divendres, 22 de juny de 2012

Records d'Escòcia...

El proper mes d’agost farà dotze anys que vàrem anar una setmana de vacances a Escòcia.

Dies enrere, vaig posar un post amb vídeos en que es podien sentir instruments no massa coneguts; en un d’ells –el del salteri amb arc- la peça interpretada era una que em va transportar immediatament al passat. Vaig recordar immediatament aquest viatge per terres escoceses...

"The Bonnie Banks o' Loch Lomond" o, senzillament, Loch Lomond.


La música em va arribar al cor i se’m va omplir d’enyor, però no un enyor trist, sinó dolç... i la vaig escoltar una i una altre vegada... i vaig buscar més vídeos, amb diferents interpretacions de la mateixa melodia, cantada per una veu femenina, o masculina, o alguna coral; amb imatges o sense imatges. No me’n cansava.






Ja llavors vaig pensar en dedicar un post al Loch Lomond, un dels llocs més macos que he vist mai, i ara ho faig. Les fotos són de càmera analògica, en paper, les he escanejat i no fan justícia a la bellesa d'aquell paisatge... però, tot i així, m’ha fet il·lusió posar-ne alguna.

En tornar de l’excursió al llac, el xofer de l’autocar ens va posar la casset amb la cançó. És un record que em fa feliç. Tots els records d’Escòcia són com un tresor a la meva memòria.

Loch Lomond, Escòcia,
21 d’agost de 2000. Darrer any del segle XX.

19 comentaris:

  1. Maco maco aquest post. Quina força tenen els bons records quan estan tan ben fonamentats com el que ens expliques avui: música, paissatge, moments feliços...com tu dius, un autèntic tresor, que a més, està blindat contra les devaluacions i les crisis.

    ResponElimina
  2. Jo, malgrat el meu nom ;-D, no he estat mai a Escòcia. Però crec que és un lloc que m'agradaria de veritat.
    Un post molt bonic, ens ensenyes Escòcia i ens ensenyes els teus records. Gràcies!! :-)

    ResponElimina
  3. Els llacs escocesos, a mi també em porten records. No tan antics, però igualment macos. Emboirats són increïbles. La ruta pels Highlands és un dels viatges dels que guardo millor record, certament.

    Pel que fa a les versions, sens dubte la més autèntica la primera, i la dels cellos també sona a escocès, és clar. Però el xaval del final tampoc no se'n surt pas malament.

    ResponElimina
  4. Tal hi com ho expliques fa pinta d'haver estat unes molt bones vacances per tu. A mi m'encantaria viatjar a Escòcia!! De moment aquest estiu faré cap al país veí... que tampoc hi he estat mai i ja toca.

    Les fotografies potser no fan justícia, però són ben maques! M'encanten els llacs i tot el que s'hi assembli!!! (un pantano també val! heheh) ;)))

    ResponElimina
  5. Scotland's a great place! (Escòcia és un lloc fantàstic).
    Hi he estat 3 cops. I mai me'n cansaria.

    ResponElimina
  6. Les fotos són precioses, el paisatge és qui no els fa justícia.

    ResponElimina
  7. A mi també m'agrada molt aquesta melodia, ara me les aniré escoltant totes... he escoltat la primera i m'ha agradat molt.

    I les fotos precioses!

    ResponElimina
  8. Una música molt maca i unes fotos precioses.
    No he estat a Escòocia(Assumpta, no és cap pista)

    ResponElimina
  9. Umm... Escòcia és una lloc que el tinc marcat en vermell perquè m'agradaria molt anar-hi. Deu ser tant verd i tant maco. I si a sobre hi ha música com aquesta, doncs encara tinc me´s ganes d'anar-hi!

    ResponElimina
  10. Bons records acompanyats de bona música i no podien faltar unes precioses imatges. Un luxe de post!

    Molt bon dia!!

    ResponElimina
  11. Bon aniversari d'un bell viatge.....molt bon reportatge sentimental musical Assumpta! i bon Sant Joan! i ara que no passin 12 anys abans d'un nou viatge!( si la crisi ens deixa és clar)

    ResponElimina
  12. Ai Assumpta, és ven veritat que els records ens marquen a tots i de forma ben diferent. Mentre a tu les paraules Loch Lomond et porten a uns fantàstics records d'un viatge a Escòcia a mi m'ha remès automàticament cap a les aventures de Tintín! Sí, sí, i és que el capità Haddock es beu el whisky de marca Loch Lomond com si fos aigua! Caram! Ara sé d'on ve aquest nom... de veritat que no hi havia caigut mai!

    Escòcia és un viatge que tinc molt pendent. Aquest any gairebé va ser el destí triat de vacances... però aniré una mica més lluny!

    ResponElimina
  13. M'ha encuriosit el teu apunt, ja que acabem d'arribar d'Escòcia i també en parlo en el blog. Espero que el record que m'ha quedat també perduri com el teu.

    ResponElimina
  14. Como bien dices te trae dulces recuerdos, hermosos los paisajes. A mi tamibén me gusta mirar fotos y recordar lindos momentos. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  15. Moltíssimes gràcies a tots els que heu passat aquí, us agraeixo moltíssim els vostres comentaris! ;-)
    Oi que avui em perdonareu que no respongui de forma individual? No sabria què dir a cadascú i totes les respostes serien molt semblants i és que aquest post va néixer d'una sensació... i a vegades explicar bé les sensacions costa molt...
    Escòcia ens va agradar molt. Edimburg és una ciutat preciosa... ni massa gran, ni massa petita, amb un munt de coses meravelloses per visitar... I qualsevol excursió que es faci per aquesta terra, regala uns paisatges i uns colors que segur que es converteixen en uns records que sempre perduren com a molt especials!
    Gràcies de nou a tots!!

    ResponElimina
  16. oooh! quines fotos tan boniques!!! i els records segur que fan somriure i transportar-te a aquells moments que sempre estaran amb tu.

    És tan bonic veure fotos!

    Escòcia? pendent, pendent!!!

    ResponElimina
  17. I niré a l'estiu!!!!

    Les versions de la cançó tenen tela. He comptat 14 cellos? Quina bogeria.

    I no hi ha una versió per gaita? Que sempre fa més Escòcia, home.

    ResponElimina
  18. Sòc un enamorat d'escòcia i l'enyoro molt. Hi havig estar 10 dies ja fa 10 anys...i cada any penso en tornar. No sé, alguna cosa dins meu em fa sentir que sòc d'allà...és una sensació estranya. Un país que m'ha captivat de veritat. Gràcies per recordar-m'ho.

    ResponElimina
  19. RITS, MARCEL, ALBERT... M'alegra molt que us hagin agradat! ;-))

    per mi és un viatge que em porta uns records maquíssims, com diu l'Albert, captiva...

    I què bé t'ho passaràs, Marcel!! ;-))
    No vaig trobar cap versió en gaita que es sentís bé!! De veritat!! hehe

    Rits, si algun dia pots, ves-hi, que t'agradarà!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!