Homenatge a Joan Amades

La primera ocasió que vaig sentir parlar d'en Joan Amades tindria jo uns 21 o 22 anys. L'Editorial Salvat treia a la venda, en fascicles setmanals, el Costumari Català. Jo, que no tenia ni idea de què anava, em va atraure tan sols sentir-ne el títol... I què maco sonava això de “Costumari Català!”.

No era la primera vegada que començava una obra en fascicles, al contrari, em feia molta gràcia poder comprar una Història de l’Art, una Enciclopèdia Universal o altres joies que, sinó ho feia així, no hagués pogut tenir.

Amb els petits ingressos que tenia fent de cangur, o treballant algunes hores d’auxiliar administrativa, mentre pel matí estudiava la carrera, les col•leccions per fascicles s’enduien una part dels meus calerons, però jo n’estava encantada!

El Costumari és una obra fascinant! Tan bon punt vaig tenir el primer fascicle a les mans, vaig decidir que continuaria fins al final... i, cada setmana, en comprar-lo, passava les pàgines mirant els dibuixos de les auques, llegint els refranys, les històries, llegendes i supersticions de diferents pobles, les festes i els sants patrons, aturant-me a imaginar les danses tradicionals i, sobre tot, impressionada amb la gran tasca realitzada per unir, en una sola obra, tantes vessants de la cultura popular catalana.

Actualment, les seves més de 5.000 pàgines, són un dels tresors que viuen a les prestatgeries de casa meva ;-)



Amb aquest escrit, doncs, em vull unir al merescut homenatge a qui va fer tan bona feina i que mereix trobar, també, reconeixement al món virtual dels blogs en català.











Nota: Les imatges d'aquest post no s'han de tenir en compte per l'enquesta de la barra lateral.