divendres, 29 de gener de 2010

Jaqueta. Passejada. Petó (143è Joc Literari)


Per a ella, qualsevol passejada, per lenta que fos, ja era esgotadora. Malgrat això, no volia renunciar a la sortideta de cada tarda, sempre que no fes mal temps, clar.

Poc a poc i anar fent -es deia a sí mateixa mentre s’agafaven de la mà-.

Arribats a la cafeteria, es treia la vella jaqueta, la seva preferida, tan càlida com era. No pesava gaire i, en canvi, li donava l’escalfor que necessitava.

Després d'una curta estona, ell la mirava i li deia “vaig a demanar els talladets?” i, només per aquest minut d’absència, li regalava un petó tan dolç i tendre que semblava que tot el cansament li marxava...


En Jesús M. Tibau, des del seu blog, ens va proposar un nou Joc literari creatiu. Un relat curt amb la participació de les paraules jaqueta, passejada i petó qualificades amb determinats adjectius sortits d'un petit joc anterior.

22 comentaris:

  1. Mai no és tard. Benvingut el teu text. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Un text molt dolcet, Assumpta!

    ResponElimina
  3. Els petits detalls, els moments per assaborir, recreats amb calidesa. Felicitats pel relat.

    ResponElimina
  4. Hola Assumpta!
    Quan un "joc" acaba en petó va bé ;)
    Salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  5. Bon i relat ple de detalls de tendresa! no sé per què m'ha recordat la cançó d'en Serrat Els vells amants

    ResponElimina
  6. Me encantan estos juegos literarios. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  7. Arribar així a la vellesa ha de ser tan bonic…!

    ResponElimina
  8. Quin conte més tendre, realment escrius molt bé. :-)

    ResponElimina
  9. Quan t'he començat a llegir el que escrius m'ha recordat a una pel·lícula que la Utnoa i jo vam mirar ahir. Es diu "7 almas", del Will Smith, i val molt la pena. Veuràs llavors per què m'ho ha recordat.

    Molt bon text.

    *Sànset*

    ResponElimina
  10. Un relat molt bonic i molt tendre. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  11. Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris :-))

    Si em permeteu, una referència especial a la ELVIRA, que ha enllaçat una preciosa cançó d'en Serrat que he de confessar que mai havia escoltat sencera i que, gràcies a ella, vaig poder legir tota la lletra i em va encantar :-)

    Abraçades i petons a compartir jeje

    ResponElimina
  12. M'uneixo a les felicitacions de la resta d'amics, fas intants tendres i amb un gust magnífic, ben fet i escrit Assumpta, un gran petó !!

    ResponElimina
  13. oh, un relat dolç i tendre... feia dies que no anava de visita als blocs i veig que ja tornes a ser per aquí (amb una bona colla d'apunts...) :)

    ResponElimina
  14. Càlid, proper i amorós. Bonic.

    ResponElimina
  15. Molt bonic. Hi ha algun motiu per haver escollit aquestes tres paraules o eren les primeres que li van venir al cap?

    Adéu!

    ResponElimina
  16. és igual que fos esgotadora, amb un petonet com aquest i una estona al seu costat, recompensava tot l'esforç!
    preciós!!!

    ResponElimina
  17. Torno, que abans m'he oblidat de dir-ho.
    Ahir no vaig poder entrar al teu bloc, no hi havia manera.
    Sort del google reader que així vaig poder llegir el conte.
    Avui he entrat a la primera.
    ;)

    ResponElimina
  18. Gràcies de nou!! :-))

    No tinc ni idea, ALBERT, de per què va triar aquestes paraules... potser ho explica al seu blog jeje

    Ai, -ASSUMPTA- aquests dies blogger està fent coses molt rares... potser per això no vas poder entrar al meu blog... jo ja no m'estranyo de res! ;-))

    Abraçades i petons!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!