diumenge, 17 de juny de 2012

Keith Haring (Relats Conjunts)


- Doctor –va dir en Víctor entrant al despatx i tractant de dissimular com podia la gran emoció que sentia en aquell moment- em sembla que el resultat ha estat satisfactori.
- Ai, Víctor, tan exigent com és vostè, si em diu això és que tindrem bones notícies –respongué el vell Doctor fregant-se les mans lentament, amb un lleu somriure als ulls empetitits darrera les seves gruixudes ulleres rodones.
- Crec que sí... Jo crec que sí.
- Anem a veure-ho, doncs.

L’ancià es va recolzar a la taula i, fent força amb les mans per ajudar-se, es va aixecar lentament. Tot ell semblava una màquina vella, un conjunt d’engranatges grinyolant per tot arreu; però el seu cervell era únic, el més brillant de tot el laboratori.

Arribant a la gran sala on es feien els experiments, tots dos es dirigiren a la taula de treball del jove Víctor F. Allí, una ePetri anava enviant informació a l’ordinador. En Víctor va senyalar amb el dit la pantalla.
- Miri, Doctor.
- Mare meva! Es mouen moltíssim, Victor! No pensava que es poguessin aconseguir uns exemplars amb aquesta activitat tan gran... Pot apropar la imatge, si us plau?
- I tant, Doctor, i tant.
- El blau és espectacular.
- Tots van canviant els moviments, Doctor. No paren.
- Víctor... estimat Víctor... el meu millor alumne! –al vell li tremolava lleugerament la veu- Vostè... Vostè un dia guanyarà un Nobel, jove amic.
- Doctor, estic tan content, estic emocionat.
- Informarem a la Danone ara mateix. Tenim els bífidus més actius que mai hagin imaginat!


Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts

25 comentaris:

  1. Mareta de Déu, només imaginar aquests 'bífidus' rondant pels meus intestins... quines coses. On arriba la tecnologia...

    Que per cert, m'he mirat el vídeo, i són una mica frikis, no... no sé si creure-m'ho. Peces de lego? Un samsung? El mòbil s'apaga si no el fas servir, eh. I per altra banda, tot i que és una sala de cultius de veritat, el tio (o tia) que treballa és una mica maldestre, cal dir-ho. Tant com els de CSI, que són actors, és clar. I ja es podria haver posat guants de la seva mida, que així no es pot treballar. Deformació professional, ja se sap... jo treballo en això, però sense lego ni res. Ja juguem a altres coses...

    ResponElimina
  2. XEXU.- Aquest quadre no em donava cap idea i, de cop, en pensar que eren molt "actius", m'ha vingut la paraula "bífidus" al cap... i res... Després, buscant terminologia de laboratori m'ha sortit això i ho he adaptat :-DDD
    Em feia gràcia que el veiessis tu, a veure què en pensaves!
    Vaig a llegir!!

    ResponElimina
  3. Després de tot el que ens cau,potser si que ens aniria bé una dosi d'aquest bífidus.
    Bon relat.

    ResponElimina
  4. A mi que aquesta paraula "bifidus actius" sempre m'ha fet una mica d'angunia... i ara me'ls imagino així i encara me'n fa més... he, he, he...

    Una idea molt bona, Assumpta.

    Del vídeo no sé pas què dir... m'ha agradat llegir el comentari d'en XeXu.

    ResponElimina
  5. Molt bo!, Assumpta. No m'estranya que tinguen l'efecte que tenen al intestí. ;-)

    ResponElimina
  6. quina imaginació!!!! ja ja bífidus de coloraines ballant i saltant boníssim assumpta boníssim!

    ResponElimina
  7. MONTSE.- Si ens donessin energia... però no sé jo si me'n refiaria massa hehehe


    CARME.- A mi també!! La primera vegada que ho vaig sentir, vaig pensar "ecs, quin fàstic, menjar-te aquests microorganismes vius, puajs" :-))
    El vídeo... doncs, en aquestes matèries, jo em crec tot el que digui en XEXU ;-))


    JPMERCH.- Millor prendre'ls amb moderació... no vull pensar en l'efecte si en prens molt ;-))


    ELFREELANG.- Gràcies maca!! Estic contenta que t'hagi fet gràcia! ;-) Reconec que el quadre no em diu massa cosa, així que en quant m'ha vingut aquesta idea al cap he pensat que millor aprofitar-la, encara que fos una mica ximpleta! :-))

    ResponElimina
  8. Després d'aquest escric he decidit no consumir més aquestes coses tan estranyes com bífidus, isoflavones amb el nom ja m'espanto, i si es belluguen d'aquesta manera....massa cièntific no és el video no?

    ResponElimina
  9. molt ingeniós Assumpta!!! ves no guanyis el Nobel!

    ResponElimina
  10. Muy bueno Assumpta, una gran imaginación! Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  11. Ballo samba per culpa seva. :D!

    ResponElimina
  12. Actius si que són, però bífids no ho semblen...
    Qualsevol se'ls empasse!

    ResponElimina
  13. MARTA.- Hehehe el vídeo no estava previst... me l'he trobat "per casualitat" i he decidit portar el relat "cap allà" i enllaçar-lo, per tant, feu cas al que digui en XEXU!! ;-))
    Jo, la primera vegada que vaig sentir això dels lactobacils aquests em va fer un fàstic!! :-DD


    ANNA.- Uaaaaaaau ha d'estar molt bé això d'aconseguir un Nobel, però tinc la lleugeríssima sospita que mai ho aconseguiré ;-))


    TÍA ELSA.- ¡¡Hola guapa!! ¡Gracias! Me hace mucha ilusión verte por aquí!! ;-)) A ver si pronto nos regalas un nuevo post!


    CANTIRETA.- No m'estranya... si és que aquests bífidus són molt moguts!! Que n'has menjat molts? :-DD


    GLO.BOS.BLOG.- Saps què he fet abans? He buscat imatges de bífidus de veritat, i semblen "ganchitos"!! Ara no sé si avorriré els ganchitos!! :-DDD
    Ai, m'ha vingut una idea per fer un post a l'altre blog... Vaig a fer-lo ;-))

    ResponElimina
  14. El meu avi sempre deia :"Desgraciat el qui entra a la panxa d'un altre" però, tot i així, aquests bífidus tan actius jo no els vull a la meva panxa ;-D
    Una idea divertida per un relat divertit. I del vídeo no en dic res que jo sóc dels que, quan ens diuen Petri, pensem en el Club Super 3, Fiuuuu!! :-))

    ResponElimina
  15. ostres amb aquesta gentada dins nostre si que estarem divertits....potser sentirem papallones a la panxa?
    Vaig al súper a veure si ja n'hi han

    ResponElimina
  16. gràcies! per fi descobreixo que es un bífidus!

    ResponElimina
  17. Egsssss!...no a tu Assumpta, amiga ;)
    aquestes coses sempre m´han fet angunia, com les hamburgueses, els "hot.dogs" i tot això tan i tan artificial, la química ha de servir per altres coses...o no.
    On hi hagi un bona llesca de pà pagès fregat amb una domàtiga, sal i oli!!

    Molt bon relat!!

    ResponElimina
  18. Molt bo! Al proper relat conjunt que facis sobre aquesta imatge hi ha d'aparèixer la Carmen Machi anunciant el producte!

    ResponElimina
  19. McABEU.- Jo tampoc els vull aquests, massa moguts!! Ves a saber quins efectes secundaris poden tenir!! :-P
    Ostres, en PETRI del Club súper 3!! Mai hi hagués pensat!! :-DD
    Fiiiiiiiiiiiuuuuu


    JOAN GASULL.- A mi no sé si em donarien massa confiança uns bífidus tan, tan actius... jo esperaria a que primer els provi un altre ;-))


    PONS007.- I si vas al meu Petit Blog en veuràs una foto i tot... s'assemblen als "ganchitos"!! ;-))


    SA LLUNA.- Doncs diu en XEXU que els bífidus -encara que siguin fastigosets hehehehe- són boníssims per la salut... I, clar, si ho diu ell potser ens ho haurem de creure, però... pensar que t'estàs menjant bactèries a cullerades!! :-DD


    MBOSCH.- Hahahaha això de "al proper relat que facis sobre AQUESTA imatge" m'ha fet riure!!
    Per cert, que he hagut de buscar qui era la Carmen Machi! No en tenia ni idea... Ara ja ho sé :-DD

    ResponElimina
  20. I això és el que fa anar "regular". Si són de colors i tot, com els lacasitos!!! Molt bo Assumpta!

    ResponElimina
  21. Molt bo el relat! Solament d'imaginar-me el bífidus ballant...

    Marcel m'has matat amb el comentari de la Carmen Machi, de debó.

    ResponElimina
  22. M'agrada la teva ironia.
    T'ha quedat un relat molt espitós. ^0^

    ResponElimina
  23. Quina marxa porten aquests bífidus, no ens agafarà mal de panxa?

    ResponElimina
  24. Fa poc em van explicar que els bifidus estaven de forma natural als iogurts i que els van treure, i que els que els porten son els que abans eren els iogurts normals. I que son saníssims. Coses que passen.

    ResponElimina
  25. Molt bo i molt sa aquest relat!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!