S'ha acabat el curs!

Introducció:

Aquest és un post programat que escric en dijous; per tant, quan digui “ahir dimecres” no és que no sàpiga el dia en que visc, és que ahir, veritablement, era dimecres. I per què faig un post programat si hi ha un noranta-nou per cent de possibilitats que, al moment que es publiqui, jo sigui davant la pantalla impacient per veure “com ha quedat” i si s’ha de retocar alguna cosa? (Segur que sí. Jo sempre retoco els posts un cop han sortit. Que si canvio una paraula que ha quedat repetida, que si veig una falta que s’ha colat, que si la foto quedaria millor més gran, o potser suprimir un espai, o canviar un punt i seguit per un punt i a part). Doncs faig un post programat perquè cada vegada que en vull fer un “de divendres per la tarda” em passa alguna cosa que fa que no tingui temps per fer-lo sencer i, finalment, el "divendres per al tarda" s'acaba sense post. Així, jo el deixo fet i a punt i veurem què passa.



Text del post pròpiament dit:

Ahir dimecres va ser el darrer dia de Curs de catequesi. Durant el mes de maig es van fer les Primeres Comunions i el 22 de juny es confirmaran els que els hi toca. “Els meus” ni una cosa ni l’altre, doncs són de Confirmació, però encara els hi falta un any de catequesi.

M’acomiadava d’ells i els hi deia “Apa, quina sort, eh? el darrer dia!!” i en J. em deia “Doncs no, jo no vull que s’acabi”... Després, quan ja pujava cap a casa amb en D., que és veí meu i sempre tornem junts, li preguntava quan acabava l’escola i les altres activitats que fa (anglès i futbol) i em deia que més tard, que la catequesi era el que primer havia acabat i hi afegia “hagués preferit que hagués estat l’últim”... jo li vaig respondre “Us trobaré a faltar” i ell va afegir “Jo també”.

I és veí!! Tots viuen pel barri!! Segur que ens trobarem un munt de vegades! Pel carrer, al Mercadona... Amb en J. i la M. segur que ens veurem perquè ells sempre venen a Missa, són escolans; la Parròquia és com casa seva. I la G. i en D. són veïns... I els demés segur que els aniré veient a algun lloc o altre :-)




Ha estat un any magnífic, amb un grup d’aquells que tothom voldria (però era “el meu” hehehe) Vuit en total, cinc nens i tres nenes. La majoria mooooolt xerraires, amb moltes ganes de parlar ells, de riure, molt macos, inquiets, amb ganes de preguntar, de saber.

En fi... l’estiu passarà i a primers d’octubre ja els tornaré a tenir allí... Segur que hauran crescut un munt! Ells a mi cada vegada em deuen veure més baixeta hehehe




Per cert, si algú es pregunta què són aquestes fotos... Doncs resulta que les mares es van posar d’acord i em van regalar aquesta planta... I és tan bonica que l’he començat a fotografiar i he decidit fer-ne un post!! Em va fer molta il·lusió, perquè no m’ho esperava pas. Havíem acabat amb coca i xocolata i, quan ja anava a marxar, veig que tots es fiquen dins d’una aula petita... vaig veure ràpidament que tramaven alguna cosa, però no sabia què... i és que l’havien amagat allí dins! Me la van donar ells, els meus nens... i jo amb un somriure d’orella a orella... i abraçades i petons... i “bon estiu!”... i fins sempre, petits amics meus!!