Quin instant més maco, la foto sense dir res ens ho diu tot i ens transporta a aquella tarda (quarts de cinc) després de fer el cafè al pis de dalt del Viena, quan la noia deixant per un moment el llibre que està llegint (una novel·la d'intriga d'autor nord-americà que jo no he llegit però si que n'he vist la pel·lícula) li diu al noi agafant-li les mans: M'agrada quan llegim tots dos... Segur que no van sonar violins però no calia, cap banda sonora podia millorar aquell moment que ja era immillorable. Felicitats parella!! :-)
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!! :-))
La foto tenia un "secret" i esperava a veure si algú el descobria jejeje
Avui, la Carme, ha posat al seu blog fotos d'uns núvols, d'una aposta que varem fer i a mi m'ha fet gràcia respondre posant justament aquest post (que ja feia dies que tenia "in mente")
Cosmo Ha reconegut el Punt de Llibre de Sant Jordi de la Carme!! i ara ja ho he editat en el cos del post!! :-))
McAbeu Ha reconegut el lloc, l'hora, la situació i tot jajaja es nota que sap fer i desfer enigmes!!
La foto genial, i el sentiment inmillorabe. El secret no el sé veure. Però tinc una curiositat , com us vau fer la foto? perquè si la vas fer tu mateixa lapostureta devia quedar rara, allà al Viena
Quines mans més finetes que teniu!! I que bé compartir l'afició de la lectura junts, de fet, sigui llegir o una altra afició és bonic i enriqueix la relació. A nosaltres ens encanta anar al bar a esmorzar llegint el diari. La foto és preciosa i plena de tendresa. Que guai!! Petonets!!
Sempre ho he dit, tenir a la persona que estimes al costat és un regal molt gran, no deixis de llegir al seu costat i tenir gent al teu voltant com la Carme, no ho dubtis, estàs ben acompanyada eh!
Gràcies de nou a tots pels comentaris tan macos que deixeu... us vaig llegint i em feu somriure. No puc respondre individualment perquè a tots us diria el mateix, que moltíssimes gràcies :-)
Mireia, doncs la foto la vaig fer jo! I amb la ma dreta!! que sóc esquerrana i la dreta la tinc molt "torpe"... però no va ser difícil, amb la pantalleta veia bé el tros que volia agafar i ja està ;-)
M'agrada el que veig i m'agrada més el que s'intueix en aquesta bella imatge.... que per molts anys llegiu plegats i us agrada agafar-vos les mans.... M'agrada MOLT :) Avui un petó per a tots dos
Bona nit! Només volia donar-te les gràcies per informar-me de la intromissió que s'ha fet en tot això dels premis amb el meu nom, encara que, com tu has dit, jo no he tingut res a veure.
Jordi C. P. jo a llit sí que no sé pas llegir... De joveneta sí, però ara no. No hi ha forma que trobi una postura en que estigui còmoda i, a més, suposo que per culpa de les ulleres, tampoc trobo la distància correcta... Millor recoltzant a una taula o a la falda quan llegeixo al tren :-)
Jordi C. A., aquest cap de setmana l'acabo!! jejeje
VERO.- Jajajaja m'ha encantat el teu comentari!! ;-)) El cert és que el "moment romàntic" de veritat va ser primer, uns minuts abans ;-) i llavors vaig pensar que m'agradaria fer una foto per "guardar-lo" :-) o sigui que la foto va ser una "repetició de la jugada" feta ja expressament :-)) Petons!!
nosaltres també posem en pràctica, sovint, aquest agradable exercici lector. fa una carona ...
ResponEliminacrec que feia mesos que no era el primins (ni el secuns) en comentar-te. :)
ResponEliminaOooh, quina foto més tendra! :-) Encara que la lectura sol ser un exercici solitari, fer-ho amb bona companyia sempre és agradable.
ResponEliminaSempre es bonic compartir un plaer com la lectura.I d'altres..
ResponEliminaAquí teniu un exemple de la quietud de la lectura, llegir dos llibres alhora fent el travàs en la carícia tendra del contacte... Meravelles. Anton.
ResponEliminaEncara que la lectura sigui un plaer individual quan el compartim amb un altre s'acumulen altres sensacions. Una foto molt bonica.
ResponEliminaQuin instant més maco, la foto sense dir res ens ho diu tot i ens transporta a aquella tarda (quarts de cinc) després de fer el cafè al pis de dalt del Viena, quan la noia deixant per un moment el llibre que està llegint (una novel·la d'intriga d'autor nord-americà que jo no he llegit però si que n'he vist la pel·lícula) li diu al noi agafant-li les mans: M'agrada quan llegim tots dos...
ResponEliminaSegur que no van sonar violins però no calia, cap banda sonora podia millorar aquell moment que ja era immillorable.
Felicitats parella!! :-)
¡Qué bonito! .
ResponEliminaYo también imprimí el punto de lectura de Carme.Besos
Què maco!!! Em moro de ganes de viure moments així
ResponEliminaJoooooo, Assumpta, què muniiiic!!
ResponElimina(no cal comentar res més, trobo)
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!! :-))
ResponEliminaLa foto tenia un "secret" i esperava a veure si algú el descobria jejeje
Avui, la Carme, ha posat al seu blog fotos d'uns núvols, d'una aposta que varem fer i a mi m'ha fet gràcia respondre posant justament aquest post (que ja feia dies que tenia "in mente")
Cosmo Ha reconegut el Punt de Llibre de Sant Jordi de la Carme!! i ara ja ho he editat en el cos del post!! :-))
McAbeu Ha reconegut el lloc, l'hora, la situació i tot jajaja es nota que sap fer i desfer enigmes!!
Petons i abraçades per tots i totes!! :-))
Quina cosa més preciosa. Ho trobo realment maco, una fantàstica cosa per fer plegats.
ResponEliminaGràcies, maca! Quina il·lusió que m'ha fet veure el meu punt!
ResponEliminaI llegir tots dos és una bona cosa...
I Si Cosmo ha reconegut el meu punt. T'he de dir que gràcies això jo he reconegut Cosmo. Sóc molt despistada però m'havia perdut amb Cosmo. Gràcies.
Cosmo, un abrazo...
Hola parella!
ResponEliminauna fotografia molt tendra.
salutacions
sílvia
La foto genial, i el sentiment inmillorabe.
ResponEliminaEl secret no el sé veure. Però tinc una curiositat , com us vau fer la foto? perquè si la vas fer tu mateixa lapostureta devia quedar rara, allà al Viena
Quines mans més finetes que teniu!!
ResponEliminaI que bé compartir l'afició de la lectura junts, de fet, sigui llegir o una altra afició és bonic i enriqueix la relació. A nosaltres ens encanta anar al bar a esmorzar llegint el diari. La foto és preciosa i plena de tendresa. Que guai!! Petonets!!
Quina meravella de foto!
ResponEliminaliteràriament tendre o tendrament literari. De les dues formes és preciós!
ResponEliminaPoetessa Assumpta... hi ha poesis que no fa falta traduir en paraules!
ResponEliminaMaca!
Una fotografia preciosa. L'amor i la cultura, dos de les coses més importants, per no dir les que més, de la nostra vida.
ResponEliminaQuina gran fotografia.
ResponEliminaCompartiu més o menys els mateixos gustos literaris?
P.D. En aquest post no ho he fet servir, però va molt bé això de mostrar el missatge original, tal i com em vas dir.
Adéu!
Sempre ho he dit, tenir a la persona que estimes al costat és un regal molt gran, no deixis de llegir al seu costat i tenir gent al teu voltant com la Carme, no ho dubtis, estàs ben acompanyada eh!
ResponEliminaGràcies de nou a tots pels comentaris tan macos que deixeu... us vaig llegint i em feu somriure. No puc respondre individualment perquè a tots us diria el mateix, que moltíssimes gràcies :-)
ResponEliminaMireia, doncs la foto la vaig fer jo! I amb la ma dreta!! que sóc esquerrana i la dreta la tinc molt "torpe"... però no va ser difícil, amb la pantalleta veia bé el tros que volia agafar i ja està ;-)
Petons i abraçades per a tots!!
i jo que només llegeixo al llit... no em surt de llegir assegut a una taula.
ResponEliminaLlegir junts és com estimar el mateix llibre...com estimar-se...
ResponEliminaEi, ei, quina bona fila!! jejeje veig que segueixes amb "Cámara de gas", n'he pogut llegir un trosset!!
ResponEliminaM'agrada el que veig i m'agrada més el que s'intueix en aquesta bella imatge.... que per molts anys llegiu plegats i us agrada agafar-vos les mans.... M'agrada MOLT :) Avui un petó per a tots dos
ResponEliminaBona nit! Només volia donar-te les gràcies per informar-me de la intromissió que s'ha fet en tot això dels premis amb el meu nom, encara que, com tu has dit, jo no he tingut res a veure.
ResponEliminaMil gràcies! Salutacions.
instants preciosos, moments de delicada tendresa entre tots dos!!!
ResponEliminaa seguir-los cultivant!
Moltíssimes gràcies de nou!!
ResponEliminaJordi C. P. jo a llit sí que no sé pas llegir... De joveneta sí, però ara no. No hi ha forma que trobi una postura en que estigui còmoda i, a més, suposo que per culpa de les ulleres, tampoc trobo la distància correcta... Millor recoltzant a una taula o a la falda quan llegeixo al tren :-)
Jordi C. A., aquest cap de setmana l'acabo!! jejeje
Abraçades i petons per a tots!! :-))
aquesta imatge ho diu tot....
ResponEliminaSalut!
No perdeu mai aquest sentiment. T'entenc perfectament, és una cosa que no té preu. La foto és magnífica. Petons.
ResponEliminaMoltes gràcies!!
ResponEliminaPer cert, ja he acabat el llibre que surt a la foto jeje
Una foto molt entranyable... si que em faltaven apunts per llegir al teu bloc!!!
ResponEliminaMa-Poc.- És que estic en una etapa molt creativa!! jejeje ;-))
ResponEliminaMoltes gràcies per passar sempre! Ets un encant de blogàire ;-))
Abraçades!!
Les fotos del plafo m'han sorpres pero aquestes mes encara: com pots fer una foto en un moment tan romantic?? ;-))
ResponEliminaPero m'agrada....
ResponEliminaVERO.- Jajajaja m'ha encantat el teu comentari!! ;-))
ResponEliminaEl cert és que el "moment romàntic" de veritat va ser primer, uns minuts abans ;-) i llavors vaig pensar que m'agradaria fer una foto per "guardar-lo" :-) o sigui que la foto va ser una "repetició de la jugada" feta ja expressament :-))
Petons!!