dimarts, 13 d’octubre de 2009

Curtcircuit


Dijous 8 d’octubre. Son quarts de vuit del vespre, estic sola a casa i, què faig? Òbviament, connectar-me a Internet.

Entro a l’habitació on hi ha el PC, encenc el llum i... PUM!! peta una bombeta! però l’ordinador segueix engegat, sento de fons la rentadora com funciona i el suau sorollet de la nevera. Res greu –penso.

A les fosques, amb la sola llum que surt de la pantalla, em poso a respondre un mail... i escric i m’enrotllo com una persiana.

Quan son prop de tres quarts de nou, sento que la rentadora ja ha centrifugat, m’aixeco, vaig a la cuina per anar a la terrasseta on, a part de fotografiar núvols, hi tinc la rentadora i, quan premo l’interruptor del llum de la cuina, veig que no s’encén...
Ai mare, segur que quan ha petat el llum del despatxet ha saltat l’automàtic. Vaig al panell de l’automàtic mig a les fosques i, quasi per intuïció, trobo la palanqueta que ha baixat... la poso cap amunt i... PUUUUUUUM!! Tres vegades més fort que l’anterior.

Ostres!! A sobre, ara sí que s’ha apagat l’ordinador (aaaaagggh!! el meu mail quasi acabat!! Tot perdut!!) la nevera no funciona i la rentadora té el llumet apagat! (menys mal que ja havia acabat)

Sóc una covarda terrible amb l’electricitat, em fa pànic, terror... Oi que fa gràcia quan es fon una bombeta i quan la vols canviar et quedes amb el vidre a les mans i la rosca enganxada al portalàmpades? Doncs això a casa meva no és res estrany.

Què faig? Doncs agafar espelmes, respirar fons, mirar el rellotge (el meu marit està fent la seva classe de català a immigrants a Càritas, arribarà cap a dos quarts de deu)

Arriba Josep Lluís i el que fa és apagar l’interruptor de l’habitació on ha petat la bombeta, pujar totes les palanquetes del panell que havien saltat i... torna el llum!!

Jo enganxo un post-it de color rosa a la porta que diu “NO TOCAR L’INTERRUPTOR”.

Al dia següent, divendres, amb llum del dia, ell puja a l’escala, desenrosca el plafó, treu la bombeta i jo, que em temo el pitjor, li dic. Prova de donar a l’interruptor ara que no hi ha cap bombeta... Ho fa... i... PUUUUUUUM!!

Cagghhgrrrr!!! Això vol dir que s’ha cremat algun cable per dins i s’ha de canviar el portalàmpades però no em refio. Ja és vell hi van dues bombetes i d’aquí quatre dies petarà l’altre.

No trec el post-it que diu “NO TOCAR L’INTERRUPTOR”.

Divendres tarda, sortint de classe d’anglès vaig a una botigueta de làmpades del barri, els amos em coneixen i sempre em fan bon preu.
Trio el plafó més barato que tenen i pregunto quan me’l podran venir a instal•lar...
- Demà.
- Demà? Dissabte?
- Sí, demà
somriu l’empleat.
- Ostres, moltes gràcies!!

Penso, "val, no anem a Barcelona, que vinguin els del plafó canviïn tot, i així al vespre seré a les 10 en punt a la Gala dels "C@ts". (prometo que ho vaig pensar jajaja)

Dissabte al matí, puntualment a les 11.02, venen, treuen el plafó vell, posen el nou, dos bombetes de baix consum (dos de 20 watts fan una il•luminació que fa gust de veure!)

Per cert... Voleu veure com estava el plafó vell per dins? S’entén oi que els PUM fossin tan forts i fessin tanta por? En veure-ho vaig dir-me “ui, això ho he de fotografiar i fer-ne un post”.



49 comentaris:

  1. Hola Assumpta!
    L´electricitat dona moltes "sorpreses". En ple agost vaig haver d´arreglar el llum de la cuina i no saps com vaig patir allà enfilada a la escala. El sostre fa tres metres! quin vertigen. Però va sortir bé.
    Salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  2. doncs si que estaven per fer PUM! :P

    ResponElimina
  3. ¡Ay,como te entiendo! Eso nos ha ocurrido varias veces y aquí,en casa,todos le tenemos pánico a la electricidad asi que toca llamar a MALLORCA RAPID.Un beso

    ResponElimina
  4. A mi també em fa por això de la llum.

    ResponElimina
  5. Crec molt seriosament que ha arribat el moment de trucar a en Macgyver perquè t'arregli la instal·lació elèctrica (i de pas et munti un búnker antinuclear) ;-)

    ResponElimina
  6. La por guarda la casa. Et veig la cara,... El mal es que et peti als dits que per tot el cos et passa com un llamp en un segon.
    Jo em pensava que als de ciutat no us passava això,i veig que no sou immunes a les xispes i al PUUM...
    Aquest matí a les set en tenia que arreglar un. Un motor que no disparava el relé i prement el contactor si que anava...Sort que ja n'he passat més d'una... Jo esperant la pròxima...
    ......
    M'ha fet una gràcia, i vull que em perdonis per que hem rigut la Tamara i jo que estàvem fent els seus deures. Era tant real el que contaves...Puumm,...Anton.

    ResponElimina
  7. SÍLVIA.- Ostres!! Doncs tu sí que ets valenta si et vas enfilar i ho vas solucionar tu mateixa. Jo no ho hagués fet ni per tot l'or del món :-))
    Petons!!


    CLIDICE.- Veritat que fa tota la pinta de fer PUM? :-)) jejeje
    Petons!!


    COSMO.- A mi me da tanto pánico que, además, me pongo pesada con el pobre que trata de arreglarlo tipo "cuidado, cuidado, cuidado" :-))
    Besos!!


    KWEILAN.- Una vegada va passar el mateix amb la del bany i ufff... aterroritzada estava fins que ho van venir a canviar :-)
    Petons!!


    ASIMETRICH.- Mira que hi vaig pensar en en McGyver!! Però m'han dit que corre per La Musara investigant no-sé-què d'unes presències estranyes jejeje
    Abraçades!!


    REBAIXES.- Benvingudes les rialles de la Tamara :-))
    M'agrada molt que la meva aventura (tan valenta que sóc jo) us hagi fet riure avi i neta junts :-)
    I tu ves amb compte si has d'arreglar coses rares d'aquestes jejeje
    Abraçades!!

    ResponElimina
  8. Buf, nena, això més que una làmpara sembla una bomba de rellotgeria! Què potser li havieu posar bombetes de 2000 watts, perquè es socarrimés d'aquesta manera??

    A mi també em fa molt de respecte, la qüestió elèctrica. Tot i això, quan preparava la mudança per venir cap al Maresme, vaig ser capaç de desmuntar, jo solet!, un parell de làmpares de paret del pis on vivia abans! Ep, poca broma! :-)

    Bombetes de baix consum? Ben fet, Assumpta!

    ResponElimina
  9. Només veure-ho i ja fa por eh! quin ensurt, però per sort, arreglat i sense més patiments que un ensurt! una abraçada!

    ResponElimina
  10. Fa ràbia, eh, quan escrius un text llarg i et marxa la llum, o se't penja l'ordinador, o…!

    (Paraula de verificació: "facklic", com un interruptor.)

    ResponElimina
  11. Quina poca gràcia que fa tocar aquests fils,no?? I quin ensurt!!

    ResponElimina
  12. Ja veig com estava el portallums , fet caldo, Aixo em pasa tot sovint a la feina el problema es que hi ha mes de 150 portallums i de vegades costa de trobar el que ha fet PUMMMMMMM.

    ResponElimina
  13. FERRAN.- Jajajaja m'has fet riure amb això de les bombetes de 2000 watts i la bomba de rellotgeria! :-)
    És que a casa meva les bombetes no es fonen, exploten directament ;-)
    Sí, sí, varem decidir que, poc a poc, anirem canviant totes per les de baix consum :-)
    Molt valent doncs si et vas atrevir! :-) Jo ja et dic que amb això no t'ajudaria pas ;-)
    Abraçades!!


    CESC.- Oi que sí que impresiona? :-))
    Jo quan ho vaig veure no vaig poder resistir a fotografiar-ho. Es veu tan recremat i tots els cables així, d'aquesta manera...
    Sí, sí, gràcies a Déu un ensurt i prou! :-))
    Abraçades!!


    P-CFACSBC2V.- Sí, sí... o quan poses un comentari llarg a un blog i plaff!! no queda i no havies pres la precaució de copiar-lo :-))
    Que bona la paraulaaaa "facklic" jajaja
    Abraçades!!


    CONSUELO.- A mi em fa terror... uissss és que mentre ho explico me'n recordo i no, no, no fa cap gràcia :-))
    Petons!!


    STRIPER.- Ostres!! Amb més de 150 portallums com a possibles causants del "PUM" a mi m'agafaria alguna cosa jajaja :-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  14. a mi em passa això i truco als bombers!

    vaaaaaaaale, exagero, però odio canviar bombetes i totes aquestes coses. Odio enrampar-me i que petin interruptors i bombetes i... sóc una caguetes, què vols fer-hi.

    una servidora hauria encès espelmes i esperat al primer pum! em sembla... :P

    ResponElimina
  15. -Ho llencem ara quan marxem?
    -No, no, que primer he de fer unes fotos...
    Va anar més o menys així? jeje.

    S'ha de dir que les imatges són impactants, i això sense sentir el soroll que vas sentir tu!

    Adéu!

    ResponElimina
  16. A mi no em fa massa por l'electricitat, però s'ha d'anar en compte. Una vegada, acabat d'eixir de la dutxa i ja mig sec vaig tocar el moble de metall del bany, i em va donar una descarrega tant forta que va fer saltar l'automàtic. No em vaig sentir mal ni res, i aleshores no vaig anar al metge. Qui sap, a lo millor ara tinc superpoders i tot, jaja.

    Una abraçada Assumpta :)

    ResponElimina
  17. Si és fàcil Assumpta... desconnectes l'entrada general, desmuntes el llum, hi poses els dits, si t'enrampes vol dir que no ho has fet bé i si no arregles el que sigui.

    ResponElimina
  18. A mi els temes elèctrics també em fan posar els pèls de punta! Aaaaaah, quin gran gag.

    El pitjor del cas, amb diferència, és quedar-se sense internet. Sense llum mira, però sense internet... on anirem a parar.

    I què haguéssim fet sense tu a la gala de C@ts? No hauria estat el mateix segur.

    ResponElimina
  19. Hola Assumpta, sóc nou al teu bloc però me l'estic mirant i m'encanta. Jo fa cosa de dues setmanes vaig anar a comprar una làmpada vermella a IKEA. No duia envoltori, de fet, l'envoltori era la pròpia làmpada i em va costar mans i mànigues encendre-la i acabar-la de muntar, i això que el meu pare és "Lampista". Com diuen els castellans, "en casa del herrero, cuchara de palo".

    Salutacions

    ResponElimina
  20. la olor de cremat m'ha arribat fins al meu bloc! compte!

    ResponElimina
  21. ELUR.- Jajaja no, no, si tu potser exageres en explicar-ho, però jo sóc així tal qual!! O pitjor!!
    És el que vaig fer jo, encendre espelmes ;-))
    Ah!! I l'home que va venir a canviar el plafó, el que va treure "això" recremat, no va voler apagar l'automàtic!! Hi ha gent molt temerària... i mira que li vaig insisistir...
    Petons!!


    ALBERT.- Jajajaja aproximadament ;-)
    Quan ho va treure, va cridar al meu marit i li va donar i això de que no ho llencés que primer havia de fer unes fotos, li vaig dir a ell :-))) (pobre, ja no s'estranya de res...)
    Abraçades!!


    TONI.- O potser t'he de dir "Súper Toni"? :-)
    Ostres, a mi em passa això i mai més toco aquell moble de metall!!
    Jo, quan fa vent "em carrego elèctricament" jajaja (és que no sé com es diu) però si toco quelcom metàl·lic, em pego cada enrampada!! Doncs un dia a casa la meva mare vaig tocar la respatllera d'una cadira de la cuina que és de metall i es va sentir "creeeck" i ma germana es va girar i jo mig groggi...
    Ara que hi penso... Jo sí que tinc poders!! :-))
    Abraçades!!


    JORDI CASANOVAS.- Ai!! Només de llegir-te se m'ha fet una mena de nus a l'estòmac i he sentit com un calfred... ufff
    Què sàdic!! :-PP
    Malgrat tot... abraçades!! jajajaja


    XEXU.- Jajajaja m'ha fet riure la part on dius "quin gran gag"... si no, no havia "caçat" :-))
    Quedar-me sense Internet és el pitjor dels meus malsons... Menys mal que va durar poc :-)
    Ah!! I a la Gala dels C@ts hagués vingut igualment... però hagués arribat uns 10 minuts tard (els horaris de trens!!) igual hagués arribat que acabaveu de dir el meu que va sortir a les 10 i 10 del 10 del 10 :-))
    Abraçades!!


    JORDI.- Hola!! Benvingut!! ;-))
    Per aquí entra un altre Jordi que també és moooolt fan d'IKEA! :-))
    Ostres, quina sort tenir un lampista a casa! Encara que el muntatge de la làmpada l'haguessis de fer sol (i ho vas fer!!), segur que en altres ocasions va genial poder-li demanar ajuda ;-)
    Abraçades!!


    ESTRIP.- Jajajaja ai, m'has fet riure... perquè quan el teníem a les mans, el varem ensumar i anavem dient "ostres, fa olor de cremat, eh? :-))
    El que no pensava és que hagués arribat tan lluny! :-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  22. Això que expliques de quedar-se amb el vidre de la bombeta a la mà a mi no em fa cap gràcia! :S

    De fet, jo també sóc un poc "caguetes" amb això de l'electricitat, em dóna molta molta por!

    Sort que ja t'ho han arreglat!!

    ResponElimina
  23. Realment es veu molt malament tot això... a les fotos. Vas tenir sort de no perdre't la gala! Jo també tinc una aventura amb l'electricitat, però la l'explicaré un altre dia.

    Quines aventures!

    ResponElimina
  24. es ben curios que quand les muses estan aprop, qualsevol coseta es pot convertir en un post bonic.

    al diumentge el nostre fill pintan la seva habitacio, va fer entrar aigua en un endoll i va pasar algo similar....
    pero el meu *superespos* ho va poder solucionar. (es el meu heroi)
    jo, com l'elur..ja buscaba el numero dels bombers

    bon dia, bonica

    ResponElimina
  25. Entre pums, puuuums, bombetes... gairebé has retratat l'estampa de moltes llars davant una situació similar. Reflexió: Els puums han servit per canviar una situació perillosa i per substituir una cosa per una que consumeix menys.
    Ah! T'imagines àixò quan passa a una central nuclear i peta un a bombeta??? Quin esglai!!!

    ResponElimina
  26. Això més que un plafó era una trampa! Has pensat en reciclar-lo i fer-hi les castanyes aquest any?

    ResponElimina
  27. Per cert, avui no hi ha traducció al castellà?

    ResponElimina
  28. Quina aventura, noia. Admiro la teva sang freda després de sentir el primer PUM, jo no hauria pogut continuar amb el que feia sense saber que havia passat :-D.
    M'ha fet gràcia allò del post-it de color rosa (i no perquè sigui mala idea sinó per tot el contrari) i felicito des d'aquí a la botiga on vas comprar el plafó nou, primer per la seva eficiència (l'endemà dissabte ja tenies el llum) i perquè gràcies a ells vas poder estar en plenes condicions ambientals per la Gran Gala (que sense tu hauria perdut molt) :-)
    I per últim, pensa allò de "que no hi ha mal que per bé no vingui", amb les noves bombetes de baix consum estalviaràs a la factura del Sr. Endesa :-DD

    ResponElimina
  29. AIGUA CLARA.- A mi, la primera vegada que em va passar no sabia pas què fer... ufff. Després, vaig desconnectar l'automàtic, em vaig senyar dues mil vegades i amb una mena d'alicates vaig aconseguir treure la "rosca"... però patint tota l'estona.
    I crec que, quan més passa el temps, més por em fa jeje ai, ai :-))
    Petons!!


    CARME.- Quan vaig veure com estava no m'ho podia creure... Tot cremat, negre... entenc que només premer l'interruptor fes aquelles explosions. I sort que avui dia hi ha els automàtics aquests!!
    Si!! :-)) Vaig pensar "mira doncs, ara sí que segur que a les 10 sóc a casa per la Gala" :-)) jejeje
    Espero la teva aventura elèctrica! ;-))
    Petons!!


    SARGANTANA.- Ostres, moltes gràcies :-)
    Jejeje no sé pas que faríem sense els nostres "super-herois" ;-))
    Ei!! Espero que hagi quedat bonica recent pintada l'habitació del teu fill :-))
    Jo a mida que passa el temps, cada vegada em refio menys de l'electricitat :-)
    Petons!!


    MIQUEL.- Ostres, quan jo vivia a Barcelona, les bombetes no petaven així! (potser és perquè era una casa molt vella i encara hi havia corrent de 125!) :-))
    Sí, sí, anirem substituint poc a poc totes les bombetes de la casa i tot això que hi haurem guanyat :-)
    Nooooo, prefereixo no imaginar això de la central nuclear jajaja
    Abraçades!!


    JORDI.- Jajajaja ostreeees no hi vaig pensar en aquesta possible re-utilització!! :-))
    I és que aquesta imatge fa pensar en coses torrades, eh? ;-)
    Ara ja no tradueixo perquè em vaig posar un preciós traductor automàtic. No queda tan precís però m'estalvio molta feina :-))
    Abraçades!!


    McABEU No, no, sang freda cap :-)) El primer "PUM" és bastant habitual a casa quan es fon una bombeta :-) Jo vaig pensar que s'havia fos i prou... evidentment ni em va passar pel cap pujar a l'escala i mirar de canviar-la jo, vaig pensar que ja ho faria el meu marit quan vingués jeje
    Ara bé, quan vaig adonar-me que el PUM havia estat l'automàtic al saltar ja m'hi vaig apropar amb moooolt de respecte.
    Els post-its de color rosa me'ls va portar el Tió (jeje) és que... bé... que som una mica criatures a vegades jajaja... i més valia posar un avís no fos cas que ens distreguessim, que els focs artificials són molt bonics, però a l'aire lliure :-))
    La Gala va ser molt bona perquè la van pensar molt bé i tots ens hi sentiem molt a gust ;-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  30. ejem... per un moment, m'he pensat que en Jordi que et parlava d'Ikea era en Jordi de la banyera fotent conya... jajajajaja... i no saps pas com he rigut!!!! jejeje

    ResponElimina
  31. aix, Assumpta, les petites coses del dia a dia que a vegades ens compliquen i de valent! vas poder enviar el mail? segurament se't devia haver guardat a borrador, no?

    xq quan perds un mail a mitges fa una ràbia!!!!

    ResponElimina
  32. els entrecottes poden estar crus, al punt, fets o molt fets. el plafó estava molt fet.

    he agafat el símil entrecotil per descriure encara millor la "normalitat" del puuuuuuuum.

    millor ni toqui els de casa meva perquè el pummmmmm estaria garantit i jo no conec ningú de cap casa de làmpades que em faci bo preu.

    ResponElimina
  33. L'electricitat es tant complicada!!

    ResponElimina
  34. Ostres! doncs si que va fer un bon pet! :) sort que no va passar a més :)Estem tant acostumats a la llum , no se que faríem sense ella.

    ResponElimina
  35. Jo hagués fet el mateix que tu, no m'agraden les coses qua fan PUM!

    ResponElimina
  36. A mi l'electricitat també em fa molta molta por...per canviar una bombeta sóc capaç de treure els ploms , de posar-me guants de goma i sabates amb sola de goma...

    ResponElimina
  37. Ja li tocava una renovació que els que ens i dediquem també em de menjar jejeje.
    Una abraçada

    ResponElimina
  38. A casa també hauria de contractar més potència, si tinc rentavaixelles, rentadora, pc i poso el rentaplats, el PUM és com el teu.... de moment només ploms, però el teu plafó és digne de ser emmarcat :) Un petó!

    ResponElimina
  39. Uhhh yo le tengo terror a la electricidad!!!
    Prefiero ni mirar...Y siempre por las dudas ando con un plao de escoba jajajaj
    Tenes premio en el rincón.
    Un beso y que se solucione pronto todo

    ResponElimina
  40. I tant que s'entenen els PUMs... encara sort que només va ser el plafó...

    ResponElimina
  41. Sort que no tens la meva gossa a casa, perquè quan salta l'automàtic es posa molt neguitossa i només vol enfirlar-se allà on siguis . Un dia va provar de pujar a l'escriptori, com si fós un gat.

    Deu n'hi do amb les fotografies, ja has fet bé de canviar-los ja!

    ResponElimina
  42. ELUR.- Jejeje jo vaig pensar el mateix!! ;-))
    Vaig clicar damunt del nom i vaig veure que era un altre Jordi (deu venir implícit en el nom jeje)
    Petons!!


    RITS.- Nooooo!! El mail es va esborrar tot!! Si l'hagués estat escrivint en un Word, si que s'hagués guardat, però l'escrivia directament al correu... aisss em va fer una poca gràcia!! jajaja
    Cuida't molt, guapa!!
    Petons!!


    ÒSCAR.- Jajajajaja això només se't podia haver ocorregut a tu!! Tens cada cosa!! :-)))
    "Plafó mol fet" jajaja
    Doncs mira, la Elur té un amic que li fa descompte en els llibres i jo uns que em fan descompte amb làmpades ;-))
    Abraçades!!


    CORO.- Ei!! Molt benvingut al blog!! ;-))
    Complicada i perillosa!! Millor no córrer riscos (riscos? riscs?) :-))
    Abraçades!!


    AIGUA.- Sí, no ens adonem de la sort que significa, prémer un interruptor i tenir llum... i el mateix passa amb tu... vull dir, amb l'aigua ;-)) obrim l'aixeta i no surt aigua, i s'ensorra el món (també podria fer un post sobre això jeje)
    Petons!!


    CÈLIA.- A mi em fan tanta por que, fins i tot passats uns dies, encenc el llum amb totes les precaucions del món... jejeje sóc una cagueta! ;-)
    Petons!!


    ELVIRA FR.- Doncs jo sóc igual que tu!! ;-))
    De fet, si puc evitar canviar-la jo mateixa millor que millor... se'm posa una tensió a l'estòmac ufff :-)
    Petons!!


    GEORGE.- Homeeeeee!! :-))
    Mira, al menys que hi hagi algú que hi surti beneficiat, oi? :-))
    Doncs mira, poc a poc s'han d'anar canviant tots, perquè les petites explosions ja em tenen massa atemorida ;-)
    Abraçades!!


    CRIS.- Ostres!!! Gràcies en nom del plafó! ;-)) Això de que li hagis dit que és digne de ser emmarcat crec que l'ha emocionat jiji
    Jo tinc prou potència, són els cables que són vells i peten cada dos per tres :-)
    Petons!!


    MARISA, el rincón de mi niñez.-Muchísimas gracias por tu nuevo premio jeje si miras al final de mi barra lateral voy guardando un montón de tuyos... he llegado a la conclusión de que me mimas mucho :-))
    Terror, terror también le tengo yo ufff pánico :-)
    Besos!!


    MA-POC.- Ai, ai, no em faci's pensar en coses pitjors... El que em fa patir és pensar que més d'un deu estar a punt del seu "PUM" final i el meu cor no sé si està per masses bromes ;-))
    Abraçades!!


    MIREIA.- Si tingués la teva gossa pujaríem les dues al damunt de l'escriptori, ben juntes i tremolant :-))
    Pobreta, s'espanta... l'entenc molt bé :-)
    Poc a poc s'hauran de canviar tots perquè em refio poc d'alguns que ja han fet alguna broma alguna vegada...
    Petons!!

    ResponElimina
  43. Qué bona!!...D'això en dic originalitat a l'hora de triar un tema per publicar!!...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  44. MONTSE.- Jajajaja és que quan vaig veure com estava el plafó per dins vaig pensar que d'aquí n'havia de sortir un post! :-))
    Petons!!

    ResponElimina
  45. Perquè dius que és un plafó amb els cables, que si no, diria que és el meu plat d'espaguetis acabat de dinar.
    No em dirà que no li agraden els meus spaguetti a la carbonara dels dissabtes?
    Home, més que fer de lampista...

    ResponElimina
  46. ELS DEL PiT.- Jajajaja és que els spaghetti a la carbonara queden lleugerament carbonitzats? :-))
    Jo em menjo el que sigui si m'ho donen fet :-PP
    Abraçades x 2 !!

    ResponElimina
  47. M'alegro que t'ho hagin arreglat.

    Les teves fotos sempre son originals!!

    ResponElimina
  48. VERO.- Ostres, quan vaig veure l'estat en que havia quedat el plafó no vaig poder evitar fotografiar-lo... impressionava :-)
    Però avui encara hem viscut "efectes secundaris" d'això! Resulta que l'automàtic va quedar afectat del gran "pet" (amb perdó) que va pegar... i avui una de les palanquetes s'ha fet malbé i tenim la terassa sense llum: just on tenim la rentadora i el calentador!!
    Afortunadament, a la mateixa casa de làmpades, (els hi faré un monument) ens han deixat un cable "allargador" maquíssim i hem pogut endollar la rentadora a la cuina i demà farem el mateix amb el calentador (o això o dutxa d'aigua freda jajaja) i ens han donat el telèfon d'un electricista autoritzat per FECSA per arreglar-ho... Aventures de les meves!! :-))
    Petons!!

    ResponElimina
  49. Espero que t'ho arreglin aviat i que no hagis de patir mes per aixo...

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!