diumenge, 28 de febrer del 2010

Frankenstein, de Mary W. Shelley


Abans de començar la ressenya d’aquest llibre, voldria aclarir una cosa: Si algú ha vist alguna de les pel•lícules amb el mateix títol (per exemple la de l’any 1931, que crec que és la més coneguda, o la del 1994, la més recent, o unes de 1957 o 1974) i pensa que té una bona idea de com és l'argument, lamento dir-li que no és així.

És una cosa que mai he pogut entendre. Si un escriptor inventa una història d’una manera determinada, si fas una pel•lícula amb el mateix títol i citant l’autor, respecta el text. Sinó, fes una altre cosa.

És cert que una pel•lícula difícilment podrà reflectir tot el contingut d’una novel•la. Moltes coses s’han de simplificar i això ha de permetre certes llicències. Però afegir personatges i escenes inexistents al llibre, capgirar totalment determinades situacions fonamentals, personatges amb edats que no corresponen, variar el caràcter de la gent i, fins i tot, inventar-se un altre final, potser és passar-se, no? Doncs això és el que han fet amb aquesta obra. Al final del post tornaré sobre el tema cinematogràfic.


Centrant-nos ja en el llibre, pensem que va ser publicat l’any 1818 i, per tant, quan el llegim, ens hem de deixar transportar a aquella època i no mirar-nos algunes coses amb els ulls actuals.

Mary W. Shelley ens explica la història d’un jove feliç i inquiet, que té moltes ganes de descobrir coses de la ciència, dels fenòmens naturals, de l’origen de la vida... en Víctor Frankenstein.

Aquest noi llegeix llibres sobre alquimistes (el tema de la pedra filosofal, el secret de vèncer la mort, etc.) i, quan va a la Universitat, es va interessant cada vegada més en estudis d’aquest tipus. El que fa exactament, mai arriba a quedar-nos massa clar. El que sí es veu és que, poc a poc, es va obsessionant amb la possibilitat de crear vida.

Finalment, amb una sèrie d’estudis fets d’amagat, sense explicar-ho a ningú, entre proves i experiments, dies sense dormir i estones passades als cementiris, treballant de manera obcecada i febril, descobreix com donar vida a matèria inert i decideix fer-ho. El resultat és “el monstre”, la seva criatura.


I, a partir d’aquí, una sèrie d’esdeveniments que no explicaré...

A tot el llibre hi ha un clar el rerefons: El plantejament de la qüestió ètica i moral de l’home que vol arribar a ser com un déu, decidint sobre la vida i la mort, i els resultats terribles que poden arribar, quan l’esser humà creu que ho pot controlar tot.

Es presenta aquesta obsessió del protagonista per crear vida i vèncer la mort com a causant dels efectes sobre éssers innocents. I és que, quan l’home vol posar-se en el paper de Déu, sempre acaba fent monstruositats.

LLIBRES I PEL•LÍCULES:

Tornant al tema de la falta de respecte dels Directors de cinema. Voleu veure com descriu M. W. Shelley a la criatura creada per Víctor Frankenstein? Després compareu amb els “monstres” cinematogràfics. Copio del llibre, que em van deixar en edició en castellà:

Su piel amarillenta apenas cubría la red de músculos y vasos sanguíneos. Su cabello era largo y sedoso, sus dientes muy blancos, pero todo ello no lograba más que realzar el horror de los ojos vidriosos, cuyo color podía confundirse con el de las pálidas órbitas en las que estaban profundamente hundidos, lo que contrastaba con la arrugada piel del rostro y la rectilínea boca de negruzcos labios

S’ha de dir que el monstre feia vuit peus d’alçada (2m i 43 cm.) però era increïblement àgil, ràpid, podia córrer i escalar com un autèntic atleta...

Res a veure, doncs, amb el personatge de cames rígides i dos “tornillos” al coll del de la pel•lícula de 1931 o el pràcticament calb i ple de cicatrius mal cosides per la cara de la de 1994... però, què dir de la bèstia tan rara del film de 1974?.

Charles Stanton Ogle a la versió de 1910


Boris Karloff en la versió de 1931


Cristopher Lee en la versió de 1957


David Prowse en la versió de 1974


Robert de Niro en la versió de 1994


En quant a l'argument, la versió de 1931, dirigida per James Whale i amb Boris Karloff en el paper de “monstre”, inclou canvis tan grans i incomprensibles en el seu argument, que es carrega coses absolutament elementals en la filosofia dels personatges.

Per exemple, al llibre, en Víctor Frankenstein fa tots els experiments absolutament sol, de nit, d’amagades. A la pel•lícula, en canvi, té una mena d’ajudant geperut i, quan el monstre cobra vida, hi ha al davant -a més d’aquest ajudant- tres persones més. Això faria impossible que passés res del que segueix a l'argument de la novel·la.

La de 1994, dirigida per Kenneth Branagh, que es posa a sí mateix en el paper de protagonista, (o sigui, del científic) inclou uns afegits al final (bastant repulsius) que són invenció absoluta del guionista i són totalment contraris als fets. A més, un dels personatges és presentat amb una forma de ser totalment canviada: La dolça Elisabeth sembla una histèrica (i no perquè hagi vist el monstre, eh?), interpretada per Helena Bonham Carter, actriu que no encaixa en absolut en el paper, sembla una representació més pròpia del personatge de Bellatrix Lestrange al que dóna vida a la sèrie Harry Potter. Incomprensible i contrari al text de Mary W. Shelley

Al llibre, la mare del protagonista mor d’escarlatina, al film de 1994 mor de part. Quin sentit té això? Però bé, no és un canvi important en l’argument i no és res comparat amb el final inventat que algú s’ha tret de la màniga i que nega tota una part del llibre.

Tant a la pel•lícula de 1931 com a la de 1994 el protagonista té com una mena de maquinària que al llibre no es menciona per res: Politges, palanques, llamps i trons que provoquen reaccions elèctriques: Res d’això surt al llibre, on tot es fa en silenci, callat, amagat i el descobriment d’en Frankenstein es deixa entreveure més abans com una fórmula, una poció més que no pas tanta tramoia.

Malgrat tot el que he dit, he dit poc... Tan sols una petita part del llibre, la resta l’haureu de descobrir vosaltres llegint el llibre... si us atreviu ;-)

24 comentaris:

  1. Jo també em vaig llegir aquest llibre. Però era una versió per a joves.

    Em va agradar molt.

    ResponElimina
  2. Ja t'aviso que no llegiré el llibre, igual que tampoc veuré les pel·lícules. Sembla estrany, però, que en pel·lícules de tant renom, algunes d'elles, es vexi l'argument del llibre d'aquesta manera. Però ara està tan pervertit ja, que si algú es plantegés fer una versió fidedigna segurament resultaria inversemblant, no trobes?

    No sabia que Robert de Niro hagués fet de Frankenstein!

    ResponElimina
  3. Què bò aquest teu post, Assumpta. El cinema (gairebé?) sempre acaba carregant-se la història; predomina més la part visual que no pas el fons, allò que per a l'autor devia ser realment important.

    Bona ressenya i punt de vista!

    ResponElimina
  4. El vaig llegir ja fa temps i me l'has recordat amb la teua excel.lent ressenya. Molt completa i documentada. Molt bon apunt!

    ResponElimina
  5. Jo no l'he llegit i si que he vist alguna de les pelis, les més antigues. Tampoc sabia que Robert de Niro havia fe t de Frankenstein.

    ResponElimina
  6. CORO.- Ja sé que t'agrada molt llegir i et felicito per això ;-)
    D'aquí uns anys et llegeixes la versió sencera, crec que també t'agradarà ;-)


    XEXU.- No, millor que no el llegeixis jaja... De fet, hi ha escenes que, si les llegia de nit, no em feien gaire gràcia :-)
    A vegades, llegia per la tarda i res, tranquil•lament, però després, per la nit me'n recordava... ufff
    Això de les pel•lícules, m'ha decebut tant!
    M'he empassat un munt de vídeos de YouTube (ostres, es poden veure pel•lícules senceres, dividides en diferents vídeos!) i algunes escenes em feien enfadar i tot.
    Jo crec si algun Director s'ho prengués seriosament i volgués fer una pel•lícula seriosa podria tenir èxit :-)
    Jo tampoc sabia això de Robert de Niro, l'he descobert aquests dies, preparant el post :-)


    FERRAN.- Jo que ja no sóc gaire cinèfila, imagina, ara encara menys...
    Però és el que tu dius, a vegades, per fer-ho més visual, es pot exagerar o modificar alguna cosa, però carregar-se la columna vertebral de la història, és delictiu!!
    Moltes gràcies! ;-))


    KWEILAN.- M'encantaria llegir una ressenya d'aquest llibre feta per tu, t'ho prometo... Estic segura que descobriria més coses encara (i mira que l'he llegit i repassat!) :-)) Gràcies :-))


    CARME.- Abans de llegir el llibre, l'única pel•lícula que jo tenia present era la de 1931, amb la típica escena del monstre apropant-se a una nena que juga amb unes floretes (escena absolutament falsa, per cert) però quan vaig anar descobrint com arribava a ser tot de diferent em sorprenia de la poca fidelitat al text original...
    Jo també ho he descobert aquests dies això d’en Robert de Niro (pobre, fa mala cara, eh?)
    El llegiràs? ;-)

    ResponElimina
  7. m'ha agradat molt aquest post, i m'has fet agafar ganes de llegir el llibre... fa dies q nomes llegeixo sobre educació, emocionalitat, mediació i rollos pedagògics... gràcies, Assumpta!

    ResponElimina
  8. doncs ni he vist cap de les pelis ni he llegit el llibre, a mi les/els de por no és que em vagin gaire!

    a mi m'agrada el frankestein dels Monster!!! era divertidíssim!!

    ResponElimina
  9. Quanta raó tens Assumpta....entre l'original de la grandíssima Shelley i les versions pel-liculeres ( més que pel.lícules) hi ha una distància força gran....són reinteepretacions més o menys lliures...i el problema ve quan la gent no ha llegit el llibre i es queda amb el que ha vist...sense saber que no és ben be el mateix....i és curiós el mateix Kennet Branagh va fer una adaptació de Hamlet força fidel a l'original ...perquè respecta Shakespeare i no Shelley? Molt bon apunt Assumpta!

    ResponElimina
  10. Bona ressenya! Jo també en vaig llegir una versió per a joves; l'original el tinc pendent, i ha de ser interessant. És difícil que una pel·lícula arribi a superar la màgia del llibre; en molts casos, segurament és millor veure la pel·lícula abans de llegir el llibre.

    ResponElimina
  11. Estimada senyora dels quatre asos i un comodí, li he de dir que no he vist cap peli del Frankenstein ni he llegit cap llibre i que, com en Xexu, tampoc ho faré. No m'ha 'llamat' (la iaia ho deia tant això de 'llamar') mai l'atenció.
    Li he de dir també que si ara mateix la tingués al davant, estimada senyora, li fotria una abraçada tan forta que segur que es queixaria.
    Avui estic una mica aixins, no sé com dir-ne... entre filosòfica, emprenyadora i res, una mica aixó jo, jejeje.
    Petons!
    (és que m'ha agradat molt el comentari que li has deixat a en Xexu... i el segon comentari sobre 'lo' del Barça m'ha arribat directe al cor)
    Guapa!

    ResponElimina
  12. ui, volia dir 'una mica aixÍ jo'

    ;**

    ResponElimina
  13. MONTSE.- Em sembla que si llegeixes el llibre segur que podràs desconnectar de tot això de feina... ara bé, llegeix-lo de dia jejeje
    Moltes gràcies, guapa!! ;-)


    RITS.- De fet, no és normal que jo hagi llegit aquest llibre... en principi ni llibres ni pelis de por m'agraden, justament per això: per que fan por!!... i jo sóc bastant aprensiva jeje
    Ara bé, resulta que el llibre és de ma germana, ella el va llegir fa temps, jo buscava llibres dels seus per endur-me'n algun i em va ensenyar aquest i quan jo li vaig preguntar si feia molta por, em va dir "és més abans trist que de por"... Bé, ara ja sé que més val que no li faci massa cas en les seves apreciacions jejeje
    Ostres, els Monster!! Doncs era ben bé com el de la peli de 1931 ;-))


    ELVIRA FR.- Ostreeees!! Com m'alegra el teu comentari!! :-))
    Això de "versions pel•liculeres" enlloc de pel•lícules m'ha agradat molt!!
    Doncs noia, estic molt contenta de que pensem igual, perquè jo també em feia la mateixa pregunta "per què tan poc respecte per Shelley?"
    A més, com li he dit a en XeXu, crec que una versió ben fidel al text original podria tenir força èxit... Potser algun dia la puguem veure :-))


    P-CFACSBC2V.- A veure si t'animes i llegeixes el llibre i em dius alguna cosa :-))
    En aquest cas les pel•lícules destrossen l'obra i és una llàstima.


    ELUR.- Quin sol de dona!! M'encanta la teva espontaneïtat! ;-))
    El comentari a cal XeXu ha estat un moment d'inspiració :-DD
    És que aquell xiquet marroquí era el meu alter ego però amb nen i més fosquet de pell ;-)
    Però et deixo fer l'abraçada, eh? Tot serà que em facis cruixir ossos i articulacions i, o bé demà estic ben dolorida, o curada! ;-))
    (El Barça és molt Barça en algunes ocasions...)
    Petonassos i bona nit! ;-))

    ResponElimina
  14. Bon dia!
    Fa molt de temps que vaig llegir aquesta novel·la. Vaig trobar el llibre en una llibreria de vell i el vaig comprar pensant en la pel·lícula i, com tu dius, gairebé només coincideixen en que hi surt un monstre. :-)
    A mi la novel·la em va agradar perquè et demostra que el monstre no ho és tant i que hauríem de saber el rerefons de les coses abans de jutjar-les per la seva aparença. L'escena on es fa amic d'un cec crec que ho explica molt bé.
    En quant a les versions cinematogràfiques et dono la raó en que si fan una adaptació de la novel·la haurien de respectar-la al màxim possible, sinó el que surt és tot una altra cosa que no hauria de portar el mateix títol.
    I jo tampoc coneixia la versió d'en Robert de Niro, de fet a mi quan penso en Frankestein em ve al cap en Boris Karloff i quan penso en Dràcula en Cristopher Lee. :-D

    ResponElimina
  15. Ja veig que a tu també et va quedar gravada i et va impactar la imatge d'en Boris Karloff perseguint a aquella nena petita del camp de flors...Jo no me'n recordo dels anys que tindria, però sí que se que em va fer molta por.
    Ja he vist un munt de vegades aquest llibre quan paso per la prestatgeria de la biblioteca, però pel mal impacte que em va causar la película, mai se m'ha acudit agafar-lo...Per tot el que expliques de les películes i el llibre, sincerament se li ha fet molt mal favor a la Mary W. Shelley.
    Me'n torno a escoltar el My Sweet Lord que has publicat del homenatge al George Harrison.
    Gràcies per posar-m'ho tant fàcil, al compartir-ho.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  16. Una vegada més tot plegat ens porta a concloure que, si un títol ens interessa, primer ens hem de llegir el llibre. Després ja estarem preparats per les "adaptacions lliures" de les pel·lícules.

    *Sànset*

    ResponElimina
  17. Com el menda lerenda pertany, amiga Assumpta, al grup que fins ara s'ha conformat veient la peli del 94; el menda lerenda haurà d'anar a la biblio i buscar el llibre.

    ResponElimina
  18. Per això està el vell truc de basada en el llibre tal, que vol dir que està basat només, dic jo...

    Me l'apunto, però per llegir-lo ara, sinó més endavant. Acabo de llegir "Los Budenbrook" i ja n'he tingut prou de novel·le "antigues".

    ResponElimina
  19. No he llegit el llibre, però la pel·lícula del 94 em va agradar, si és fiel o no al llibre això ja no ho sé.
    Fa bastanta rabia algunes llicències que es prenen al cinema, sobretot si t'ho venen com a adaptcions del llibre

    ResponElimina
  20. Hola Assumpta!
    algunes adaptacions són molt lliures
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  21. McABEU.- Aquests dies m'he pegat una autèntica pallissa de veure "Frankensteins" al YouTube i m'he quedat decebuda totalment. El llibre és infinitament més maco!!
    Ai!! Has explicat una de les escenes que més m'agraden del llibre :-) bé, que tu només has dit la part final, però tot el que l'envolta... en aquells moments és quan t'adones de com poden influir les circumstàncies en les reaccions de les persones (o dels monstres que, en aquest cas, val per tots)
    A mi em semblaria molt bé que volguessin fer una pel•lícula que sortís un científic creant un monstre, doncs que li posin Aznar o com vulguin, però si en volen fer una que es digui Frankenstein, doncs que respectin el text :-)


    MONTSE.- Exactament com tu ho dius... Molt mal favor li han fet a la Mary Shelley, no l'han respectat gens...
    Ell llibre té escenes que fan molta por i escenes que fan molta llàstima... però les millors no surten als films i les més conegudes dels films no són del llibre. Un desastre!
    Què maca My Sweet Lord, eh? M'alegra moltíssim que t'agradi! ;-))
    Ja sabia que tenies bon gust, però això encara ho confirma :-))


    SÀNSET.- Doncs quasi millor que sí... Si t'has llegit el llibre, després pots anar al cinema i... jajaja... enfadar-te? ;-))
    És que no sé pas què és pitjor. En aquest cas jo prohibiria les pel•lícules i només deixaria el llibre :-))


    ÒSCAR.- La peli del 94 et va agradar? És fastigosa però amb ganes, eh? Les repugnants escenes finals (inexistents al llibre) no sé si fan més fàstic o riure, perquè... bé...
    Podries anar a la Biblioteca i treure DOS exemplars del llibre i tornar a fer carreres de lectura amb la teva dona com l'estiu passat i en Larsson :-)))


    JORDI.- Home, doncs no es pot dir "basada en" si et carregues la columna vertebral de l'argument del llibre. Creu-me... impresentables totes les versions cinematogràfiques.
    Si llegeixes el llibre ja m'ho diràs :-))


    MIREIA.- Siii? De veritat et va agradar la pel•lícula del 94? Ostres... però el final i tot? Aaaai!! jajaja és que no puc dir massa cosa perquè no vull desvetllar més detalls del llibre, però a tu que t'agrada tan llegir, ostres, jo t'animaria a que llegissis el llibre, de veritat :-))


    SÍLVIA.- Algunes són tan lliures, tan lliures que ni s'assemblen a la novel•la que diuen versionar jajaja

    ResponElimina
  22. És un bon llibre! Per cert, un apunt molt ben fet!!!

    ResponElimina
  23. MA-POC.- Sí que és un bon llibre... a mi em va ben enganxar :-))
    Em va quedar una mica llarg, però és que estava encara sota els efectes del llibre i no parava de buscar informació i detalls :-))
    Moltes gràcies per anar passant :-))

    ResponElimina
  24. No me'n recordo del llibre que el vaig llegir fa molt d'anys. Si que em recordo que era al institut o sigui que havia de tenir menys de 17 anys pero si que recordo que no vaig patir de por com a les pelis

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!