Estació Espacial Internacional (ISS) (Relats Conjunts)

Estació Espacial Internacional vista des del transbordador Discovery durant la missió STS-119.
Text escrit a partir d'una nova proposta de Relats Conjunts.

Seria l’any 2010 o 2011, quan la Raquel, un dia que buscava dades a l’ordinador sobre els planetes per poder acabar un treball de l’escola, es va trobar amb una pàgina d’informació sobre les estacions espacials. Era una nena molt imaginativa i curiosa i, ben distreta del motiu dels deures del dia, va començar a llegir tot allò tan interessant. El que més li va xocar va ser aquell ambient tan reduït que es descrivia, les condicions de descans, alimentació i higiene li van semblar bastant incòmodes... Ara, vint-i-set anys després, li va fer gràcia recordar aquell moment. Tot havia canviat tant!

L’Estació Espacial on vivia semblava un petit hotel de muntanya on hi havia de tot: Les habitacions eren individuals i amb bany, la cuina bonica i ben equipada, biblioteca i, fins i tot, una preciosa i acollidora sala d’estar amb unes butaquetes, un parell de taules, cadires i una llar de foc.

En aquells moments la pau regnava a l’Estació i l’ambient era totalment relaxat: la Raquel escrivia aquests records en el seu petit bloc, una llibreteta de tapes dures preciosa. En Samuel i en Noè, asseguts vora el foc, llegien llibres de paper absolutament abstrets de la resta. La Rebeca, amb unes revistes damunt la taula, mirava de decidir quin model triar entre un munt de gràfics per brodar. En Zacaries s’havia quedat completament adormit a una de les butaquetes i la Sara i la Noemí feien una partida d’escacs a la tauleta rodona.

Només faltava en Jacob. Encara li quedava una hora llarga de guàrdia al mirador abans que la Noemí l’hagués de substituir... Però, justament en aquell instant, va entrar corrent, es va plantar al mig de la sala i, amb la respiració entretallada per haver anat tan ràpid, va deixar anar un “He vist una estrella!!”. I va mirar entorn seu amb expressió triomfal.

- Què has vist què? –va dir en Noè aixecant el cap del llibre que llegia.
- Animal! A mi no em despertis més amb crits així!! –va deixar anar en Zacaries- em posa de molt mal humor... t’ho dic de veritat, Jacob!... M’has pegat un ensurt que...
- Calleu i escolteu-me!! –els va tallar en Jacob- que us dic que he vist una estrella!! Que...
- Ves, quina novetat ara tu!! –va riure la Sara.
- Ja saps on som? Et sembla estrany veure estrelles, Jacob? –afegí la Noemí- Què ens prens el pèl?

En Jacob, que era el més jove de tots –i, certament una mica esbojarrat- començava a posar aquella expressió tan seva de quan s’impacientava, així que en Noè, home de gran seny i intel•ligència, va tallar rialles i brometes i va preguntar-li seriosament:

- A veure, Jacob, una estrella? Què vols dir que has vist una estrella? En veiem a centenars cada dia d’estrelles.
- Noè... No és una estrella qualsevol. He vist l’estrella. Creu-me... Hem d’agafar una nau i seguir-la... Sé que ho hem de fer.

Si abans tot eren rialles i bromes, ara es va fer el silenci. Era evident que en Jacob estava parlant seriosament, però... Com havien de deixar tots l’estació, pujar a una nau i seguir una estrella? Els ulls d’en Jacob miraven ara Noè, ara Raquel... Ells dos eren qui sempre l’entenien més.

En Samuel es va aixecar dient que anava al mirador... “a veure què és el que ha vist aquest”... Ell era el millor coneixedor d’estrelles de l’Estació. Va tornar als tres minuts justos... i va dir “Vingueu tots... Ho heu de veure”.

Allí davant, aturada, esperant... una bola d’energia, una font de llum amb espurnes de tots els colors brillants barrejant-se al seu interior, irradiant una blancor puríssima, i fent pampallugues com qui fa l’ullet, els convidava a seguir-los.

- És de veritat l’estrella, Samuel? –va preguntar en Noè.
- I tant si ho és -respongué l’altre amb un somriure d’orella a orella.
- Creia que això no podia passar mai!! –va dir la Raquel amb la veu plena d’emoció.
- Doncs jo vaig somiar que potser un dia em passaria! –afegí convençut en Jacob- es veu que era un pressentiment.
- Doncs endavant!! Anem a preparar-nos i cap a la nau!! –va dir en Noè!!
- Som-hi!! –van corejar tots!!

Sabien perfectament què passaria al llarg d’aquell viatge...

Ja la càpsula, la Sara va connectar els navegadors principals i es van posar en marxa. L'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, un temps i un espai indefinits, fins que s'aturà damunt el lloc on era l’Infant... En breus minuts aterraren i baixaren del vehicle. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar.


Nota: El text del darrer paràgraf, escrit en aquest color correspon a fragments dels versets, 9, 10 i 11 del capítol 2n de l'Evangeli de Sant Mateu (Traducció de l'Associació Bíblica de Catalunya)