divendres, 1 de juny de 2012

S'ha acabat el curs!

Introducció:

Aquest és un post programat que escric en dijous; per tant, quan digui “ahir dimecres” no és que no sàpiga el dia en que visc, és que ahir, veritablement, era dimecres. I per què faig un post programat si hi ha un noranta-nou per cent de possibilitats que, al moment que es publiqui, jo sigui davant la pantalla impacient per veure “com ha quedat” i si s’ha de retocar alguna cosa? (Segur que sí. Jo sempre retoco els posts un cop han sortit. Que si canvio una paraula que ha quedat repetida, que si veig una falta que s’ha colat, que si la foto quedaria millor més gran, o potser suprimir un espai, o canviar un punt i seguit per un punt i a part). Doncs faig un post programat perquè cada vegada que en vull fer un “de divendres per la tarda” em passa alguna cosa que fa que no tingui temps per fer-lo sencer i, finalment, el "divendres per al tarda" s'acaba sense post. Així, jo el deixo fet i a punt i veurem què passa.



Text del post pròpiament dit:

Ahir dimecres va ser el darrer dia de Curs de catequesi. Durant el mes de maig es van fer les Primeres Comunions i el 22 de juny es confirmaran els que els hi toca. “Els meus” ni una cosa ni l’altre, doncs són de Confirmació, però encara els hi falta un any de catequesi.

M’acomiadava d’ells i els hi deia “Apa, quina sort, eh? el darrer dia!!” i en J. em deia “Doncs no, jo no vull que s’acabi”... Després, quan ja pujava cap a casa amb en D., que és veí meu i sempre tornem junts, li preguntava quan acabava l’escola i les altres activitats que fa (anglès i futbol) i em deia que més tard, que la catequesi era el que primer havia acabat i hi afegia “
hagués preferit que hagués estat l’últim”... jo li vaig respondre “Us trobaré a faltar” i ell va afegir “Jo també”.

I és veí!! Tots viuen pel barri!! Segur que ens trobarem un munt de vegades! Pel carrer, al Mercadona... Amb en J. i la M. segur que ens veurem perquè ells sempre venen a Missa, són escolans; la Parròquia és com casa seva. I la G. i en D. són veïns... I els demés segur que els aniré veient a algun lloc o altre :-)




Ha estat un any magnífic, amb un grup d’aquells que tothom voldria (però era “el meu” hehehe) Vuit en total, cinc nens i tres nenes. La majoria mooooolt xerraires, amb moltes ganes de parlar ells, de riure, molt macos, inquiets, amb ganes de preguntar, de saber.

En fi... l’estiu passarà i a primers d’octubre ja els tornaré a tenir allí... Segur que hauran crescut un munt! Ells a mi cada vegada em deuen veure més baixeta hehehe




Per cert, si algú es pregunta què són aquestes fotos... Doncs resulta que les mares es van posar d’acord i em van regalar aquesta planta... I és tan bonica que l’he començat a fotografiar i he decidit fer-ne un post!! Em va fer molta il·lusió, perquè no m’ho esperava pas. Havíem acabat amb coca i xocolata i, quan ja anava a marxar, veig que tots es fiquen dins d’una aula petita... vaig veure ràpidament que tramaven alguna cosa, però no sabia què... i és que l’havien amagat allí dins! Me la van donar ells, els meus nens... i jo amb un somriure d’orella a orella... i abraçades i petons... i “bon estiu!”... i fins sempre, petits amics meus!!

29 comentaris:

  1. La planta és molt xula, però el post i com ho expliques encara més. Es nota MOLT que ha estat un curs magnífic. :-))

    PS: Hi ets o no hi ets, aquí davant de la pantalla per si s'ha de retocar alguna cosa? :-DD

    ResponElimina
  2. Hola MAC.- Hehehe sí que hi sóc si!! :-))
    De fet, l'havia programat per les 16:30 i ja m'havia avorrit d'esperar i l'he avançat un quartet d'hora! ;-))
    Moltes gràcies pel que dius!! Sí, si que ha estat un curs bonic. Són molt macos!! ;-))

    ResponElimina
  3. Sempre que programo un post (que no ho faig gairebé mai!) llavors tinc temps... ;-)))

    ResponElimina
  4. Assumpta, tinc una Anthurium com aquesta al menjador de casa!!!!!
    Que després de l'estiu et vegin més petita, t'ho deu semblar a tu perquè estic segura que per a ells ets "molt gran" (i no ho dic per l'edat!!!! eh????)
    Com es nota que t'estimen i que els agrada assistir a les teves classes, sinó no et trobarien tant a faltar!!!!
    Pots estar molt orgullosa dels teus alumnes!!!
    Jo... tot just ha fet ara un any que vaig deixar la catequesi.... Feia massa coses, anava molt estressada i vaig decidir que ja havia arribat l'hora de deixar-ho...

    Ara, et toca descansar!

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  5. Josep Luííííííííís!!!! Porta el pal de fregar, corre!! Que l'Assumpta ha deixat un escampall de bava per aquí que algú podria relliscar i prendre mal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que ja ha relliscat, i l'Assumpta també. Fa temps que no diu res.

      Elimina
  6. Jo sempre que he intentat programar un post no m'ha fet mai cas....

    La planta és preciosa!!! i tal hi com expliques el curs i exterioritzes les emocions crec que ha estat un molt bon curs!

    ResponElimina
  7. MARGARIDA.- Gràcies a tu sé com es diu!! hehehe
    Ei, en saps molt! També recordo que la CARME i tu em vareu dir el nom del "Prunus", aquell arbre de la plaça Prim que a mi m'agradava... Sou les meves assessores en temes de la natura!! ;-))
    També feies catequesi?? :-)) Uaaaau! mai pensava que trobaria una altre catequista a la xarxa!! Em feia molta gràcia quan em deies que la Vetlla Pasqual és la Missa més maca de l'any, em cridava l'atenció... Ara ho entenc!! :-)))
    Sí, menys mal que a l'estiu no es fa catequesi, a l'estiu que corrin, juguin... que diguin un Parenostre abans d'anar a dormir ;-) però tenir-los a l'aula, amb la calor que fa a la meva Parròquia a l'estiu!! (i fred a l'hivern!!) :-))


    XEXU.- Hahahahaha ai, sí... us agradarien a tots aquests xiquets, de veritat... XeXu, tu hi parlaries de futbol, per exemple, o de música... del que volguessis... els hi podries explicar les anècdotes del teu gat que segur que ells en sabrien d'altres gats o de gossos... Tenen una edat en que és tan maco parlar-hi!! I podríeu jugar al ping-pong! Què tal se't dóna? Al mossèn li van donar una taula i els hi ha posat i s'hi passen l'estona, volen fer un campionat i tot :-))


    JPMERCH.- No, no... per sort no he relliscat!!hehehehe... és que he hagut de sortir una estona i ja he tornat!! ;-)))


    ALBA.- No sé qui era que també ho deia... Crec que l'ELFRI, em sembla que deia que feia un temps que no se li programava bé... i la CARME també va tenir problemes amb les programacions fa uns dies... Blogger sempre tan agradable ;-))
    És que sempre tinc molta sort amb els meus grups! ;-) sí que a vegades he tingut nens o nenes bastant trapelles i tal, però mai casos "problemàtics"... ens ho passem bé ;-))

    ResponElimina
  8. “hagués preferit que hagués estat l’últim”

    Això no ho canviïs, eh?...I la foto tampoc. ^0^

    Quins instants plens de bellesa. Felicitats per haver-los viscut!

    ResponElimina
  9. Ja saps que els infants diuen sempre allò que pensen; així que pots estar molt orgullosa de la demostració de la seva estima. I la planta és preciosa!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. ais que n´hi ha una com jooo! pujar el post i al segón ja estic retificant.
    Jo penso que t´ha quedat tot molt bé...el sentiments preciosos!

    Hora de descansar...nanit.

    ResponElimina
  11. Que maco!! Tot, la planta, els nens, que els sàpiga greu acabar ja el curs... quina edat tenen? 12 o 13? Jo em vaig confirmar a 3r d'ESO, suposo que ja havia fet els 14, doncs... En tot cas, és una edat que tela, els pre-adolescents. Segons com, estan molt malament del cap, eh! Jo en vaig tenir el primer any de cau (1r i 2n d'ESO) i bé... per tenir-los una mica "domesticats", feina teníem!! Però al final són macos, clar.

    ResponElimina
  12. Saps Assumpta, jo no he estat mai educada, ni he fet formació religiosa, però m'agrada tant llegir-te quan parles de fets i expliques coses de la religió, gairebé he llegit tots els teus post "la meva fe" , hi ha una coseta que m'agrada especialment, és quan escrius Salms, jo no els coneixia (ho sento), però tinc una llibreta on hi apunto coses que m'agraden molt i molt hi vaig apuntar: "Damunt les aigües hi tens un palau. Prens els núvols per carrossa, avances sobre les ales dels vents" Salm 104.3. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  13. Una bonica planta i moltes satisfaccions oi? vull dir que el millor regal és en l'aprenentatge i els somriures dels nens oi?

    ResponElimina
  14. Si tens problemes amb els posts programats no dubtis a contactar amb mi, potser dels més de 1400 posts publicats no en tinc més de 10 que NO hagin sigut programats

    ResponElimina
  15. Ai Assumpta. Primer, t'ha quedat un post programat preciós, de veritat. M'ha encantat anar llegint la història (i com l'has escrita) intercalada amb les fotos (que jo també m'anava preguntant què coi feia aquesta planta allà al mig... tot i ser tan bonica).

    Segon. Detallàs dels nanos i dels seus pares. I si t'han volgut fer això i si has recollit tantes mostres d'apreci dels nens, amb tots aquests comentaris preciosos que t'han fet, doncs bé, què vols que et digui. Doncs que t'ho has guanyat a pols, per ser com ets i per tractar les criatures com estic segur que les tractes. Fantàsticament bé.

    Molt bonic, Assumpta, molt bonic! Què bé que senta llegir posts com aquest! M'ha encantat!

    I per cert, jo també retoco paraules un cop publicat el post! Sempre trobo paraules excessivament repetides o mal escrites o mal col·locades! Manies dels perfeccionistes...

    Assumpta... enhorabona de veritat. Reculls senzillament el que sembres! (i ja es veu, a mil hores lluny, de Reus a Barcelona, que sembres molt bona terra i molt bona llavor!)

    ResponElimina
  16. Crec que la planta es diu Anthurium. És que servidor quan era jove va treballar en una floristeria uns sis mesos! Bé, dir-los adéu costa, però el poder tornar-los a veure quan es reprenguin les classes és un consol, no?

    ResponElimina
  17. Quin detall més maco de les mares i els nens. És molt maca la planta, jo dies endarrere en vaig comprar una igual. M’agraden aquestes plantes, les trobo alegres.

    Demà a Casserres fan la primera comunió els nens i nenes i la coral anem a cantar.

    Assumpta, et passarà el temps molt de presa, ja veuràs com aviat tornaràs a tenir els teus nens i nenes per el teu voltant el dijous.

    ResponElimina
  18. Què bé que hagis gaudit tant amb aquest grup, segur que ells tan aportat tantes coses a tu com tu a ells (apart de coneixements, és clar). Ara, a descansar a l'estiu i a rebre els nous infants amb els braços ben oberts!!!

    És una planta preciosa! quin detallàs!!!

    ResponElimina
  19. Una planta maquíssima, jo en tinc una igual, però no me la van regalar.
    és una gran satisfacció que estiguin tant contents amb tu, això et dona ganes per no parar mai!!
    Enhorabona per la teva feina.

    ResponElimina
  20. És una gran alegria i il·lusió que et diguin que no tenen ganes de plegar...

    T'estimen i tu a ells i això és la millor catequesi del món!

    Una planta preciosa, amb una il·lusió i un agraïment que la fa més bonica, encara.

    No vaig veure el post el divendres, però ara el recupero!

    :)

    ResponElimina
  21. Hi ha feines que es fan sense esperar res a canvi, però quan veus que la teva llavor, germina en bones persones, la recompensa és infinita. I si, a més, algú et porta un obsequi, significa que durant un temps han estat pensant en nosaltres, i com fer-nos sentir una mica més feliços.
    Doncs, ara a descansar i després a preparar el nou curs, perquè tot passa i tot torna a començar.
    Una abraçada Assumpta, i molt bona feina. Cal que els nostres joves creixin enmig de valors, i per això cal que hi hagi persones com tu!!!

    ResponElimina
  22. PILAR.- És més maco aquest nen! És tot reflexiu i molt intel•ligent. Sempre pugem junts i em va explicant coses ;-)... Quan ho va dir em vaig quedar tan sorpresa que li vaig dir “Com?” i ho va repetir... Són regals inesperats, són moments molt macos! Gràcies, guapa! ;-))


    GALIONAR.- Tinc molta sort de poder estar amb ells! ;-) Hi ha dies que em fa mandra baixar, sobre tot a l’hivern, si fa fred, plou o és un dia ventós... però un cop sóc amb ells em passen tots els mals, tenen aquest “poder” hehehe ;-))


    SA LLUNA.- Ai, quina gràcia m’has fet!! Hehehe... Jo els retoco moltíssim, però molt... I mira que ja els repasso abans de publicar-los, però res, fins que no els veig, no m’adono de les errades que s’han “colat” ;-)) Gràcies, maca!!


    YÁIZA.- La veritat és que ens ho passem molt bé, a vegades tinc seriosos dubtes de si els deixo fer massa “la seva” i “treballem” poc...però és que ho fem de 7 a 8, a aquella hora molts ja venen d’un dia d’escola i d’una extraescolar... Tenen ganes de parlar, de moure’s i jo els deixo fer bastant el que volen. Ens fem autèntics farts de riure... però la veritat és que amb el llibre anem lents. Sempre em passa igual :-)
    El tema de les edats és complicat. Aquí fan la Comunió (en general, clar, que sempre hi ha alguna excepció) quan fan tercer, o sigui que els nascuts a primers d’any ja tenen nou anys i els altres vuit. Llavors la confirmació es feia a partir dels catorze (més o menys) tornaven, més catequesi, i es confirmaven en dos o tres anys. Jo sempre havia estat catequista de Comunió (que són dos cursos) i havia fet els dos cursos de forma indistinta, però fa uns anys, el Sr. Arquebisbe va dir que, tot just feta la Comunió, ja podien continuar, fer TRES anys més de catequesi i confirmar-se. Amb això s’aconsegueix que es quedin molts més nens, clar :-)
    I el mossèn em va passar a aquesta nova Confirmació (que li diem “confirmació de petits” o “confirmació d’infants” o de mil maneres).
    D’altre banda, ja existia des de sempre, el que es deia “Catequesi de post-comunió” (nens que havien fet la Comunió i seguien uns cursos més fins empalmar amb els grups de confirmació de 14 anys) Doncs bé, aquests de “Post-comunió” també se’ls ha dit que, si volien, amb tres anys ja es podien confirmar (i són els que es confirmaran el dia 22)
    Però, A MÉS, segueix existint el procediment tradicional de Confirmació d’aquests que comencen als 14 o 15 i es confirmen més grans. Així que per aquí hi ha gent de totes les edats i ho organitzem de la millor manera que podem.
    El grup que tinc jo, com van fer la Comunió fa dos anys, actualment tenen 10 i 11 anys... PERÒ (per si resultava massa fàcil) resulta que fa dos anys van venir dues nenes d’onze anys que es volien confirmar i davant del dubte de si posar-les amb els de 14 o els petits, van optar pels petits i anaven amb el meu grup... Conclusió: Jo he acabat l’any amb una nena que acaba de fer tretze anys, una nena de dotze, una nena d’onze, tres nens d’onze i dos nens de deu.
    Compliquem-ho més: La nena de tretze ha demanat permís per confirmar-se amb la seva germana gran, de 18, que es confirmarà aquest any (ha anat a un grup “de grans”) i li han dit que sí... Així que el més segur és que el meu grup l’any que ve només sigui de SET (tot i que mai se sap les sorpreses que pot deparar el destí)... He de dir que em feia por la integració de les dues més grans (dues nenes dos anys més grans que la majoria de nens és molta diferència a aquestes edats) però res... com una seda :-)

    ResponElimina
  23. MARTA.- Quan vaig llegir ahir el teu comentari em va fer una sensació tan bonica! I ara, en tornar-lo a llegir per respondre, m’ha tornat a passar... Moltes gràcies per unes paraules tan maques!! ;-)
    Els Salms són una col•lecció de poemes (en realitat eren càntics, pensats per cantar i ballar fent pregària) que formen part de l’Antic Testament (l’Antic Testament és la part de la Bíblia escrita abans del naixement de Jesús). Així doncs, són pregàries antiquíssimes i estic segura que, encara que, com tu dius, no has tingut formació religiosa, si t’agrada la poesia, et poden arribar igualment... Bé, de fet, és que poca cosa més puc dir, perquè em tens aquí mig emocionada, pensant que aquests tres versos et van agradar tant que te’ls vas guardar a la teva llibreta on hi poses allò que vols tenir per sempre... Gràcies!!


    ELFREELANG.- La planta és preciosa! Però, certament, estar amb els nens és el regal més gran! He de dir que tinc molta sort amb els grups que em toquen sempre... A vegades estic cansada o no estic massa “fina”, però baixo i amb ells segur que em passen tots els mals ;-))


    PONS007.- Ei, moltes gràcies!! ;-))
    No, no és que tingui problemes, és que no ho faig mai. No ho necessito ;-) Quan vull fer un post, vinc a l’ordinador i el faig “en directe”... Tu potser no n’has programat 10 de 1400 i jo, entre 729 potser no n’he programat pas 10! ;-)


    EL PORQUET.- Hehehe la forma de fer el post era per donar-hi misteri... justament que passés com t’ha passat a tu! :-DD
    He de reconèixer que tinc molt bon rotllo amb els nanos, però el cert és que no m’ho posen gens difícil... és un grup fàcil, molt maco ;-) tots són bons xiquets (això sí, xerraires, riallers... però ja m’agrada!!) i, el que és més important... es nota com un ambient de “voluntarietat” molt gran. M’explico: S’ha de reconèixer que a Catequesi de Comunió venen molts nens que les famílies els porten perquè és “obligatori” fer dos anys de catequesi si la volen fer... i ells volen fer “la festa”, per tant, han de venir... Un cop ja han fet la Comunió, plantejar-se seguir venint tres anys més per poder rebre la Confirmació representa ja un grau molt més alt d’implicació. Per la Confirmació no es fa cap “súper festa”, ni t’omplen de regals, ni res... Els xiquets –tot i ser petits- ja es van fent més grans i, si no volguessin venir, ja ho dirien clarament a casa seva... per tant, tots els que segueixen (tot i que no tots són de famílies molt practicants) sí tenen la clara voluntat de rebre una formació cristiana ;-)
    Tu també retoques els posts? hehehe... Som uns maniàtics, eh? ;-))


    JORDI BANYERA.- A veure, a veure... què vol dir això de “quan era jove? Vostè encara és MOLT JOVE, senyor!! :-)))
    I siiiiii ja veig que havies de ser un bon treballador en la floristeria, perquè més amunt, la MARGARIDA, que en sap molt, també havia dit el mateix nom ;-)
    Quan el vegi a la tardor hauran crescut quatre dits... em fa una gràcia quan hi penso! Tinc ganes que em comencin a guanyar d’alçada! ;-)

    ResponElimina
  24. Ma. VICTÒRIA.- Holaaaa! Què? Com han anat les Comunions? Espero que molt, molt bé ;-))
    Sí que és alegre la planta! Els colors són maquíssims el vermell és molt intens i el verd també, queda preciosa! ;-)
    Sí, ara toca descansar... És cert que es troben a faltar però també és cert que a l’estiu, amb la calor, més val que tots descansem, perquè allí ens fregiríem vius... A l’estiu fa una calda! I a l’hivern bastant de fred... uissss


    RITS.- I tant que sí!! És totalment cert!! Ells m’aporten molt... Moltes vegades si estic cansada o no em trobo bé, estar amb ells em distreu de cabòries i torno a casa molt més animada! ;-))
    L’any que ve tindré els mateixos! ;-) I llavors sí que es confirmaran el juny! Quina il•lu! ;-)
    La planta és molt maca, té uns colors vius preciosos ;-)


    JOMATEIXA.- Dona, podríem dir que te la vas regalar tu mateixa hehehe... Tens raó, el bon rotllo que generen serveix per carregar bateries per molt de temps més! ;-))
    A la meva Parròquia hi ha moltíssima gent que col•labora: Hi ha grups que van a visitar malalts; a acompanyar gent gran, tant als seus domicilis com a residències; hi ha els voluntaris de Càritas que fan una feinada extraordinària (i, desgraciadament, cada dia en tenen més)... i jo sempre, sempre els hi dic que el que fan ells sí que té mèrit!! I alguna vegada m’he trobat amb alguna d’aquestes persones que jo admiro un munt (sobre tot els que van als hospitals, a les residències...) i em contesten que a ells els hi costaria més fer catequesi amb nens i nenes... La veritat és que em costa de creure ;-) suposo que ho diuen perquè totes les tasques estiguin valorades... però, jo crec que si hagués d’anar per hospitals ho passaria fatal, no serveixo per això, en canvi a Catequesi jo m’ho passo bé, no em suposa cap feina ;-))


    CARME.- Has vist el post de divendreeees!! ;-))
    Jo tinc com una “obsessió” i és que ells, quan siguin grans, recordin aquesta època com a quelcom bo. Que recordin que parlàvem, que rèiem, que ens explicàvem coses, que fèiem jocs... i, evidentment, que tot això estava centrat en la fe... que parlàvem de Jesús, d’un Déu que els estima infinitament, que pregàvem, que intentàvem esforçar-nos per ser millors, per aprendre a perdonar, compartir... i que tot això, tot junt, sigui un record agradable i maco.
    Perquè jo sé com són les coses... i ja sé que el més probable és que d’aquí uns anys ells es vagin distanciant... ni que sigui perquè els amics i companys els facin pressió (és dur quan ets adolescent i algú es riu de tu “perquè vas a Missa” o “perquè dius que creus en Déu”)... per tant, el que jo voldria és que, passades aquestes edats, quan maduressin una mica, tot el que aquest temps s’ha sembrat, donés fruit... i si el record que tenen de l’ambient general és bo, és molt més probable que així sigui... En tot cas, com diem en català “Que Déu hi faci més que nosaltres” ;-))


    DAFNE.- Això, això, ara a descansar!! ;-) Que, com comentava abans, a l’estiu seria molt dificultós fer catequesi, amb la calor ufff...
    L’altre dia llegia, no recordo exactament on, que els catequistes eren remunerats (no sé si era un altre país, perquè en aquests moments no sé pas on ho vaig veure) i jo pensava “ostres, que bé que m’aniria” hehehehe... però bé, el cert és que, com tu dius, la millor remuneració és veure que són tan macos, em fa molt feliç veure que venen contents... i això no té preu ;-)
    I que totes les mares es posessin d’acord en anar a comprar la planta em va fer moltíssima il•lusió! ;-))

    ResponElimina
  25. Apa quina il.lusió et deuria fer aquesta planta tan maca i a més pel que significava!!
    No m'estranya que els nens et diguin que
    no volien que s'hagués acabat el curs...ja m'imagino com s'ho passarien de bé i pel to que escrius, tu no diguem!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  26. MONTSE.- Sí que me'n va fer, sí... Molta! ;-))
    Com he dit més amunt, el que passa és que els deixo fer bastant "la seva" i, clar, com arriben cansats de l'escola, de fer deures o del que sigui, suposo que ho agraeixen...
    Gràcies, maca!! ;-))

    ResponElimina
  27. Quina súper explicació, Assumpta!!!

    Jo per fer la Comunió vaig fer un any de Catequesi (bé, la vam fer ma mare i jo, perquè hi anàvem en dissabtes alterns!!)... i ho vaig fer quan feia 4t de primària. O sigui, amb 9 anys, que jo sóc de novembre. I també em vaig batejar llavors, tot d'una tacada.

    I suposo que no m'hagués confirmat pas si no fos perquè a l'escola es confirmava tothom a 3r d'ESO. Vam fer un llibret de catequesi durant el curs que ens vam haver d'aprendre de memòria (horrible, d'aquells de pregunta-resposta) i quan va arribar el mes de maig ens va confirmar l'Arquebisbe de Terrassa a tots 60!

    (apa, un resum de la meva vida a nivell de sagraments)


    Els nens del teu grup s'ho deuen passar d'allò més bé, ja ho veig. Estic segura que convé més anar parlant del que els vingui al cap que intentar posar-los uns conceptes dins de la closca per la força! =)

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!