Ahir llegia una entrevista a una persona que sap música, que havia tocat piano i harmònium i que actualment toca la cítara; llavors va ser quan em vaig adonar de la meva confusió. No sé per què, però sempre m’havia imaginat que la cítara era un instrument de percussió; una mena de maraques o potser uns címbalets petits... Però, pel que explicava la protagonista de la història, havia de ser un instrument més complicat i llavors vaig pensar que potser seria algun tipus de flauta. Nova errada.
Una cítara és això:
I és curiós perquè aquest instrument al qual atribuïa un aspecte i un so absolutament diferents era, en el seu nom, conegudíssim per mi. No vull fer una explicació “rotllo”, només dir que és una paraula que surt moltíssim a la Bíblia, en els Salms (pregàries de l'Antic Testament en forma de poema; himnes, per a ser cantats que, moltes vegades, venen introduïts per una explicació on diu que s’acompanyaven de cítares... i jo pensant que eren maraques!! Mira, com qui canta i pica de mans!!) No sé d’on em venia l’errada perquè n’estava tan convençuda que mai havia tingut curiositat per buscar a l’enciclopèdia què era una cítara. I, si no arriba a ser per l’entrevista seguiria en la meva confusió.
Curiós és també que, justament ahir, responent els comentaris de l’anterior post, em van sortir els Salms... Però encara més. Jo sabia que el llibre dels Salms és conegut també com a Salteri o Saltiri. Doncs, el que he descobert avui és que justament, Saltiri és, com trobem al DIEC, també això:
3 m. [MU] [LC] Instrument antic de corda, anàleg a la cítara, que es toca amb un plectre o amb martells.
Així que mireu si estan units ambdós conceptes! Buscant més he trobat que la coincidència de noms bé, lògicament, perquè els Salms serien els càntics, pregàries o himnes acompanyats amb aquest instrument musical.
I ara, per qui hagi arribat fins aquí, una sorpresa... Segur, segur, que hi ha una peça en cítara que tots hem sentit més d'una vegada. Qui no coneix aquesta música? ;-)
Doncs jo crec que si tenia la idea encertada que la cítara era un instrument de corda, és pels àngels com el de la teva imatge que havia vist...
ResponEliminaAssumpta desaprensiva.
ResponEliminaMira, jo m'he confós, pensava que la Cítara era l'instrument que tocaven els Beatles quan fumaven, però no, allò era el sitar! Tampoc no sabia la cara que feia la cítara, la veritat, per això ja me'n puc anar a dormir... però no, va, em quedo una estona més.
Molt interessant!! Mmm... jo crec que si abans de llegir el post m'haguessin preguntat per la cítara, hagués aproximat a un instrument de corda, però pensant en alguna cosa més aviat semblant al llaüt, potser... En tot cas, sembla un instrument dificilíssim de tocar!!!
ResponEliminaPel que fa el vídeo que has posat, diria que jo no la coneixia, aquesta melodia... o això, ho tinc massa son per reconèixer res!
Així que va, passo cap a dormir, que m'ho he guanyat, no?
CARME.- Doncs jo res de res noia. Jo m’imaginava la festa més senzilla, que la gent cantava i uns seguien el ritme amb percussió... i la veritat és que també havia vist imatges d’àngels així, però ni idea que això eren cítares! ;-))
ResponEliminaXEXU.- Ui, què he fet o dit per ser desaprensiva? Si qui ha mencionat els Beatles has estat tu i no jo... A més, quan buscava una peça per posar en cítara m’ha sortit un que tocava “Let it be” i no l’he posat perquè he pensat que a tu no t’agradaria!! I ara em dius això tan lleig! Sniff
YÁIZA.- Però dient el llaüt t’hauries apropat molt... Jo no m’hi apropava gens ni mica!! ;-))
L’has de conèixer, dona, és la banda sonora d’una pel•lícula molt coneguda “El tercer hombre” (ho poso en castellà perquè així es coneixia per aquí quan va sortir). Jo no he vist la pel•li però conec la música :-)
Sí, pots anar a fer nones. Que descansis molt bé, guapa! ;-)
Vaig saber el que era de petita, quan en una lliçó de història ens van explicar que els grecs feien concursos de "citarodía", en els seus jocs. Com que sempre m'ha atret la música em vaig interessar per saber com era.
ResponEliminaDoncs jo si coneixia l'instrument, però m'has explicat coses que no sabia, i ara no puc anar-me'n al llit ... he de treballar;)
ResponEliminaBon dia!!
Assumpta!!!!
ResponEliminaUna cítara un instrument de percussió???
Unes maraques???
Tu t'imagines al Rei David, en plan Antonio Machín cantant als angelets negres, amb dues maraques, o platerets (que dringuen... ;¬P) i entonant:
" Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia.
Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dóna fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn.
No serà aquesta la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
En el judici no sabran què respondre;
callaran els pecadors en l'aplec dels justos.
El Senyor coneix els camins dels justos,
però els dels injustos acaben malament. "
Com si fos un bolero o una cúmbia?
No, dona, no!!!
D'acord que no ho farien amb un orgue conventual!... Però unes maraques que és un instrument llatí...
X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD!!
Com he rigut!!!
ei! no t'empipis que és un comentari lleuger...
Però clar, toques temes musicals i....
X¬DDDDDD
Un petonet musical!
Ja una película i la seva música, que va fer famosa la "cítara". La pelicula és "El tercer hombre", que te a lloc a Viena, amb en Josepf Compte, Orson Wells. Tu, tu ri, tu, yu ri oé... millor que la busquis al Spotifai...Ja em diràs què!
ResponEliminaHe eliminat l'entrada anterior, perquè no sé com he llegit el teu post que m'he saltat el tros del saltiri.
ResponEliminaI ara m'he fixat que estava fent el pallús...(as usual..)
Res que no es pot llegir ràpid i fora d'hores...
perdó, perdó, perdó...
Jo sabia, com la Carme, que la cítara era un instrument de corda però no l'hauria pogut identificar perquè ara me n'adono que no n'havia vist mai cap. A partir d'avui ja no ho podré dir! :-))
ResponEliminaPILAR.- Veus? Tu sí que vas fer bé! ;-))
ResponEliminaJo no... a mi em ve una idea al cap i jo mateixa me la crec i, apa, fins els cinquanta anys no m'adono de la meva errada!! I mira que jo també sóc de buscar molt a l'enciclopèdia, però això de la cítara-de-percussió, és una de les grosses, eh? :-))
SA LLUNA.- Hahaha nooooo ara no vagis a dormir, dona!! :-))
Però aquest vespre, quan hi vagis, ja podràs dir que saps més coses que ahir al vespre... això sí!! :-))
BARBOLLAIRE.- Ja pots riure, ja, que per això ho he posat, perquè m'ha semblat una ficada de pota d'aquelles que fan història... Però... vols creure que segur que els "platerets que dringuen" tenen part de culpa en la meva imaginació percussiva? :-DD
Clar, una llegeix coses d'aquí i coses d'allà i després ho barreja tot :-P
Per cert, que jo també he rigut imaginant aquest Salm (preciós) a ritme de maraques... però bé, sempre les podien fer anar fluixet, no? :-DD
CARLES CASANOVAS.- Ai que t'hauré de renyar!! ;-)) Es nota que els meus posts són massa llargs perquè la majoria de la gent no arriba fins al final... Justament havia posat aquesta peça com a remat del post, la música de "El tercer hombre" interpretada pel seu propi autor! :-DD
BARBOLLAIRE.- 2.- No pateixis, no ets l'únic que no s'ha llegit el post sencer... Uns us heu saltat una cosa, altres una altre :-P
De fet, sospito que només la YÁIZA l'ha mirat, llegit i escoltat :-))
McABEU.- Ostres, però si la majoria sabíeu què era!! Així que... tu tampoc et pensaves que eren unes maraques, MAC? ;-))
És xula, eh? No sé si serà difícil de tocar, però m'agrada molt el seu so ;-))
Realment interessant!! Jo sabia que la cítara era un instrument de corda, però no sabia pas quina forma ni so tenia... Però mira que conforndre una cítara amb unes maraques!! heheheh, m'ha fet gràcia d'imaginar-m'ho!
ResponEliminaDoncs jo creia que era alló de la faula de La cítara i la formiga.
ResponEliminaQue vols que et digui, jo soc més de guitarra elèctrica...
ResponEliminaALBA.- Ui, i ben convençuda que n'estava!! ;-))
ResponEliminaNo ben bé unes maraques tipus Antonio Machín, però sí quelcom semblant, no sé, més tipus acompanyament, com els platerets, una pandereta... no sé :-)))
JPMERCH.- Ves a saber si el nom li ve d'aquí! :_P
PONS007.- Home, però és que et pot agradar més d'un instrument; a mi me n'agraden molts! La guitarra elèctrica també ;-))
Iep, jo això de la cítara també ho vaig aprendre fa poquet. Res, a grec, que aprenem tonteries d'aquestes... Es veu que els senyors de la Grècia clàssica tenien aquest instrument i tenien un verb i tot que vol dir "tocar la cítara".
ResponEliminaTot això ve d'una traducció molt difícil que vam fer en què una de les sirenes amb qui es creua Odisseu "tocava la cítara". Ekizarizei, em sembla que es deia el verb (en imperfet), ara t'has d'imaginar la paraula en l'alfabet aquell tan divertit.
I, sabies què? Les sirenes gregues no tenien cua de peix! Es veu que tenien cos d'ocell de cintura cap avall.
I jo que pensava que era un instrument medieval.... i no sé xq!
ResponEliminaAixò si, tb és cert que sempre em porta a orient mitjà i sobretot em fas pensar en Moulin Rouge! ben important a la peli!!! ;)
Jo sí, vés per on, sabia el que era. Ara, no donaria a l'abasta amb tanta corda!!
ResponEliminaMBOSCH.- Ets un pou de ciència i saviesa, jove blogaire :-)
ResponEliminaÉs cert que tenien aquest verb perquè quan ho vaig estar buscant em sortien coses rares d'aquestes :-))
No em diguis que les sirenes gregues no tenien cua de peix!! Aquesta sí que és grossa!! I segur que eren sirenes? No serien algun altre ésser mitològic?
RITS.- Doncs pensaves bé, xiqueta!! ;-))
Resulta que era un instrument que a l'Edat Mitjana estava molt de moda... Mira! ;-))
Ara bé, si em parles de cinema ja m'has mort!! hehehe jo no he vist Moulin Rouge! :-))
JORDI.- Amic meu, està clar que l'única blogaire que no sabia que era la cítara, sóc jo! ;-))
A mi em sembla un instrument molt xulo... més fàcil que un piano, o altres instruments que em semblen complicadíssims com el violí :-)
Assumpta, em comences a preocupar. On és la teva memòria prodigiosa? Si tu no recordes els meus posts, qui ho farà, en Banyeres? Perquè està clar que jo no... Ja no et recordes de l'hora dels desaprensius? Doncs si no te'n recordes busca el post... i mira a quina hora vas publicar ahir...
ResponEliminaAi, benvolgut XEXU.- Els cinquanta, les preocupacions i el dormir malament em comencen a passar factura i la meva memòria se'n ressent...
ResponEliminaAra bé... No pateixis! ;-))
Uns minuts després de pensar per què m'hauries posat allò (sense massa preocupació, ja imaginava que no m'ho deies "en sentit literal") vaig recordar el teu post de l'hora dels desaprensius!! ;-))
Smuac!!
Fa temps vaig estar passant uns dies de recés a Puiggraciós, i allà les monges quan canten preguen acompanyades d'una cítara. L'ambient és màgic.
ResponEliminaMARIA.- Quina gràcia que citis Puiggraciós! Justament l'entrevista que llegia era amb Griselda Cos (al llibre "Monges", de Laia de Ahumada) "la monja de la cítara" :-))
ResponEliminaDoncs mira, jo aquest instrument el tenia una mica en una nebulosa perduda. Més o menys com tu! Sí que sempre havia tingut la idea (i no sé d'on l'havia treta) que era un instrument de corda, però no en tenia pas ni idea que era d'aquesta forma. De fet, me'l feia més com una guitarra petita... apa, i vés a saber per què!
ResponEliminaMira, doncs, ja he après una cosa més! Ara, si jo amb la guitarra ja sóc molt dolent (vaig passar la meva època d'intentar torcar-la) ja no et dic quines destrosses faria amb la cítara!