dissabte, 21 de febrer de 2009

Els corbs han tornat


Una proposta de "Relats Conjunts"


Tinc fred, molt fred. Sento els peus gelats... i les cames també. Els dits de les mans quasi em fan mal... Segur que tinc febre.

He de copiar el quadre, fer la làmina... i em trobo fatal.

Tinc l’estufa posada, vaig abrigada... però quan miro el quadre, la gelor m’entra al cor i es mou per al meva sang... Estic tremolant. Em posaré el termòmetre...

39.4... les mans glaçades però em crema el front.

Potser si escalfo una tasseta de caldo em farà reaccionar... Com puc fer el dibuix si em volta el cap? Tinc el fred ficat als ossos i em sento tan cansada...

La gent que deuria viure aquí, en aquest poblet nevat a la vora del llac, segur que en passaven molt de fred... I aquests corbs, com és que n’hi havia tants? Els miro i diria que es mouen... els miro i em miren?

39.4 és molta febre. M’hauria de prendre alguna cosa... Si no faig la còpia el Sr. Korovin no m’encarregarà més feina... va dir que un avantpassat seu havia conegut l’autor del quadre... No puc... no puc més... els calfreds em fan estremir.

Vaig al llit. Demà ho intentaré. Em prenc la tassa de caldo i una pastilla i vaig al llit... aquest fred terrible s’està apoderant de mi... Sembla com si aquests corbs esperessin que no pugui fer el dibuix... Per què hi hauria corbs en aquest poble tan gèlid?

Al dia següent tot es veia millor... el dibuix li va quedar magnífic. Els seus particulars corbs havien marxat...

46 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    El blog "Relats Conjunts" propone una imágen para que inspire relatos a aquellos que queramos participar :-) Esta vez era este cuadro de Alekséi Savrásov.

    "LOS CUERVOS HAN REGRESADO"

    Tengo frío, mucho frío. Siento los pies helados… i las piernas también. Los dedos de las manos casi me duelen… Seguro que tengo fiebre.

    Tengo que copiar el cuadro, hay que hacer la lámina… i me encuentro fatal.

    Aquí en casa tengo la estufa puesta, voy abrigada… pero cuando miro el cuadro, la helor entra en mi corazón y se mueve por la sangre… Estoy temblando. Voy a ponerme el termómetro…

    39.4… las manos heladas, pero me arde la frente.

    Tal vez si me caliento una tacita de caldo reaccionaré… ¿Cómo puedo hacer el dibujo si todo me da vueltas?... Tengo el frío metido en los huesos y me siento tan cansada...

    La gente que debió vivir aquí, en este pueblecito nevado, cerca del lago, seguro de debía pasar mucho frío… Y estos cuervos, ¿Cómo es que había tantos? Los miro y diría que se mueven… ¿Los miro y me miran?

    39.4 es mucha fiebre. Debería tomar alguna cosa… Si no hago la copia el Sr. Korovin no me encargará más trabajo… dijo que un antepasado suyo había conocido al autor del cuadro… No puedo… no puedo más… los escalofríos me hacen estremecer.

    Me meteré en la cama. Mañana lo intentaré. Me tomo la taza de caldo y una pastilla y me voy a la cama… este frío terrible se apodera de mi… Parece como si los cuervos estuvieran esperando a que no pueda hacer el dibujo… ¿Por qué habría tantos cuervos en este gélido pueblo?

    Al día siguiente todo se veía mejor. Le quedó un dibujo magnífico... Sus cuervos particulares se habían ido...

    ResponSuprimeix
  2. Molt original! Està bé que hi hagi gent que s'introdueixi al quadre i d'altres que el vegin des de fora. T'ha quedat molt bé, i amb banda sonora i tot, molt adient, per cert.

    ResponSuprimeix
  3. hem de mirar d'espantar els corbs que tots tenim dins.
    els teus corbs poden visitar la barana del meu balcó quan vulguin. per originals!

    abraçadaaaa!

    ResponSuprimeix
  4. Justament els corbs han donat prou suc a força gent, però costa, eh? A mi em va costar...Petons, princesa!

    ResponSuprimeix
  5. En un paisatge tan bucòlic, fins i tot els corbs fan de bon veure!

    ResponSuprimeix
  6. Per uns instants he tingut fred llegint el teu relat. M'hi he ficat dins com tu. Quin patiment haver de treballar amb febre, sort que pel matí les coses es veuen d'un altre color amb els corbs esvaïts.
    :-)

    ResponSuprimeix
  7. Hi ha hagut un moment en què m'espantaven, per sort, han marxat, molt bo Assumpta :)

    ResponSuprimeix
  8. M'ha agradat l'enfocament, i l'acompanyament musical. Segur que devia somiar corbs, aquella nit.

    ResponSuprimeix
  9. XEXU Tenia una idea diferent sobre aquest relat, però quan l'anava a escriure, ahir al vespre, va sortir així :-)
    (Sense el final feliç, per cert...)
    L'acompanyament musical l'he buscat aquest matí. Volia que fos exactament aquesta peça, però no en recordava el títol i he hagut de mirar-ho a uns CDs que tinc ;-))
    Abraçades!!!


    ÒSCAR Jejeje home... millor que et vinguin a visitar altre tipus d'ocellets ;-))
    Abraçades!!!


    ZEL Sí que costa, sí... jo tenia una idea i, quan l'anava a escriure, ho vaig canviar... però ja hi duia dies pensant :-))
    M'agraden els Relats Conjunts :-)
    Petons!!!


    FERRAN De fet, en el quadre en concret no fan pas por, oi? :-)
    Abraçades!!!


    SERGI M. ROVIRA El vaig escriure ahir vespre...
    Sortint de classe d'anglès (que ja veus que em fa molta falta, perquè estic segura que en vaig fer "més d'una" ahir al teu blog jajaja) doncs vaig agafar fred... i no sé, tenia aquella sensació ficada a dins i, fins i tot, vaig pensar que segur que em rondava un refredat... i em vaig posar a escriure el relat.
    Duia una idea diferent i... pam! va sortir aquesta...
    Ho vaig guardar tot (amb la traducció ja feta) i aquest matí, he pensat que no ho volia deixar amb aquell final jeje i l'hi he posat l'última frase i he buscat la música :-))
    Abraçades!!!


    CESC Ahir vespre, quan vaig escriure el relat, no tenia molt clar el final... l'he decidit aquest matí. M'ha semblat que, després d'una mala nit, un es pot llevar millor, espantar tots els corbs i mirar endavant amb optimisme :-)
    Abraçades!!!


    P-CFACSBC2V M'alegra molt que Xexu i tu hagueu parlat de la música... perquè jo no poso normalment, però aquest matí he tingut la sensació que hi havia de posar aquesta peça en concret... i no recordava ni el títol, ni l'autor, ni res... només la melodia... Així que he buscat entre els CDs, i quan l'he trobat ja l'he pogut demanar a Goear... és que volia que fos aquesta i només aquesta... No sé per què, però m'encanta :-)
    Abraçades!!!

    ResponSuprimeix
  10. Mira que lindo relato te ha inspirado la imagen de los cuervos, te felicito, tía Elsa.

    ResponSuprimeix
  11. Els corbs han tornat… al Camp Nou :-(

    (Mira que no m'agrada el futbol, però només de veure l'afició que hi ha per aquí sap greu.)

    ResponSuprimeix
  12. m'ha agradat molt l'enfocament a mi també!! perdona per haver estat desapareguda, però vaig canviar l'opció de seguiment dels blogs, i el teu no em surtiaaa !! i ara dic: arrgggg, i l'assumpta on és?? besitosss!!

    ResponSuprimeix
  13. TÍA ELSA Muchas gracias! :-)
    Lo cierto es que tuve muchas dudas sobre qué enfoque dar al relato :-)
    Muchos besos!!!


    P-CFACSBC2V Ai, amic meu... no hem de patir per aquests corbs... al final serem nosaltres qui riurem, ja ho veuras i ho celebrarem :-))
    Abraçades!!!


    ANNA I LLUÍS Moltes gràcies xiqueta!!
    Ah!! No has de patir. Quan algú té una nineta petitona com la teva, no li poso "falta" jejeje :-))
    Petons!!!

    ResponSuprimeix
  14. Hola Assumpta!
    Aquests corbs s´han traslladat al Camp Nou :(
    Salutacions
    sílvia

    ResponSuprimeix
  15. Jo això ho he vist com una metàfora amb el Barça-Espanyol i les posteriors reaccions.

    Primer ens guanyen (fa fred i els corbs ens molesten), però al dia següent tot ha canviat i el Barça tornarà a guanyar com ho havia fet fins ara.

    Molt bon relat!

    Que vagi bé!

    ResponSuprimeix
  16. SÍ QUE COSTA AQUEST, COM DIU LA XEL, PERÒ TE N'HAS SORTIT MOLT BÉ!

    ResponSuprimeix
  17. SÍLVIA Sí, vestits de blanc i blau i de groc... però no pateixis, els espantarem i tornarem a guanyar :-))
    Petons!!!


    ALBERT I tant que es pot aplicar :-))
    Sobre tot el final feliç amb la desaparició dels corbs jeje :-))
    Abraçades!!!


    CARME Moltíssimes gràcies :-))
    Sí que era difícil, sí... altres de seguida m'arriba una idea. En aquest me'n voltaven algunes i, al final, va sortir aquest :-))
    Petons!!!

    ResponSuprimeix
  18. A tree full of birds, so many of them, I wonder what variety of bird they are?

    ResponSuprimeix
  19. Ufff !
    Doncs aquest també feia patir ! Pensava que li acabaria surtin el mercuri de la ratlla de temperatura màxima, ai, ai, ai !
    Tant de bo s'ha pogut recuperar (un missatge positiu, no com d'altres que fan patir fins al final, je,je.
    ---
    Ai avui (partit), no m'hi facis pensar que em poso malalta i m'acabarà pujant la febre també a mí. :(
    Quina ràbiaaaaaaaaaa !!! ggrrrr

    Petonssss ! ;)

    ResponSuprimeix
  20. GLENNIS Hi!! Welcome!! :-)
    Maybe in the picture is not possible to distinguish what sort of birds are they... They are ravens :-))
    A big hug!!!


    -ASSUMPTA- Si que es recuperarà, si... ja té poques dècimes i ben abrigadeta, amb menjar calentó i l'estufeta posada, ha anat fent la seva feina :-))
    Igual que el Barça jeje... han aparegut uns corbs lletjos i dolents, però els farem fora :-))
    Petons!!!

    ResponSuprimeix
  21. Ja has pensat de publicar-los, ets una artistas noia, un relat magnífic.
    Una abraçada i visca el Barça encara que perdi jjjjjjjjjjjjjjeeeerrrrr

    ResponSuprimeix
  22. Espero que t'hagis recuperat de la febre... jejeje
    Molt bon relat!!

    ResponSuprimeix
  23. Tot és millor al dia següent... es veu amb uns altres ulls i amb diferents ganes....
    Molt bo!!!
    Petons!!!

    ResponSuprimeix
  24. GEORGE Un comentari com aquest em puja l'ànim que no vegis!! :-))
    Vinga, jo els publico i tu m'hi poses fotos!! :-))
    Així m'agrada, noi!! Visca el Barça per sempre!!
    Abraçades!!!


    JORDI Jajajaa de la febre sí, d'altres coses estic en "vies" de recuperació ;-))
    Gràcies!!!
    Abraçades!!!


    EVA Quantes vegades ens pot passar, oi? En un moment ho veiem tot negre i al matí següent ja sembla fins i tot que respirem millor :-))
    Petons!!!

    ResponSuprimeix
  25. havia d'acabar bé, eh!!!!
    no podies deixar-lo ensopit i malaltó!

    i es que, hi ha dies que per molts esforços que hi posis, per molt que ho intentis, el millor és descansar.

    ResponSuprimeix
  26. Els corbs són animals molt intel·ligents, poden viure tans anys com un ésser humà i sempre mantenen la mateixa parella.

    Tenen una habilitat especial per robar objectes petits i brillants de valor... s'hi ha corbs, hi ha tresors amagats!

    ResponSuprimeix
  27. RITS Em va rondar pel cap un final catastròfic... però no vaig poder fer-li això a la pobre protagonista :-))
    Petons!!!


    JORDI CASANOVAS Iuuuuupiiii!!!
    Ha sortit la paraula!! :-)) Al·lucinacions per la febrada :-)
    En veu molts, es mouen, la miren...
    Gràcies!!
    Abraçades!!!


    ALEX. En saps un munt de coses de la natura!! I jo que no sé res de res... sóc tan "urbanita"... potser massa jeje
    Mantenen sempre la mateixa parella? Què romàntic :-) M'encanta. Això ja no ho oblido mai, segur.
    I si hagués sabut això dels objectes brillants, dels tresors, potser hagués fet un relat diferent, és que dóna molt de joc!!
    Abraçades!!!

    ResponSuprimeix
  28. El que és capaç de fer un corb. El corb jeu en un semàfor just a dalt d'on estan parats els cotxes. El corb deixa anar una nou i quan es posa verd el semàfor els cotxes arranquen i trenquen la closca. El corb baixa al carrer recull la nou trencada i se la menja...saludus campiona i els corbs quan més lluny millor i ja no perquè siguin negres i simbolitzin la por sinó per la seva inteligència...

    ResponSuprimeix
  29. NOCTAS De veritat saben fer això els corbs???
    Em deixes completament sorpresa!!!
    Anima't i fes un relat jeje
    Abraçades!!!

    ResponSuprimeix
  30. Muy lindo relato.
    Besitos y linda semana

    ResponSuprimeix
  31. JORGELINA Muchísimas gracias!!
    Buena semana también para vos y la princesita :-)
    Besos!!!


    MARISA, el rincón de mi niñez Jejeje el problema es que ahora en Argentina tienen calor y tal vez cuesta más imaginarlo :-))
    Aquí aún tenemos frío... brrrr
    Pero a mi no me gusta el calor, eh? prefiero otoño o primavera :-))
    Besos!!!


    CESC Uhmmm jejeje la prova era una prova... i no m'ha funcionat be i l'he tret :-)
    Abraçades!!!

    ResponSuprimeix
  32. Això dels corbs... No sé que dir
    em quedo mut, per que no et vull malalta, jo ahir escribia una escorrialla que deia: si vols fracasar posat al llit de la peresa.-- Tu t'has posat al llit amb febre i volent fer, és terrible... No m'aclaro.Que et curis de veritat del constipat. Anton.

    ResponSuprimeix
  33. REBAIXES Nooooooo, Anton, que jo estic bé!! :-))
    És un relat, un conte per a participar al blog "Escrits conjunts" sobre un quadre amb corbs :-))
    Mare meva!! Tens molt bon cor... no pateixis, eh?
    Petons!!!

    ResponSuprimeix
  34. Esta faceta tuya de relatista, no la conocia, lo haces muy bien. Un beso

    ResponSuprimeix
  35. ISABEL Muchísimas gracias!! :-))
    Eres una juez muy benevolente jeje
    Besos!!!

    ResponSuprimeix
  36. Jo crec que los corbs eren dels "Pájaros" de la Daphne du Maurier, m'ha semblat vore al Hitchcock per detràs assomant lo capet...

    ResponSuprimeix
  37. Ja veig que qualsevol sensació que sents, és suficient perquè de cop i volta et sorti un relat!!...I com ets previsora la inspiració sempre et ve, quan tens un llapis a la mà per escriure,o per dibuixar, o colors per pintar, o una màquina per fotografiar...
    Quina dona!!
    Una forta abraçada.

    ResponSuprimeix
  38. BAJOQUETA Mira que jo sóc súper-fan de Hitchcock jeje però aquesta de "Los pájaros" uffff... no la puc veure, em fa una angunia... :-))
    Petons!!!


    MONTSE És que volia escriure el relat pel blog de "Relats conjunts" i tenia una idea... però vaig agafar fred en sortir de classe d'anglès i... aquell fred em va donar la idea per fer la història :-)) (Al principi havia pensat una altre cosa... però després va sortir així jeje)
    Mil gràcies!!
    Petons!!!

    ResponSuprimeix
  39. Desde luego el cuervo peor es el miedo,es la fragilidad de sentirse enfermo.
    Estupendo relato.Un abrazo

    ResponSuprimeix
  40. Ostres, Assumpta!! Aquesta composició... Vaig anar a veure el Trencanous fa un temps, tota sola, i quan vaig sentir el Pas de deux em van venir llàgrimes als ulls! La trobo tan meravellosa! I com va pujant la melodia... aix...

    I el fred del teu relat, aquest que se't fica al cos quan veus la imatge... jo també el vaig sentir, prò a mi em va encatar!

    Que bé que l'endemà els corbs haguessin marxat! ;)

    ResponSuprimeix
  41. TERE Sí, creo que tus palabras son muy acertadas... ese temor ante la enfermedad...
    Besos!!!


    NÚR A mi aquesta peça em produeix sensacions tan diferents! Tant em pot fer sentir alegria com tristesa, segons el moment en que em trobi, per això la vaig voler posar al relat, perquè em servia tant pels instants difícils com pels moments millors :-))
    Abraçades!!!

    ResponSuprimeix
  42. Millor que aquest corb junt amb la febre hàgin marxat. Bon relat

    ResponSuprimeix
  43. MIREIA Moltes gràcies :-)) havia pensat en un final pitjor però... no sé... no vaig "poder", em sabia greu hehehe :-))
    Petons!!!

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!