Un dels llibres que estic llegint és extremadament complicat, o elevat, o difícil, o diguem-n’hi com vulguem, però costa (el de “Cartes des de la presó”) i l’he d’anar alternant amb cosetes més lleugeretes... així que, quan va caure a les meves mans un llibre vell, mig destrossat, amb les pàgines esgrogueïdes, amb un títol suggerent i... curtet!!... vaig pensar que era el destí que l’havia posat davant meu (qui diu “destí” diu “la meva germana”, que tant s’hi val)
“La máquina de leer los pensamientos” és una història fantàstica explicada d’una forma que podria ser absolutament certa, i això és el que fa que el llibre sigui més interessant i curiós.
Un professor de literatura francesa i la seva dona es traslladen durant un curs als Estats Units on ell ha d’impartir unes classes a la Universitat privada de Westmouth (no sé si existeix a la realitat, crec que és un lloc inventat, al menys jo no n’he trobat informació). Un cop allí coneix un dels altres professors, un Físic eminent que ha trobat el sistema per fer (i ha fet) una màquina de llegir els pensaments.
La forma en que descriu el funcionament de l’aparell és tan versemblant que quasi fa por pensar que es pogués fer realitat... A partir d’aquí una sèrie de situacions, també perfectament possibles, fan que quedis enganxat a la història. M’ha agradat i m’ha distret.
Per cert, i canviant de tema... us agrada la xocolata?
El tema és molt interessant, però fa por que puguin descriure així de bé una màquina de llegir el pensament. Vols dir que a algú no se li haurà acudit provar de dissenyar una màquina segons es descriu al llibre?
ResponEliminaM'encanta, el llibre, vull dir... a veure si el busco...
ResponEliminaAh! I m'encanta, la xocolata, vull dir, :) o sigui que ara vaig a seguir l'enllaç.
No l'he llegit ni el coneixia però em sembla que m'agradaria, per mi la millor ciència-ficció és la que té la creus quan la llegeixes. La que, malgrat que saps que explica una cosa impossible (almenys de moment) te la fa prou versemblant per que entris dins la història.
ResponEliminaNo conec el llibre, però el títol (i l'explicació que en dones) es suggerent. Ui, i jo que creia que els de Wikileaks tenien ganes de gresca.
ResponEliminaApa, que després de l'enllaç me'n vaig a re-esmorzar!!
Fa molt bona pinta. El buscaré.
ResponEliminaDe vegades no sé si llegeixo el meu pensament i... que una màquina me'l llegeixi ? Estic esporuguit, fins ara llegiem el pensament en la confesió ... i devia ser voluntari, no se si em faig entendre, la por era que deu sap el que pensem i no podem mentir, ara amb això que ens expliques... anton.
ResponEliminaQuina velocitat a l'hora d'acabar-te els llibres!
ResponEliminaFins ara, fins al màxim on hem pogut arribar ha estat el polígraf. Una màquina per a llegir el pensament! Quantes relacions d'amistat caurien! Quantes caretes desapareixerien! Seria bo? O sempre val la pena amaagar o no dir segons què?
El llibre sembla molt interessant. M'ha fet veure la col.lecció a la que pertany que a casa el meu pare els tenia tots. Stefan Zweig, Van der Meersch...i l'André Maurois amb el seu "Nido de víboras" i aquest que tan bé comentes formaven part d'aquesta col.lecció.
ResponEliminaAixò ja ho feia el senyor Julián Lago a La Máquina de la Verdad! A veure si va treure la idea del llibre.
ResponEliminaMe encnatan tus recoemndaciones de libro ya tengo listado unos cuantos para el verano. Besos tía Elsa.
ResponEliminaLa portada del llibre, al menys a mi, em fa més por que trobar-me a Sergio Ramos de nit pel carrer.
ResponEliminaAlgú ha dit xocolata?
Vaig al Súper i després a l'enllaç!!!
Així què, ens apuntem el llibre per llegir-lo??
ResponEliminaLa xocolata em torna boig!!
XEXU.- De fet, està molt ben descrit el sistema que segueixen per aconseguir "registrar" els pensaments de la gent... però no crec que fos factible dur-ho a la pràctica...
ResponEliminaBé... espero... potser aquella figureta que et van regalar i que vas posar a la tauleta de nit... saps aquella que pesava molt? Si, que van insistir que havia d’anar a la tauleta de nit perquè era un amulet del “bon descans”... Si jo fos tu l’examinaria bé...
:-)))
CARME.- Doncs crec que a tu et podria agradar especialment per la part de psicològic que té :-)
Tot entenent que, malgrat semblar totalment real, si un es posa a analitzar, es veu que algunes reaccions potser... uhmmmm... hehehe
Té el gran avantatge que és molt breu (139 pàgines si no recordo malament) així que si no t'agrada tampoc és allò que diguis que t'ha fet perdre molt de temps hehehe
Si passes cada dia pel calendari, cada dia tindràs nou post i nova xocolata ;-))
McABEU.- Ho has dit PERFECTAMENT!! Justa la fusta!!
Tu vas llegint i t'adones de com seria de difícil poder-ho fer en realitat... però... seria del tot inversemblant?... Et fa entrar dubtes i t'arribes a plantejar si no seria possible alguna cosa -sinó igual- d'aquest tipus... i vas llegint totalment "convençut" del que passa.
A més, que la forma d'estar redactat és absolutament creïble :-))
JOAN.- Jo tampoc el coneixia ;-) És molt vell (antic i vell) corria per casa dels meus pares i la meva germana en va rescatar uns quants i me’ls ensenyava. El títol em va cridar l’atenció i he de dir que estic contenta d’haver-lo llegit ;-))
Ves a saber si els de Wikileaks no són els néts dels que surten al llibre!! ;-)
JOMATEIXA.- Crec que et pot agradar! ;-) És entretingut, original, ben redactat i –com li deia a la Carme- és curtet així que si finalment no t’acaba de convèncer, tampoc hauràs perdut molt de temps ;-))
REBAIXES.- Hehehe doncs si tu et llegeixes el teu propi pensament, jo a vegades no entenc els meus!! Quin embolic!! ;-))
Però estic totalment d’acord amb tu... Una màquina així seria terrible... I quants malentesos podria ocasionar... Fins i tot de les persones que més estimem: família, amics... algun dia de malhumor podem haver pensat una cosa lletja, que no ens surt veritablement del cor sinó que és fruit d’un mal moment... i la màquina ho registraria!! I qui podria discernir quins pensaments són “veritables i profunds” o “ximpleries que en un moment donat poden passar pel cap”? Espero que mai, mai es faci una màquina així, de veritat :-)
ALBERT B. i R..- Aquest era molt curtet, 139 pàgines ;-) Que ja tocava, perquè aquest any porto uns “totxos” que així no hi ha qui pugi la “mitja” hehehe... Ara bé, he de dir que tots aquests “totxos” m’han agradat i ha valgut molt la pena haver-los llegit ;-))
ResponEliminaTens raó. Tal com li he dit a l’ANTON (REBAIXES) abans, seria molt perillós... La quantitat de pensaments “superficials” que en realitat “no pensem de veritat” que ens passen pel cap i que podrien fer mal en un munt d’àmbits: Relacions personals, laborals...
T’imagines llegir els pensaments dels polítics, ALBERT? ;-))
Jo, personalment, espero que mai s’inventi una cosa així...
KWEILAN.- Ets un pou de ciència ;-) Com diria un amic meu, ets una “dona sàvia” ;-))
M’encanta que hagis reconegut la col•lecció i que, a més, en recordis uns quants... Miraré si algun d’aquests que dius corre per casa els pares (bé, li diré a la meva germana que m’ho miri ella hehehe) i a veure si en llegeixo algun altre ;-))
EL PORQUET.- En realitat això és pitjor! Perquè registra tots els pensaments, siguin veritat o mentida... Imagina que tu un dia penses “atracant un banc se m’acabarien tots els problemes econòmics”... però, veritablement, tu no tens la “idea” d’atracar cap Banc, mai ho faries... i, en canvi, una simple frase així, que et passa un moment pel cap, queda registrat com a pensament teu... Perillós, molt perillós.
Millor que no ho provin ;-))
TÍA ELSA.- Jejejeje a ver si alguno de los recomendados te gusta... ¡estaría súper contenta! Ya me dirás alguna cosa ;-))
ÒSCAR.- Hahahaha homeeeeeee vols dir que la portada fa més por que trobar-se el Sergio Ramos de nit? Jo potser ho hauria de pensar una mica... però... ufff... no sé, no sé ;-))
El llibre no fa gens ni mica de por, de veritat. El que fa por és pensar que algú pogués construir alguna màquina així!
Eeeei, si t’agrada la xocolata, clica l’enllaç ;-) Cada dia nou post i nova xocolatina! ;-))
JORDI BANYERA.- Sí, sí, apunta! ;-)) Tu que ets habitual usuari de Biblioteques, el demanes i en un cap de setmana l’has llegit. Només té 139 pàgines i crec que et podria agradar força... Tot i pensant que és un llibre escrit la primera meitat del segle XX, clar... però sí, crec que et podria agradar... T’hi animes? :-)))
Tu tenies 5 llibres començats. Jo tinc 1000 llibres per començar...
ResponEliminaFelicitats per haver guanyat la porra!
A mi m'encanta la xocolata, per cert.
Adéu!
Seria terrible que existís una màquina així!! La convivència seria impossible, inclús entre els qui s'estimen. La xocolata ja és una altra cosa, m'agrada molt.:)
ResponEliminaA mi també m'agrada la ciència ficció. Fa bona cara però potser serà complicat de trobar no? Sinó no tens un destí o una germana . M 'ha encantat la frase(qui diu “destí” diu “la meva germana”, que tant s’hi val)
ResponEliminaTu almenys n'has llegit ja dos jo encara els tinc encetats i el més greu és que n'he encetat d'altres....Interessant la màquina aquesta ...ara crec que val més no llegir els pensaments...el llenguatge perdria la gràcia....si si que m'agrada la xocolata...ara aniré a fer un tomb
ResponEliminaALBERT.- Noooo, jo no he guanyat la porra!! Jo vaig ser més "moderada"... vull dir que jo la vaig "moderar", que els amos del blog eren a Berlín :-DD
ResponEliminaMil llibres són molts, eh? ;-))
JOSEP LLUÍS.- Tens raó, carinyet... si un cas, més val que no ens llegim mai el pensament i que confiem l'un en l'altre i ja està ;-))
I les galetes de xocolata també t'agraden, que jo ho sé ;-))
MIREIA.- Potser en alguna biblioteca...
M'ha fet somriure que t'hagi agradat la meva frase ;-)) És que aquesta dona (la meva tata) és una descobridora impressionant de llibres. És una bibliotecària "amateur" ;-))
ELFRI.- No, noooo, atura't!! No en comencis més!! ;-))
Ahir per la tarda en vaig acabar un altre... Ara ja van caient tots (menys mal!!) ;-))