dimarts, 19 de juny de 2012

Poesia en aigua freda

En Jordi de la Banyera ens presenta la seva Primera Iniciativa Blogaire! Es tracta de passar-ho bé escrivint un poema sense cap altres requisits que fer-hi sortir la paraula “BANYERA” i posar-hi sentit de l’humor.

El tema és lliure, l’extensió també i la rima també.

En Jordi ens ho posa ben fàcil perquè no tinguem excusa per no apuntar-nos i, així, passar una estona divertida llegint les aportacions de tots. Per tant, que ningú s’espanti, que no es tracta de ser poetes “de primera” (jo he dubtat molt de posar l’etiqueta “poesia” a aquest post hehe) sinó de tenir ganes de jugar. Animeu-vos!!! :-)



A mi em fa una il·lusió especial ja que, com ell explica al seu post, la idea li va venir en llegir la història del Conde Sisebuto al meu blog i m'agradaria que hi hagués una participació molt, molt alta... per tant, ja callo i deixo aquí la meva intervenció!!



“LA POBRE BANYERA”

Us vull explicar una història
que és completament real
i no emplena pas de glòria
al seu actor principal.

Ens trobem a Barcelona,
a finals del segle vint...
L’oncle Miquel treballava
feia temps amb un senyor
del que tothom s’apartava
perquè feia mala olor.
(Un malson que commociona
com els que es tenen dormint)

Els joves de l’oficina,
que feien broma de tot,
junts amb força disciplina,
a l’home feien boicot.

Pel costat de sa cadira
passaven de tant en tant
tot parlant d’alguna fira
de sabó o desodorant.

La secretària un bon dia,
esperant que en fes cabal,
i aprofitant que sortia,
li deixà damunt la taula,
amb rialla general,
propaganda de productes
per la higiene personal.

No es dava per al·ludit
i només els hi faltava
assenyalar-lo amb el dit!

Fins que va arribar un dimarts,
que per coses del treball,
mon oncle va haver d’anar,
sense poder arrufar el nas
ni fer un sol escarafall,
a casa del bordegàs
(mateix carrer de l’empresa,
dues cases més avall).

Ja dins de casa de l’altre,
va sentir necessitat
i per alleugerir-se el ventre
va demanar pel lavabo
amb certa celeritat.

I va tenir una sorpresa,
trobant-se amb l’inesperat:
l’explicació ben palesa
de la pudor del company,
que per la seva raresa
no es podia donar un bany
ni en un dia acalorat,
ni la resta de tot l’any.

I és que l’home era un talòs!
feia servir la banyera,
com si fos el seu rebost!

Munts de llaunes de sardines,
melmelades de baix cost
uns manats de pastanagues
i préssecs del mes d’agost!
Quatre capses de galetes,
ampolles d’oli i de vi,
dotzenes de mandarines,
i unes poques albergínies,
collides d’abans d’ahir.

Mireu quina absurditat!
aquella pobre banyera,
no s’havia utilitzat
en aquell noble servei
pel que s’havia creat.

El meu oncle veié clar,
que no hi havia remei
que per moltes indirectes
ni que ho digués una llei
aquell home no es rentava
ni es canviava de jersei.

I amb molt gran resignació,
quan ho va explicar al despatx,
en una curta reunió,
(d’una dotzena i escaig)
prengueren la decisió
de comprar un ambientador
aroma de flors de maig.

I quan el brut arribava,
en tiraven un bon raig
tot i que el tuf no marxava
sí feia d’amortidor.

I aquí s’acaba la història,
singular i vertadera,
de l’home que no sabia
de forma satisfactòria
utilitzar una banyera.

34 comentaris:

  1. Nena, ens has posat el llistó molt alt, eh? Que això està al nivell del Sisebuto!

    T'aplaudeixo de valent,
    ben fort i molta estona
    i a veure si em ve a la ment
    una estrofa prou bufona
    per matar l'avorriment.
    Dius que he de dir "banyera"
    i que ha de ser divertit.
    Jo no em voldria fer enrere
    però no sé cap acudit...
    A veure, espera... espera...

    ResponElimina
  2. Siiiiiiii CARME.- Si en cinc minuts de res has estat capaç de fer-me una resposta en vers!! ;-))
    Ves a casa el JORDI i apunta't que el faràs feliç... i a mi també!! :-DDD

    ResponElimina
  3. Ui, jo no sóc pas tan prolífic com la Carme! M'hi hauré d'aplicar més... una poesia amb una banyera... o una banyera poètica... i pensar que jo sóc més de dutxa! Si és que no pareu, eh?

    ResponElimina
  4. Ara en vinc i ja m'hi he apuntat. M'he compromès a presentar un dels meus sonets que el premi s'ho val... Com?, Que no hi ha premi?, i m'ho dius ara!! ;-DD

    ResponElimina
  5. PORQUET.- Ànim!! Que segur que et surt alguna cosa i fem broma tots plegats i li donem una alegria al bo d'en JORDI!! ;-))
    Ves a apuntar-te al seu blog!! ;-))


    MAC.- T'heeeeeeeee vist!!! :-DD
    Quina il·lusió que em fa!! Els teus sonets són molt currats, perquè no tan sols és buscar una mica de rima (com he fet jo) sinó que es seguir tota l'estructura del poema!! ;-))
    Al darrer vers en JORDI parla d'un petit premi...

    ResponElimina
  6. Això em passa per apuntar-me a les coses sense llegir la lletra petita. ;-DD

    ResponElimina
  7. Millor, MAC, això demostra que t'havies apuntat de forma totalment generosa ;-)))

    ResponElimina
  8. Per cert que no t'he dit res però la teva "Història singular i vertadera, de l’home que no sabia de forma satisfactòria utilitzar una banyera" està molt i molt bé. .-)))

    ResponElimina
  9. MAC.- Hehehe moltes gràcies!! :-DD
    Això de l'estrofa lliure no té massa complicació... però és divertit fer-ho!! ;-)))

    ResponElimina
  10. Ostres Assumpta, molt bé, m'has fet riure, aquesta poesia teva funcionaria perfectament com una farseta teatral. Ets una artista

    ResponElimina
  11. CARINA.- Eeeeei!! Moltes gràcies!! Caram!! M'ha fet il·lusió!! ;-)))

    ResponElimina
  12. Bé no, REBÉ t´ha sortit això, quina traça tens!
    I m´has fet riure molt!!!

    ResponElimina
  13. Quina traça! I com t'has espavilat a fer-la, si sembla fàcil i tot. Te n'has sortit molt bé, la veritat, però jo ja he dit a la Banyera que la poesia i jo no som amics. Em sap greu no participar en una proposta d'ell, però no em pot demanar això!

    ResponElimina
  14. SA LLUNA.- Hahahaha és molt fàcil Lluneta, és absolutament lliure, estrofes de tres, de quatre, de cinc... no segueix cap estructura de res. T'animes a participar? En JORDI accepta qualsevol tipus de poema, llargs, curts, amb rima, sense rima ;-))


    XEXU.- És fàcil, home, creu-me!! Tu no jugues mai a fer alguna rimeta de broma amb alguna cançó que ja existeix? A canviar el final d'alguna manera :-)
    Pensa que jo no he seguit cap estructura "de veritat", aquí hi ha rimes, però van com volen. No és com en MAC que fa sonets "ben fets"... amb això jo no m'hi atreviria pas.
    Bé, t'ho demana ell i t'ho demano jo també!! ;-))
    Fes-lo sense rima, fes-lo curt, si no hi ha normes!! :-DDD

    ResponElimina
  15. Com no podia ser d'altra manera venint de tu, ben llargueta. Eh!, i ben bona.

    ResponElimina
  16. Plas, plas, plas! i Plas, plas, plas! i Plas, plas, plas! I no pararia Assumpta! Genial, magnífic, sensaciona!! Ostres, m'ha fet riure molt! Quina manera de rimar una brutícia com aquesta!!! hehehehe Moltíssimes gràcies per participar i ja he col·locat el link!!

    Gràcies de nou!!

    Ostres tu, he flipat en colors amb la Carme: en un moment ha rimat deu versos. Mama, por!! hahahahaha

    ResponElimina
  17. JPMERCH.- Doncs, tal com em vas ensenyar a calcular allò de les comes i les fraccions, ja em podries ensenyar el do de la síntesi :-DD
    T'apuntes?? Vaaaa, que tu segur que fas allò de "lo bueno, si breve, dos veces bueno" ;-))


    JORDI BANYERA.- Eeeeeei, quina emoció!! El link!! A "primera fila", eh? ;-))
    Gràcies, gràcies... aquestes coses m'agraden a mi, riure és molt sa!!
    La CARME és una crack! Ella sí que en sap de veritat de fer poesia!! ;-))

    ResponElimina
  18. Aaaaaaahhh!!! Assumpta, que divertiiiiiiit!

    Hahahahaa! T'ha quedat súper bé! Com t'ho has fet, has anat rapidíssim!!!!

    De debò, em trec el barret, m'ha fet molta gràcia. Jo anava a passar del tema perquè la poesia tampoc és lo meu, però ara m'has picat i vull provar-ho. Això sí, a partir del dia 28!

    ResponElimina
  19. uuuooooo!!! heheheh, que bona Assumpta!! i molt primerenca ehh!

    Jo ho intentaré, però no sé si podrà ser tan divertida com la teva ehh??

    ResponElimina
  20. rapideta tu eh? tant de bo ho fos tant el qui no sap fer us de la banyera....
    a veure que farem......però allà serem

    ResponElimina
  21. A veure, jo he d'explicar o aclarir una cosa, perquè sinó semblaré una màquina i no és així :-)

    Quan el JORDI BANYERA va veure, aquí al meu blog, el poema del Conde Sisebuto de dos posts enrere, va tenir la idea de fer aquesta iniciativa i em va dir que per què no la feia jo... però jo li vaig dir que no, que la fes ell i jo ja li donaria suport. Tot això es pot veure als comentaris del post :-)

    Ahir, per mail, em va confirmar que la faria i em va explicar les bases. Llavors, jo ja vaig fer el meu poema ahir per la nit. Aquest matí tan sols he hagut de donar-li el toc final.
    Així, és cert que vaig anar ràpid, però al vespre el meu cervell sempre funciona millor. Si jo hagués vist convocatòria a l'hora que l'ha posat ell, havent de fer el dinar, menjar-lo i tot... a les cinc no hauria pogut tenir llest el meu post de cap manera.
    Després de dinar he fet el post tranquil·lament, he copiat el poema i l’he publicat ;-))



    YÁIZA.- Estic súper contenta quan em dieu que us fa gràcia!! La veritat és que si que em van explicar aquesta història, sí, sí, fa temps que la sé :-))
    En quant a la velocitat, ja he explicat que el poema el vaig fer ahir per la nit i el vaig deixar pràcticament enllestit :-)
    Siiiiiiii em fa il·lusió que t'apuntis! Clar que sí, hi ha temps, crec que ha posat tres setmanes de temps ;-))


    ALBA.- Segur que a la que t'hi posis surt alguna cosa ben divertida!! ;-))
    Jo he anat ràpid perquè ahir em van donar la primícia i el poema el vaig deixar gairebé acabat ahir per la nit ;-))


    JOAN GASULL.- Això m'ho van explicar com a fet real... suposo que em van dir la veritat ;-))
    Bé, ràpida sí, però no tant com sembla... jo ahir ja sabia que es faria aquesta convocatòria ;-))
    Què bé que t'hi apuntis!! :-))

    ResponElimina
  22. Ni que fossis el McAbeu!!!! deu n'hi do la poesia que t'ha sortit!!!! felicitats i aplaudiments...si em surt alguna cosa del cervell hi participaré ...

    ResponElimina
  23. Ai, que divertit! T'has lluit amb aquest poema, Assumpta. Com diu la Carme el llistó està molt alt!
    No sé si jo m'atreviré a participar...

    ResponElimina
  24. ELFREELANG.- Hahaha això sí que és un bon piropu, una comparació amb en MAC!! :-)))
    Tot i que els seus sonets són molt més complicats, perquè cal treballar-se molt bé tota l'estructura del poema, doncs m'ha fet gràcia la floreta!! ;-))
    A tu segur que et surt alguna cosa del cervell, dona!! Uns jocs de paraules dels teus, que això ho fas com ningú!! :-))


    GLO.BOS.BLOG.- Moltes gràcies!! ;-)) La veritat és que fent-ho així, sense donar cap estructura al poema i només buscant una mica de rima, no és difícil... Anima't!! Donem-li una sorpresa al JORDI i que vegi un munt de participants (Donem-li feina!! hehehe) :-)))

    ResponElimina
  25. Si s'esvera
    la banyera
    es vessarà...
    caldrà esperar.

    ResponElimina
  26. M'uneixo a les felicitacions, Assumpta! Divertidíssim el poema!
    No descarto intentar-ho, però necessitaria molt temps per poder fer alguna cosa que estigués decent...

    ResponElimina
  27. Hahaha, ei, boníssim! La història és singular, sí senyora. Ara... vertadera? Vols dir? Hahaha pobre home!

    Buf, jo encara no tinc idees. Però ja vindran!

    ResponElimina
  28. M'agraden els divendres al matí llegint el que has escrit, m'has fet riure molt! Un dels meus llibres preferits de poesia: Crònica des de la banyera d'Amadeu Vidal Bonafont, és boníssim!!! Bon cap de setmana Assumpta!

    ResponElimina
  29. l'has fet molt llarg!!
    Està molt bé i molt divertit.
    Jo també m'ho miraré, tot i que els poemes no els domino massa...

    ResponElimina
  30. CANTIRETA.- Quina gràcia!! Com la CARME, també va fent comentaris en poesia!!! hahaha crec que aquest bany d'aigua freda ens ha afectat!! :-DDD


    AITOR.- Va, anima't a participar, si hi ha molt de temps! Encara més de dues setmanes!!! ;-))


    MBOSCH.- Que sí, que sí, que m'ho va explicar una persona que m'ofereix tota la confiança... jo he canviat algun detall, però el cert és que el paio tenia inutilitzada la banyera perquè li servia de magatzem per altres coses :-DD
    Ja espero el teu, segur que serà boníssim!! ;-)


    Ma. VICTÒRIA.- Eeeeeei, la teva intervenció si que ha estat espectacular!! Em va fer una gràcia quan ho vaig llegir!! Jo sabia la història de la trucada de l'Alba, però no sabia que havia estat A CASA TEVA!! Això té moooolt de mèrit!! :-DDD


    MARTA.- Ei, quin comentari tan maco!! ;-))
    Estic molt contenta que la trobeu divertida... potser un pèl massa llarga, però és que jo no sé resumir :-D
    No coneixia el llibre, moltes gràcies, guapa!! ;-))


    JOMATEIXA.- És que no sabia com explicar-ho perquè anés rimant una mica i avancés la història i va quedar "una miqueta" llarg :-DD
    Si, dona, apunta't!! Si no cal saber de poesia per això, només és per fer broma!! ;-))

    ResponElimina
  31. Genial, la història i la forma d'explicar-la. Jo sé del cas d'un company que tenia a la banyera dues tortugues, però --per sort per ell, i per nosaltres-- va ser per poc temps...

    ResponElimina
  32. Felicitats,un bon poema ben guarnit apunt de sortir a l'escenari.

    ResponElimina
  33. Boníssim, com a mínim no hi faltava un plat a taula per als convidats, si passaven el primer obstacle.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!