dijous, 28 de gener de 2010

L'Avemaria...


Una vegada, ja fa molts anys, vaig llegir que es poden dir tres Avemaries ben dites, sense presses, en menys d’un minut. Òbviament ho vaig voler provar... i és veritat! ;-)

És una de les pregàries que ensenyem als nens de Catequesi i trobo que, en la seva senzillesa, i en menys de 20 segons, diu moltíssimes coses maques.

La podríem dividir en tres parts. Les dues primeres són moments evangèlics (l'Anunciació i la Visitació)


L’Anunciació:

“ L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
-Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.”

(Evangeli de sant Lluc, capítol 1, versicle 28)

L’Anunciació de Leonardo da Vinci (1452-1519)



La Visitació:

Quan Maria estava embarassada, també ho estava (i més avançada) la seva cosina Elisabet. Aquesta era molt més gran que Maria i ja, per la seva edat, estava convençuda que no podria tenir fills... però en va tenir un, doncs Elisabet i el seu marit Zacaries van ser pares d’un nen: Joan Baptista.
En saber Maria que Elisabet havia de tenir un fill, va anar a visitar-la per ajudar-la...

"Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:
-Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes!
"

(Evangeli de sant Lluc, capítol 1, versicles 41 i 42)

La Visitació, per Mariotto Albertinelli (1474-1515)



La tercera part ja és la nostra petició, demanant a Maria que ens ajudi sempre...

Així queda sencera:

Déu vos salve, Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb vos,
Beneïda sou vos entre totes les dones
i beneit és el fruit del vostre sant ventre, Jesús.
Santa Maria, mare de Déu,
pregueu per nosaltres, pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort.
Amen.

Les referències bíbliques fetes en aquest blog es corresponen a la BCI (Bíblia catalana interconfessional, traducció de l’Associació Bíblica de Catalunya)

25 comentaris:

  1. Es cierto lo dije sin prisa y muy bien en tan corto tiempo.
    Muy angelical este post.
    Un beso y buen jueves

    ResponElimina
  2. :) Jo no ho he provat, però encara me'n recordo!

    ResponElimina
  3. Hola Assumpta!
    Es pot.
    Bona nit.
    Sílvia

    ResponElimina
  4. De menuda les vaig aprendre tant en català com en castellà com en francès i de vegades en venen al cap, sense resar, en aquest últim idioma, no sé el perquè però és curiós.
    Petonets de bona nit.
    ;)


    PD. He afegit el resultat de la teva investigació ornitològica a l'apunt. Merci!

    ResponElimina
  5. En la vida he fet cap classe de religió, i menys catequesi, és clar. Per tant no he après cap oració ni crec que l'aprengui ja. Però recordo una cançó que vaig sentir un cop, no sé si a la comunió de la meva cosina, que se'm va gravar al cervell. Una que comença amb una espiga dorada pel sol... en castellà. No sé per què la recordo encara després de 20 anys llargs.

    ResponElimina
  6. A mi me la van ensenyar en castellà...tot en castellà...

    ResponElimina
  7. MARISA, el rincón de mi niñez.- La primera vez que lo comprobé me quedé totalmente asombrada al ver que tardaba tan sólo unos pocos segundos en decirla... y sin correr :-)
    Jajaja vos si que sos angelical :-D
    Besos!!


    CARME.- Encara que no ho dius, imagino que la recordes en català... és que jo la recordo indistintament, és molt curiós. Suposo que a l'escola me la van ensenyar en castellà i a casa en català, no sé :-)
    Petons!!


    SÍLVIA.- Ho he tornat a provar... i tant que es pot :-))
    Petons!!


    -ASSUMPTA-.- Jo també!! ;-)
    A classe de francés la varem aprendre en francès... però si t'he de ser sincera actualment només en recordo trossets :-))
    Eiii molt bones les teves fotos, de veritat!!
    Petons!!


    XEXU.- Oh!! Ostres... quasi se'm fa difícil imaginar-ho :-))
    Jo vaig crèixer aprenent conceptes religiosos (fins i tot a nivell cultural vull dir) al mateix temps que n'aprenia de geografia, d'història, de ciències, de mates (bé... de mates no n'aprenia gaires jeje)
    Trobo absolutament lògic que no fessis mai catequesi si a la teva família no ereu creients, però que mai a l'escola t'expliquessin res de religió, de manera objectiva vull dir se'm fa tan estrany...
    A mi, com em fascina tot això! A mi m'encanta seguir estudiant i aprenent d'aquests temes!! :-))
    De totes formes, per pregar no cal saber cap oració... es poden inventar al moment :-)
    Crec que sé quina cançó vols dir!!! :-)) jo no la cantava però crec que al curs de la meva germana sí :-))
    Abraçades!!


    ELVIRA FR.- Sí, jo a l'escola igual que tu! si som més o menys de la mateixa edat tu i jo :-))
    Però a casa suposo que la vaig aprendre en català... i ara tota la catequesi és en català :-))
    Bona nit :-)
    Petons!!

    ResponElimina
  8. Jo la recordo en frances i tot en la ensenyaven a l'escola.

    ResponElimina
  9. Bon dia!
    M'ha agradat molt aquest post. Moltes vegades es diuen les oracions de manera mecànica sense parar-se a pensar que hi diu i perquè ho diu, tu ens demostres que tot té una raó de ser.

    ResponElimina
  10. No he fet la prova, però l'avemaria me'l van fer aprendre quan era petit!

    Recordo haver fet un post amb aquest mateix nom, però és clar, parlava de l'AVE(tren)... Maria i del suplici que significava totes les obres i esvoranys!

    ResponElimina
  11. jo, l'únic avemaria que he sentit, és una cançó de'n Bisbal. Però no és gaire bona, també t'ho he de dir.

    ResponElimina
  12. Mai m'havia adonat que era tan curteta, i pensar que quan era petita em va costar de memoritzar-la. Soc de mates!!
    Per cert, mai hagues dit que aixo era el fons d'una cassola (pero tampoc un tauro!!)

    ResponElimina
  13. De petit, en temps de guerra, tancaven les portes i allí els meus germans i la mare resavem el rosari, el pare havia mor. Després...
    La mestressa sempre va amb els estris a les mans i amb el xiuxiuex...No crec que mai hagi mirat ni ella ni jo el temps que ens dius...Anton.

    ResponElimina
  14. Jo, com en Xexu, mai he fet cap classe de catequesi. De religió sí, entre cometes (jo feia ètica però compartia classe amb els de religió i sentia com mossèn Conill els ensenyava el Pare Nostre i l’Ave Maria, entre d’altres). Curiosament me’ls vaig aprendre els dos, però la meva memòria només conserva de forma íntegra el Pare Nostre que, abans, podia recitar a una velocitat vertiginosa.

    *Sànset*

    ResponElimina
  15. STRIPER.- Jo del que vaig aprendre en francès només en recordo alguns trossets... ja fa molts anys! :-))
    Abraçades!!


    McABEU.- És com trobar la solució d'un enigma :-))
    Quan jo era petita també la vaig aprendre mecànicament, però quan vaig saber aquest origen també em va agradar molt :-))
    Abraçades!!


    JORDI.- Veus doncs? Ara ja saps d'on ve aquella pregària que vas aprendre :-)
    En quant a les obres de l'AVE... ufff no me'n parlis!! tothom parlava dels de rodalies i ningú es recordava que els "mitja distància" també estàvem MOLT afectats per allò, durant setmanes era impossible fer Reus-Barcelona sense transbordaments!
    Abraçades!!


    ESTRIP.- Jajaja això que m'has dit era el que responien els nens de catequesi fa uns sis anys! quan la cançó estava tan de moda... per cert, que en Bisbal no és massa sant de la meva devoció jeje
    Abraçades!!


    VERO.- Jo també em vaig sorprendre moltíssim quan ho vaig comprovar :-))
    Jajaja és que les fotos en distàncies tan curtes enganyen :-)
    Petons!!


    REBAIXES.- Ah! això del temps era merament anecdòtic... vull dir que era per explicar que, a vegades, dir una pregària no costa més que 20 segons ;-)
    Els meus pares també deien el Rosari cada dia... a mi m'encantava escoltar-los... jo dibuixava o berenava, feia la meva, però les seves veus de fons em donaven una gran sensació de pau :-)
    Abraçades!!


    SÀNSET.- Ai, quina gràcia!! :-)) Et vas aprendre el que feien a l'altre grup!! ;-))
    És que la Catequesi ja és no amb intenció d'ensenyar uns "coneixements", com seria la classe de religió, sinó de transmetre una fe. Es fa a la parròquia i es suposa que quan els pares apunten als nens és perquè ells també hi creuen, en major o menor mesura :-)
    Abraçades!!

    ResponElimina
  16. Son preciosos esos pasajes de los evangelios y la oración es muy sentida. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  17. mira que l'he sentit moltes vegades, però mai em quedo amb ella..... em sap greu, no sé perquè l'única pregària reglada que em sé és el pare nostre.

    tampoc sabia que Elisabet era cosina de Maria i que era la mare de Joan Baptista,.... així doncs Joan Baptista i Jesús eren cosins! ais.... ja veus, els meus coneixements són ben limitats. (Això de vegades em fa molta vergonya de dir....)

    ResponElimina
  18. Al meu col·legi de monges hi havien certes professores que ens feien començar el dia amb una pregària. La preferida de la meva professora de sisè era l'avemaria i encara me'n recordo.

    ResponElimina
  19. Jo no sóc gens creient però sí que vaig tenir una educació catòlica i per tant, me la sé.
    A duferència de la Rits, de història sagrada sí que en recordo bastantes coses perquè em vaig fer un fart d'anar amb la bíblia sota el braç per estudiar iconografia cristiana . M'encantaven les històries de l'antic testament. Són genials, ni els culebrons de TV3!

    ResponElimina
  20. A mi les històries de l'Antic Testament també m'agradaven. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  21. TÍA ELSA.- A mi, todo lo que és el estudio de la Bíblia, me encanta :-)
    I esta oración, tan sencilla y tan breve, y todo lo que nos dice! :-)
    Besos!!


    RITS.- Ui!! ja pots estar ben tranquil·la! No et pensis pas que tothom sap que Maria i Elisabet eren cosines! ;-))
    A més, aquestes coses sempre es poden aprendre, són maques de saber :-) I, sí, Jesús i Joan eren cosins segons :-))
    En quant a les pregàries, mentre surtin del cor, totes són bones :-)
    Petons!!


    JORDI.- Quan jo era petita, al cole, també començavem amb una pregària, però erem nosaltres qui ho preparavem jeje... triavem un text, una cançó i una oració... cada dia entre dos o tres ;-)
    Abraçades!!


    MIREIA.- Ooooooh!! Això sí que ha de ser maco d'estudiar!! M'encanta tot el que és la iconografia cristiana!! Doncs en deus saber un munt! :-DD
    Jo sóc creient, clar, sinó no seria catequista jeje... però crec que hi ha una sèrie de coses que és maco de saber ni que sigui com a formació cultural :-)
    En quant al que dius de l'Antic Testament, jajaja no tots eren "bons exemples" per dir-ho suaument :-P
    Petons!!


    KWEILAN.- L'estudi de la Bíblia, en general, el trobo apassionant :-))
    Molt bon cap de setmana també, guapa :-)
    Petons!!

    ResponElimina
  22. Trobo que tens una manera especial (per bonica) d'explicar-nos aspectes de la religió, de tant en tant. Es nota que hi tens la mà trencada, en això de fer arribar els teus coneixements als altres.

    La veritat és que vaig molt poques vegades a missa, però és curiós, quan hi vaig recordo el 90% de la litúrgia com si hi anés cada cap de setmana.

    Bon dissabte+diumenge, Assumpta!

    ResponElimina
  23. No se perquè, però sempre m'ha emocionat aquesta pregària.
    La meva àvia resa un munt de rosaris cada dia, i diu les avemaries en un alè, jo diria que es menja les paraules.
    A mi m'agrada dir-la poc a poc i assaborint.
    No és la meva manera favorita de pregar, aquesta de dir fòrmules apreses, però tampoc em desagrada

    ResponElimina
  24. FERRAN.- Si tu el que volies era fer-me sentir molt bé, doncs ho has aconseguit ;-))
    Quan una cosa t'agrada molt, en gaudeixes quan en parles, quan ho expliques... Jo m'ho vaig passar molt bé fent aquest post, buscant els quadres per il•lustrar-ho, les cites bíbliques... i si tu em dius que s'entén, doncs jo estic amb un somriure de orella a orella :-)
    Les coses que aprenem de petits són les que no oblidem mai ;-)
    Abraçades!!


    MARIA ESCALAS.- Quina gràcia m'ha fet això de que la teva avia es menja les paraules!! :-)) I és que a la meva mare li diem el mateix... fins i tot li diem que té una paraula "inventada" doncs de tan ràpid com diu el "Santa Maria..." hi ha un moment que de tres paraules en fa com una tota junta, absolutament inintel•ligible... Ella ho nega, clar ;-))
    Ara bé, el sentir als meus pares dir el rosari cada dia, és un dels meus records macos de petita... em feia sentir tan bé! ;-)
    Petons!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!