"Los cuadernos secretos de Agatha Christie", de John Curran

Fa uns mesos, vaig veure un titular al suplement dominical d’un diari que va despertar immediatament el meu interès. Vaig llegir l’article. Resulta que Agatha Christie tenia el costum d’escriure en una sèrie de llibretetes totes les idees que li venien al cap per a futurs llibres: Llistes de personatges, llocs, possibles trames, diferents opcions per a desenllaços...

Aquests blocs eren plens d’apunts que l’autora podia barrejar amb llistes de coses que havia de comprar, recordatoris de feines a fer... Eren llibretes senzilles, com les que fan servir els nens a l’escola, de diferents mides, gruixos i colors. L’existència d’aquests quaderns era més o menys coneguda però mai ningú els havia donat cap importància.

La filla d’Agatha Christie, Rosalynd, va morir l’any 2004, i el seu fill, Mathew Prichard, va convidar John Curran -arxiver, admirador de l’escriptora des de feia molts anys i gran coneixedor de la seva obra- a passar un cap de setmana a la casa de Greenway perquè es mirés l’estat de l’arxiu personal d’Agatha Christie. Va ser llavors quan aquest es va adonar veritablement del valor del que allí hi havia. Setanta-tres quaderns plens d’idees, algunes de les quals van ser llibres, altres no...



La notícia del diari deia que tot aquest material, mes dos relats inèdits de l’autora britànica es publicaria en breu, tot juntet, en un llibre... llibre que, des d’aquell moment vaig somiar en tenir (quan, el passat mes d’agost, la meva sogra em va demanar què volia pel meu sant, jo ja vaig saber què dir...)

Doncs bé, fa pocs dies que l’he acabat... En primer lloc he de dir que estic molt contenta d’haver-lo llegit. Però immediatament afegiré que només el puc recomanar a qui conegui perfectament l’obra d’Agatha Christie. Només sabent la trama dels seus llibres, recordant els arguments, els trucs, els personatges, etc. de cada una de les seves narracions, es pot gaudir aquesta obra...

Dient el mateix per passiva: Qui no hagi llegit tot el que ha escrit Christie no sabrà de què li parla John Curran: Comparacions de trames, paral•lelismes entre escenaris, coartades, etc. seran autèntics jeroglífics pels no iniciats, amb l’agreujant que, com es suposa que qui s’endinsa en la lectura de l’estudi fet per Curran sap de memòria les novel•les de Christie, aquest no es talla gens a l’hora d’explicar el final dels llibres, a fi i efecte de comparar-los amb diferents notes de les trobades.

Dit això, vull comentar que hi ha hagut coses que he trobat absolutament sorprenents. M’he quedat amb la impressió que a vegades ella havia canviat d’idea sobre el desenllaç d’una obra, moltíssimes vegades abans de donar-la per acabada.

Transcripcions de notes dels quaderns

Ella no pensa una trama concreta, un esquema de principi a fi que després s’ha de seguir, sinó que les seves primeres idees són molt més vagues, totalment “sueltes” i les apunta de tal forma que, moltes vegades, amb l’esquema mig desenvolupat, encara no ha decidit qui serà l’assassí de les tres o quatre opcions que té o quin serà el motiu!!

Això fa que, moltes vegades, una idea inicial hagi donat lloc a dues obres distintes (una novel•la i un relat, dos novel·les... o més!) amb un motiu i un assassí diferents en cada cas. Notes per a una mateixa obra es troben repartides en diferents blocs i, en canvi, en un mateix bloc es troben apunts -amb una lletra espantosa!- per a tres o quatre llibres diferents. En definitiva, un desordre de majúscules proporcions fruit d’una imaginació d’allò més fèrtil, la de Dame Agatha, la reina de la novel•la de misteri. Caòtica total. Genial.

Algunes pàgines de les llibretes.
Allò que surt ratllat és perquè ja ho va passar a algun llibre.

Gràcies John Curran per haver-nos apropat tot aquest material!