISA, el rincón de mi niñez.- La verdad és que és bastante duro en algunos momentos, però vale la pena :-)
    Besos!!


    JOAN CANAL.- Ostres!! M'has deixat de pedra, però m'agrada la teva sinceritat. El més fàcil aquí hagués estat dir que estas en contra i ja està.
    Tens tota la raó en que hi ha crims horribles, actes que et fan dubtar de que determinades persones mereixin aquest nom de persones però justament penso que la pena de mort és posar-se a la mateixa alçada que ells i l'Estat mai ha de fer d'assassí.
    Si a mi em posessin el criminal més bèstia del món al davant i em donéssin un arma, t'asseguro que jo no dispararia. Ni voldria ni podria.
    I si jo no podria, per què he de voler que ho faci l'Estat per mi?
    Matar és el pitjor que pot fer un ésser humà... matar ho fan els assassins, els criminals... La gent de pau no pot voler matar. Mai. A ningú.
    És més... et diré una altre cosa, si em permets :-)
    Per tot el temps que fa que et conec i que ens comentem els blogs, em jugaria el coll a que si depengués de tu l'execució d'un condemnat a mort aquesta no es duria a terme... per què? doncs perquè per molta ràbia, per molta repugnància que et causessin les atrocitats comeses pel condemnat, tu no series capaç de voler la seva mort.
    Abraçades!!


    ASIMETRICH.- Jajaja ara m'has fet riure! :-))
    Home, estar d'acord amb mi no t'ha de preocupar mai ;-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  12. De Grisham no he llegit res, i mira que n'he tingut oportunitat, perquè a casa ma mare n'hi ha un munt, però ho teníem muntat així, mon germà llegia Grisham, que és el de lletres, i jo Robin Cook, que sóc el de ciències. Molt fort, ell va llegir tot el que teníem del primer i jo tot el del segon, però mai cap llibre creuat. Família de frikis!

    Pel que da a la pena de mort, és una bajanada que existeixi encara. I mira, no dic que no hi hagi gent que no se la mereixi, però no tenim el dret de decidir sobre la vida o mort d'una persona. Si algú ha fet alguna cosa prou dolenta, ha de pagar, però aquesta no hauria de ser la manera.

    Tela la història del condemnat...

    ResponElimina
  13. Jo no he llegit res, ho haurem de fer.

    ResponElimina
  14. Recordo vagament haver llegit un llibre de Grisham però no sé si és que fa molts anys o que no em va impactar però no recordo el nom...En quant a la pena de mort malgrat de vegades hi hagi gent que no mereix altre cosa penso que no, que no s'ha de castigar ningú matant-lo...seria com allò diente por diente ojo por ojo...i no és el cas...No és justificable l'assassinat legal per molt legal que sigui...no deixa de ser un assassinat!

    ResponElimina
  15. XEXU.- M'ha fet molta gràcia això de la "divisió" familiar de llibres segons lletres i ciències :-)
    Fem un tracte?
    Tu em recomanes un llibre de Robin Cook, el que tu creguis que em pot agradar més, i jo el busco i el llegeixo i, a canvi, tu llegeixes un de Grisham (preferentment Cámara de Gas o Causa Justa) :-)
    Jo et dic la veritat. Ahir mateix vaig començar un llibre de 500 pàgines i sóc lenta llegint, després ja en tinc un altre i dos més. O sigui que el que tu em recomanessis seria el cinquè, però t'asseguro que el llegiria. Provem? :-)
    En quant a la pena de mort, ho dius millor impossible "no dic que no hi hagi gent que no se la mereixi, però no tenim el dret de decidir sobre la vida o mort d'una persona" :-)
    Abraçades!!


    CARME.- Va, sí!! Mira aquests dos que li dic a en XeXu: "Cámara de Gas" o "Causa justa".
    "Legítima defensa" també em va encantar, però té un detall al final que em va decebre una miqueta :-)
    Petons!!


    ELVIRA FR.- Doncs n'hauràs de llegir un altre per assegurar-te :-))
    Sí, exactament el mateix que diu en XeXu i el mateix que penso jo... i és clar que "objectivament" hi hauria gent que se la mereixeria... però no ho podem fer, no podem decidir sobre la vida o la mort d'una persona i, per molt "legal" que fos, seria, com tu dius, un assassinat.
    Petons!!

    ResponElimina
  16. M'agradaria saber què soluciona realment la pena de mort.

    ResponElimina
  17. bufff...

    Crec que prefereixo quedar-me amb això que exposes i que fem molta gent: ens escoltem abans algú "de fora" que algú que tenim ben a prop? hehehe Fins que el Jordi no t'ho va dir, ta germana ja podia aconsellar-te que no en faries cas! hihihihi

    ResponElimina
  18. Una bona aportació la teva, per donar-nos peu per expressar el nostre rebuig a la pena de mort!!
    Quina sort, veig unanimitat en tots el comentaris!!...I no m'estranya, perquè si algú penses el contrari, segur que no estaria visitant el teu espai!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  19. P-CFACSBC2V.- Doncs has fet la pregunta clau :-)
    Jo crec que no soluciona res de res... això no és com una legítima defensa que saps que si tu no dispares et dispararan a tu... aquí, el condemnat el mal ja l'ha fet. Matant-lo no tornaran a aquest món les seves víctimes... En realitat, a la meva forma de veure-ho, la pena de mort no és més que una "venjança legal"...
    Abraçades!!


    NÚR.- Jejeje m'has fet gràcia perquè això m'ho diuen a mi mil vegades tant el meu marit com la meva germana :-))
    La veritat vertadera va ser que si potser en Jordi m'ho hagués recomanat sol, potser tampoc ho hagués vist tan clar... El punt de convicció va ser veure'ls parlar a ells tipus "i recordes aquell?" "ostres, sí, que bo" "doncs aquell el final no t'ho esperes, eh?" "i aquell que comença amb aquell cas complicat de..." :-)
    I se'ls sabien i els recordàven que la veritat és que encomanàven les ganes de llegir-ne :-))
    Petons!!


    MONTSE.- Sí, la immensa majoria es manifesta en contra i és una cosa que em fa molt contenta :-))
    És trist veure que als EUA hi ha tanta gent a favor, no ho entenc...
    Ets un sol ;-)
    Petons!!

    ResponElimina
  20. No estic d'acord amb la pena de mort. Sempre es pot condemnar algú que és innocent. De totes maneres, endurir les penes sí! No pot ser que algú que priva de la vida a un altre al cap de deu anys estigui al carrer. No és just!

    Molt bon llibre, i tant!!

    ResponElimina
  21. Jo crec que la pena de mort seria una bona opció, almenys abans de tenir a una persona tancada entre reixes durant 50 anys, sempre que aquesta estigui disposada a morir.

    Veus, en aquesta notícia el condemnat no devia voler morir i, per tant, se l'havia de deixar viure (tot i que en cadena perpètua).

    Ja saps, de llibres, últimament només de futbol. I quan tingui temps, la peli d'Evasión o victoria.
    Adéu!

    ResponElimina
  22. Primer vaig pensar que havia fet un disbarat, però al anar entrant en matèria m'hipnotitzava,... he llegit EL REI DE LOS PLEITOS, us el recomano com fa l'Assumpta.
    Miraré de llegir-ne algun altre, em va costar una setmana a ratets curts, com allò que feien molts abans un cigarret al descans de la feina.
    I he de dir que vaig veure el nom del JOHN CRISHAM aquí en aquest blog.
    gràcies Assumpta.Anton

    ResponElimina
  23. Tema delicat, sí.

    M'agrada aquesta diferenciació que fas parlant de l'"Estat". Em sembla increïble que en ple segle XXI segueixi vigent en alguns païssos pretesament civilitzats ... però d'altra banda, no vull ni pensar en què podria un ser capaç de fer quan li toquen d'aprop els seus. No, millor no pensar-hi.

    ResponElimina
  24. Em vaig llegir el suplement del País de dalt a baix per aquesta notícia. I vaig quedar-me al·lucinada. Crec que deia que 28 punxades, i que al cap de 2 setmanes hi tornarien tot i tenir encara blaus per tot el cos. En aquest cas de tortura, qui és el delinqüent?

    Un petonàs i gràcies per la recomanació!!! Muack!!

    ResponElimina
  25. Hola Assumpta!
    Un tema molt polèmic.
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  26. JORDI.- Aquesta és una de les moltíssimes raons que a mi m'hi fan estar en contra. Més d'una vegada ha passat i és terrible.
    De la mateixa manera, estic també d'acord amb tu amb que aquestes reduccions de condemna que a vegades es duen a terme són una vergonya quan es tracta de delictes greus.
    Bona recomanació :-))
    Abraçades!!


    ALBERT.- Home, no sé jo si n'hi hauria molts que volguessin morir, eh?
    Però si de futbol ja n'ets un expert! Ara has de llegir altres coses... i veure la peli aquesta! ;-))
    Abraçades!!


    REBAIXES Uaaaaaaaau!!! Vols dir que com ho vas veure en aquell post de Montserrat en vas llegir un? Quina gràcia!! :-))
    Doncs mira, "El rey de los pleitos" va ser el primer també que va llegir la meva germana jejeje i el que la va enganxar :-) A mi em va agradar moltíssim la trama de fons però alguns detalls els vaig trobar repetitius (tot el tema dels avions de luxe, les comoditats i això) però la trama és bona, eh? :-))
    M'ha fet il·lusió :-)
    Abraçades!!


    JOAN.- Entenc molt bé el tema que dius... Aquell pare o mare que li maten un fill i el dia del Judici es planta davant l'assassí i li pega quatre trets.
    Per mi no té res a veure... no ho defenso, per supost que no... crec de veritat que ningú té dret a decidir sobre la vida de ningú. Ara bé, ho puc arribar a entendre. Puc pensar en la desesperació d'aquella persona.
    Ara bé, que sigui l'Estat, la llei, una cambra, una injecció, una cadira, un botxí... això no ho puc entendre de cap de les maneres. Ho trobo fred i calculat, intrínsecament dolent.
    Moltes gràcies per aquesta reflexió! :-)
    Abraçades!!


    INSTINTS.- Si, es veu que al principi van dir que al cap de 15 dies hi tornaven, però ara es veu que ha passat al novembre... Jo no entenc que això es pugi fer per llei i amb total impunitat...
    Si en llegeixes algun ja em diràs què:-)
    Petons!!


    SÍLVIA.- Doncs sí, força polèmic... Per sort aquí guanya aclaparadorament la postura contrària.
    Petons!!

    ResponElimina
  27. Una mica tard però també hi dic la meva.
    En quant a la pena de mort estic d'acord amb tu, no és una opció.
    I en quant al llibre (que veig que has acabat força ràpid, ho sé perquè és el que surt a la foto del post que vas fer amb punt de llibre de la CARME i allí encara et quedaven algunes pàgines ;-D) jo no l'he llegit però he vist la pel·lícula encara que segur que, com dius, el llibre és molt més complet (això passa sempre).
    Abraçades :-)

    ResponElimina
  28. McABEU.- La teva presència sempre és ben rebuda encara que arribis una miqueta tard ;-))
    Em ve fer molta gràcia, oh gran creador i solucionador d'enigmes, que investiguessis quin era el llibre que estava llegint! :-)) (quan vaig posar la foto, aquesta ja tenia una setmaneta d'antiguitat, no he anat massa ràpid, no...)
    I m'alegra moltíssim veure que una immensa majoria som contraris a la pena de mort! :-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  29. Hola!!!
    Como esta todo ???
    Por aqui con mucho trabajo y disfrutando de la primavera.
    Cariños.

    ResponElimina
  30. Mai vaig llegir res de Grisham, pot ser tambe ho hauria de provar. Vols tornar a llegir el sise de HP??

    ResponElimina
  31. JORGELINA.- Ustedes acercándose al verano y nosotros al invierno... Ya sufrimos mucho el calor!! :-))
    El trabajo que no falte ;-)
    Besos!!


    VERO.- Són llibres molt interessants!!
    Quan tu vulguis (que ets la "jefa") ens hi posem!! ;-) I a anar esborrant dies del calendari per comptar els que falten per la nova peli jejeje
    Petons!!

    ResponElimina
  32. No cal fer cap pacte perquè jo també en tinc per llegir, i no sé quan trigaria, però sabent que a tu t'han agradat, ja miraré d'enganxar algun llibre del Grisham i estrenar-me. Té gràcia, perquè vinc de comentar un post del futur respecte a aquest, però en faig referència. No sé si el Grisham és bon escriptor, o si els llibres són bons. Però a tu t'agraden, això està bé, em crec la teva recomanació.

    Respecte a Cook, n'hi ha molts que et podria dir, però has de saber que l'home no escriu bé, vaja, que no és escriptor i es nota. Jo el llegia perquè eren llibres de lladres i serenos, ja saps, policíacs, però amb temàtica mèdica. Te alguna cosa interessant. Jo de tu començaria pels típics 'Contagio' i 'Cromosoma 6', que tenen els mateixos protagonistes. Per mi no són els millors, però tots tenen una línia similar. Aquests protes, surten a molts llibres seus, en Jack i la Laurie. En vaig fer un post, però no sé si em llegies ja.

    ResponElimina
  33. XEXU.- Jejeje això del "pacte" és una cosa molt típica meva, és com per demostrar que jo m'hi comprometo ;-)
    Saps què? Aquest "post del futur" que dius, és un post sense solució perquè cadascú ho pot veure a la seva manera i totes són igualment respectables.
    Aquest matí pensava que és un post "reflexiu", o sigui que l'haguessis pogut posar tu al teu blog :-) i he vist que dóna una feinada de por respondre tots els comentaris amb una certa extensio, mirant d'entendre el que diu cada comentarista i tal.
    Conclusió: Tenir un blog reflexiu ha de donar molta feina!! :-))
    Millor que em dediqui a seguir posant fotos de núvols jejeje
    Doncs mira, quan pugui li demanaré a la meva germana que em tregui un d'aquests dos llibres que cites de la biblioteca (ella sempre ho troba tot) i ja et diré el què... igual agafa el mes de febrer o així (qui sap on serem!) però la meva intenció és fer-ho... i, si m'agrada, diré que és un bon llibre jeje
    Abraçades!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!