Curtcircuit

Dijous 8 d’octubre. Son quarts de vuit del vespre, estic sola a casa i, què faig? Òbviament, connectar-me a Internet.

Entro a l’habitació on hi ha el PC, encenc el llum i... PUM!! peta una bombeta! però l’ordinador segueix engegat, sento de fons la rentadora com funciona i el suau sorollet de la nevera. Res greu –penso.

A les fosques, amb la sola llum que surt de la pantalla, em poso a respondre un mail... i escric i m’enrotllo com una persiana.

Quan son prop de tres quarts de nou, sento que la rentadora ja ha centrifugat, m’aixeco, vaig a la cuina per anar a la terrasseta on, a part de fotografiar núvols, hi tinc la rentadora i, quan premo l’interruptor del llum de la cuina, veig que no s’encén...
Ai mare, segur que quan ha petat el llum del despatxet ha saltat l’automàtic. Vaig al panell de l’automàtic mig a les fosques i, quasi per intuïció, trobo la palanqueta que ha baixat... la poso cap amunt i... PUUUUUUUM!! Tres vegades més fort que l’anterior.

Ostres!! A sobre, ara sí que s’ha apagat l’ordinador (aaaaagggh!! el meu mail quasi acabat!! Tot perdut!!) la nevera no funciona i la rentadora té el llumet apagat! (menys mal que ja havia acabat)

Sóc una covarda terrible amb l’electricitat, em fa pànic, terror... Oi que fa gràcia quan es fon una bombeta i quan la vols canviar et quedes amb el vidre a les mans i la rosca enganxada al portalàmpades? Doncs això a casa meva no és res estrany.

Què faig? Doncs agafar espelmes, respirar fons, mirar el rellotge (el meu marit està fent la seva classe de català a immigrants a Càritas, arribarà cap a dos quarts de deu)

Arriba Josep Lluís i el que fa és apagar l’interruptor de l’habitació on ha petat la bombeta, pujar totes les palanquetes del panell que havien saltat i... torna el llum!!

Jo enganxo un post-it de color rosa a la porta que diu “NO TOCAR L’INTERRUPTOR”.

Al dia següent, divendres, amb llum del dia, ell puja a l’escala, desenrosca el plafó, treu la bombeta i jo, que em temo el pitjor, li dic. Prova de donar a l’interruptor ara que no hi ha cap bombeta... Ho fa... i... PUUUUUUUM!!

Cagghhgrrrr!!! Això vol dir que s’ha cremat algun cable per dins i s’ha de canviar el portalàmpades però no em refio. Ja és vell hi van dues bombetes i d’aquí quatre dies petarà l’altre.

No trec el post-it que diu “NO TOCAR L’INTERRUPTOR”.

Divendres tarda, sortint de classe d’anglès vaig a una botigueta de làmpades del barri, els amos em coneixen i sempre em fan bon preu.
Trio el plafó més barato que tenen i pregunto quan me’l podran venir a instal•lar...
- Demà.
- Demà? Dissabte?
- Sí, demà –somriu l’empleat.
- Ostres, moltes gràcies!!

Penso, "val, no anem a Barcelona, que vinguin els del plafó canviïn tot, i així al vespre seré a les 10 en punt a la Gala dels "C@ts". (prometo que ho vaig pensar jajaja)

Dissabte al matí, puntualment a les 11.02, venen, treuen el plafó vell, posen el nou, dos bombetes de baix consum (dos de 20 watts fan una il•luminació que fa gust de veure!)

Per cert... Voleu veure com estava el plafó vell per dins? S’entén oi que els PUM fossin tan forts i fessin tanta por? En veure-ho vaig dir-me “ui, això ho he de fotografiar i fer-ne un post”.